L’Ajuntament de Reus presenta un pla integral de millora per als polígons d’activitat econòmica
Reus Empresa 29/07/2024 L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, amb la col·laboració de les regidories de Via Pública i de Medi Ambient i Sostenibilitat, ha presentat avui una bateria de millores als polígons d’activitat econòmica de la ciutat Aquesta iniciativa és el resultat de l’escolta activa i de les trobades mantingudes amb representants de l’Associació Empresarial dels Polígons Industrials de Reus (APIR) i d’empreses radicades als polígons, en el sí de les taules estratègiques per a la millora i la innovació dels polígons d’activitat econòmica Les accions i reptes de futur plantejats han estat classificats en tres grans blocs: Seguretat, mobilitat i infraestructures, Sostenibilitat i Innovació Seguretat, mobilitat i infraestructures Pla d’asfaltat L’Ajuntament de Reus ha aprovat el projecte, i en breu licitarà les obres, d’asfaltat de dos trams dels carrers de Recasens i Mercadé i d’Ignasi Iglesias, al polígon AgroReus L’actuació, inclosa al Pla d’Inversions de l’Ajuntament per a l’exercici 2024, suposa la primera actuació prevista al pla de millora de l’asfaltat dels polígons industrials de la ciutat, i complementa els treballs d’asfaltat de vials de la resta de la ciutat previstos en els plans directors de manteniment de la via pública L’actuació afectarà el tram del carrer d’Ignasi Iglesias entre el carrer de Cornudella de Montsant i el carrer de Recasens i Mercadé; i el tram d’aquest darrer vial entre la rotonda de la carretera T-11 i la cruïlla amb el carrer de Víctor Català Es preveuen totes les actuacions en horari de dia, excepte els treballs corresponents a la rotonda de Recasens i Mercadé amb Ignasi Iglesias que estan previstos en horari nocturn El pressupost de l’obra és de 299.380,22 euros; i es preveu licitar-la conjuntament amb el contracte d’obra del carril bici del carrer de Recasens i Mercadé, amb l’objectiu de coordinar les dues actuacions Mesures per a l’impuls de la mobilitat sostenible L’autobús urbà, conjuntament amb Reus Mobilitat, ha incrementat la freqüència del servei de 8 a 14 expedicions, augmentant en un 35% els usuaris de les línies 30 i 31 Aquest increment de freqüència respon a una històrica demanda del teixit empresarial Al mes d’abril, l’Ajuntament amb la col·laboració de l’empresa municipal Reus Transport, va fer una campanya de mobilitat per als treballadors i treballadores del polígon Agro-Reus, repartint viatges gratuïts als autobusos urbans Durant els 14 dies de la prova es van realitzar 340 viatges S’ampliarà la xarxa de carrils bici amb el nou tram fins a Recasens i Mercadé i una estació de la bicicleta compartida, la Ganxeta S’està cercant un emplaçament al polígon per a l’aparcament dissuasiu de camions Amb la Guàrdia Urbana s’està duent a terme una detecció de punts conflictius i una revisió de la senyalització i el sentit de circulació d’alguns carrers per millorar la circulació Sostenibilitat Es crearà un Segell de Qualitat per a les empreses dels polígons que premiï les iniciatives reeixides en matèria mediambiental Des de Medi Ambient es promouen els Premis de Medi Ambient Ciutat de Reus; i s’iniciarà en breu una campanya informativa per a la retirada de les cobertes de fibrociment dels polígons industrials Les instal·lacions i emplaçaments públics han de retirar l’amiant abans del 2028 i els actors privats tenen fins el 2032 La Generalitat va fer un inventari d’immobles i elements que contenen amiant (MCA) que servirà com a base per la creació d’un cens municipal En aquest inventari es van detectar a Reus 1.273 cobertes S’han detectat abocaments il·legals de cobertes de fibrociment als contenidors de brossa i altres indrets Per tant, es portarà a terme una campanya informativa per anar progressivament cap a la retirada d’aquestes cobertes i evitar actes incívics Es fomentaran les instal·lacions fotovoltaiques per a l’autoconsum i es consolidarà la comunitat energètica Agro-Reus, que finalitzarà les obres d’instal·lació aquest mes de juliol i serà una realitat a finals d’aquest any Es treballarà per exportar aquesta fórmula a altres polígons Innovació S’han activat taules de treball amb l’acompanyament d’una consultora per promoure un pla de mesures de dinamització i nous sistemes de treball; fomentar una cultura innovadora i acompanyar a les empreses amb més formació Es promouen Grups de treball temàtics per transmetre coneixements des de l’experiència i establir sinèrgies o col·laboracions que fomentin la competitivitat de les empreses Es duran a terme Trobades de bones pràctiques per donar visibilitat als atractius de les empreses de Reus, atreure talent i compartir experiències d’èxit o aprenentatge L’Ajuntament identificarà necessitats individuals i buscarà coneixements d’altres empreses per generar models d’aprenentatge i sinèrgies S’acompanyaran les empreses en la creació de plans de treball individualitzats en petits grups de màxim 8-10 empreses a través de tallers pràctics
