La comissió de seguiment de les obres per a la utilització de l’aigua regenerada de l’EDAR de Reus redacta al Manifest per l’Aigua
Reus Empresa 10/01/2024 La Comissió de seguiment de les obres per a la utilització de l’aigua regenerada de l’EDAR de Reus de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha redactat un manifest, el qual pot signar tothom, per fer una crida a la ciutadania davant de la «situació d’extrema gravetat que estem vivint els pagesos i el món rural per la sequera, que fa que no puguem regar els camps que han donat fruits i verdures d’excepcional qualitat». Actualment, ja han signat el manifest més de 30 entitats del territori. Podeu llegir el manifest en aquest enllaç. El manifest rebla que «la mateixa administració no és conscient de la magnitud del problema ni la gravetat de la situació». «Fa anys que lluitem per aconseguir aquesta aigua davant l’administració de la Generalitat, l’ACA i al departament d’Agricultura», continua el text. El manifest detalla que «els hem demanat la construcció de les obres pendents per a la reutilització dels 6 milions de m³ que Reus aboca al barranc i es perden. I no hi ha manera que aquesta obra tingui caràcter d’urgència, mentre veiem com es moren els arbres i es perden collites». Per aquest motiu, el manifest demana «que s’acceleri la tramitació de tota la documentació necessària per a la posada en marxa de l’obra a causa de la situació d’excepcionalitat del moment i l’agilitat dels tràmits per declarar que sigui una obra d’urgència». Així mateix, sol·licita «a les cooperatives, empreses, sindicats, denominacions d’origen, gremis empresarials, entitats culturals i esportives i a tota la societat de les nostres comarques suport per signar el manifest en aquest moment excepcional que desgraciadament vivim».
Dues startups de la Incubadora TIC de REDESSA, entre les 100 més innovadores de l’Estat Espanyol
Reus Empresa 10/01/2023 El portal web de referència de l’ecosistema de startups a l’Estat Espanyol, El Referente, ja ha publicat el llistat de les 100 millors startups instal·lades als Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE). En aquesta edició, hi apareixen dues startups de la Incubadora TIC de REDESSA, EHealthAI i Biophenolics, participants de la segona i tercera edició de la Incubadora, respectivament. El regidor de Promoció Econòmica, Coneixement i Innovació i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, assegura que «la Incubdora TIC és una de les millors eines de les quals disposem a l’Ajuntament de Reus per a impulsar els projectes tecnològics. Pròximament s’obrirà la convoctòria de cara a l’edició de 2024». EhealthAI s’ha classificat en la categoria d’Informació, Informàtica i Telecomunicacions, per la seva activitat de programació i consultoria informàtica. Aquesta startup desenvolupa una plataforma d’aplicacions d’intel·ligència artificial per a l’àmbit de la salut, per a facilitar la detecció de malalties, com ara el càncer de pell. Segons l’informe, té una facturació anual entre 0-10.000 € i una inversió captada d’entre 100.000 €-250.000 €. Més informació a: https://ehealthai.eu/ De la seva banda, Biophenolics entra en la categoria agroalimentària-biotecnològica. La seva activitat consisteix en el desenvolupament de productes nutricèutics innovadors, amb base científica, fent servir diferents matrius alimentàries i incorporant especialment polifenols, però també vitamines, minerals i altres extractes vegetals, per a la millora de la salut i el benestar de les persones en l’àmbit físic i emocional. També s’han indicat les seves dades de facturació i d’inversió, que corresponen a un 50000-100.000 € de facturació anual i 0-10.000 € d’inversió captada. Més informació a: https://biophenolics.com/ El rànquing reconeix l’esforç i creixement d’startups que aposten per la innovació en diversos àmbits de la societat i abasta sectors que van des de la biotecnologia fins a la intel·ligència artificial. A més, també reconeix la seva contribució a la creació de solucions transformadores que estan donant forma al futur de la innovació a l’Estat. Per tal de ser una de les startups preseleccionades, l’empresa havia d’estar creada a Espanya, comptar almenys un fundador espanyol i haver esta constituïda en els últims tres anys (des del 2021 fins al 2023). A més, entre els requisits també hi ha que comptin amb un component innovador o disruptiu i que tinguin un model de negoci estable. El jurat ha estat format per analistes dels fons Hyperion Ups, Kibo Ventures, Swanlaab, Angels Capital, BStartup, TheVentureCity i Faraday Venture Partners. Recordem que en el rànquing de l’any passat, una altra startup de la Incubadora TIC, Kompy, també va ser reconeguda en aquesta classificació.
