Investiguen per presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals a un empresari reusenc vinculat al sector hidrocarburs
Reus Empresa 31/10/2022 La Justícia investiga a diverses empreses espanyoles d’hidrocarburs per presumpte frau fiscal i blanqueig de capitals. Un dels implicats és el directiu Juan Simón Martínez, vinculat a l’operadora Nascor Energía SL i propietari de la reusense Simon Grup, que ha estat imputat pel Jutjat nº3 de l’Audiencia Nacional pels delictes esmentats presumptament duts a terme en aquest sector, segons informa Elcierredigital.com. Nascor Energies, comercialitzadora energètica d’hidrocarburs, es va constituir el 19 de desembre de 2005 com a Petrolis Costa Dorada S.L., però el seu nom va ser canviat a la fi d’octubre de 2016 a l’actual. Aquesta empresa, uns anys més tard, va canviar de domicili social a efecte de notificacions com a centre de negocis. L’empresari Juan Simón Martínez va fundar aquesta societat l’any 2005. Per la seva banda, Simon Grup és una empresa amb seu a Reus especialitzada en la compravenda, magatzematge, transport i distribució a nivell nacional d’hidrocarburs per a usos d’automoció, agricultura, pesca, indústria i calefacció. No obstant això, Nascor Energia, no tindria vinculació societària amb Simon Grup. Segons apareix en la seva pàgina web, Simon Grup és un operador nacional que compta amb diverses empreses com Simonoil, que actua com a dipòsit fiscal de productes petrolífers; Gasomad Energía, comercial i distribuïdora de gasoils; Lorry Petrol, que gestiona estacions de servei i Carburantes Reus, servei públic de productes petrolífers. A més, Simón Martínez tindria vinculació amb altres societats del sector, com Taf Trading World S.L. i Levantina de Carburantes S.L, entre altres societats.
Juan Cochs Borràs, èxit i infortuni
Joan Antoni Domènech 27/10/2022 El 1987, l’empresari Juan Cohs Borrás va publicar un llibre que va titular Éxito e infortunio de un hombre, recollint la seva trajectòria empresarial i personal. El volum seguia una certa tradició local en la qual, amb anterioritat, alguns empresaris reusencs havien publicat un estil similar de memòries empresarials. No obstant això, Cochs va trencar amb el to habitual d’aquest tipus de textos, en abordar sense ambages els problemes que van desembocar pràcticament en la desaparició de l’imperi empresarial Cochs. La saga empresarial dels Cochs s’inicia en el segle XIX amb el pare del nostre protagonista, Juan Cochs Sugrañes, que, de dependent en un comerç, passa a associar-se amb Miguel Oliva, un fabricant d’olis de pinyolada, creant Oliva i Cochs, dedicada al comerç de subproductes de la fabricació de farines. Al cap de cinc anys l’empresa es dissol, instal·lant-se Cochs pel seu compte. A principis dels anys 20, Cochs Sugrañes coneix a Francisco Mercadé, de la Riera de Gaià, i decideixen crear una empresa especialitzada en l’exportació de fruita seca. S’instal·len a la Riera de Gaià i comencen a treballar amb una màquina desembussadora d’avellanes, construïda a Reus per Salvador Baldrich. Un històric desbordament del riu Gaià, que va arrasar gran part de les plantacions d’avellaners, va fer que es traslladessin a Reus. Aquest va ser el naixement d’una de les grans empreses del sector. Juan Cochs Borràs comença treballar en el negoci patern en 1924, acabats de complir 16 anys. A pesar de l’intent d’especialització en fruita seca, la base del negoci va continuar sent els subproductes de les farines que es compraven als fabricants de tota Espanya i després es revenien a ramaders de Girona i la zona de Vic, bàsicament per a alimentar el bestiar porcí. No havia arribat encara la producció de pinsos composts. El 1929, després d’una operació fallida de compra d’avellanes als germans Ignacio i Luis Banús, que eren llavors els principals corredors a Reus, i que van fugir a Austràlia després de l’estafa, la família Cochs va quedar pràcticament sense ressòl empresarial. Però va poder recuperar-se. En 1949 Cochs ja encapçala la llista d’exportadors espanyols de fruita seca. Més tard, al entrar al negoci de l’oli, aconsegueix ser durant sis anys seguits el major exportador d’oli espanyol En esclatar la Guerra Civil, Juan Cochs marxa a Marsella aprofitant una expedició comercial. Allí munta la seva pròpia empresa d’exportació de fruita seca: adquiria ametlles del Marroc , Tunísia i Itàlia, mentre que les avellanes, en gran part, li arribaven expedides pels comitès revolucionaris des del port de Tarragona. Després de viure i treballar dos anys