El servei gratuït ‘Roba Re-cycle’ arriba a Reus per fomentar el reciclatge tèxtil
Reus Empresa 29/07/2024 Roba Re-cycle, un servei gratuït de recollida de roba, calçat i complements mitjançant cicles de càrrega, ha arribat a Reus amb el suport de la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Aquest projecte, impulsat per la Fundació Formació i Treball i les cooperatives Bikelogic i El Far Cooperatiu, té com a objectiu fomentar el reaprofitament, el reciclatge i la correcta separació del tèxtil. El projecte s’ha estrenat a Reus i a Sant Cugat com a prova pilot. A Reus, fa tres mesos que el projecte s’ha posat en marxa amb voluntat d’estendre’s, i ja s’han recollit 735 kg de roba. El projecte s’articula a través de la instal·lació de contenidors de cartró en diferents punts de la ciutat, on es poden dipositar tant roba, calçat i complements en bon estat com peces que s’han fet malbé i ja no es poden reutilitzar. Punts de recollida Els punts de recollida s’instal·len en equipaments municipals, centres educatius, esportius o residencials, i seus d’organitzacions i empreses. A Reus, ja s’han ubicat punts de recollida a diferents escoles de la ciutat i a un gimnàs, amb la intenció d’augmentar-ne el nombre. La regidoria de Medi Ambient col·labora amb el projecte cedint espais i connectant els promotors amb entitats i organitzacions locals. Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, ha destacat el triple impacte del projecte: «La iniciativa té un triple impacte: social, perquè dona oportunitats laborals a persones en situació de vulnerabilitat; local, perquè potencia la creació d’activitat econòmica a la ciutat; i ambiental, perquè ajuda a minimitzar la petjada ecològica.» Recollida sostenible Quan els contenidors estan plens, la roba es recull amb cicles de càrrega, utilitzant bicicletes que permeten transportar la mercaderia de manera totalment responsable amb el medi ambient, ja que no emeten emissions. Aquests cicles traslladen el tèxtil a la seu de Formació i Treball de Reus, on posteriorment s’envia a la central catalana per a la seva selecció i triatge, per ser reciclada o reutilitzada a través de les botigues de la fundació. Les escoles que ja tenen el contenidor instal·lat i continuaran participant el proper curs són: Escola Prat de la Riba, Escola La Vitxeta, Escola Dr. Alberich i Casas, Lycée Français, Escola Teresa Miquel i Pàmies, Institut Domènech i Montaner, i Escola Misericòrdia (instal·lació prevista per setembre de 2024). També hi participa el gimnàs Studi 1. Servei porta a porta Per arribar al màxim de població possible, Roba Re-cycle ofereix un servei gratuït porta a porta per a persones amb mobilitat reduïda o majors de 65 anys. Aquest servei es pot sol·licitar acumulant un mínim de 20 kg de tèxtil. Sensibilització La producció mundial de fibres tèxtils s’ha multiplicat per quatre en els darrers 50 anys. Tot i que la recollida de tèxtil a través dels contenidors ha anat augmentant, se situa entorn del 10%, molt lluny del 25-30% que es pretén assolir al 2024 i del 50% que marca la nova llei de residus i la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell del 30 de maig de 2018, que estableix que a 1 de gener del 2025 serà obligatòria el 50% de la recollida separada de la fracció tèxtil en els residus municipals. Roba Re-cycle s’emmarca en la línia de Projectes Singulars per al foment de l’economia social i del cooperativisme, del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
L’economia local demana polítiques industrials i laborals adaptades a la realitat del territori
