Joel Medina
20/10/2022
Sergi Novo és el Clúster Manager del Clúster TIC Catalunya Sud, amb seu a Reus, una associació de gairebé una vuitantena d’empreses del sector tecnològic del territori. En total, les companyies que hi són presents agrupen més de 16.000 treballadors i facturen 1.400 milions d’euros. El networking, la formació i l’assessoria a empreses són alguns dels mitjans que utilitza el Clúster TIC per arribar al seu gran objectiu: que el sector sigui la referència d’una futura Àrea Metropolitana a la Catalunya Sud.
Quin és l’estat de salut del Clúster a hores d’ara?
Doncs jo diria que molt bo. Ara mateix, en tant que representants d’empreses que formen la cadena de valor del sector TIC a Tarragona i a les Terres de l’Ebre, estem immersos en un projecte europeu relacionat amb el turisme, el Resetting. No ens oblidem de les iniciatives de territori on també participem, com el Hub Foodtech & Nutrition, que es va presentar el passat mes de febrer i on també estem avançant feina.
Com d’important serà el Resetting?
És un projecte coordinat pel Centre Tecnològic de Catalunya – Eurecat i compta amb socis com la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) i el Clúster TIC. A més, també hi són presents uns partners de Portugal, un organisme d’Albània, gent de Grècia, d’Itàlia… El projecte és un COSME, vol dir que fa cascada. És a dir, Europa ens passa els diners perquè nosaltres els destinem a empreses que volen seguir un full de ruta en el tema de la digitalització.
De quina manera hi participarà el Clúster?
Gairebé una trentena d’empreses seran agents digitalitzadors de les companyies turístiques que hi participin, que seran 60 pimes en el conjunt de països europeus i 14 en la demarcació de Tarragona. La partida que tindrà cada empresa serà d’entre 7.000 i 9.000 euros. El projecte estarà obert fins al juny de 2024 i permetrà que les empreses es renovin en temes de software: CRM, ERP… També aspectes de motor i gestió de reserves. Nosaltres hem creat un dossier de set categories i serà cada empresa qui triarà.
Pel que fa al Hub Foodtech & Nutrition, com està caminant?
Crec que s’ha fet una molt bona feina. REDESSA és qui ho impulsa, i ara ja s’ha tancat el pla estratègic. S’han dut a terme una cinquantena de reunions i visites amb empreses agroalimentàries i tecnològiques, i amb institucions que hi col·laboraran. Jo sé que REDESSA té el model plantejat i en les setmanes vinents es presentarà tot aquest pla sobre la feina que s’ha fet fins ara. Així que ja s’està treballant en les línies estratègiques dels pròxims mesos i anys.
Tots aquests projectes s’emmarquen en una etapa de creixement molt gran.
Fa un any, el Clúster tenia 50 socis i partners. Actualment, ja en tenim 80 i tancarem l’any amb algunes incorporacions més que s’estan acabant de gestionar. És sorprenent veure com, a causa d’un canvi de dinàmica, de sortir als mitjans, de tenir presència i de guanyar rellevància i notorietat, són les mateixes empreses les que s’apropen. També ajuden molt els socis, que fan una molt bona promoció i boca a boca. La intenció és continuar creixent. No sé si a aquest ritme, però fer-ho constantment durant els pròxims anys perquè tenim potencial.
Això significa més networking. Com treballeu en aquest aspecte?
És essencial. Tenim tres tipus d’empreses al Clúster, les multinacionals, com poden ser T-Systems i Viewnext, que principalment en el que necessiten i demanen és talent. També tenim empreses mitjanes tirant a grans, com poden ser Grupo Castilla o Viajes para ti, que tot i que també necessiten talent, els agrada formar part d’un ecosistema i tenir contactes. I després tenim un gruix molt important d’empreses mitjanes, petites i micropimes a qui els interessa tenir molt de networking. Per això, totes les activitats que fem sempre acaben en un cafè, ja que és molt rellevant crear aquesta xarxa perquè realment neixen complicitats i potencials socis.
