L’Ajuntament de les Borges del Camp s’uneix a la FECOCAR
Reus Empresa 22/01/2024 La Cambra de Comerç de Reus i l’Ajuntament de les Borges del Camp van signar aquest divendres, 19 de gener, el manifest d’adhesió del consistori a la Federació d’Entitats Comercials de la Cambra de Reus (FECOCAR). La participació en aquest ens té com a objectiu sumar esforços per millorar les condicions del sector comercial del territori cameral i esdevenir un dinamitzador del comerç de proximitat. L’acord es va materialitzar en el marc d’una trobada entre l’alcalde de les Borges del Camp, Joaquim Calatayud, i el president de la Comissió de Comerç de la Cambra de Reus, Joan M. Bergadà, que també va comptar amb la participació de la responsable d’Empreses i Comerç de la Cambra, Gemma Vallverdú, i la regidora de Comerç, Pilar Daroca. La signatura determina la voluntat de l’Ajuntament de les Borges d’identificar-se amb els objectius que persegueix la FECOCAR. La FECOCAR pretén aglutinar els actors que prenen part en la promoció del territori cameral per actuar com a lobby de pressió i com a catalitzador de noves propostes i també ser un espai de creació de noves idees, de col·laboració, de cooperació, en què es puguin compartir projectes d’èxit. L’acord implica també que el municipi podrà participar en els tallers de comerç al detall i les campanyes de promoció comercial i màrqueting de la Cambra de Reus i que els comerços locals podran rebre assessorament personalitzat de la Cambra.
El Hub Foodtech & Nutrition comptarà amb el patrocini de Salut i Treball
Reus Empresa 22/01/2024 El Hub FoodTech & Nutrition comptarà amb el patrocini de l’empresa de prevenció de riscos laborals Salut i Treball durant aquest 2024. L’acord arriba després que des de les dues parts s’hagi constatat l’interès en promoure la salut i la millora de la qualitat de vida de les persones. L’empresa, amb seu a REDESSA Tecno, comptarà amb presència als diferents esdeveniments organitzats des del Hub Foodtech & Nutrition i contribuirà a la difusió de la seva activitat; alhora que des del Hub es facilitarà informació dels serveis de Salut i Treball que puguin ser d’interès per les empreses adherides. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que “l’acord amb l’empresa Salut i Treball permet al Hub continuar creixent en un dels seus eixos de treball: el de la promoció dels hàbits saludables. Així, continuem sumant sinergies entre empreses amb els mateixos valors que es promouen des del Hub”. De la seva banda, el director general de Salut i Treball, Paco Lari, ha assenyalat que “a Salut i Treball portem gairebé una dècada treballant a favor dels valors i les accions associades al foment i la cura per la salut en l’àmbit laboral, com a estratègia per afavorir la cohesió dels equips, el benestar físic i emocional de les persones, l’assoliment dels objectius a les organitzacions i la millora de la productivitat”. I afegeix que “amb aquest acord posarem tota la nostra experiència al servei del Hub FoodTech & Nutrition”.
La FEHT i firaReus presenten el primer saló per als professionals del turisme i l’hostaleria de la demarcació de Tarragona
Reus Empresa 18/01/2024 La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) -l’entitat que representa el 90% de les places d’allotjament de la demarcació- posa en marxa la primera edició de Turismarket. Es tracta del primer saló per als professionals de l’hostaleria i el turisme de la província de Tarragona organitzat íntegrament des del territori. Així, Turismarket se celebrarà el 19 i 20 de febrer a firaReus Events i presentarà l’oferta més completa del sector de l’hostaleria i turisme, posant a l’abast dels professionals tot el necessari perquè puguin fer front als seus projectes empresarials i als nous reptes d’aquest sector en transformació contínua. Turismarket comptarà amb més de 60 expositors i el saló estarà organitzat en diferents àrees temàtiques repartides amb més 4.000 m2 d’exposició, estands i demostracions de producte. Totes les persones interessades en el sector de l’hostaleria i el turisme podran descobrir l’oferta d’empreses dels sectors de l’alimentació, disseny i interiorisme, equipament tècnic, serveis i TIC. A més dels estands amb exposició, també es durà a terme Turismarket TALKS & COOK que comptarà amb presentacions, conferències, tallers, degustacions especials, showcooking… Berta Cabré, presidenta de la FEHT, ha explicat que l’objectiu d’organitzar Turismarket és el de «continuar prestigiant el nostre sector, posicionant-lo com el líder de la demarcació amb esdeveniments professionals de primer nivell que ofereixen solucions als empresaris i treballadors de l’hostaleria i el turisme per tal de facilitar-los contactes i que puguin conèixer de primera mà les novetats de les principals empreses proveïdores». En el marc d’aquest saló, les classes dels diferents graus de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili es desplaçaran fins a la FiraReus, Cabré ha explicat que «volem donar l’oportunitat a totes i tots els alumnes que, en un futur, volen treballar al turisme que visitin