S’entreguen els premis als establiments guanyadors de la Ganxet Pintxo de Primavera 2024
Reus Empresa 16/07/2024 L’Espai Llotja ha acollit aquesta tarda l’entrega de premis de la Ganxet Pintxo de Primavera 2024. L’acte ha comptat amb la presència del president de la corporació, Mario Basora; el director de la Ganxet Pintxo, Jaume Batista; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó; el representant de Damm, Òscar Mas, i el cap territorial del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre del Banc de Sang i Teixits, Albert Soley. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha volgut agrair la tasca duta terme pels 33 establiments de restauració participants, “que són els autèntics protagonistes de la Ganxet Pintxo”. Basora ha destacat l’altíssima qualitat de les tapes presentades en aquesta edició, la qual cosa “ha fet molt difícil la decisió del jurat per escollir els guanyadors”. Enguany ha estat el primer que s’han concentrat tots els esforços en una sola edició, la de primavera, amb uns resultats extraordinaris: més de 22.000 tapes servides en les tres setmanes de la ruta. En el seu discurs, Mario Basora ha volgut destacar també el pol d’atracció en què s’ha convertit la Ganxet Pintxo, que “ha esdevingut una data molt esperada no només pels reusencs i reusenques, sinó també per a moltes persones del territori”. Basora també ha fet valdre el vessant solidari de la Ganxet Pintxo. La col·laboració entre el Banc de Sang i Teixits de Tarragona i les Terres de l’Ebre i la Ganxet Pintxo de Primavera 2024 va tenir, en aquesta edició, una espectacular resposta de la població. Es van aconseguir 490 donacions de sang, 26 de plasma i 20 nous donant de medul·la òssia. En total, 516 persones van participar en aquesta campanya. Tothom qui va donar sang va rebre dos vals bescanviables per dues tapes dels establiments participants en la ruta. La relació d’establiments guanyadors de la Ganxet Pintxo de Primavera 2024 ha estat: Premi Maridatge Damm:Batticuore (premi + 2 barrils de cervesa Estrella Damm) Premi Gastronomia Sostenible: Buidasacs (premi + 8 caixes de cervesa Inèdit) Premi Sabor a tradició: La Lleona Premi Popular (4t més votat): As de Copes Premi Popular (3t més votat): Buana Premi Popular (2n més votat): El Castell Premi Popular (més votat): Grillats Reus BBQ (participació amb un estand gratuït a la fira Reus Viu el Vi 2024) Premi Gremi de Forners: Zero Gluten, d’ADN Sistaré Premi Ciutat de Reus:El Jardí de la Casa Rull
Presentada una nova edició de la Fira de Sant Jaume 2024
Reus Empresa 12/07/2024 Els propers dies 26, 27 i 28 de juliol tindrà lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume, que organitza Reus Promoció amb la col·laboració de l’Associació dels Amics dels Cavalls de les comarques de Tarragona. La Fira de Sant Jaume s’organitza amb l’objectiu de mantenir viva una de les tradicions més antigues de Reus i un dels certamen firals més antics de Catal unya, que té els seus orígens en l’any 1343, quan el rei Pere III va concedir a la ciutat el dret per organitzar-la. En aquest sentit, cal destacar que la fira de Sant Jaume commemora aquest any el seu 679 aniversari, sent una de les fires més antigues de Catalunya. La inauguració oficial de la Fira de Sant Jaume tindrà lloc el divendres a les 9 del vespre i anirà a càrrec de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. La fira ha anat consolidant un model lúdic que potencia el caràcter de «Fira de nit a Reus». En horari de tarda-vespre, de 8 a 1, l’edició d’aquest any presenta un programa orientat molt especialment als aficionats als cavalls i al públic familiar. Per facilitar l’accés al públic, cal recordar que l’entrada a la fira és gratuïta i que disposa d’una extensa zona d’aparcament. Un any més, els grans protagonistes de la Fira de Sant Jaume són els cavalls, ja que en el marc de la fira s’organitza la Fira del Cavall. L’altre activitat destacada dins de la fira és l’esperada Cursa de portadors de sacs d’avellanes i també destacar les passejades en poni pels més petits, una activitat que complementa el programa d’aquesta nova edició de la Fira. Fira del Cavall Organitzat per l’Associació dels Amics del Cavall de les comarques de Tarragona és l’apartat més destacat de la Fira de Sant Jaume, i cal destacar que en aquests moments és l’única fira de cavalls que es realitza a Catalunya. En aquest sentit, destacar que els dies 19, 20 i 21 de juliol tindrà lloc el 6è Campionat de Catalunya de Morfologia de Pura Raça Espanyola, organitzat