Reus Empresa 26/07/2024 La Cambra de Comerç de Reus ha estat, aquest divendres, l’escenari de la presentació de l’Informe de conjuntura econòmica del 2n trimestre de 2024, elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV i el Grup de Recerca d’Indústria i Territori, en col·laboració amb les quatre cambres de comerç de la província. La presentació ha anat a càrrec d’Agustí Segarra, professor emèrit de la URV en Economia Aplicada, que ha estat acompanyat de la directora de la càtedra i coordinadora del Màster en Emprenedoria i Innovació, Mercedes Teruel. Ha obert l’acte el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora. Segarra ha destacat els següents aspectes respecte a la dinàmica econòmica en els diferents nivells. L’economia mundial mostra senyals de més dinamisme de l’activitat en un context de moderació de la inflació i una relaxació suau de la política monetària. Les economies més afectades per les tensions globals deixaran enrere l’estancament econòmic, beneficiant economies com la nostra, que depenen més estretament de l’operativa comercial bilateral amb els països de la zona euro. En l’economia espanyola destaca el dinamisme de la producció i l’ocupació en comparació de la resta d’economies de la Unió Europea. Pel que fa a l’economia catalana, creix per damunt de les economies veïnes, però el seu ritme es moderarà. Acte seguit, Segarra ha abordat un monogràfic respecte al mercat laboral i l’ocupació. Pel que fa a les comarques de la Catalunya Sud, ha destacat el creixement continuat de la població activa, un 5,74% respecte del mateix trimestre de 2023. Aquest percentatge és lleugerament inferior a la mitjana catalana (6,39%), però força superior al de l’economia espanyola (2,96%). La demarcació registra per primera vegada 424.000 actius i 368.000 persones ocupades, mentre que l’economia espanyola supera la xifra rècord dels 24,2 milions d’actius i Catalunya arriba als 4,12 milions. A més, s’observa un major dinamisme del mercat de treball al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha crescut un 4,25% entre el primer trimestre de 2023 i el mateix trimestre de 2024. D’altra banda, la intensa entrada de dones i d’immigrants a la població activa fa que la taxa d’atur es resisteixi a disminuir. No obstant això, la reducció de 4.000 aturats durant el primer trimestre de 2024 posa en relleu el gran dinamisme del mercat laboral local per absorbir les noves entrades d’actius en sectors que demanden perfils poc qualificats. Pel que fa al mercat de treball local, s’ha caracteritzat per un increment notable del nombre de persones ocupades, una incorporació de potencials actius al mercat de treball local derivada de la progressiva incorporació de les dones i la vinguda d’immigrants i, a la vegada, una reducció més moderada del nombre d’aturats. Segarra ha marcat com a reptes per a les comarques del sud de Catalunya la necessitat de polítiques industrials i laborals actives adaptades a la realitat de cada territori. “La imbricació de les dues polítiques és imprescindible per garantir una creixent diversificació productiva i la consolidació d’un mercat de treball que, a mitjà termini, es pugui plantejar l’erradicació de l’atur com una de les principals lacres de la nostra economia”, apunta el professor. La visió empresarial Després de la presentació de l’informe, dos empresaris del territori Cambra han exposat la seva visió sobre l’actual situació econòmica. Per una banda, el CEO de Solcam Energia i coordinador de la Comissió d’Energia de la Cambra, Marc Segura, ha parlat dels reptes que té el sector energètic amb el tancament de les centrals nuclears en el nostre territori, així com envers la transició energètica, que continuarà essent cabdal en tant que la demanda de consum no disminuirà, sinó que continuarà a l’alça. D’altra banda, ha criticat les polítiques de l’administració que, “més que ajudar al creixement de l’economia, l’obstaculitzen amb la manca d’eficiència en la resolució dels procediments administratius que generen drets per a les empreses o bé donant veu a col·lectius que s’oposen de manera sistemàtica a projectes molt profitosos per a les nostres comarques”. Segura també ha posat sobre la taula un problema recurrent de les empreses: l’absentisme laboral, un tema que ha ampliat el director provincial de la mútua Umivale Activa, Ferran Pellisé, en el seu torn de paraula. Segons Pellisé, “estem arribant a rècords històrics d’absentisme laboral. Hem registrat les pitjors xifres dels últims 16 anys i on el cost majoritari és assumit per les empreses”. I és que mentre a Espanya es parla d’un percentatge del 5,5% d’absentisme laboral, dos o tres punts per sobre que a Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre la xifra s’enfila per sobre del 6%.