i coneguin empreses del sector, que vegin l’ambient que s’hi respira. Crèiem que serà una bona experiència per a tothom. Vull agrair la predisposició i col·laboració de la URV». De la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que «tant pel format de fira professional, com per la seva vinculació amb dos sectors estratègics (turisme i alimentari), i per la implicació de la Universitat en el programa d’activitats, creiem que té tot el sentit que la fira Turismarket es faci a firaReus Events». Es calcula que en aquesta primera edició hi passaran més de 1.000 persones. La visita al saló es gratuïta, tothom qui ho desitgi por aconseguir la seva entrada al web turismarket.com Sisena edició de Treballa al Turisme Cal destacar que el dimarts 20 de febrer, al mateix recinte de FiraReus Events i coincidint amb Turismarket, també es durà a terme la sisena edició de la jornada Treballa al Turisme. Aquest esdeveniment únic al sector turístic de Catalunya impulsat per la FEHT i per totes les associacions que en formen part, permet a les persones interessades a treballar al sector turístic, conèixer una quarantena d’empreses de la província en un mateix espai i al mateix temps. En la jornada Treballa al Turisme de 2023 van ser més de 1.500 les persones assistents interessades a treballar al sector turístic.
Els Premis Vinari que premien els millors vermuts catalans arriben al 10è aniversari
Reus Empresa 18/01/2023 El concurs que premia els millors vermuts catalans, els Premis Vinari, arriben aquest 2024 al seu 10è aniversari, amb l’objectiu d’anar sumant edicions i continuar donant visibilitat a la producció de vermuts catalans. A partir d’avui s’han obert les inscripcions per a un concurs que accepta vermuts tradicionals blancs, negres, reserva i altres estils, on s’inclouen els daurats, taronges, rosats, secs o «extradry» i altres productes que su rten del que es consideren els vermuts tradicionals. De cada categoria un jurat professional avaluarà a cegues les mostres presentades i, en un acte que es farà a Reus a finals de febrer, premiarà les millors puntuades amb medalla d’or, plata i bronze. Com en totes les edicions, hi haurà el Gran Or, que destaca aquell producte amb millor puntuació total del certamen. Acompanyant els premis a productes, també hi haurà mencions especials a la millor vermuteria, una tria que, en aquest cas, es fa a través de les propostes i votacions populars. En l’edició passada, aquest premi se’n va anar cap a La Ràpita, a un local emblemàtic que s’anomena Lo Racó del Vemutenc. Tots els resultats es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis, en un lloc encara per determinar però també de la capital del Baix Camp. El certamen, des de la jornada de tast a la gala final, compta amb el suport de l’Agència de Promoció de Ciutat de Reus. Els Premis Vinari dels vermuts han tingut històricament un aliat estratègic al llarg de les edicions. La ciutat de Reus, a qui molts ja anomenen capital del vermut, ha acompanyat el creixement i consolidació del concurs que premia quines són les millors propostes vermuteres de l’any. El seu lligam estret amb la producció de vermut ve de lluny, des d’aquell Reus- París- Londres en què la capital del Baix Camp es coneixia internacionalment per la seva producció vermutera. En l’actualitat, més enllà de la tradició arrelada, és seu de l’espai del Vermut a l’Estació Enològica i el Museu del Vermut, i també impulsora de la marca Vermut de Reus, que engloba vuit marques: Miró, Iris, Yzaguirre, Fot-li, Rofes, Cori, Olave i Or del Camp. Tota la informació dels Premis Vinari es pot seguir a la web Va de Vi.
L’Ajuntament de Reus estudia mesures fiscals i d’impuls de l’activitat econòmica amb els sectors de la construcció i la restauració
Reus Empresa 18/01/2024 El regidor de l’àrea de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz, ha iniciat aques t dijous, 18 de gener, converses amb representants dels sectors de la construcció i de la restauració per buscar conjuntament mesures fiscals i d’impuls de l’activitat econòmics. Les converses responen al compromís del Govern de Reus de negociar i implementar mesures que minimitzin l’impacte en el sector que pugui tenir la modificació de les ordenances fiscals, en especial l’Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres i la taxa de terrasses. Pel que fa al sector de la construcció, Muñoz s’ha reunit amb representants del Gremi de la de la Construcció del Baix Camp i l’Agrupació de Promotors de Catalunya; mentre que pel que fa al sector de la restauració, s’ha reunit amb representants de l’Associació d’Hostaleria de Reus. En aquesta segona reunió també hi ha assistit una representació de l’agència Reus Promoció. Manel Muñoz, regidor de l’àrea de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern destaca la bona sintonia i la predisposició dels representants dels dos sectors a treballar plegats: «hem obert un procés de treball conjunt per veure com podem contribuir entre tots pe tal que la modificació de les ordenances fiscals beneficiï al conjunt de la ciutat i a tots els sectors».