a Marsella, Cochs torna a Espanya, passant sis mesos sota estricte control de les autoritats, amb períodes d’empresonament. En arribar a Reus, en 1939, la família disposava de 200.000 pessetes de capital. Compra per 40.000 pessetes els magatzems d’Alcoholera Espanyola, al carrer Pròsper Bofarull. Gairebé immediatament Cochs adquireix el xamfrà d’aquest carrer amb Prat de la Riba en el qual aixecarà la seva casa i oficines. Durant la II Guerra Mundial, malgrat els controls dels aliats, Cochs va poder fer diverses operacions amb destinació a països ocupats pels alemanys, així com uns altres de neutrals. En la postguerra Cochs renova les exportacions des de l’Agrupació d’Exportadors d’Ametlles i Avellanes, una entitat que reunia un a tots els exportadors espanyols, un centenar, i que comptava llavors, a més de Cochs, amb les companyies reusenques Sabater, Llopis, Gasull i Alimbau, entre altres. L’única manera de vendre llavors, en plena autarquia, era a través d’aquest organisme. En 1949 Cochs ja encapçala la llista d’exportadors espanyols de fruita seca. En 1953 Cochs entra en el negoci d’olis després d’adquirir una fitxa d’exportador per un valor proper a les 500.000 pessetes. «Sense tenir ni idea del negoci», deia. I la seva empresa aconsegueix ser durant sis anys seguits l’exportador més gran d’oli espanyol. Crea igualment un negoci de vins, sota la signatura Cochs SA. I continua obrint mercat en l’exterior: EUA, Austràlia, la Xina… Les empreses de Cochs segueixen una forta línia de creixement, fins que, pensant en la successió familiar, incorpora a l’empresa als seus dos fills grans, Juan i Antonio, donant-los àrees de responsabilitat. El que va venir després, va ser una autèntica desfeta. En les seves memòries, Cochs admet que va ser un error. «Em forcen a haver d’acceptar -escriu- la no consecució del meu major anhel (…) que la meva dedicació fos prosseguida i supereu pels meus fills». Juan Cochs, a qui la majoria dels seus empleats li tractaven amb un preceptiu «senyor Juanito«, quedarà com un dels grans empresaris reusencs del segle XX. Audaç, i a vegades temerari, va ser un dels grans exemples d’una manera de fer empresa pràcticament extingida.
La 20ena edició de la Ganxet Pintxo serà del 3 al 13 de novembre
Reus Empresa 26/10/2022 La Terrassa Gaudí, un dels establiments que s’incorpora enguany a la ruta de tapes, ha estat l’escenari de la presentació de la Ganxet Pintxo de Tardor 2022 que es desenvoluparà del 3 al 13 de novembre Una ruta que arriba a la vintena edició, després d’11 anys de trajectòria, haven t-se consolidat com un dels operatius de dinamització de referència al país. És una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus, patrocinada per Estrella Damm i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Reus. En total hi participen 33 establiments, dels quals un 15% s’incorporen novament amb relació a la darrera edició. Els seus responsables han rebut l’assessorament de la xef Eva Hausmann que, novament, per tercera edició consecutiva, ha participat en ttos els processos d’acompanyament que s’han realitzat en aquesta edició i que van cristal·litzar en la sessió fotogràfica realitzada el passat 6 d’octubre al Mercat Central de Reus. El resultat final són 33 creacions en les quals els productes locals de qualitat, vinculats a la realitat territorial de la zona, hi tenen un pes específic molt important. Les tapes es podran adquirir al preu habitual de 3,5 euros i s’acompanyaran del quinto o canya d’Estrella Damm, empresa patrocinadora. Una ruta 100% digital Una de les grans novetats d’aquesta edició és la supressió de la guia en paper de la ruta per motius de sostenibilitat i respecte mediambiental. Els clients podran accedir a tota la informació a través de l’App de Gastronosfera i també a la pàgina web gastronosfera.com. El nous sistema permet geolocalitzar els establiments participants, la qual cosa facilitarà la ubicació i el desplaçament als usuaris de la ruta. Els clients tindran l’oportunitat de votar les millors tapes en el que acabaran sent els tres premis populars. Totes les persones que emetin el seu vot participaran en un sorteig d’un àpat per a 2 persones en un dels restaurants Estrella Michelin de la demarcació. En paral·lel, el jurat professional decidirà quins són els tres guardonats en la seva categoria. Estrella Damm premia la tapa que millor marida amb la cervesa, i també es lliura el premi Ganxet Llengua, que lliurarà el CNL a l’establiment amb més sensibilitat per la llengua catalana a partir