per l’Associació dels Amics dels Cavalls de les comarques de Tarragona i l’ANCCE. Aquest tipus de campionats valoren la morfologia dels animals de pura raça espanyola, la seva «bellesa», i la perfecció dels seus moviments. En total, es lliuraran 90 trofeus en quinze categ ories, dividits entre mascles i femelles. Una gran part dels cavalls participants provenen de Catalunya, però també hi ha exemplars de les Illes Balears, País Valencià, Madrid, Andalusia, França i Suïssa. Aquest concurs es realitza el cap de setmana abans de la Fira amb l’objectiu de facilitar la participació dels cavalls, posar en valor aquest esdeveniment i atreure l’atenció del públic, afavorint l’afluència de visitants a la ciutat. A destacar també que el campionat de «Horse ball» (basquet a cavall) tindrà lloc el divendres i el dissabte 22 de juliol, a partir de les 7 de la tarda Com a novetat, a partir del 22 de juliol i durant tota la setmana, a l’espai d’exhibició dels cavalls de la fira, es realitzaran concursos, exhibicions i activitats amb els cavalls dels diferents centres hípics participants a la fira. Altres proves que es podran veure en el marc de la Fira de Sant Jaume són el Concurs de Salt d’Obstacles, prova que per la seva espectacularitat compta amb gran èxit de públic i el Concurs de Doma Clàssica. La Fira comptarà un any més amb la participació de diferents centres hípics de la demarcació que realitzaran exhibicions de disciplines eqüestres el diumenge a la tarda. Destacar, que el divendres 26 i el dissabte 27 a dos quarts de 12 de la nit i el diumenge 28 a les 11 de la nit, es podrà gaudir de l’espectacle eqüestre, que anirà a càrrec de la companyia francesa Christophe Chaussy, un carrusel de Frisons de La Cruz, Tomàs Santiago i Monta Western de Maria Moya. L’espai “foodtruck” de la Fira de Sant Jaume En aquest espai els visitants podran degustar a l’aire lliure de diferents productes, mentre gaudeixen dels diferents espectacles i exhibicions eqüestres. Aquest canvi respecte les anteriors edicions promociona molt més els actes previstos a l’espai del cavall i permet al visitant gaudir de forma àgil de totes les activitats organitzades. 26a Cursa combinada de portadors de sacs d’avellanes, Gran premi “Unió” Un dels actes més singulars i emblemàtics de la Fira de Sant Jaume de Reus, on els participants es carreguen un sac d’avellanes de 58 quilos a l’esquena per completar un itinerari d’uns 900 metres aproximadament. La cursa es desenvoluparà el dissabte dia 27 a dos quarts de 9 del vespre en un circuit establert a prop de la Fira. La cursa de portadors de sacs d’avellanes és la primera de les tres curses que es realitzen cada any a Reus, Riudoms i Valls, i forma part del gran premi UNIÓ. Prèviament, a les 8 del vespre, es realitzarà l’exhibició de portadors de sacs d’avellanes, a càrrec del Club Esportiu Alba. Altres activitats La Somera de Reus també assistirà a la fira i el públic assistent també podrà gaudir de les seves actuacions el divendres i el dissabte a la tarda. Zona infantil A banda de tot el seguit d’espectacles, concursos i exhibicions eqüestres, tot molt orientat a públic de totes les edats, la Fira també organitza algunes activitats pensades especialment per al públic familiar i els visitants més joves, i compta amb una zona infantil diferenciada, en la que s’ubica el circuït de ponis, en què poden pujar els nens i fer una breu passejada. Cursa nocturna de Sant Jaume Aquest any tindrà lloc l’onzena edició d’aquesta cursa nocturna que sortirà el divendres 26 de juliol a dos quarts de 10 del vespre de les piscines municipals de Reus. Prèviament, a la mateixa hora, tindrà lloc la sortida de la Caminada Seminocturna Sant Jaume Aspercam. Aquestes activitats estan organtizades conjuntament per tretzesports i Reus Esport i Lleure, i la inscripció es pot fer a través de la pàgina
L’Aeroport de Reus frega els 200.000 passatgers al juny
Reus Empresa 12/07/2024 L’Aeroport de Reus ha comptabilitzat durant aquest mes de juny 191.340 passatgers, un 15,5% més en comparació amb el mateix període de l’any passat. En l’acumulat dels sis primers mesos de l’any, l’aeroport ha arribat a un total de 463.463 passatgers, un 17,8% més que els mateixos mesos del 2023. Al juny, l’aeroport ha arribat a un total de 2.441 operacions, una xifra un 12,5% més alta en comparació amb els moviments d’aeronaus registrats el mateix mes del 2023. Des de principis d’any, el total de moviments d’aeronaus és d’11.290, un 11,5% més que en el mateix període del 2023.
