DISA, el hòlding amb l’empremta de Francesc Recasens

Joan Antoni Domènech
9/07/2024
El Grup DISA compta, entre altres activitats, amb un parç de més de 600 benzineres.

 

Ja hem vist que la presència dels germans Recasens al sector energètic estatal va ser de capital importància per entendre l’evolució de la indústria petroliera en l’etapa de més impuls inicial a Espanya. Dels dos germans, en la primera línia d’activitat d’aquest sector hi serà sempre Francesc, com a impulsor, protagonista o entre els socis de referència de diverses companyies. La seva prolongada estada a Tenerife, li donarà peu a concretar, més enllà de les activitats de CEPSA, altres de destacada importància. Una d’elles va ser DISA.

El 27 d’octubre de 1933 se signa a Santa Cruz de Tenerife l’escriptura de constitució de Distribuidora Industrial, S.A. (DISA), amb un capital inicial de 350.000 pessetes. La nova empresa, creada per a «la distribució de productes petrolífers sota les característiques i modalitats que acordi el consell d’administració», és avui un hòlding empresarial de primer nivell, amb destacades participacions en empreses emblemàtiques a diversos sectors. La seva activitat directa, sota la capçalera DISA Corporación Petrolífera, S.A., té diverses participades que actuen com a fabricant de pintures, distribuïdor de gas i productes petrolífers, així com la logística.

Els creadors de DISA van ser els mateixos que en CEPSA (1929), que volien tancar una distribuïdora de gasolines en l’Arxipèlag canari, inicialment com una filial de CEPSA, tenint com a subministrador la refineria que havien construït a Tenerife en 1930. Però part del Consell d’Administració de CEPSA no estava gaire feiner, argumentant que la companyia tenia un acord com a proveïdor de CAMPSA, al qual se sumaven les tensions viscudes al mercat local de subministraments petrolífers, amb una forta competència, amb Shell, Standard Oil i Texaco, com a principals referències, que ja operaven en l’Arxipèlag des de finals de la I Guerra Mundial.

L’alternativa, doncs, era anar per lliure: de manera que un grup d’accionistes fundadors de la Compañía Española de Petróleos farien el salt de la producció a la distribució. I aquí apareix la figura de Francesc Recasens. Després d’aconseguir el subministrament assegurat de petroli veneçolà, construir el 1930 una refineria a Tenerife (recordem que Francesc Recasens tanca també el contracte per a aixecar la planta en un temps rècord), el següent pas seria la distribució local de gasolines, que a Canàries podia realitzar-se perquè l’Arxipèlag no estava en el mapa del monopoli de CAMPSA.

Després de l’impuls en la creació de CEPSA i la refineria a Tenerife, Francesc Recasens continuarà escometent projectes de gran envergadura en l’Arxipèlag. Un d’ells serà la seva participació a DISA, un conglomerat d’empreses que transcendirà l’espai físic insular.

Per a evitar els recels en el si del Consell d’Administració de CEPSA, els principals accionistes de DISA, entre ells Francesc Recasens, evitarien figurar en l’escriptura de constitució com a socis fundacionals. En el seu lloc van col·locar homes de la seva màxima confiança, com a mers representants. Així, figuraran Ramon Biosca Torrens, Joan Mas Codorníu i Joan Bautista Pla Bosch, com a únics accionistes de la nova societat en el moment de la seva creació. La incorporació d’aquests catalans tenia una certa lògica, ja que, per exemple, en el cas de Ramon Biosca, provenia de la primera gran refineria de l’Estat, Sabadell Y Henry, ubicada a Cornellà de Llobregat, en la que inicià la seva carrera Demetrio Carceller, l’home clau dels Recasens a CAMPSA i a CEPSA, i considerat a l’època el gran especialista del sector petrolier a Espanya.

En els seus dos primers anys d’activitat DISA crearà una xarxa d’assortidors de gasolina a Tenerife i Las Palmas. El segon pas estratègic de DISA seria entrar en el mercat del Marroc espanyol. A aquest efecte, el mateix grup d’accionistes que controlava DISA, adquiriria per 625.000 pessetes l’octubre de 1934 la Compañía Española de Industria y Comercio Atlas, controlada llavors per Juan March. Encara que bé mereixeria protagonitzar una bona història, les relacions del financer mallorquí amb els germans Recasens -i fins i tot amb la família Vilella, molt activa en el sector-, van tenir el seu únic punt amistós durant aquests anys en la compra d’Atlas.

Apuntàvem més amunt que, en la fundació de DISA, els seus accionistes reals no figurarien pel temor d’aixecar suspicàcies entorn de CEPSA. Aquests apareixeran finalment en 1958, segons s’apunta en una nota del Registre Mercantil. En aquesta, DISA nomena consellers a Demetrio Carceller Segura, Francesc Recasens Mercader, Josep Cañellas Maxenchs, i Luis Figueras-Dotti Valls (que els Recasens també tindran com a soci fundador en Olpya, com hem ressenyat en un altre capítol). Havien passat 25 anys des de la fundació de DISA, i ja els vents de les tensions inicials entre grups d’accionistes de CEPSA havien amainat totalment.

La societat anirà creixent i ramificant-se, i entraran com a accionistes en nombroses societats. A tall d’exemple: Sacyr, Damm, Grup Cacaolat, Ebro Foods, entre altres. En 1967 DISA fundà la Naviera Petrogás, amb activitat entre les diferents Illes i també per als mercats del Marroc, Ceuta i Melilla, el Sàhara i Guinea Equatorial. En 1997 es va dur a terme l’escissió de DISA en diferents societats, per branca d’activitat, i així sorgeixen: DISA Pinturas, DISA Gas, DISA Red de Servicios Petrolíferos i DISA Logística. L’empresa matriu, capçalera del Grup, és DISA Corporación Petrolífera, S.A.

Les seves activitats en la distribució l’han convertit en el quart operador estatal després de YPF, Cepsa i BP. Compten amb un parc de més de 600 gasolineres, que inclouen les de la Shell a Espanya, i la titularitat de Total España S.A.. I des de maig de 2021, DISA també té presència a l’Uruguai. Avui, un dels nets de Francesc Recasens, Oriol Recasens Carreras, s’asseu en el Consell d’Administració de DISA.

Et podria interessar:

impacte_firaReus_4
FiraReus Events genera un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros al territori el 2024
caila
Tomàs Lleget i Cailà, metge i empresari
1737646389657
Unió Grup creix un 19,81% i tanca l’exercici amb 133 milions d’euros de facturació