Credit Broker Protego adquireix la corredoria catalana Sancaba
Reus Empresa 10/01/2023 Credit Broker, marca especialitzada en assegurances de crèdit, de caució i finançament alternatiu de la companyia de Reus Protego Seguros, ha anunciat la recent adquisició de la corredoria catalana Sancaba Credit, Gestió Riscos, S.L., ubicada a Terrassa. Dins del seu pla d’expansió i després de la compra el 2023 de Flores i Marticorena Economistas a Madrid, Credit Broker Protego integra la cartera d’una nova corredoria especialista en assegurances de crèdit: des de la creació el 2007, els fundadors de Sancaba han centrat la seva activitat a l’assessorament en la gestió de riscos comercials per a pimes de tota la província de Barcelona, amb una cartera que inclou clients emblemàtics de llarga tradició empresarial. «Aquesta nova operació reforça el nostre lideratge com a broker independent expert a Catalunya i de referència a nivell nacional», subratlla David Giménez, director de Credit Broker Protego, que ha explicitat la seva satisfacció després de l’acord per tancar la transacció. Amb seus a Reus i Madrid, i més de 25 anys de trajectòria, Protego Seguros s’ha assentat al ‘top ten’ nacional del segment de crèdit, amb un lideratge creixent entre les corredories especialitzades independents sobre la base d’una destacada cartera de clients a totes les províncies espanyoles i, a nivell internacional, gràcies a la seva pertinença a una selecta xarxa mundial de brokers experts en assegurances de crèdit de la qual és representant en exclusiva per a Espanya i Portugal.
Aigües de Reus supera amb èxit l’auditoria externa sobre qualitat, prevenció de riscos i gestió energètica i mediambiental
Reus Empresa 10/01/2023 Aigües de Reus ha començat l’any havent superat satisfactòriament una auditoria que acredita el bon funcionament del Sistema Integrat de Gestió (SIG) que l’empresa municipal aplica en la prevenció de riscos laborals i en la gestió energètica, mediambiental i de qualitat. Mitjançant aquest sistema de gestió, Aigües de Reus busca garantir la qualitat del servei, alhora que redueix els impactes sobre el medi i els riscos sobre les persones, sense deixar de banda les bones pràctiques pel que fa a la gestió energètica. Aquest estàndard també apunta a la millora continuada pel que fa a l’eficiència, els costos relacionats amb l’energia i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’auditoria externa que ara ha superat l’empresa municipal d’aigua ha avaluat de manera integrada, per primer cop, les diferents ISO que Aigües de Reus ja té en funcionament: la ISO 9001 (qualitat); ISO 14001 (medi ambient); ISO 45001 (seguretat i salut en el treball); i ISO 50001 (energia). El fet que l’auditoria es faci d’aquesta manera integrada permet tenir una visió més de conjunt dels serveis i les activitats de l’empresa, amb l’objectiu de localitzar aspectes de millora en la gestió que són més difícils de detectar si s’analitzen separadament. “Sovint perdem de vista la complexitat de gestionar una xarxa municipal, que té com a principal repte el subministrament d’aigua de qualitat a un preu just, però també el sanejament i depuració de les aigües residuals, el seu retorn al medi natural, l’atenció continuada als usuaris, i tot plegat sota criteris d’eficiència ambiental i de justícia social”, apunta el regidor responsable del servei, Daniel Rubio. “És en aquest sentit que és del tot necessària una gestió ben planificada i que estigui certificada per una auditoria externa que t’ajudi a millorar”, afegeix. Entre els principis generals que figuren en el SIG, hi ha “orientar el sistema a satisfer l’abonat i la societat en general” i “establir i revisar els processos necessaris per garantir la qualitat dels serveis i determinar els controls adequats i accions de millora”. Tot plegat té com a objectiu “el clar propòsit de millorar els processos de la nostra organització en els àmbits de la qualitat, medi ambient, seguretat i salut en el treball i eficiència energètica”. El procés d’implantació dels sistemes de qualitat es van començar el 1997, amb la implantació de sistemes de qualitat al Servei d’Atenció al Client i al Laboratori. Va ser el febrer de 1999 que es va iniciar la implantació del SIG a altres processos de l’organització. Des de llavors Aigües de Reus ha obtingut el certificat de gestió de qualitat ISO 9001 per a totes les seves activitats; el certificat de gestió mediambiental ISO 14001; el certificat del sistema de prevenció de riscos laborals ISO 45001; el reconeixement específic per al sistema de gestió de qualitat del laboratori d’anàlisi d’aigües segons la norma ISO 17025; i la norma ISO 50001 destinada a la millora de l’eficiència energètica de l’organització. A fi de verificar que les activitats objecte de certificació es realitzen d’una manera correcta d’acord amb les normes de referència, periòdicament es realitzen auditories per detectar possibles desviacions: anualment es realitzen una auditoria interna i una altra de seguiment, que en aquest cas recau en una entitat certificadora independent. D’altra banda, cada tres anys es du a terme una auditoria de re-certificació per part de la mateixa entitat.