La indústria alimentària centra una nova sessió dels Espais d’Acció Col·lectiva que impulsa Mas Carandell
Reus Empresa 11/07/2024 L’IMFE Mas Carandell ha organitzat aquest dimarts, 9 de juliol, una nova sessió dels Espais d’Acció Col·lectiva, en aquesta ocasió amb el sector alimentari com a protagonista i la participació de representants d’empreses i entitats d’aquest àmbit com Alifarma, Borges, Grup Unió, Cabo Norte, Carolina Hone st Food, Maser Grup Unió, Dupon Biscuits Ibèrica i el Hub Foodtech & Nutrition. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, recorda que «els Espais d’Acció Col·lectiva de Mas Carandell són espais de treball amb el teixit productiu i entitats de diferents sectors econòmics que tenen per objectiu diagnosticar dificultats, definir reptes i promoure projectes d’impacte en l’ocupació, la formació i la dinamització socioeconòmica de diferents sectors». A la sessió, es va repassar l’estat del sector i es van presentar les conclusions de l’Informe de prospectiva 2023-2026 de les Indústries Alimentàries de l’Agència FPCAT, per passar tot seguit a treballar al voltant de reptes de futur, com la sostenibilitat, l’alimentació saludable i nutrició del futur, les tecnologies agroalimentàries i el talent, amb la finalitat de detectar necessitats d’aquesta indústria al territori vinculades amb la formació, l’ocupació i la cerca de talent. El sector destaca l’alta ocupabilitat i estabilitat en els llocs de treball que ofereix, reivindicant la importància de donar-lo a conèixer entre la ciutadania per atraure talent, així com també apunta a la necessitat de disposar de formació professional sobre producció alimentària, específica i adequada a les característiques del territori, amb molta tradició agroalimentària. També es van abordar propostes d’actuació per als pròxims mesos per fomentar la col·laboració entre el teixit socioeconòmic i l’Administració. En aquesta línia, es van concretar necessitats formatives en competències bàsiques de la indústria alimentària entorn dels sistemes de qualitat i certificació, PRL i seguretat alimentària, així com al voltant de la gestió de la incertesa i del canvi en l’entorn laboral; accions de qualificació de perfils tècnics de grau mitjà orientades a les línies de producció; i qualificació en noves tecnologies i innovació, com per exemple l’ús de la intel·ligència artificial. A més, es va manifestar la necessitat de treballar amb Mas Carandell i el Servei Públic d’Ocupació de Cat alunya per crear un certificat professional especialitzat en la indústria alimentària per professionalitzar el sector. Els Espais d’Acció Col·lectiva s’emmarquen dins l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació de Reus, i són organitzats pels Agents d’ocupació i desenvolupament local de Mas Carandell: Impuls dels plans de formació estratègics, Governança i dinamització d’agents locals i territorials i Xarxes d’empreses i cadenes de valor. Estan subvencionats pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, i cofinançats pel Ministerio de Trabajo y Economía Social – Servei Públic d’Ocupació Estatal, en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local. Per participar, cal dirigir-se a Mas Carandell, trucar al tel. 977 010 850, o bé, enviar un correu a correu@mascarandell.cat.
firaReus encara la recta final de la comercialització d’Exproreus
Reus Empresa 10/07/2024 La fira multisectorial organitzada per firaReus Events, exproReus, encara la recta final de la seva preparació i intensifica les accions de comercialització d’espais disponibles. Enguany, el certamen arribarà a la seva 52a edició i es durà a terme del 10 al 13 d’octubre i, novament, serà d’accés gratuït pels visitants. Una renovada imatge amb segell local La nova imatge d’aquesta gran fira multisectorial del territori és obra del dissenyador reusenc Jordi Romero, un dels artistes gràfics locals més prolífics. Amb una imatge molt esquemàtica i basada en icones, el cartell sintetitza els diferents sectors que participen en la fira, posant al centre la mobilitat i la sostenibilitat, dos dels seus principals eixos i jugant amb la forma de la rosa de Reus. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que “exproReus és un gran aparador comercial i un esdeveniment que mostra tot el dinamisme comercial de la ciutat, alhora que ofereix activitats lúdiques per als visitants de totes les edats”. ExproReus tornarà a comptar amb espais dedicats a les grans àrees temàtiques que ja són tradicionals a la fira, com automoció, parament de la llar, tecnologia, alimentació i restauració, entre d’altres. A més de la comercialització d’espais, des de l’organització de firaReus es treballa també en el programa d’activitats, el qual posarà especial atenció en les noves tecnologies, amb tallers per a joves i petits i també, en la gastronomia i les jornades professionals. Les empreses interessades a tenir presència a exproReus, poden contactar amb el Departament Comercial de firaReus Events, a través del telèfon 977 326 363 o bé, enviant un correu a info@firareus.com.