de les votacions dels participants. Els guardons es complementen amb el premi especial Gremi de Forners, que distingirà la tapa elaborada amb el millor pa de forner artesà d’aquesta edició, i finalment, el premi Ciutat de Reus que l’Ajuntament lliurarà, per primera vegada, amb motiu d’aquesta 20ena edició per reconèixer la qualitat de la tapa i vincle de l’establiment amb la realitat ciutadana. La inauguració La inauguració de la ruta servirà per reconèixer dues realitats locals, la Colla Gegantera i el Programa de Gestió Alimentària Responsable que desenvolupa l’Ajuntament de Reus. En el decurs de l’acte inaugural, previst pel dijous 3 de novembre a l’Espai Llotja, i a partir de les 20:00 h, hi haurà els populars Manotes de Reus de la Colla Gegantera de Reus, ja que la Ganxet Pintxo s’ha sumat al finançament dels populars gegants. Ells seran els encarregats de la inauguració de la Ruta. D’altra banda, el Programa de Gestió Alimentària Responsable que desenvolupa l’Ajuntament de Reus, per a la recuperació d’aliments frescos i cuinats per a persones amb pocs recursos econòmics, i la Ganxet Pintxo Tardor col·laboren estretament i la ruta participarà a l’acte de difusió que es farà el dissabte 12 de novembre al Pallol, on se serviran tapes elaborades amb aliments recuperats a través del programa.
Reus inicia el full de ruta cap a la implementació d’una moneda local
Reus Empresa 25/10/2022 El projecte de moneda local per a Reus comença el procés de definició del seu propi model amb la presentació ahir 24 d’octubre, al Castell del Cambrer, de l’avantprojecte que ha estat elaborat per l’Observatori de la Moneda Complementària. El projecte de moneda local per a Reus és una de les 27 accions recollides pel Pla de l’Economia Social i Solidària presentat recentment per la Regidoria d’Empresa i Ocupació i està impulsat conjuntament amb la Bresca (l’Ecosistema Cooperatiu de Reus) i CoopCamp (Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona). Al llarg de l’exposició d’ahir, que ha de servir per obrir el debat amb els agents cívics i econòmics de la ciutat i per avançar cap a la definició del model de moneda reusenc, es va presentar la definició dels principals aspectes de la futura moneda local. El propòsit és la localització de les transaccions econòmiques al municipi de Reus, tot evitant les fuites de diners fora d’aquest. Més enllà d’aquest propòsit principal, indirectament es persegueix també la cohesió social i l’empoderament ciutadà. La concepció es basa en una moneda d’àmbit territorial, que circuli única i exclusivament dins del municipi de Reus. El procés d’emissió es basa en diners de curs oficial que recolzin la moneda local i ofereixin garanties als diferents agents participants. Un cop definides les bases del projecte es van exposar les diferents fases del full de ruta per a la implantació de la moneda local, que comencen amb l’etapa de planificació en la quals s’hi troba ara el projecte. Aquesta etapa inclou el disseny de la moneda, l’empara legal, la tecnologia i clourà amb el pressupost, quan s’hagi determinat el cost que pot representar la implementació i consolidació de la moneda. En aquest sentit, l’Ajuntament de Reus està portant a terme un estudi que permeti analitzar la viabilitat de la moneda local i avaluar de forma objectiva les opcions d’implementació. Aquest treball té per objecte identificar la destinació dels diners que reben les entitats, els comerços i les empreses en forma de subvencions públiques, i avaluar-ne la capacitat de retenció d’aquests diners a l’interior del municipi. El procés continuarà amb l’etapa d’implementació que inclouria una prova pilot i la construcció de la xarxa de consolidació per acabar amb l’etapa de consolidació que inclou l’entrada al circuit de la ciutadania; el seguiment i monitoratge de la moneda i el seu govern. Les monedes locals o complementàries són una eina emergent per reforçar l’economia social i solidària, l’economia local i especialment el teixit comercial de proximitat, per això es va veure una oportunitat per part del sector de l’economia social i solidaria reusenc en aquesta iniciativa que s’ha canalitzat a través del Pla de l’Economia Social i Solidària. Aquest pla, impulsat per la Regidoria d’Empresa i Ocupació en el marc de l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació, recull, ordena i calendaritza totes les accions i actors que, en relació a l’economia social i cooperativa, es porten a terme a la ciutat tant des de l’àmbit municipal com privat-comunitari.