També aposteu per la col·laboració publicoprivada. En un futur, ha de ser crucial aquest enteniment?
És vital. A qualsevol lloc on miris en aquest país, existeix una certa tendència a fugir de l’administració per les seves complexitats. Però vaja, jo crec que l’administració pública és un dels motors que tenim. I com a motor crec que és vital que les empreses comprenguin com funcionen els ens públics i tinguin els contactes necessaris per tenir un suport sempre que necessitin alguna cosa. Jo crec que així s’arriba a més gent.
El que sens dubte és vital per arribar a la gent és la competitivitat. Què necessita una empresa per ser competitiva?
El primer que cal és talent. Si tens una bona plantilla, seràs capaç de tirar endavant qualsevol projecte, i això els clients ho valoraran. En segon lloc, a la nostra zona, els costos no són tan elevats com podrien ser en altres capitals europees com Barcelona o Madrid. Per tant, si sumem que aquí hi ha qualitat i que som competitius en els preus, tenim molt a fer. Cal tenir en compte el servei de proximitat que s’ofereix al territori, que les coses es fan amb afecte i amb una atenció més personalitzada; aquesta és la combinació perfecta.
El territori és quelcom que es té molt en compte, però, fins a quin punt podem evolucionar a la Catalunya Sud sense dependre de la resta del país?
Evidentment, si Catalunya i l’Estat espanyol remen en el mateix sentit que nosaltres, al final, per les mateixes sinergies que s’hi creen, tots en sortim beneficiats. Però és cert que, si mires enrere, ni la Generalitat de Catalunya ni el Govern d’Espanya s’han fixat en el fet que aquí tenim un pol tecnològic de primer nivell europeu. Barcelona és un monstre gegant, admirable, entenc que té un poder d’atracció enorme i de vegades eclipsa territoris com l’àrea metropolitana de la Catalunya Sud. Per tant, nosaltres hem de valorar que hi ha potencial i que tenim empreses de nivell.
Al cap i a la fi, Reus és la segona àrea urbana de Catalunya amb més ocupació en l’àmbit TIC.
Quan això ho parles amb gent del Departament de Polítiques Digitals, o amb persones que estan molt vinculades al sector tecnològic a Barcelona, al·lucinen. No s’ho acaben de creure. Per aquest motiu, el que volem és aglutinar el màxim d’empreses possibles per dir que som aquí, que existim.
I també per evitar que el talent jove acabi marxant. De quina manera es pot aconseguir?
Tenim un factor que és molt important i és la qualitat de vida. Aquí una persona amb un salari mitjanament correcte té una qualitat de vida boníssima. I això no passa a Barcelona o Madrid. Tenim muntanya, tenim mar… Som una àrea metropolitana de 400.000 persones, força ben connectada pel que fa a infraestructures. Jo crec que tenim tots els ingredients per poder atraure el talent que ara mateix està fora i també per generar-lo. Ens preocupa veure que hi ha un atur juvenil elevadíssim quan alhora hi ha empreses tecnològiques que necessiten aquestes persones. Hem de corregir aquesta diferència i intentar incentivar aquestes vocacions tecnològiques
Com es pot generar aquest talent?
Hi ha estudis que confirmen que, a escala nacional, el sector tecnològic paga un salari mitjà per sobre del sector químic. Hem de fer programes amb els instituts i amb les universitats perquè aquests joves, abans que surtin de les aules, puguin saber on volen treballar. Perquè probablement els necessitarem.
En aquest sentit, quins projectes s’estan desenvolupant ara en la indústria TIC?
Encara hi ha moltes empreses que necessiten una capa de digitalització molt bàsica. I això és preocupant. Potser de vegades ens pensem, erròniament, que aquest procés està ja força avançat, i no. Per això existeixen programes com el Kit Digital dels Next Generation, que no sé si s’estan aprofitant prou.
És quelcom que us preocupa?