Redessa preveu un nou edifici per captar més empreses a Reus
Reus Empresa 18/01/2024 El Tecnoparc disposarà d’un nou edifici per acollir noves empreses a Reus. Aquest significarà el segon Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID) i es preveu que es construeixi durant el mandat actual de l’equip de govern. Segona informa el Diari de Tarragona, el nou edifici CEPID 2 s’ubicarà en un solar proper a Activa Mútua que és propietat municipal de Redessa. En aquest sentit, l’espai serà molt similar a l’actual, el qual es troba a l’avinguda del Comerç i compta amb 4.200 metres quadrats de superfície. Actualment, l’edifici del CEPID es troba al 97% d’ocupació. Tal com detalla el mitjà, el nou edifici significarà un pas més per tal que el Tecnoparc es pugui convertir en un futur en el primer districte tecnològic del Camp de Tarragona. El CEPID 2 serà el cinquè centre de negocis impulsat per Redessa.
Els Miarnau, creadors de la multinacional Comsa
Joan Antoni Domènech 17/01/2024 L’embranzida de la família Miarnau, que des de les albors del segle XX ha mantingut la seva relació amb Reus, la portarà a crear una gran multinacional, avui amb presència en diversos sectors, però mantenint en gran part la seva activitat en origen: la construcció d’infraestructures, especialment les ferroviàries. Hi ha molts personatges clau en aquesta història que abasta cinc generacions d’aquesta família empresària. Josep Miarnau Navàs (1872-1934) era natural de Llardecans (Lleida). Quan tenia quinze anys va ingressar com a aprenent de paleta en la Compañía Ferrroviaria del Norte. I als 19 es va convertir en autònom, creant la societat José Miarnau Navàs Contractista de Obras, encara que continuaria treballant per a la mateixa empresa. Des dels seus inicis va centrar la seva activitat en les infraestructures ferroviàries. Volia Josep Miarnau seguir els passos del seu pare, Tomàs Miarnau Montagut, paleta, que treballava subministrant pedra a l’empresa Ferrocarriles del Norte. Josep Miarnau Navás establirà la seva oficina i domicili al carrer Aragó de Barcelona. Treballarà en les línies ferroviàries de Tarragona-València i Tarragona-Reus-Lleida. Gràcies a aquestes obres, coneixerà a Vila-seca a la que serà la seva dona, Dolors Ciurana Solé (1872-1972); residirien inicialment en aquesta localitat. Tindran quatre fills: Dolors (1895-1978), Joan (1898-1985), Josep (1901-1982) i Tomàs (1905-1977). El 1902 la família Miarnau Ciurana es trasllada a viure a Reus, primer en el número 20 del raval Santa Anna, per a passar en 1910 a adquirir la casa situada en el número 26 del mateix raval. En 1908, el matrimoni Miarnau Ciurana va edificar el Mas Miarnau (avui dependències de la URV) a Reus, com a residència de camp. Al costat del Mas es va establir un petit taller, que seria la base de l’empresa. José Miarnau Navàs dirigeix la seva empresa des de Reus tenint com a persona de confiança a Joaquim Barrabés. A l’empresa s’incorporarien els seus fills Joan, Josep i Tomàs. En aquesta època els Miarnau s’adjudiquen, entre altres obres, la construcció de l’estació de ferrocarril de la Sagrera, així com inicien les seves activitats en la construcció de carreteres. Josep Mairnau Navás entrarà al 1919 com a accionista en el Banc de Reus i, en 1921, en la societat Urbanización de Salou SA (USSA), de la qual ja hem parlat. Encara que en aquest temps obriran oficines a Barcelona, els Miarnau continuaran dirigint l’empresa constructora des de Reus. A la mort del fundador Josep Miarnau, els seus tres fills homes crearan en 1934 la societat Hijos de José Miarnau Navás SA, ja amb domicili a Barcelona. En 1964, la companyia passarà a ser Construcciones Miarnau, i, finalment, a partir de 1976, la denominació serà Comsa. El fill gran del matrimoni Miarnau Ciurana, Joan, serà el que capitanejarà la gran empresa familiar. Els seus germans Josep i Tomàs, amb diversa activitat executiva en la companyia, van vendre en 1958 les seves participacions a Joan. Amb més de cent trenta anys d’activitat i cinc generacions de la mateixa família en el si de l’empresa, els Miarnau han portat a la seva companyia, Construcciones