Mas Carandell organitza un taller pel petit comerç local sobre solucions per guanyar visibilitat a internet
Reus Empresa 24/10/2022 El proper dijous 27 d’octubre, de 15.30 a 17 hores, Mas Carandell organitza a les instal·lacions del Centre cívic del Carme el taller Com fer visible la teva botiga a les xarxes, adreçat a comerços i botigues de Reus i que té per objectiu donar a conèixer els avantatges i beneficis que ofereix la digitalització per als establiments comercial s de la ciutat. Al llarg de la sessió, s’explicaran diverses solucions per guanyar visibilitat per a la botiga: Es crearan comptes professionals a Instagram i Facebook oferint recomanacions per compartir els millors continguts i assolir més followers, S’explicarà com procedir per geolocalitzar el negoci amb Google My Business i Google Maps, S’aprendrà a comunicar-se amb la clientela a través del WhatsApp Business, S’explicarà que són els marketplace i es participarà en alguns, i finalment, Es donaran a conèixer eines i formació sense cost per ampliar els coneixements. Pel regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats: «La digitalització té un impacte positiu en els comerços. El màrqueting digital n’és exemple: amplia les oportunitats de negoci, millora la comunicació amb la clientela, n’atrau, és proper, àgil, permet personalitzar,… i això es tradueix en vendes. Per això des de Mas Carandell oferim el nostre suport a les botigues locals explicant els recursos disponibles i ensenyant a fer-los servir». L’accés al taller no té cost per les persones usuàries, és lliure amb inscripció prèvia a https://ja.cat/xaMes. La sessió formativa anirà a càrrec de l’equip tècnic contractat per l’IMFE Mas Carandell en el marc del Pla d’experienciació Dinamització socioeconòmica dels barris Carme i Ponent, una acció subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, i cofinançada pel Ministerio de Trabajo y Economía Social-Servicio Público de Empleo Estatal, en el marc del Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: projecte Treball als barris.
Brasilia, la gran aventura d’una marca de cafè
Joan Antoni Domènech 21/10/2022 Des de la dècada dels quaranta fins al 1981, any en què es liberalitza el comerç del cafè a Espanya, la producció i comercialització de cafè estava totalment atomitzada: petits comerciants, marques locals i nacionals es disputen un mercat sota un sistema que regulava fortament el sector en imposar quotes de compres en procedència i qualitats de la mercaderia. Els torrefactors locals es defensaven amb les seves xarxes de distribució, i no pocs d’ells actuaven amb marca pròpia. Encara que la importació i la comercialització estaven fortament regulats, però no la venda al detall que era lliure. De manera que en aquesta selva comercial, la forma de fer-se un lloc destacat al mercat, passava per comprar directament el cafè mitjançant el contingent establert per l’Administració, i oferint el millor servei al distribuïdor final: botigues i bars. Així neix en 1960 Colàs i Giné, una empresa fundada per Miquel Colàs i Ramon Giné, que seria l’embrió de Productos Brasilia. En els seus inicis, Colás i Giné afronten dues grans inversions de cop: la llicència per a la producció (290.000 pessetes), maquinària específica i adquirir el contingent estatal de cafè. Sol·liciten finalment un crèdit per 750.000 pessetes, en el qual el director del Banc Bilbao a Reus, Josep Matas, és la peça fonamental que els ajuda a arrencar el negoci. Inicialment, al carrer Alt de Sant Pere, per al 1962 aixecar una fàbrica en unes parcel·les a Horts i Miró. En aquesta nova fàbrica Colàs i Giné penjen a la part alta de la façana el rètol de ‘Brasilia‘. La capital del Brasil, dissenyada per Oscar Niemeyer, fascinava a tot el món. Però aquesta nova denominació no podia registrar-se com a marca a Espanya, a l’ésser una localització geogràfica. Per a solucionar el problema, els dos socis adquireixen en 1972 la marca Brasilia a una companyia francesa que la posseïa internacionalment, amb la qual cosa van solucionar la implantació de la marca a Espanya. En els anys seixanta, l’ensenya