Sí. Ha d’haver-hi empreses que puguin oferir serveis de digitalització una mica més bàsics, com pot ser una simple pàgina web, o també aspectes de sistemes, connectivitat, màrqueting digital, etc. Jo crec s’aprofiten molt poc els diners disponibles. I per què? Perquè són difícils, hi ha moltes complicacions.
Entenc que això desincentiva…
Gairebé un terç de les empreses del clúster són agents digitalitzadors, i hi ha algunes que directament, abans de materialitzar aquests ajuts, han desistit i han dit que ja no volen perquè veuen que hi ha una muntanya burocràtica de papers i justificacions per després acabar cobrant aquell servei molts mesos més tard. S’hauria de simplificar més perquè hi ha tants filtres que al final no corre l’aigua.
No obstant això, deu haver-hi empreses més grans amb projectes que ni ens imaginem.
Sí que hi ha companyies més especialitzades que estan tirant endavant iniciatives molt vistoses de sensorització, Internet of Things, big data, blockchain, traçabilitat… Noves tecnologies un pèl més avançades.
Fa un any, el Clúster tenia 50 socis i partners. Actualment, ja en tenim 80 i tancarem l’any amb algunes incorporacions més
Fins a quin punt som conscients, els ciutadans, de tot el que s’està avançant en el sector?
Crec que poca part de la població ho té present, i l’exemple és aquest edifici del Tecnoparc. Cada dia el veuen milers de persones i es pensen que això és una fira que està oberta de tant en tant, i no saben que hi ha més de mil persones treballant en empreses tecnològiques que facturen molts diners. Aquí hi ha un ecosistema digital i un sector potent, no només a Reus, sinó a altres indrets com poden ser Tarragona o Valls, on hi ha companyies molt interessants que també necessiten difusió.
Com heu patit la crisi econòmica i logística en què estem immersos?
És cert que algunes empreses s’han vist tocades. En especial multinacionals que tenien delegacions a Rússia o Ucraïna i a qui això els ha suposat un daltabaix. D’altres potser no han patit tant de forma directa però sí indirectament amb els seus clients, que poden haver estat afectats i això els ha provocat algun problema de facturació, de feina i de tempos.
De quina manera creuen que evolucionarà tot això?
Penso que el 2023 i 2024 seran anys molt complicats. Ja no només pel que fa a la inflació, sinó en altres àmbits. Soc optimista i sempre dic el mateix, en moments de crisi, qualsevol empresa de qualsevol sector necessita ser més competitiva i més eficient. I l’eficiència no només es guanya amb tecnologia. Qui vulgui superar aquesta crisi i sortir reforçat, haurà d’apostar, passi el que passi, per la tecnologia i la digitalització. Per tant, jo crec que les empreses del Clúster tindran més demanda que mai.
I, precisament el Clúster, quins objectius té de cara al futur?
El que volem és fer-nos grans. Fa un any, aquí hi havia una sola persona treballant, i avui en som tres. No estàvem implicats en cap projecte europeu i ara ja en formem part d’un. També ens hem presentat a altres convocatòries europees. Teníem 30 o 40 socis i ara en tenim una vuitantena. Estem sumant administracions públiques i ajudem a ACCIÓ i a altres organismes a atraure inversions i empreses al territori…
A més, esteu elaborant un estudi de necessitats del sector. Quan el podrem veure?
M’agradaria que molt aviat. No és fàcil perquè són força preguntes i les empreses han de treure temps que no sempre tenen. Ha de tenir una vintena de respostes de companyies tecnològiques. Tenim l’ambició de poder arribar al màxim de respostes possibles per tenir una mostra real del que necessita el nostre territori.
Què hi esteu veient, de moment?
Doncs estem veient que aquest 2022 hi ha un centenar de vacants obertes, encara. I ja s’està observant que, per al 2023, se’n preveuen més de 150. Per tant, el sector està creixent, i està creixent perquè factura i perquè té demanda i clients.