Tot a punt per a la Fira de Sant Jaume 2024
Reus Empresa 25/07/2024 La Fira de Sant Jaume s’organitza amb l’objectiu de mantenir viva una de les tradicions més antigues de Reus i un dels certàmens firals més antics de Catalunya, que té els seus orígens en l’any 1343, quan el rei Pere III va concedir a la ciutat el dret per organitzar-la. En aquest sentit, cal destacar que la fira de Sant Jaume commemora aquest any el seu 679 aniversari, sent una de les fires més antigues de Catalunya. La Fira ha anat consolidant un model lúdic que potencia el caràcter de «Fira de nit a Reus». En horari de tarda-vespre, l’edició d’aquest any presenta un programa orientat molt especialment als aficionats als cavalls i al públic familiar. Per facilitar l’accés al públic, cal recordar que l’entrada a la fira és gratuïta i que disposa d’una extensa zona d’aparcament. Un any més, els grans protagonistes de la Fira de Sant Jaume són els cavalls, ja que en el marc de la fira s’organitza la Fira del Cavall. L’altra activitat destacada dins de la fira és l’esperada Cursa de portadors de sacs d’avellanes i també destacar les passejades en poni pels més petits, una activitat que complementa el programa d’aquesta nova edició de la Fira. Una de les activitats destacades serà el divendres 26 i el dissabte 27 a dos quarts de 12 de la nit i el diumenge 28 a les 11 de la nit, quan es podrà gaudir de l’espectacle eqüestre, que anirà a càrrec de la companyia francesa Christophe Chaussy, un carrusel de Frisons de La Cruz, Tomàs Santiago i Monta Western de Maria Moya. L’espai “foodtruck” de la Fira de Sant Jaume En aquest espai els visitants podran degustar a l’aire lliure de diferents productes, mentre gaudeixen dels diferents espectacles i exhibicions eqüestres. Aquest canvi respecte a les anteriors edicions promociona molt més els actes previstos a l’espai del cavall i permet al visitant gaudir de forma àgil de totes les activitats organitzades. 6a Cursa combinada de portadors de sacs d’avellanes, Gran premi «Unió» Un dels actes més singulars i emblemàtics de la Fira de Sant Jaume de Reus, on els participants es carreguen un sac d’avellanes de 58 quilos a l’esquena per completar un itinerari d’uns 900 metres aproximadament. La cursa es desenvoluparà el dissabte dia 27 a dos quarts de 9 del vespre en un circuit establert a prop de la Fira. La cursa de portadors de sacs d’avellanes és la primera de les tres curses que es realitzen cada any a Reus, Riudoms i Valls, i forma part del gran premi UNIÓ. Prèviament, a les 8 del vespre, es realitzarà l’exhibició de portadors de sacs d’avellanes, a càrrec del Club Esportiu Alba. Altres activitats «La Somera de Reus» també assistirà a la fira i el públic assistent també podrà gaudir de les seves actuacions el divendres i el dissabte a la tarda. Zona infantil A banda de tot el seguit d’espectacles, concursos i exhibicions eqüestres, tot molt orientat a públic de totes les edats, la Fira també organitza algunes activitats pensades especialment per al públic familiar i els visitants més joves, i compta amb una zona infantil diferenciada, en la que s’ubica el circuit de ponis, en què poden pujar els nens i fer una breu passejada. Cursa nocturna de Sant Jaume Aquest any tindrà lloc l’onzena edició d’aquesta cursa nocturna que sortirà el divendres 26 de juliol a dos quarts de 10 del vespre de les piscines municipals de Reus. Prèviament, a dos quarts de 10 del vespre tindrà lloc la sortida de la Caminada Seminocturna Sant Jaume Aspercam. Aquestes activitats estan organtizades conjuntament per tretzesports i Reus Esport i Lleure, i la inscripció es pot fer a través d’aquest enllaç.
La comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus serà una realitat a finals d’any
Reus Empresa 24/07/2024 El projecte estrella de la comercialitzadora Reus Energia és la comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus, que entrarà en funcionament a finals del 2024. Es preveu que les obres finalitzin aquest juliol, després de la qual cosa es farà la comercialització d’aquesta energia dins de la mateixa comunitat, valorant l’entrada de nous membres potencials. El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, comenta que «hi ha algunes empreses que ja s’han posat en contacte amb nosaltres, que volen formar-ne part, amb i sense plaques solars«. Rubio destaca que la comunitat energètica d’Agro-Reus és una de les més importants i potents d’Espanya, amb 4,4 megawatts instal·lats. «Des d’aquest punt de vista, és una gran comunitat energètica i som una de les experiències més avançades«, afegeix. La Comunitat Energètica del Polígon d’Agro-Reus és una iniciativa destacada a Reus dissenyada per fomentar l’ús eficient i sostenible de l’energia, amb l’objectiu de reduir costos energètics i minimitzar l’impacte ambiental. L’objectiu principal és millorar l’eficiència en l’ús de l’energia entre les empreses del polígon mitjançant la implementació de tecnologies i pràctiques que permetin un ús més racional dels recursos energètics. D’aquesta forma, la comunitat promou l’ús d’energies renovables com la solar. Compartint infraestructura energètica, les empreses del polígon poden reduir significativament els seus costos energètics. Aquesta iniciativa permet que les empreses disminueixin la seva dependència de la xarxa elèctrica convencional i puguin tenir una font d’energia més estable i previsible. A la vegada, l’utilització d’energies renovables contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i altres contaminants, millorant l’impacte ambiental del polígon. En aquest sentit, la comunitat impulsa l’adopció de noves tecnologies i solucions innovadores en l’àmbit de l’energia, promovent un entorn empresarial més avançat i modern. L’Associació Comunitat Energètica del Polígon Agro-Reus s’ha constituït inicialment amb la participació de l’Ajuntament de Reus, a través de dues empreses municipals, i tres de privades ubicades al polígon reusenc: MaserGrup, Setier, Omega, Reus Serveis Municipals i Redessa. L’energia produïda, 5.500 MWh a l’any, serà per a l’autoconsum de les empreses que formen part de la comunitat energètica, i l’excedent, gestionat per Reus Energia, es destinarà al consum d’edificis municipals i al tercer sector, sobretot