Brasilia ja és protagonista en diverses campanyes de publicitat, gràcies a un acord de distribució amb Vegé, pel qual es vendrà el cafè Brasilia en totes les seves botigues, avançant així el gran enlairament de la firma a la dècada següent. Als anys setanta Productos Brasilia es consolida com una de les grans marques al país, encara que a una certa distància dels referents de llavors: Saimaza i Columba Productos Brasilia es consolida a la dècada dels 70 com una de les grans marques al país, encara que a una certa distància dels referents de llavors: Saimaza i Columba. Els dos socis, paral·lelament, expandeixen una ensenya pròpia de fruita seca: Ligón, i implanten a escala provincial una xarxa de botigues de venda i degustació. A mitjans dels setanta, i ja operant amb el nom definitiu de Productos Brasilia, Colàs i Giné adquireixen un terreny en l’autovia Reus-Tarragona, en el qual aixecaran la futura fàbrica que va ser inaugurada el 5 de maig de 1980. En 1981 ja facturaven 3.000 milions de pessetes, any en què arriba la liberalització del café; situació que els va afavorir, ja que no tot el sector va poder aguantar la competència que els venia. La qualitat del producte i la xarxa de distribució empenyen a la marca a créixer; era pràcticament una necessitat per a mantenir-se en el mercat com un dels referents. Colàs i Giné busquen un soci de pes per a fer el salt definitiu. Van contactar amb la multinacional suïssa Nestlé. Així, el 1984 Nestlé compra el 50% de Productos Brasilia, una operació que es va xifrar en 370 milions de pessetes. Amb l’impuls de la multinacional suïssa, la marca creix un 30% en només un any. Nestlé continua apostant pel creixement i vol que la marca Brasilia estigui en les grans cadenes comercials, amb el cost que això suposava. Aquesta pressió fa decidir als creadors de Productos Brasilia que potser havia arribat l’hora de vendre les seves participacions. L’operació es va signar en 1989, quan l’empresa ja havia aconseguit els 5.000 milions de pessetes de facturació. Miquel Colàs apuntaria que potser va ser un gran error no haver continuat al costat de Nestlé. «Si haguéssim volgut hauríem seguit amb ells», va assenyalar anys més tard.
Sergi Novo: «Ens preocupa veure que hi ha un atur juvenil elevadíssim quan alhora hi ha empreses tecnològiques que necessiten aquestes persones»
Joel Medina 20/10/2022 Sergi Novo és el Clúster Manager del Clúster TIC Catalunya Sud, amb seu a Reus, una associació de gairebé una vuitantena d’empreses del sector tecnològic del territori. En total, les companyies que hi són presents agrupen més de 16.000 treballadors i facturen 1.400 milions d’euros. El networking, la formació i l’assessoria a empreses són alguns dels mitjans que utilitza el Clúster TIC per arribar al seu gran objectiu: que el sector sigui la referència d’una futura Àrea Metropolitana a la Catalunya Sud. Quin és l’estat de salut del Clúster a hores d’ara? Doncs jo diria que molt bo. Ara mateix, en tant que representants d’empreses que formen la cadena de valor del sector TIC a Tarragona i a les Terres de l’Ebre, estem immersos en un projecte europeu relacionat amb el turisme, el Resetting. No ens oblidem de les iniciatives de territori on també participem, com el Hub Foodtech & Nutrition, que es va presentar el passat mes de febrer i on també estem avançant feina. Com d’important serà el Resetting? És un projecte coordinat pel Centre Tecnològic de Catalunya – Eurecat i compta amb socis com la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) i el Clúster TIC. A més, també hi són presents uns partners de Portugal, un organisme d’Albània, gent de Grècia, d’Itàlia… El projecte és un COSME, vol dir que fa cascada. És a dir, Europa ens passa els diners perquè nosaltres els destinem a empreses que volen seguir un full de ruta en el tema de la digitalització. De quina manera hi participarà el Clúster? Gairebé una trentena d’empreses seran agents digitalitzadors de les companyies turístiques que hi participin, que seran 60 pimes en el conjunt de països europeus i 14 en la demarcació de Tarragona. La partida que tindrà cada empresa