DISA, el hòlding amb l’empremta de Francesc Recasens
Joan Antoni Domènech 9/07/2024 Ja hem vist que la presència dels germans Recasens al sector energètic estatal va ser de capital importància per entendre l’evolució de la indústria petroliera en l’etapa de més impuls inicial a Espanya. Dels dos germans, en la primera línia d’activitat d’aquest sector hi serà sempre Francesc, com a impulsor, protagonista o entre els socis de referència de diverses companyies. La seva prolongada estada a Tenerife, li donarà peu a concretar, més enllà de les activitats de CEPSA, altres de destacada importància. Una d’elles va ser DISA. El 27 d’octubre de 1933 se signa a Santa Cruz de Tenerife l’escriptura de constitució de Distribuidora Industrial, S.A. (DISA), amb un capital inicial de 350.000 pessetes. La nova empresa, creada per a «la distribució de productes petrolífers sota les característiques i modalitats que acordi el consell d’administració», és avui un hòlding empresarial de primer nivell, amb destacades participacions en empreses emblemàtiques a diversos sectors. La seva activitat directa, sota la capçalera DISA Corporación Petrolífera, S.A., té diverses participades que actuen com a fabricant de pintures, distribuïdor de gas i productes petrolífers, així com la logística. Els creadors de DISA van ser els mateixos que en CEPSA (1929), que volien tancar una distribuïdora de gasolines en l’Arxipèlag canari, inicialment com una filial de CEPSA, tenint com a subministrador la refineria que havien construït a Tenerife en 1930. Però part del Consell d’Administració de CEPSA no estava gaire feiner, argumentant que la companyia tenia un acord com a proveïdor de CAMPSA, al qual se sumaven les tensions viscudes al mercat local de subministraments petrolífers, amb una forta competència, amb Shell, Standard Oil i Texaco, com a principals referències, que ja operaven en l’Arxipèlag des de finals de la I Guerra Mundial. L’alternativa, doncs, era anar per lliure: de manera que un grup d’accionistes fundadors de la Compañía Española de Petróleos farien el salt de la producció a la distribució. I aquí apareix la figura de Francesc Recasens. Després d’aconseguir el subministrament assegurat de petroli veneçolà, construir el 1930 una refineria a Tenerife (recordem que Francesc Recasens tanca també el contracte per a aixecar la planta en un temps rècord), el següent pas seria la distribució local de gasolines, que a Canàries podia realitzar-se perquè l’Arxipèlag no estava en el mapa del monopoli de CAMPSA. Després de l’impuls en la creació de CEPSA i la refineria a Tenerife, Francesc Recasens continuarà escometent projectes de gran envergadura en l’Arxipèlag. Un d’ells serà la seva participació a DISA, un conglomerat d’empreses que transcendirà l’espai físic insular. Per a evitar els recels en el si del Consell d’Administració de CEPSA, els principals accionistes de DISA, entre ells Francesc Recasens, evitarien figurar en l’escriptura de constitució com a socis fundacionals. En el seu lloc van col·locar homes de la seva màxima confiança, com a mers representants. Així, figuraran Ramon Biosca Torrens, Joan Mas Codorníu i Joan Bautista Pla Bosch, com a únics accionistes de la nova societat en el moment de la seva creació. La incorporació d’aquests catalans tenia una certa lògica, ja que, per exemple, en el cas de Ramon Biosca, provenia de la primera gran refineria de l’Estat, Sabadell Y Henry, ubicada a Cornellà de Llobregat, en la que inicià la seva carrera Demetrio Carceller, l’home clau dels Recasens a CAMPSA i a CEPSA, i considerat a l’època el gran especialista del sector petrolier a Espanya. En els seus dos primers anys d’activitat DISA