a llars en situació de vulnerabilitat. Els membres que disposin i cedeixin metres de coberta per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques podran participar de l’autoconsum i de la venda dels excedents no consumits. D’altra banda, els que no disposin de coberta podran associar-se i obtenir benefici de la compra d’energia verda amb tarifes especials. L’Associació Comunitat Energètica del Polígon Agro-Reus (ACEPAR) és un projecte que compta amb una inversió total de 4,4 milions d’euros i que ha estat aprovat pel Ministerio de Transición Ecológica i l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía), els quals han atorgat una subvenció de 2,2 milions d’euros procedents del Fons Next Generation. D’altra banda, la Comunalitat Reus Sud està valorant projectar una comunitat energètica en l’àmbit veïnal, amb la participació de les entitats de la zona, associacions i veïns. L’objectiu és que els beneficis reverteixin directament al barri. A més, es preveu que el projecte pilot per desenvolupar una comunitat energètica d’autoconsum d’energia fotovoltaica a l’entorn del barri Gaudí es liciti properament. Aquesta proposta permetrà ampliar les instal·lacions fotovoltaiques municipals i oferir un incentiu fiscal per als ciutadans que apostin per aquest tipus d’energia, ja que la que es generi en un pavelló municipal es compartirà amb immobles privats.
Aigües de Reus inicia un pla d’actuacions per millorar el tractament d’aigües residuals i diversificar fonts d’abastament
Reus Empresa 24/07/2024 Aigües de Reus iniciarà aquest any un important pla d’actuacions amb l’objectiu de millorar el procés de tractament de les aigües de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i diverses millores i adequacions en pous de la ciutat per a la recuperació de l’aigua. Inversió en l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals La inversió a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals s’executarà entre 2024 i 2026, amb un pressupost de 1.688.889,16 euros, finançat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta dotació econòmica s’emmarca en el Pla de Reposicions i Millores del sistema de sanejament de Reus, finançat per l’ACA, que és l’administració hidràulica responsable de les polítiques de sanejament a Catalunya. La inversió es distribueix en tres anualitats: 688.889,16 euros (2024), 500.000 euros (2025), i 500.000 euros (2026). Entre les obres previstes per aquest any a l’EDAR s’inclouen la reposició dels equips i l’adequació de la central de cogeneració, la millora de la ciberseguretat del sistema de monitorització, la reposició del sistema de tracció dels filtres premsa, les obres de reparació integral del digestor secundari i la realització d’un estudi per a la implantació d’un sistema de codigestió que permeti produir més biogàs i fer la instal·lació més autosuficient energèticament. Tot això té com a objectiu la millora de l’EDAR, una peça fonamental en el sistema de sanejament «en alta» de la ciutat, que inclou l’estació de depuració d’aigües residuals, les estacions de bombament i els col·lectors «en alta». Daniel Rubio, regidor responsable d’Aigües de Reus, afirma que “l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals i tot el sistema de sanejament requereixen un important manteniment, així com una renovació i millora continuada, que Aigües de Reus porta a terme amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua”. Altres inversions de l’ACA a Reus Aquesta no és l’única inversió que l’ACA té previst finançar a Reus els propers anys. Dins del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, també s’ha programat per al 2026 l’execució del projecte de millora del tractament «biològic» de l’EDAR, amb un pressupost de 2.230.500 euros. En paral·lel, l’ACA ja ha adjudicat la redacció del projecte per a la construcció d’una Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) a la depuradora de Reus, amb un contracte adjudicat per un import superior als 202.000 euros. Aquest projecte preveu una ERA capacitada per al tractament d’un cabal de 20.000 m³/dia, amb possibilitat d’ampliar-la en un futur. També inclou la construcció d’una conducció fins a una bassa per emmagatzemar l’aigua regenerada. Inversió en actuacions per a l’abastament d’aigua de boca Davant la situació de sequera i crisi climàtica actual, l’Ajuntament de Reus, a través d’Aigües de Reus, treballa en el desplegament del pla de sequera amb diverses accions, com la diversificació de fonts d’abastament. Ja s’han connectat a la xarxa d’abastament tres nous pous ubicats a la zona de l’autovia de Bellissens, amb una inversió de 543.000 euros. Aquests pous tenen ara la capacitat de gestionar fins a 1.000 m³ d’aigua al dia en la xarxa d’abastament municipal. Daniel Rubio explica que «aquesta és una quantitat que no ens arriba de manera contínua, ja que depèn de la situació dels nostres aqüífers. Però el sistema està preparat per poder injectar a la xarxa 120 metres cúbics per hora». Recuperació de tres nous pous a l’Aeroport de Reus Aigües de Reus ha adjudicat els treballs per a la recuperació de tres pous situats dins del recinte de l’aeroport de Reus a l’empresa Servidel S.L.U. per un import de 467.810,46 euros. Aquests pous no s’han utilitzat durant anys per les dificultats i restriccions del seu emplaçament, però ara es podran utilitzar gràcies a la col·laboració entre AENA i Aigües de Reus. Aigua de proximitat Aigües de Reus segueix prioritzant un millor aprofitament dels recursos hídrics propis de la ciutat. Aquest any, després de connectar la xarxa d’abastament municipal als pous de Bellissens i adjudicar les obres de construcció d’una planta de tractament d’aigua mitjançant osmosi inversa, s’espera injectar aigua de la mina del barri Fortuny a la xarxa d’abastament. En aquest sentit, Daniel Rubio, afirma que es tracta de “projectes que se sumen a d’altres accions quotidianes, com són els usos d’aigua no potable que s’apliquen a la ciutat. Crec que és important que expliquem que Reus no gasta ni un litre d’aigua potable en la neteja de la via pública. Perquè el 100% de la neteja de la via pública i també de la xarxa de clavegueram es fa amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat”.