serà d’entre 7.000 i 9.000 euros. El projecte estarà obert fins al juny de 2024 i permetrà que les empreses es renovin en temes de software: CRM, ERP… També aspectes de motor i gestió de reserves. Nosaltres hem creat un dossier de set categories i serà cada empresa qui triarà. Pel que fa al Hub Foodtech & Nutrition, com està caminant? Crec que s’ha fet una molt bona feina. REDESSA és qui ho impulsa, i ara ja s’ha tancat el pla estratègic. S’han dut a terme una cinquantena de reunions i visites amb empreses agroalimentàries i tecnològiques, i amb institucions que hi col·laboraran. Jo sé que REDESSA té el model plantejat i en les setmanes vinents es presentarà tot aquest pla sobre la feina que s’ha fet fins ara. Així que ja s’està treballant en les línies estratègiques dels pròxims mesos i anys. Tots aquests projectes s’emmarquen en una etapa de creixement molt gran. Fa un any, el Clúster tenia 50 socis i partners. Actualment, ja en tenim 80 i tancarem l’any amb algunes incorporacions més que s’estan acabant de gestionar. És sorprenent veure com, a causa d’un canvi de dinàmica, de sortir als mitjans, de tenir presència i de guanyar rellevància i notorietat, són les mateixes empreses les que s’apropen. També ajuden molt els socis, que fan una molt bona promoció i boca a boca. La intenció és continuar creixent. No sé si a aquest ritme, però fer-ho constantment durant els pròxims anys perquè tenim potencial. Això significa més networking. Com treballeu en aquest aspecte? És essencial. Tenim tres tipus d’empreses al Clúster, les multinacionals, com poden ser T-Systems i Viewnext, que principalment en el que necessiten i demanen és talent. També tenim empreses mitjanes tirant a grans, com poden ser Grupo Castilla o Viajes para ti, que tot i que també necessiten talent, els agrada formar part d’un ecosistema i tenir contactes. I després tenim un gruix molt important d’empreses mitjanes, petites i micropimes a qui els interessa tenir molt de networking. Per això, totes les activitats que fem sempre acaben en un cafè, ja que és molt rellevant crear aquesta xarxa perquè realment neixen complicitats i potencials socis. També aposteu per la col·laboració publicoprivada. En un futur, ha de ser crucial aquest enteniment? És vital. A qualsevol lloc on miris en aquest país, existeix una certa tendència a fugir de l’administració per les seves complexitats. Però vaja, jo crec que l’administració pública és un dels motors que tenim. I com a motor crec que és vital que les empreses comprenguin com funcionen els ens públics i tinguin els contactes necessaris per tenir un suport sempre que necessitin alguna cosa. Jo crec que així s’arriba a més gent. El que sens dubte és vital per arribar a la gent és la competitivitat. Què necessita una empresa per ser competitiva? El primer que cal és talent. Si tens una bona plantilla, seràs capaç de tirar endavant qualsevol projecte, i això els clients ho valoraran. En segon lloc, a la nostra zona, els costos no són tan elevats com podrien ser en altres capitals europees com Barcelona o Madrid. Per tant, si sumem que aquí hi ha qualitat i que som competitius en els preus, tenim molt a fer. Cal tenir en compte el servei de proximitat que s’ofereix al territori, que les coses es fan amb afecte i amb una atenció més personalitzada; aquesta és la combinació perfecta. El territori és quelcom que es té molt en compte, però, fins a quin punt podem evolucionar a la Catalunya Sud sense dependre de la resta del país? Evidentment, si Catalunya i l’Estat espanyol remen en el mateix sentit que nosaltres, al final, per les mateixes sinergies que s’hi creen, tots en sortim beneficiats. Però és cert que, si mires enrere, ni la Generalitat de Catalunya ni el Govern d’Espanya s’han fixat en el fet que aquí tenim un pol tecnològic de primer nivell europeu. Barcelona és un monstre gegant, admirable, entenc que té un poder d’atracció enorme i de vegades eclipsa territoris com l’àrea metropolitana de la Catalunya Sud. Per tant, nosaltres hem de valorar que hi ha potencial i que tenim empreses de nivell. Al