Miarnau SA (Comsa), a convertir-la en una multinacional amb activitat en diversos camps i presència en una vintena de països. La família Miarnau també mantindrà una estreta relació amb Salou, localitat en la qual es construiran diversos xalets familiars i en la qual Josep Miarnau Ciurana es farà amb l’antic Casino per a transformar-lo en el popular Miramar. El seu germà Joan, a més de la seva participació en la USSA, aixecarà l’actual passeig marítim i farà altres obres en benefici de la comunitat. Jordi Miarnau Banús (1932-2020), fill de Joan Miarnau Ciurana, lideraria la transformació de l’empresa durant quatre dècades. Va assumir la codirecció de la companyia en 1958, com a director tècnic, acabats de poc els seus estudis d’enginyeria industrial a Barcelona, mentre el seu germà Josep es va fer càrrec de l’àrea comercial i la direcció general. Algú va dir de Jordi Miarnau que era un «constructor amb el tren a les venes». Entre altres fites, l’empresa va liderar les obres per al canvi automàtic de via en la unió de la xarxa ferroviària espanyola i l’europea i, en 1982, va ser l’encarregada de posar en marxa el Tren de Renovació Ràpida (TRR), el primer que permetia canviar de carril sense parar-se, utilitzant un mecanisme dels seus propis enginyers. A partir d’aquí, Comsa va liderar la modernització de la xarxa ferroviària espanyola, participant en la construcció de la primera línia d’AVE, sent una de les firmes més actives en el seu desplegament, amb més de 800 km construïts. Altres projectes emblemàtics van ser la cobertura de la via fèrria del carrer Aragó, entre Girona i Roger de Flor, a Barcelona; el primer cinturó de Ronda (de la plaça Cerdà a la Diagonal), el Macba o l’ampliació del Port de Tarragona. Miarnau Banús participarà en diversos projectes en la zona, com la Fundació de l’Escola Internacional del Camp (FEIC), una entitat sense ànim de lucre, o La Boella, un complex a Reus que conjumina l’hostaleria amb la producció artesana de vins i olis de qualitat. Fora de la primera línia de la gestió, va bolcar el seu esforç en activitats culturals, a través de la Fundació Comsa, i va reforçar el seu vincle amb el seu Reus natal.
Represa del cicle La Ciència del Vi impulsat per la URV al Castell del Cambrer
Reus Empresa 16/01/2024 Amb el títol «De la vinya al celler» continua aquesta setmana el cicle La Ciència del Vi, impulsat per la Universitat Rovira i Virgili, al Castell del Cambrer de Reus. La sessió, que es farà aquest dijous dia 18 de gener a les 19:00h, anirà a càrrec de Míriam Lambreave, investigadora del departament de Bioquímica i Biotecnologi a de la URV. El cicle La Ciència del Vi consta de nou sessions mensuals, que van començar el mes d’octubre i que es fan a raó d’una cada més, i està pensat per fer divulgació científica. Inclou una xerrada sobre el món del vi per part d’investigadors i investigadores de diferents disciplines científiques i doncents de la Universitat, i el tast de dos vins de la DO Montsant. Es vol donar a conèixer el vi des de diferents àmbits de la recerca. L’objectiu del projecte és apropar el coneixement científic a la societat d’una manera divulgativa i propera, i fer-ho a través del vi com a element transversal i des de diferents perspectives. Per aquest motiu hi participa personal investigadors i docents de diferents àmbits de la recerca que es fa a la Universitat. A més, el cicle permetrà conèixer i tastar alguns dels millors vins dels cellers de la DO Montsant, presentats pels seus responsables. Les sessions, que són gratuïtes, es fan una vegada al mes fins al juny –són sempre dijous a les 19:00 h al Castell del Cambrer- i per assistir-hi cal inscriure’s prèviament a www.comciencia.urv.cat/vi. Les inscripcions per a cada xerrada s’obriran el dia 1 de cada mes, ja que l’aforament és limitat. Aquesta iniciativa, que es va fer durant el 2019 a Tarragona i va quedar afectada per la pandèmia del coronavirus el 2020, està organitzada per la Unitat de Comunicació de la Ciència de la URV en col·laboració amb la Facultat d’Enologia i la DO Montsant, i compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura.