Tecnolama i DMT recapten més de 170 joguines per als infants amb pocs recursos
Reus Empresa 8/01/2024 Tecnolama S.A. i DMT S.L van realitzar la tercera campanya anual de recollida de joguines. La iniciativa, que es va portar a terme durant el mes de desembre i era dirigida en benefici dels nens i nenes i les famílies amb pocs recursos, va aconseguir recaptar més de 170 joguines per part dels col·laboradors d’ambdues fàbriques. Les joguines recol·lectades seran entregades a dues organitzacions benèfiques destacades, Càritas Diocesana i Cooperativa Suara, amb l’objectiu d’arribar als col·lectius més vulnerables en aquestes èpoques nadalenques. Tecnolama S.A. i DMT S.L. reafirmen el seu compromís amb la responsabilitat social empresarial i agraeixen a tots els col·laboradors que fessin possible aquesta iniciativa i es mantenen compromeses en construir un entorn més solidari. Així mateix, volen agrair especialment a Manuel Martínez i Carla Povedano, dels departaments de Recursos Humans i Màrqueting, el seu suport en l’organització i recompte de les donacions, com també a la resta de l’equip que ha permès l’èxit de la campanya.
Banca Vilella
Joan Antoni Domènech 4/01/2024 En algunes d’aquestes històries hem insistit a destacar a la família Vilella com la més notable de les sagues empresarials de Reus, per la transcendència de les seves empreses en diversos sectors i per la tradició familiar empresarial, amb un segle llarg d’existència, fins on sabem. En diversificació i importància de les seves activitats, han estat els empresaris més rellevants que ha donat la ciutat junt amb els germans Recasens. La primera referència que tenim dels Vilella és la de Pau Vilella Casas, petit fabricant de teixits. El seu fill Joan Vilella Llauradó (1842-1894) establiria un magatzem de cereals a Reus, fundant en 1866 Vilella Hermanos y Cía., amb la participació del seu germà Ramon, dedicada a la compravenda de teixits de cotó, farines, fruits secs i altres productes. La diversificació dels seus negocis portarà als Vilella Llauradó a entrar al sector energètic i al financer. Encara que hem dedicat la nostra atenció en un anterior llibre a la trajectòria dels Vilella en el món petrolier, més endavant aportarem noves dades. Amb una nova denominació societària creada el 1879, Juan Vilella y Cía. S. en C., farà les seves primeres incursions bancàries. Paral·lelament, Joan Vilella Llauradó entrarà com accionista al Banc de Reus, gràcies a una ampliació de capital. El 1900, la societat dels Vilella, llavors comandada per Joan Vilella Estivill (1867-1925), modificarà la seva denominació per la de Juan y Cayetano Vilella, S. en C., ambdós fills de Joan Vilella Estivill. A més, traslladarà la seva seu social a Barcelona. Passada la Guerra Civil i amb una nova normativa bancària (Ley de Ordenación Bancaria de 1946), el 13 de desembre de 1949 es constituirà la Banca Vilella SA, heretant els drets de comerç de banca de la societat Juan y Cayetano Vilella, S. en C., que incloïen totes les activitats bancàries que fins a la data feia aquesta companyia, i algunes de les participacions industrials i mercantils que ja posseïa l’empresa abans de la guerra, a més d’un important paquet d’obligacions de Renfe i d’accions de l’Institut Pere Mata. Actuaran com a gerent i conseller delegat, respectivament, els membres de la tercera generació dels Vilella: Joan (1893-1960) i Gaietà Vilella Puig (1898-1966). Constituït el banc amb un capital social de 45 milions de pessetes, juntament amb els germans Vilella Puig seran els seus accionistes Francisco Sánchez Zabala de les Navas (amb domicili a Lleida), Joaquín Vilá Casagualda (Saragossa), Luis Marimón Carbonell (Barcelona), José María Rovira Burgara (Madrid), i els germans Esteban i Cayetano Alonso de Medina, de Reus. La primera seu provisional del banc s’ubicarà al raval de Jesús, 22, al primer pis. El 1950 es traslladarà a l’edifici del carrer Llovera, 50 i 52. Convé detenir-se en dos dels seus accionistes. Luis Marimón Carbonell va ser l’empresari que va obrir la primera gasolinera de Barcelona, amb servei de botiga i taller; la coneguda llavors com a Service Station, al carrer Aragó. Avui, un segle després, és el popular Servei Estació, dedicat a materials, articles per a la llar i industrials al detall. Per la seva part, Joaquín Vilá Casagualda formava part d’una família històrica del tèxtil català. Era, a