Fermator publica el seu primer Informe de Sostenibilitat
Reus Empresa 19/07/2024 Fermator ha publicat el seu primer Informe de Sostenibilitat, reafirmant el seu compromís amb la transparència i l’adopció de pràctiques empresarials responsables que generen valor a llarg termini per a tots els seus grups d’interès. Aquest informe de sostenibilitat corresponent a l’any 2023 destaca els avenços de Fermator en matèria d’ESG (Ambientals, Socials i de Gestió), posant de manifest com la sostenibilitat és un pilar fonamental de la seva estratègia corporativa. Mitjançant aquest informe, Fermator presenta detalladament les seves iniciatives i els resultats obtinguts en el seu camí cap a un futur més sostenible. Alguns dels aspectes clau abordats en l’informe inclouen les accions de Fermator per reduir l’impacte ambiental, promoure un entorn laboral inclusiu i segur, i enfortir les seves pràctiques de gestió. Aquests esforços són part integral de la seva missió d’operar de manera responsable i contribuir positivament a la societat i al medi ambient.
El Hub Foodtech & Nutrition tanca el curs reconeixent les empreses adherides i fent balanç de la feina feta
Reus Empresa 18/7/2024 El Hub Foodtech&Nutrition ha tancat el curs amb una jornada de membres que ha servit per a repassar la feina feta des de la seva posada en marxa i per presentar les línies de futur. Més de seixanta professionals, representants de les empreses, institucions i centres de recerca adherits al projecte, han assistit a la presentació d’avui. Des de la posada en funcionament del projecte, al 2022, el Hub ha anat vertebrant un ecosistema que actualment consta de 65 adherits. A més, sota el paraigua del Hub s’han impulsat 5 projectes d’empreses adherides i 3 de propis, entre els quals destaca el projecte europeu Soulfood, que té com a objectiu cercar eines per lluitar contra el malbaratament alimentari; a més d’organitzar jornades i participar en esdeveniments i fires del sector d’arreu de l’Estat. Per la seva banda, la vertical de Foodtech de la Incubadora TIC de REDESSA ha assessorat 6 start-ups dedicades a les tecnologies agroalimentàries De cara al futur, els eixos de treball del Hub Foodtech & Nutrition passen per: Connectar l’ecosistema, fomentant la generació d’idees, la innovació, la transferència de coneixement i millors pràctiques. Oferir serveis de valor, amb observatori de dades del sector, projectes, ajuts i consultoria a mida, entre d’altres. Model de relació contínua, aportant nous recursos i captant noves adhesions. Comunicació intensiva amb posicionament territorial i visibilitat dels agents territorials implicats. Durant la seva intervenció, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que «l’èxit d’aquest projecte és precisament el fet que es basa en un teixit empresarial i d’investigació únic, que ja està en funcionament, i on el Hub Foodtech & Nutrition actua de catalitzador per a l’impuls de projectes i el posicionament territorial, amb l’objectiu de multiplicar el seu potencial”. La jornada de membres del Hub també ha servit per fer un reconeixement a les empreses i institucions adherides al projecte. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, han lliurat un diploma acreditatiu de la seva adhesió al Hub als representants de les empreses adherides assistents de la jornada. El Hub és l’ecosistema publicoprivat on empreses, organitzacions, institucions i centres de recerca col·laboren de manera estreta per dur a terme la transició cap a un sistema agroalimentari més competitiu i sostenible. La seva missió és potenciar la innovació, la digitalització i la transferència de coneixement en tota la cadena de valor de la indústria agroalimentària de la Catalunya Sud.