crearà una xarxa d’assortidors de gasolina a Tenerife i Las Palmas. El segon pas estratègic de DISA seria entrar en el mercat del Marroc espanyol. A aquest efecte, el mateix grup d’accionistes que controlava DISA, adquiriria per 625.000 pessetes l’octubre de 1934 la Compañía Española de Industria y Comercio Atlas, controlada llavors per Juan March. Encara que bé mereixeria protagonitzar una bona història, les relacions del financer mallorquí amb els germans Recasens -i fins i tot amb la família Vilella, molt activa en el sector-, van tenir el seu únic punt amistós durant aquests anys en la compra d’Atlas. Apuntàvem més amunt que, en la fundació de DISA, els seus accionistes reals no figurarien pel temor d’aixecar suspicàcies entorn de CEPSA. Aquests apareixeran finalment en 1958, segons s’apunta en una nota del Registre Mercantil. En aquesta, DISA nomena consellers a Demetrio Carceller Segura, Francesc Recasens Mercader, Josep Cañellas Maxenchs, i Luis Figueras-Dotti Valls (que els Recasens també tindran com a soci fundador en Olpya, com hem ressenyat en un altre capítol). Havien passat 25 anys des de la fundació de DISA, i ja els vents de les tensions inicials entre grups d’accionistes de CEPSA havien amainat totalment. La societat anirà creixent i ramificant-se, i entraran com a accionistes en nombroses societats. A tall d’exemple: Sacyr, Damm, Grup Cacaolat, Ebro Foods, entre altres. En 1967 DISA fundà la Naviera Petrogás, amb activitat entre les diferents Illes i també per als mercats del Marroc, Ceuta i Melilla, el Sàhara i Guinea Equatorial. En 1997 es va dur a terme l’escissió de DISA en diferents societats, per branca d’activitat, i així sorgeixen: DISA Pinturas, DISA Gas, DISA Red de Servicios Petrolíferos i DISA Logística. L’empresa matriu, capçalera del Grup, és DISA Corporación Petrolífera, S.A. Les seves activitats en la distribució l’han convertit en el quart operador estatal després de YPF, Cepsa i BP. Compten amb un parc de més de 600 gasolineres, que inclouen les de la Shell a Espanya, i la titularitat de Total España S.A.. I des de maig de 2021, DISA també té presència a l’Uruguai. Avui, un dels nets de Francesc Recasens, Oriol Recasens Carreras, s’asseu en el Consell d’Administració de DISA.
Els paradistes del Mercat del Carrilet signen la pròrroga dels contractes d’arrendament
Reus Empresa 4/07/2024 Aquest dijous, 4 de juliol, els paradistes del Mercat del Carrilet han signat la pròrroga dels contractes d’arrendament que permetran compatibilitzar el servei que ofereix el Mercat amb l’elaboració i tramitació dels instruments de planejament i gestió per al desenvolupament urbanístic de l’ àmbit de l’Àrea 6.20. Aquest tràmit és fruit de l’acord adoptat el 10 de maig passat per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus que autoritzava a Reus Mobilitat i Serveis a mantenir de forma provisional els contractes d’arrendament amb els paradistes del Mercat del Carrilet. Per part de l’empresa municipal ha signat els contractes el president, el regidor Daniel Marcos. S’estima que l’inici del procediment de licitació de les obres vinculades a aquests instruments de planejament i gestió serà a partir del 15 de gener de 2026, sempre i quan no es donin noves directrius en la redacció del projecte. Amb aquesta acció es confirma la voluntat de l’Ajuntament que no cessi l’activitat del Mercat del Carrilet almenys fins l’inici de la licitació o fins que amb motiu de les obres sigui totalment imprescindible la disponibilitat de l’espai. I es justifica per la impossibilitat, en el moment actual, d’iniciar els nous tràmits de concessió de les parades que en resultaran del nou projecte, actualment en redacció.