més, Vilá, accionista i conseller de la vidreria dels Vilella, de la qual hem parlat en un capítol anterior. La saga empresarial dels Vilella és la més notable que ha donat Reus. Un segle llarg d’activitats fabrils i comercials així ho exemplifiquen. Entre aquestes iniciatives, els Vilella van crear la Banca Vilella, que heretava la tradició del negoci financer d’aquesta família, una de les branques de la seva activitat empresarial. La Banca Vilella tindrà una certa activitat d’importància, encara que la seva ambició serà moderada. Intel·ligentment, els seus accionistes mantindran el model mixt de banca particular i, en paral·lel, un clar enfocament de banca dedicada a les necessitats empresarials del territori d’influència de Reus, també el sector agrícola. Els bons resultats impulsaran un pla de presència geogràfica: tindrà oficines en les quatre demarcacions catalanes, amb representació més ramificada a la província de Tarragona. No sabem si la defunció de Gaietà Vilella el 1966, sis anys després de la mort del seu germà Joan, va portar la família a prendre la decisió definitiva de vendre la marca bancària. Potser l’onada d’absorcions a l’època de la petita banca catalana, que va fer desaparèixer la majoria dels petits bancs locals (a les nostres comarques, el Banc de Tortosa, absorbit pel Banco Central el 1956; i el Banco de Valls, integrat al Banco Hispano Americano el 1968). El cert és que el banc reusenc tenia una més que bona salut financera, amb un volum de recursos aliens de clients, a tancament de 1968, de 64.304 milions de pessetes. Mitjançant una ampliació de capital fins als 156 milions de pessetes, l’abril de 1969 el Banco de Vizcaya farà seva la propietat de Banca Vilella mitjançant absorció, ampliant així el banc basc la seva presència a Catalunya. L’operació degué satisfer plenament els accionistes de la Banca Vilella: el Vizcaya va comprar cada acció de Banca Vilella per vint-i-dues vegades el seu import nominal. Pau Vilella Ferrer, fill de Gaietà Vilella Puig, serà l’últim president del Consell d’Administració de Banca Vilella, i qui estamparà la seva signatura en la dissolució de la societat el juliol de 1969.
Josep Baiges: «Hem de fer que els més joves coneguin el que fan les empreses de casa nostra i els perfils que necessiten incorporar»
Josep Gallofré 2/01/2023 Josep Baiges és des de passat mes de maig el nou regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus. Durant aquest temps, s’han anunciat importants projectes com la nova nau logística de P3 Logistic Parks a Mas Sunyer, l’agrupació de T-Systems a REDESSA Innovació o la construcció de nous habitatges d’HPO. Entre els objectius de futur, destaca la captació de noves empreses, noves verticals de la Incubadora TIC o els reptes de futur del Hub Foodtech & Nutrition. Quina és la valoració dels primers mesos de mandat? Aquests primers mesos hem aconseguit algunes fites molt importants en dos àmbits que són eixos del mandat: l’econòmic i el social. Hem presentat el projecte logístic de l’H12, i hem signat l’acord amb T-Systems, la tecnològica més important de la Catalunya Sud, per tal que s’instal·li al quart centre d’empreses municipal, el de REDESSA Innovació. També hem engegat la construcció de 132 nous habitatges d’HPO a la ciutat. Ha estat un inici de mandat intens i continuarem treballant en la mateixa línia en els pròxims mesos. Quines són les prioritats de la regidoria de Promoció Econòmica, Coneixement i Innovació? En l’àmbit de la promoció econòmica, la prioritat número u és captar noves empreses i ajudar a les que ja tenim instal·lades. REDESSA, l’empresa municipal de l’Ajuntament de Reus, és una eina fonamental per aconseguir-ho. Ofereix serveis de ‘softlanding’ per tal que quan una corporació vulgui instal·lar-se a Reus tingui el màxim de facilitats per establir-s’hi. Impulsar l’emprenedoria és també una de les claus? Sí. També volem impulsar els projectes emprenedors i les empreses emergents. Tenim els programes i serveis per a fer-ho. Tot això, continuant, a més, amb les activitats i jornades per a sectors estratègics que s’organitzen al llarg de tot l’any a les seves instal·lacions. En el vessant social, treballem per oferir més HPO. A més, totes les iniciatives vinculades amb la sostenibilitat també estan al centre de les nostres actuacions. Què implicarà la nau logística de P3 Logistic Parks a Mas Sunyer. És una demostració del potencial