La nova campanya de promoció del comerç local ‘Tot a Reus’ vol atraure els visitants que estiuegen a la Costa Daurada
Reus Empresa 17/07/2024 L’Agència de Projecció de Ciutat ha iniciat, aquesta setmana la nova campanya de comunicació orientada a la promoció del comerç de Reus. Una campanya que enguany, a més, de promocionar l’àmplia oferta comercial de la ciutat posarà èmfasi en els serveis i la restauració, sense oblidar tots els recursos patrimonials que ofereix la ciutat de Reus. La campanya té com a principals objectius fomentar les compres a Reus i contribuir al posicionament de la ciutat com la millor experiència de compra. La campanya aprofita una època comercial important, ja que, durant la campanya d’estiu es vol arribar a gran part dels visitants i turistes que estiuegen a la Costa Daurada. En aquest sentit, amb aquesta campanya turística es busca allargar l’estada del turista a la ciutat, fomentar la repetició de visita de dia i seguir potenciant l’arribada de visitants, per aconseguir, així, una major quantitat de persones que vinguin a Reus i que a l’hora facin despesa tant en l’àmbit comercial com en la restauració, els serveis, el patrimoni o el sector cultural de la ciutat. En aquest sentit, Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat, explica: ‘Els estudis d’hàbits de consum i atracció comercial de Reus certifiquen que un dels aspectes que més valoren tant els visitants com els reusencs és que la nostra ciutat és un lloc on tot està a prop. Per aquesta raó, amb la campanya ‘Tot a Reus’ posem la lupa en aquest fet ja que els principals atractius de la ciutat com són l’oferta comercial, la restauració o el patrimoni modernista s’ubiquen molt a prop els uns dels altres i fan que l’experiència de compra sigui encara més atractiva. Aquesta és una avantatge competitiva respecte altres ciutats que hem de potenciar per arribar a més visitants sobretot en temporada d’estiu’. En l’apartat visual de la proposta, la campanya ‘Tot a Reus’ s’ha dissenyat sota el paraigües de la marca «GaudíReus» amb la ‘R’ que funciona com a enllaç. Una proposta amb colors vius que juguen entre ells per donar aquesta imatge de vitalitat, com la que desprèn la ciutat de Reus. S’han utilitzat diferents colors, segons el manual de la marca, per identificar el comerç, la gastronomia, els serveis i el patrimoni. És una campanya que transmet la passió i alegria per viure l’estiu a Reus. El logotip dona força al TOT perquè és el que es vol transmetre, que busquis el que busquis tot es pot trobar a Reus. El pressupost de la campanya és de 15.000 euros i es destinarà, especialment, a publicitat turística i comercial tant en mitjans de la demarcació de Tarragona com a les zones amb públic objectiu durant l’estiu com són el País Basc, Navarra, l’Aragó o Lleida. Per arribar als turistes que ja estan allotjats a la Costa Daurada, es destinaran part d’aquests recursos a fer una important campanya a les xarxes socials i amb el repartiment de material promocional a totes les oficines de turisme i establiments turístics de la Costa Daurada.
Els Vilella, fabricants de vidre
Joan Antoni Domènech 17/07/2024 Hem tractat succintament en un parell de capítols l’activitat d’aquesta família industrial reusenca -així com en un anterior llibre-, una de les nissagues familiars empresarials de més dilatada trajectòria que ha donat Reus, en diversificació i volum dels seus negocis. L’abast i la intensitat de les seves empreses, són un exemple de l’impuls industrial català en un temps ja pretèrit. Com a empresaris, els Vilella destacaran en la comercialització de fruits secs, grans, farines, sofre i alcohols, el seu primer gran negoci, la seva refineria de petroli, una indústria del vidre, una fàbrica de botons, i els serveis financers, als quals hauríem d’afegir en el llistat d’importància la fàbrica, en associació amb la signatura del reusenc Jaume Pahí Viñes, per produir àcid tartàric, amoníac i alcohol, entre altres productes. Fàbrica que es traslladaria de Reus a Barcelona en 1915, en el barri de Sans. Excepte per al cas dels serveis bancaris, encara que força importants, a la resta, l’activitat dels Vilella va ser de dimensions extraordinàries per l’època. Fins aquí, un resum ben esquemàtic. De com els Vilella entren en el negoci del vidre és un pas del qual, ara per ara, no tenim informació definitiva. Ara bé, la bona marxa dels negocis que va encetar Joan Vilella i Llauradó (1842-1894), patriarca de la nissaga, especialment amb la seva refineria de petroli La Pensilvania, ens podrien ben bé explicar que una certa acumulació de beneficis portaria els Vilella a endinsar-se en altres projectes de gran envergadura