Les comarques de Tarragona registren el creixement de l’ocupació més intens de les quatre demarcacions catalanes en el període 2019-2023
Reus Empresa 2/07/2024 La Memòria Econòmica de Tarragona 2023 ha estat presentada avui a la Cambra de Comerç de Reus per la seva directora, Carme Poveda, juntament amb Ivett Moriën, del departament d’Energia de la Cambra de Comerç de Reus, que ha presentat l’article monogràfic “El repte de la transició energètica a les comarques de Tarragona”. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Reus, el Sr. Mario Basora Sanjuan. L’economia de Tarragona mostra una gran fortalesa el 2023 per tercer any consecutiu Segons estimacions pròpies, l’economia de Tarragona ha crescut un 3,3% interanual, quatre dècimes per sobre la mitjana catalana. Aquesta evolució força positiva dona continuïtat als intensos creixements de 2021 i 2022 (un 7,6% i 5,1%, respectivament) i és resultat de la recuperació del sector serveis, especialment del turisme, així com dels bons resultats del sector exterior i de l’activitat industrial, que ha mostrat una forta resiliència un cop superada la crisi energètica i de subministraments. Per sectors, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, la marxa dels negocis ha evolucionat positivament i millora a tots els sectors, excepte a la indústria. Evolució rècord de l’ocupació a les comarques de Tarragona i major dinamisme que al conjunt de Catalunya El mercat laboral ha tancat el 2023 amb un màxim històric de 317.845 afiliats (3,4% més que el 2022). Durant el període 2019-2023, l’ocupació ha crescut un 9,3% a Tarragona, per sobre del 7,6% al conjunt de Catalunya. Aquest major dinamisme del mercat laboral s’explica pels serveis i la indústria, que han tingut un millor comportament a Tarragona. De fet, el 18% de l’ocupació total creada en el sector industrial a Catalunya els darrers quatre anys es concentra a Tarragona, reforçant el paper estratègic de la indústria al territori. A més, les dades d’afiliacions dels primers cinc mesos del 2024 confirmen el bon inici d’any en el mercat laboral de Tarragona. Les 351.548 afiliacions de maig són un 3,0% superior a la xifra del mateix més de l’any anterior. Creixement rècord de les exportacions de béns de Tarragona el 2023, tot i l’estancament de l’economia europea El 2023 les exportacions de béns (en valor) han augmentat un 4,9% i les importacions un 0,2% –ambdues assolint xifres rècord des de l’inici de la sèrie disponible de 11.000 i 17.872 milions d’euros, respectivament. Això ha permès reduir el dèficit comercial de Tarragona el 2023. El nombre d’empreses exportadores regulars a Tarragona augmenten un 4,0% el 2023, fins a les 1.123 empreses. El sector químic (principal exportador a Tarragona), amb un pes del 35% sobre les exportacions tarragonines totals, ha experimentat una disminució del 13,9% interanual (en valor). El segon i tercer sector exportador, de petroli i derivats i altres béns d’equipaments, registren importants increments respecte a l’any anterior (117,4% i 46,0%, respectivament). Els primers quatre mesos del 2024 ha continuat la tendència positiva de les exportacions, amb un creixement interanual acumulat del 7,6%, en contrast amb la caiguda experimentada al conjunt de Catalunya (-5,9%). Recuperació intensa del turisme, sobretot de l’estranger En els primers cinc mesos de 2024, el nombre de turistes allotjats en hotels a la província de Tarragona supera en un 14,9% la xifra del mateix període de 2019, el percentatge més elevat de les quatre demarcacions catalanes. Aquest creixement és més positiu que el 5,5% registrat al conjunt de Catalunya. Per origen, destaca el creixement del turisme estranger (un 28,4% els primers cinc mesos de 2024 respecte al mateix període del 2019). Les previsions per al 2024 són optimistes i s’espera arribar a noves xifres rècord. Perspectives econòmiques més positives el 2024, però riscos a l’alça a mitjà termini L’economia de Tarragona ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any 2024, gràcies la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació i al vigor del sector turístic. El 2024 preveiem que el consum privat sigui el principal motor de l’economia. A mesura que la política monetària es faci menys restrictiva, la inversió millorarà, sobretot de cara al 2025. El context europeu també serà cada vegada més positiu, i això beneficiarà l’economia tarragonina, que està cada vegada més internacionalitzada. El consens de les previsions s’està revisant a l’alça els darrers mesos, i això és símptoma de confiança econòmica. El PIB català creixerà clarament per sobre del 2% el 2024 i 2025, mantenint un diferencial positiu respecte a la zona euro (creixerà un 0,8% i 1,4%, respectivament, segons la Comissió Europea). Però es mantenen els riscos associats als conflictes geopolítics i a un escenari de reducció de tipus més lent del previst. Els reptes de la transició energètica a les comarques de Tarragona L’article monogràfic que inclou la Memòria “Els reptes de la transició energètica a les comarques de Tarragona” elaborat per Ivette Moriën (Cambra de Comerç de Reus), analitza l’impacte de la transició energètica a la província de Tarragona en un context de desmantellament gradual de les centrals nuclears fins al 2035. En concret, es destaca que el tancament de les centrals podria comportar la pèrdua d’uns 3.000 llocs de treball directes en diversos municipis de la demarcació, si bé el Fons de Transició Nuclear (que grava amb un 50% els ingressos vinculats amb les activitats de producció) preveu fomentar el desenvolupament econòmic a les zones més afectades per la transició energètica.