El Gremi de Forners de Reus i el Baix Camp s’uneix a la campanya ‘Sense llum no hi ha pa’ amb una aturada energètica el 28 d’octubre
Reus Empresa 20/10/2022 Davant de l’encariment desmesurat dels preus de l’energia, i el risc imminent de tancament definitiu de moltes empreses si aquesta situació no es resol de manera urgent, el Gremi de Forners de Reus i el Baix Camp ha decidit unir-se a la campanya “Sense llum no hi ha pa”. Una iniciativa de la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers que, més enllà d’advertir a les autoritats davant d’una situació que consideren crítica, proposa un acte concret pel divendres 28 d’octubre, com és l’aturada energètica, amb la corresponent apagada de llums, que realitzaran de les dotze del migdia a un quart d’una de la tarda. Pel President del Gremi, Ramon de la Fuente, la situació és insostenible i cal passar a l’acció per fer sentir la veu d’un sector que està patint, en primera persona, les conseqüències de l’increment del preu de l’energia. “Fa molts mesos que denunciem aquesta situació que ha trasbalsat completament la nostra activitat. Som un sector que té una gran dependència del consum energètic per poder atendre les necessitats dels nostres clients. I és evident que se’ns fa molt difícil poder continuar treballant en aquestes condicions. D’aquí que hàgim decidit passar a l’acció fent visible una protesta que sensibilitzi, també a l’opinió pública, sobre la nostra realitat actual”. De la Fuente considera que la situació actual no pot continuar, perquè està en joc, fins i tot, la pervivència d’algunes empreses. “Els forners estem demostrant una gran capacitat de resistència davant dels embats del mercat. Ho portem a l’ADN. Però amb el que no comptàvem era amb aquest increment tant imprevist com desmesurat. És evident que les administracions cal que prenguin consciència que així no podem continuar. I que s’ha d’aplicar alguna mesura correctora per corregir aquesta situació”. L’acció del Gremi, alienada amb la de la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers, pot oferir, el divendres 28, una imatge insòlita, amb els establiments a les fosques davant d’una problemàtica que afecta greument la seva subsistència.
Els millors investigadors del món sobre els efectes del consum de fruita seca en la salut es reuneixen a Reus
Reus Empresa 20/10/2020 Amb els objectius de compartir les evidències actuals relacionades amb els beneficis del consum de fruita seca i definir mancances, necessitats i oportunitats en la recerca en aquest camp, els principals investigadors a nivell mundial sobre salut i fruita seca es reuneixen els dies 20 i 21 d’octubre a la seu de l’International Nut and Dried Fruit Council (INC), a Reus. Presidit pel catedràtic i investigador ICREA Acadèmia Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), el NUTS 2022 compta amb la participació de les ments més brillants en l’àmbit de la investigació nutricional. Els temes clau que es tractaran a l’edició d’enguany fan referència al pes corporal, a la diabetis i la resistència a la insulina, a les malalties cardiovasculars, al sistema gastrointestinal i a l’envelliment cognitiu, entre d’altres. A mesura que la recerca sobre els beneficis del consum de fruita seca creix, aquesta trobada ofereix l’oportunitat de compartir i examinar detalladament allò conegut i establert i aquelles àrees de coneixement que necessiten ser estudiades. El professor Jordi Salas-Salvadó, un dels investigadors en nutrició més influents del món, remarca la importància d’aquest esdeveniment: “Tenim dades més que suficients per demostrar i ensenyar els efectes beneficiosos del consum de fruits secs sobre diferents malalties cardiometabòliques. Ara és el moment de resumir totes aquestes evidències per generar sinergies i intentar impulsar o modificar les al·legacions de salut que existeixen en relació al consum de fruita seca i els seus beneficis sobre la salut”. El NUTS 2022 reuneix de forma excepcional a 27 ponents i moderadors de 13 països d’arreu del món, entre els quals hi ha investigadors de gran rellevància com Frank Hu, director del Departament de Salut Pública de la Universitat de