fora de Reus, sempre incansables en les seves incursions empresarials. I, com en el cas de l’aventura energètica a través de la seva refineria, amb un punt de gosadia en l’ambició de les seves activitats fabrils. Com hem explicat en un altre capítol, tenim notícia que en 1892 Joan Vilella i Llauradó i el seu fill Joan Vilella i Estivill (1878-1925), aixequen una fàbrica de vidres a Barcelona, a Sant Martí de Provençals (Poblenou), que actuava amb la denominació societària J. Vilella i Cia. Un sector relativament nou al país, que va obligar els Viella a contractar inicialment personal estranger especialitzat. Aquesta societat registrarà el 1897 «un procediment de fabricació de rajoles, llosetes, i tota classe d’objectes de vidre. Cristall i altres substàncies vidrioses per mitjà del colat d’aquestes substàncies». Les rajoles de vidre dels Vilella es convertiran en un element constructiu de gran acceptació al mercat nacional, en produir peces de vidre idònies per a revestiments de parets, aïllants per a línies d’alta tensió, i la confecció de mampares i claraboies, entre altres articles. I encara més: els Vilella tindran demanda dels seus productes a l’estranger, com ho demostra la popularitat de les seves produccions (p. ex. la claraboia del Casino de Montecarlo o al metro de París). En paral·lel, la fàbrica entra a partir del 1894 a produir de forma massiva l’anomenat vidre buit: ampolles i bombones destinades als productors de vins, cerveses, licors o gasoses i als distribuïdors d’aigua mineral. El 1897 la planta de Poblenou arribarà a produir 2.400 tones anuals d’ampolles, el més gran centre fabril de l’Estat en aquest sector. El seu mercat es multiplicarà amb exportacions a Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Argentina, que s’afegiran a l’immens mercat nacional. El 1898, Joan Vilella sumarà la patent «d’un procediment de fabricació de tota classe de peces de vidre buit per mitjà de màquines bufadores que preparen el vidre i modelin els objectes», maquinària que ajudarà a industrialitzar, encara més, la seva producció. Recordem que en aquesta fàbrica van arribar a treballar 500 persones. Les millores per atendre el creixent de la demanda seran contínues. Consolidats en els negocis de fruits secs, farines, grans i alcohols, així com l’activitat bancària i la seva gran indústria petroliera, els Vilella es llançaran en un sector que multiplicarà els seus beneficis: la producció de vidre. Així, el 1904 Vilella dissenya i patenta una maquinària pròpia «per a l’obtenció de rajoles i llosetes de vidre de grans dimensions». I en 1904 registrarà la marca Vidriería Barcelonesa, per la qual serà coneguda fins al seu tancament en 1977. El 1906, un nou registre de patent: «Per a la fabricació de llunes i vidres de miralls». En 1909 adquireix una sèrie de dibuixos industrials que havia dissenyat i registrar Jaume Roldós, un empresari amb fàbrica de vidres a Mataró, activa fins al 1897. I seguiran altres innovacions tècniques amb patents d’un transportador mecànic (1910), al que s’afegiran nous invents en 1923 i 1924. En 1926 la societat incorpora com a soci a l’anònima italiana Vetreria Milanese Lucchini Perego, propietat d’Angel Lucchini i Roberto Perego, aportant conjuntament 500.000 pessetes, amb un control del 75% per part dels Vilella (Joan i Gaietà Vilella i Puig, fills de Joan Vilella i Estivill). També es sumen com accionistes als anys vint a Gijón Fabril SA (1915), mitjançant la seva adquisició, juntamet amb altres dos inversors (Compañía General de Vidrieras Españolas y Crsitalería Española), i que acabarà sent una de les més grans fàbriques d’ampolles de vidre de l’Estat, amb una plantilla de 500 traballadors abans de la Guerra Civil. Cal apuntrar que, durant aquest periode, els Vilella, en particular Joan Vilella Puig, mantindran una bona i estreta relació amb el grup francès Saint Gobain, que el 1905 fundà la seva filial espanyola, Cristalería Española, amb la qual els Vilella establarien lligams comercials i accionarials estrets. De fet, en el decurs dels anys, i amb l’entrada de Saint Goain a diverses empreses del sector a Espanya, Joan Vilella formaria part de totes les societats particpades pel grup francès a l’Estat. Activa fins a l’any 2016 (abans, el 1968, va ser absorbida per la Compañía General de Vidrieras Españolas), en els seus millors temps, Gijón Fabril va arribar a produir dues-centes mil ampolles diàries: per a sidra, gasosa, cervesa, refrescos, salses, conserves. La bona marxa de Gijon Fabril va fer que els seus accionistes adquirís una sèrie de fàbriques repartides per tota Espanya, a través d’un important paquet accionarial de Vidriera Gallega, la meitat