Joan Antoni Domènech
27/10/2022
El 1987, l’empresari Juan Cohs Borrás va publicar un llibre que va titular Éxito e infortunio de un hombre, recollint la seva trajectòria empresarial i personal. El volum seguia una certa tradició local en la qual, amb anterioritat, alguns empresaris reusencs havien publicat un estil similar de memòries empresarials. No obstant això, Cochs va trencar amb el to habitual d’aquest tipus de textos, en abordar sense ambages els problemes que van desembocar pràcticament en la desaparició de l’imperi empresarial Cochs.
La saga empresarial dels Cochs s’inicia en el segle XIX amb el pare del nostre protagonista, Juan Cochs Sugrañes, que, de dependent en un comerç, passa a associar-se amb Miguel Oliva, un fabricant d’olis de pinyolada, creant Oliva i Cochs, dedicada al comerç de subproductes de la fabricació de farines. Al cap de cinc anys l’empresa es dissol, instal·lant-se Cochs pel seu compte. A principis dels anys 20, Cochs Sugrañes coneix a Francisco Mercadé, de la Riera de Gaià, i decideixen crear una empresa especialitzada en l’exportació de fruita seca. S’instal·len a la Riera de Gaià i comencen a treballar amb una màquina desembussadora d’avellanes, construïda a Reus per Salvador Baldrich. Un històric desbordament del riu Gaià, que va arrasar gran part de les plantacions d’avellaners, va fer que es traslladessin a Reus. Aquest va ser el naixement d’una de les grans empreses del sector.
Juan Cochs Borràs comença treballar en el negoci patern en 1924, acabats de complir 16 anys. A pesar de l’intent d’especialització en fruita seca, la base del negoci va continuar sent els subproductes de les farines que es compraven als fabricants de tota Espanya i després es revenien a ramaders de Girona i la zona de Vic, bàsicament per a alimentar el bestiar porcí. No havia arribat encara la producció de pinsos composts.
El 1929, després d’una operació fallida de compra d’avellanes als germans Ignacio i Luis Banús, que eren llavors els principals corredors a Reus, i que van fugir a Austràlia després de l’estafa, la família Cochs va quedar pràcticament sense ressòl empresarial. Però va poder recuperar-se.
En 1949 Cochs ja encapçala la llista d’exportadors espanyols de fruita seca. Més tard, al entrar al negoci de l’oli, aconsegueix ser durant sis anys seguits el major exportador d’oli espanyol
En esclatar la Guerra Civil, Juan Cochs marxa a Marsella aprofitant una expedició comercial. Allí munta la seva pròpia empresa d’exportació de fruita seca: adquiria ametlles del Marroc , Tunísia i Itàlia, mentre que les avellanes, en gran part, li arribaven expedides pels comitès revolucionaris des del port de Tarragona. Després de viure i treballar dos anys a Marsella, Cochs torna a Espanya, passant sis mesos sota estricte control de les autoritats, amb períodes d’empresonament. En arribar a Reus, en 1939, la família disposava de 200.000 pessetes de capital. Compra per 40.000 pessetes els magatzems d’Alcoholera Espanyola, al carrer Pròsper Bofarull. Gairebé immediatament Cochs adquireix el xamfrà d’aquest carrer amb Prat de la Riba en el qual aixecarà la seva casa i oficines.
Durant la II Guerra Mundial, malgrat els controls dels aliats, Cochs va poder fer diverses operacions amb destinació a països ocupats pels alemanys, així com uns altres de neutrals. En la postguerra Cochs renova les exportacions des de l’Agrupació d’Exportadors d’Ametlles i Avellanes, una entitat que reunia un a tots els exportadors espanyols, un centenar, i que comptava llavors, a més de Cochs, amb les companyies reusenques Sabater, Llopis, Gasull i Alimbau, entre altres. L’única manera de vendre llavors, en plena autarquia, era a través d’aquest organisme. En 1949 Cochs ja encapçala la llista d’exportadors espanyols de fruita seca.
En 1953 Cochs entra en el negoci d’olis després d’adquirir una fitxa d’exportador per un valor proper a les 500.000 pessetes. «Sense tenir ni idea del negoci», deia. I la seva empresa aconsegueix ser durant sis anys seguits l’exportador més gran d’oli espanyol. Crea igualment un negoci de vins, sota la signatura Cochs SA. I continua obrint mercat en l’exterior: EUA, Austràlia, la Xina… Les empreses de Cochs segueixen una forta línia de creixement, fins que, pensant en la successió familiar, incorpora a l’empresa als seus dos fills grans, Juan i Antonio, donant-los àrees de responsabilitat. El que va venir després, va ser una autèntica desfeta. En les seves memòries, Cochs admet que va ser un error. «Em forcen a haver d’acceptar -escriu- la no consecució del meu major anhel (…) que la meva dedicació fos prosseguida i supereu pels meus fills».
Juan Cochs, a qui la majoria dels seus empleats li tractaven amb un preceptiu «senyor Juanito«, quedarà com un dels grans empresaris reusencs del segle XX. Audaç, i a vegades temerari, va ser un dels grans exemples d’una manera de fer empresa pràcticament extingida.