Harvard, Joan Sabate, professor de Nutrició i Epidemiologia a la Universitat Loma Linda, David Jenkins del Departament de Ciències de la Nutrició de la Universitat de Toronto, David J. Baer del Departament d’Agricultura dels EUA, Linda Tapsell, professora emèrita de la Universitat de Wollongong d’Austràlia i Penny Kris-Etherton del Departament de Ciències de la Nutrició de la Universitat de l’Estat de Pennsylvania, entre d’altres. S’espera que com a resultat d’aquesta conferència organitzada des de la Universitat Rovira i Virgili (URV-IISPV) i des del CIBEROBN, es publiquin les conclusions en una revista científica internacional. L’INC, principal sponsor de NUTS2022, és un paraigües internacional per a la indústria de la fruita seca amb més de 880 membres d’empreses del sector de més de 80 països, que representen més del 85% del valor comercial mundial de la fruita seca. Goretti Guasch, directora executiva de l’INC, considera que “la investigació en nutrició és un pilar important de les activitats de l’INC” i reconeix que estan emocionats de tenir la oportunitat d’acollir investigadors d’arreu del món. La missió de l’INC és la d’estimular i facilitar el creixement sostenible de la indústria de la fruita seca i és l’organització líder en termes de salut, nutrició, seguretat alimentaria i regulacions internacionals sobre fruita seca”.
Més de 1.000 inscrits a la Fira de l’Ocupació Juvenil de la Cambra de Comerç de Reus
Reus Empresa 18/10/2022 Compte enrere per la cinquena edició de la Fira de l’Ocupació Juvenil organitzada per la Cambra que es realitzarà aquest dijous, 20 d’octubre, a l’espai de la Llotja. A hores d’ara més d’un miler de joves ja han formalitzat la seva inscripció per participar en un esdeveniment que s’ha convertit en tot un referent per les empreses del territori a l’hora d’identificar talent jove per incorporar-lo a les seves organitzacions. Un any més l’espai disponible s’ha omplert amb un important gruix d’empreses representades atenent que hi prendran part entitats com la Unió de Botiguers de Reus o el Gremi d’Instal·ladors del Baix Camp que aglutinen, sota el seu paraigua, un nombre considerable d’empreses. Cal destacar també la participació de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona que estableix, en la cerca de talent, una interessant col·laboració amb el Gremi de l’Hostaleria de la Vall d’Aran amb el propòsit d’oferir als joves la possibilitat d’inserir-se laboralment a les temporades d’estiu a les nostres comarques, i a les d’hivern a la Vall d’Aran. També cal destacar la presència, per primera vegada, de la Guàrdia Urbana de Reus que ha apostat per la fira per donar a conèixer el catàleg de places del cos i el perfil que cerquen amb el propòsit d’alimentar noves vocacions vinculades a la policia local. Com ja va succeir en la darrera edició la fira comptarà amb la presència de les cinc oficines jove de l’àmbit territorial de la Cambra (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Un fet que ha volgut subratllar, de manera ben especial, el President de la Cambra, Jordi Just, que considera que «aquesta presència ratifica la voluntat de la fira d’obrir-se a tota la seva realitat territorial. Les oficines comarcals són estratègiques per donar a conèixer una fira d’aquestes característiques. I en paral·lel la seva presència al certamen permet també establir sinergies amb la Cambra per donar a conèixer tot allò que, des de la corporació, podem fer per ajudar als joves del nostre àmbit territorial.” Com és habitual la fira ofereix als jovers inscrits de participar en diverses activitats formatives que els poden ajudar a millorar les seves capacitats a l’hora de cercar feina. En concret s’oferiran els tallers «Claus per trobar feina» i «Quatre històries inspiradores per treballar l’actitud proactiva». I duran tot el matí s’oferirà el Role playing d’entrevista de feina per obtenir estratègies a l’hora d’afrontar l’entrevista per optar a un lloc de treball. Les inscripcions poden formalitzar-se a la pàgina web de la Cambra www.cambrareus.org on també es facilita tota la informació vinculada al certamen.