Joan Antoni Domènech
2/07/2024
Entre els industrials farmacèutics de Reus -que van ser pocs, però amb una molt rellevant activitat-, dos destaquen de manera especial: Antoni Serra Pàmies i Joan Abelló Pascual. Del segon, amb una carrera desenvolupada íntegrament a Madrid, ja hem donat notícia en un altre capítol. El cas de Serra Pàmies (1859-1929) va ser singular, a l’ésser un dels pioners a industrialitzar productes farmacèutics a Espanya, treballant per a ell mateix i produint també s marques molt conegudes sota llicència. I, en paral·lel, desenvoluparia un segon negoci que li reportaria grans ingressos: la importació i distribució d’aigües minerals d’importants signatures europees.
Nascut a Valls, en el si d’una família humil, Serra Pàmies aconseguiria pagar-se la carrera de Farmàcia amb el seu propi esforç. La primera oficina l’obriria a Valls, encara que sembla que per pocs mesos. Es traslladarà a Reus per obrir una farmàcia al carrer de Singles (actual de les Galanes), que després traslladaria al raval de Santa Anna 74. Serra vendrà el negoci de farmàcia al seu nebot Pau Ornosa, que el 1923 trasllada la farmàcia al número 80 del mateix carrer, als baixos de la casa més tard coneguda com a Cal Fàbregas.
De fet, abans de desfer-se Serra de la seva farmàcia a Reus, ja tenia en marxa una fàbrica de productes químics i farmacèutics de primer nivell, com hem explicat en un altre capítol, en la qual es preparaven nombroses especialitats estrangeres, a més dels seus propis productes. Entre aquests últims, Serra fou pioner a Espanya en la preparació dels litinoides, el popular Litines Serra, registrat el 1885 i que encara es continua produint. Aquest producte va agafar ràpidament fama, al ser molt econòmic, i que podia substituir perfectament les gasoses i sifons que acompanyaven els dinars. El seu laboratori, instal·lat inicialment al carrer del Doctor Robert, es traslladaria a una autèntica fàbrica, el Xalet Serra, a la carretera de Castellvell, que es posaria en marxa el 1912. Serra va adquirir fama entre alguns laboratoris europeus molt significats, i que volien introduir els seus productes al mercat peninsular. Per fer-ho necessitaven arribar a un acord amb un laboratori local, ja que, per raons legals, no podien instal·lar-se amb fàbrica pròpia. Segurament, el seu primer producte de gran difusió va ser la Levadura Serra (1885).
Després vindria un reguitzell de preparats, dels que també hem fet menció del capítol esmentat. El seu gran encert va ser arribar a un acord amb Bayer, que li permetrà produir en exclusiva la famosa aspirina, i altres medicaments molt coneguts de l’empresa germana, com per exemple, Somatose, Guayacose, Fricción Bayer, Aristol, entre altres.
Serra Pàmies es va fixar en un altre negoci, que a l’època era un autèntic boom: les aigües minerals envasades. De la mateixa forma que, en el camp farmacèutic, a més de Bayer, va arribar a un acord amb una sèrie de productors farmacèutics estrangers (Merck, Poulenc, Vial, Wander…), Antoni Serra va obrir una nova línia de negoci que l’enriquiria encara més: tancarà acords d’importació de famoses marques d’aigües minerals com Vichy-Etat, Evian, Perrier, Vittelm … Va obrir una delegació a Barcelona (carrer Pelai, 9) en la qual, a banda de tota mena d’especialitats, també despatxava les aigües minerals d’importació.
Serra Pàmies serà el primer industrial a produir l’aspirina a l’Estat, després d’haver aconseguit el 1908 un acord d’exclusivitat amb la multinacional Bayer. En paral·lel a l’activitat farmacèutica, desenvoluparà una forta activitat en la importació d’aigües minerals.
Com no pocs industrials del seu temps a Reus, Serra Pàmies desenvoluparà una forta activitat social i de patrocini. Va ser president de l’Associació Catalanista de Reus. Presidirà també del Centre de Lectura i, amb Evarist Fàbregas, va avalar l’entitat per poder dur a terme l’ampliació de les dependències de la institució.
Els negocis de Serra van prosperar en l’ambient efervescent dels anys vint. Serra, que ja li havia encomanat el 1911 a l’arquitecte Joan Rubio el Xalet Serra, li faria un nou encàrrec: la coneguda casa Cal Serra, construïda el 1925 al raval de Santa Anna, 32-34. L’edifici, que ens conserva pràcticament com en el seu origen, seria la habitatge de l’industrial, que aprofitaria els baixos per dependències del seu laboratori. Al final dels seus dies, Serra decidirà minorar la seva activitat i es va dedicar a viatjar per tota Europa.
Amb els diversos canvis accionarials a l’empresa, i l’entrada de la família Jofré que adquireix la propietat el 1973, vindrà també un període d’expansió de la mà de Josep Maria Jofré Duch (1931-2011). Avui, a la data de publicació d’aquest capítol, a més de Laboratorios Serra Pàmies SA, el grup manté participacions majoritàries a societats com Cenavisa, SP Veterinaria, Korhispana, Spcen Invest i SP Química.