REDESSA celebra els seus 30 anys amb un recorregut del passat al futur de la tradició emprenedora i d’innovació de Reus
Reus Empresa 2/07/2024 Amb motiu dels 30 anys de REDESSA, s’ha presentat una audioguia amb dos itineraris per la ciutat. En els recorreguts per anar d’un espai REDESSA a un altre, els usuaris de l’audioguia aniran fent diferents parades que els permetran conèixer històries empresarials i del caràcter innovador i emprenedor que ha caracteritzat la ciutat de Reus al llarg de la seva història. La guia inclou dos itineraris, el primer d’ells es tracta d’una ruta a peu pels carrers del centre de la ciutat, amb sortida i arribada a la plaça del Mercadal. Amb una durada aproximada de 75 minuts, és un recorregut circular complementat amb anècdotes i dades curioses. La ruta passa per la plaça del Mercadal, la Casa Navàs, la Terrassa Gaudí, el carrer Monterols, la plaça Prim, la Llotja, la plaça de la Patacada, la Casa Gasull, la Casa Rull, el Banc de Reus, la Casa Marco, la Casa Serra, la plaça Catalunya, El Pallol, la plaça de la Puríssima Sang, la Hispània, la plaça de les Peixateries Velles, l’escultura del vent, la Prioral de Sant Pere i el carrer Major. En aquest primer itinerari, els espais vinculats a REDESSA són: la Terrassa Gaudí i l’Hotel del Pallol, que són dos drets de superfície de l’empresa municipal; la plaça de la Patacada, una de les promocions d’habitatge protegit que gestiona REDESSA per encàrrec de l’Ajuntament de Reus; i la Hispània, on REDESSA és la promotora dels habitatges que s’han de construir. Pel que fa a la ruta en bici, aquesta mostra els centres d’empreses de REDESSA i serveix com a mostra del posicionament de ciutat tecnològica i d’innovació que impulsa la ciutat de Reus. És un recorregut amb una durada aproximada d’una hora i recorre REDESSA Viver, Jardins de Reus, REDESSA Cepid, REDESSA Tecno i REDESSA Innovació. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, explica: «Creiem que és important que la ciutat conegui i es faci seu el discurs de ciutat de la innovació i la tecnologia». Els itineraris estan pensats per poder-los fer escoltant l’audioguia, elaborada per Anima Branding amb un to informal i distès, que es pot trobar en aquest enllaç i en la qual estan identificats els diferents punts del recorregut a través de Google Maps, a més dels àudios i fotografies dels diferents espais. En paral·lel, per a incentivar a la ciutadania a descobrir aquesta audioguia, REDESSA organitzarà un concurs a les seves xarxes socials perquè les persones que realitzin alguna de les rutes comparteixin la seva experiència amb l’etiqueta #30anysREDESSA. El guanyador/a del sorteig podrà gaudir d’un àpat per a dues persones a la Terrassa Gaudí. Un dels clars objectius dels actes de celebració del 30è aniversari de REDESSA, com la darrera caminada popular o la futura taula rodona que se celebrarà a la tardor, és que «la gent de Reus se’l faci seu». Dins el grup Ajuntament, tal com apunta Baiges, REDESSA està «al capdavant» i es treballa seguint una de les línies estratègiques de govern: «Saber d’on venim per saber a on anem».