d’atracció d’inversions que té la ciutat. La nau logística de P3 Logistic Parks genera un doble impacte: pel que significa en sí mateixa i pel que pot comportar d’atracció de noves inversions a la ciutat. Com repercutirà en l’atracció d’empreses? Aquesta operació posiciona Reus en l’àmbit de l’atracció d’empreses a escala internacional i generarà un gran impacte no només a Reus, sinó també a tota la seva àrea d’influència. La zona de l’H12 es consolida com a ubicació estratègica, convertint-se cada vegada més en un mercat atractiu per a operadors nacionals i internacionals. És una zona molt bona i ben comunicada, de fàcil accés i amb importants infraestructures projectades al seu voltant. Quin tipus d’empreses s’hi instal·laran? S’ha d’anar veient, però segurament no seran només d’un sector. En aquesta zona de la ciutat i, en general al territori, hi ha una activitat empresarial rica i diversa. És de preveure que arribin empreses de logística de diferents perfils i sectors. Recentment, també van anunciar l’agrupació de T-Systems a REDESSA Innovació, què comporta aquesta decisió? T-Systems és l’empresa tecnològica més gran de la demarcació. Va ser la primera gran empresa tecnològica que es va instal·lar als centres d’empreses de REDESSA, concretament al situat al Camí de Valls, l’any 2009. La vinculació de T-Systems amb la ciutat ens enorgulleix. Amb la posada en marxa del quart centre d’empreses municipal, l’edifici de REDESSA Innovació, podran créixer en instal·lacions i treballadors, passant dels 1.000 m² actuals a 1.300 (un 30% més) i de 400 a 500 professionals. La nau logística de P3 Logistic Parks genera un doble impacte: pel que significa en sí mateixa i pel que pot comportar d’atracció de noves inversions a la ciutat. Treballaran en nous projectes? Des d’aquestes noves instal·lacions del Tecnoparc es desenvoluparan projectes vinculats amb la salut, la mobilitat, les administracions públiques, la intel·ligència artificial i la gestió del Big Data. Des de Reus es treballen projectes d’àmbit local i també internacionals, gairebé en parts iguals. Tot plegat, reforça aquesta marca de ciutat tecnològica que ens distingeix. Després d’anunciar, des de Redessa, la construcció i gestió de 132 pisos de protecció oficial, n’hi haurà més? Un dels compromisos del mandat és la creació de nous habitatges d’HPO a la ciutat i hem iniciat el mandat amb una gran notícia. A partir d’aquí, estem treballant per donar resposta a les necessitats d’habitatge que hi ha a la ciutat i des de REDESSA i l’Ajuntament s’estan buscant fórmules per a fer-ho possible. Quins són els reptes futurs del Hub Foodtech & Nutrition? Des de la seva posada en marxa, el Hub ha anat incorporant adhesions, fins a arribar a la seixantena d’empreses, centres d’investigació, institucions i empreses emergents que tenim actualment adherides. De cara al 2024, volem continuar sumant, però sobretot ens plantegem impulsar nous projectes col·laboratius. Com quins? Cal acostar el Hub a la ciutadania, fomentar la transferència de coneixement i promoure els hàbits saludables. Pel que fa a la generació de projectes, aquest any 2023 hem posat en marxa el projecte Soulfood, que està liderat per la Diputació de Tarragona amb un pressupost de més de 800.000 €, destinat a lluitar contra el malbaratament alimentari. D’altra banda, volem que la ciutadania conegui aquest pol de connexió d’empreses agroalimentàries i tecnològiques que és el Hub Foodtech & Nutrition. Per això, farem accions per explicar tot el que estem fent. De fet, en l’última edició d’exproReus ja es van organitzar degustacions i showcookings amb alguns dels productes de la Catalunya Sud i també es va presentar un estudi sobre nutrició i dieta mediterrània entre els joves, de la mà d’Eurecat. Què es farà de cara al 2024, amb el Hub? Pel que fa a la transferència de coneixement i la difusió d’hàbits saludables, estem treballant diverses accions que anirem explicant al llarg del 2024. També mantindrem les jornades professionals que organitzem amb temes d’interès per al sector agroalimentari. Com considera que s’ha d’ajudar als emprenedors? Reus és una ciutat emprenedora per definició. Un dels fets que ho demostra és que fa 30 anys es va impulsar el primer viver d’empreses de REDESSA, quan aleshores aquest era un model que inèdit al territori. Tres dècades després estem a punt d’inaugurar el quart centre d’empreses,