La primera aspirina
Joan Antoni Domènech 2/07/2024 Entre els industrials farmacèutics de Reus -que van ser pocs, però amb una molt rellevant activitat-, dos destaquen de manera especial: Antoni Serra Pàmies i Joan Abelló Pascual. Del segon, amb una carrera desenvolupada íntegrament a Madrid, ja hem donat notícia en un altre capítol. El cas de Serra Pàmies (1859-1929) va ser singular, a l’ésser un dels pioners a industrialitzar productes farmacèutics a Espanya, treballant per a ell mateix i produint també s marques molt conegudes sota llicència. I, en paral·lel, desenvoluparia un segon negoci que li reportaria grans ingressos: la importació i distribució d’aigües minerals d’importants signatures europees. Nascut a Valls, en el si d’una família humil, Serra Pàmies aconseguiria pagar-se la carrera de Farmàcia amb el seu propi esforç. La primera oficina l’obriria a Valls, encara que sembla que per pocs mesos. Es traslladarà a Reus per obrir una farmàcia al carrer de Singles (actual de les Galanes), que després traslladaria al raval de Santa Anna 74. Serra vendrà el negoci de farmàcia al seu nebot Pau Ornosa, que el 1923 trasllada la farmàcia al número 80 del mateix carrer, als baixos de la casa més tard coneguda com a Cal Fàbregas. De fet, abans de desfer-se Serra de la seva farmàcia a Reus, ja tenia en marxa una fàbrica de productes químics i farmacèutics de primer nivell, com hem explicat en un altre capítol, en la qual es preparaven nombroses especialitats estrangeres, a més dels seus propis productes. Entre aquests últims, Serra fou pioner a Espanya en la preparació dels litinoides, el popular Litines Serra, registrat el 1885 i que encara es continua produint. Aquest producte va agafar ràpidament fama, al ser molt econòmic, i que podia substituir perfectament les gasoses i sifons que acompanyaven els dinars. El seu laboratori, instal·lat inicialment al carrer del Doctor Robert, es traslladaria a una autèntica fàbrica, el Xalet Serra, a la carretera de Castellvell, que es posaria en marxa el 1912. Serra va adquirir fama entre alguns laboratoris europeus molt significats, i que volien introduir els seus productes al mercat peninsular. Per fer-ho necessitaven arribar a un acord amb un laboratori local, ja que, per raons legals, no podien instal·lar-se amb fàbrica pròpia. Segurament, el seu primer producte de gran difusió va ser la Levadura Serra (1885). Després vindria un reguitzell de preparats, dels que també hem fet menció del capítol esmentat. El seu gran encert va ser arribar a un acord amb Bayer, que li permetrà produir en exclusiva la famosa aspirina, i altres medicaments molt coneguts de l’empresa germana, com per exemple, Somatose, Guayacose, Fricción Bayer, Aristol, entre altres. Serra Pàmies es va fixar en un altre negoci, que a l’època era un autèntic boom: les aigües minerals envasades. De la mateixa forma que, en el camp farmacèutic, a més de Bayer, va arribar a un acord amb una sèrie de productors farmacèutics estrangers (Merck, Poulenc, Vial, Wander…), Antoni Serra va obrir una nova línia de negoci que l’enriquiria encara més: tancarà acords d’importació de famoses marques d’aigües minerals com Vichy-Etat, Evian, Perrier, Vittelm … Va obrir una delegació a Barcelona (carrer Pelai, 9) en la qual, a banda de tota mena d’especialitats, també despatxava les aigües minerals d’importació. Serra Pàmies serà el primer industrial a produir l’aspirina a l’Estat, després d’haver aconseguit el 1908 un acord d’exclusivitat amb la multinacional Bayer. En paral·lel a l’activitat farmacèutica, desenvoluparà una forta activitat en la importació d’aigües minerals. Com no pocs industrials del seu temps a Reus, Serra Pàmies desenvoluparà una forta activitat social i de patrocini. Va ser president de l’Associació Catalanista de Reus. Presidirà també del Centre de Lectura i, amb Evarist Fàbregas, va avalar l’entitat per poder dur a terme l’ampliació de les dependències de la institució. Els negocis de Serra van prosperar en l’ambient efervescent dels anys vint. Serra, que ja li havia encomanat el 1911 a l’arquitecte Joan Rubio el Xalet Serra, li faria un nou encàrrec: la coneguda casa Cal Serra, construïda el 1925 al raval de Santa Anna, 32-34. L’edifici, que ens conserva pràcticament com en el seu origen, seria la habitatge de l’industrial, que aprofitaria els baixos per dependències del seu laboratori. Al final dels seus dies, Serra decidirà minorar la seva activitat i es va dedicar a viatjar per tota Europa. Amb els diversos canvis accionarials a l’empresa, i l’entrada de la família Jofré que adquireix la propietat el 1973, vindrà també un període d’expansió de la mà de Josep Maria Jofré Duch (1931-2011). Avui, a la data de publicació d’aquest capítol, a més de Laboratorios Serra Pàmies SA, el grup manté participacions majoritàries a societats com Cenavisa, SP Veterinaria, Korhispana, Spcen Invest i SP Química.