Òscar Subirats: «No volem una ocupació vulnerable i precaritzada, ha de ser de qualitat i estable»
Josep Gallofré 16/01/2024 Òscar Subirats és el regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus. Durant els primers mesos de mandat, la seva regidoria ha ofert els resultats del projecte Reus Espais Vius, que tindrà continuïtat durant l’any 2024. A més, treballen per generar sinergies amb els diversos gremis d’oficis per crear formacions específiques i generar ocupació, en el marc de la iniciativa Espais d’Acció Col·lectiva i la creació de la Casa dels Oficis. D’altra banda, des de la regidoria s’ofereix un assessorament constant i línies d’ajuts per fomentar l’emprenedoria al municipi i crear ocupació de qualitat. La regidoria ha iniciat recentment els Espais d’Acció Col·lectiva, quin és el seu propòsit? Els Espais d’Acció Col·lectiva neixen en el marc del Pla de Reactivació Econòmica que vam començar durant l’època posterior a la pandèmia. Vam elaborar una línia d’ajuts dins d’un full de ruta de l’estratègia municipal d’Ocupació de Reus i una d’aquestes eren precisament els Espais d’Acció Col·lectiva. Es tracta de trobades amb diversos sectors professionals per parlar i debatre conjuntament el problema que tenen vers l’ocupabilitat. Hem començat parlant amb el sector del metall i d’altres sectors primaris. La idea és parlar amb un ampli ventall de sectors per generar sinergies. Parlem amb persones de la indústria o del sector econòmic corresponent, els quals ens poden servir com a referents. Es tracta de dir obertament quines són les necessitats com a indústria, sector industrial i econòmic i, a partir d’aquí, veure com el consistori els pot ajudar. Són sectors que necessiten formació? És a partir d’aquest moment quan sorgeixen necessitats. Per exemple, el sector del metall té una àmplia oferta laboral que no es pot cobrir en el mateix entorn. És una oferta relativament qualificada que necessita formació. És llavors quan entra en joc la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, tot plantejant formacions concretes adreçades a la demanda que ells tenen, mitjançant un instrument com és Mas Carandell. Per tant, pràcticament a partir d’una formació ja generes ocupació. Si no hi ha un programa pel sector, es faria a mida? Correcte. El creem si fa falta. Aquest estiu es va aprovar tota la normativa del sistema FPCAT, que és el desenvolupament de les polítiques de formació i ocupació, vinculades a acreditacions de professionalitat i de quina manera es desenvolupa tot plegat. És aquí on entra en joc l’Ajuntament de Reus, no només oferint la formació necessària sinó també una certificació homologada, tal com ens marca la Unió Europea. En aquests moments, la piràmide de formació de l’Estat espanyol és molt ampla per dalt, amb tot el que són estudis superiors, i també per sota, amb els estudis primaris. En canvi, en l’àmbit de formacions professionals és molt estreta. Tot el desplegament del sistema FPCAT va justament adreçat a poder eixamplar el màxim possible aquesta base més reduïda. Parlem d’una formació per a totes les edats? La formació que volem oferir no és només per a joves, sinó que és fins als seixanta-set anys, l’edat en la qual finalitza la vida laboral. Per tant, és una formació al llarg de tota la teva vida. Tothom qui ho desitgi es podrà especialitzar en algun sector i obtenir un certificat de professionalitat, reconegut amb una expertesa i uns coneixements. Volem transmetre la idea d’una formació constant i marxar de la idea que t’hauràs de dedicar al que has estudiat durant la teva joventut. Volem oferir un ampli ventall de possibilitats perquè la gent pugui formar-se en altres àmbits en els quals les empreses tenen demanda de professionals. És per això que també ens hem reunit amb el sector de la construcció. Ells volen treballar amb nosaltres tota aquesta formació de professionalitat. L’objectiu és oferir formacions perquè puguin treballar en aquest àmbit i, actualment, no tenen com formar-los. Estan disposats a fer una col·laboració pública-privada. Farien la formació i nosaltres els ajudem a finançar-ho, cercant els espais conjuntament. És aquí on entra en joc la Casa dels Oficis? Correcte. Cal veure de quina forma ho fem possible a partir d’una demanda molt concreta que té el sector. En aquest sentit, n’hi ha d’altres que també necessiten la nostra ajuda. La Casa dels Oficis ha d’anar unida a aquesta dinàmica, amb l’objectiu de créixer plegats. Tenim un acord bastant avançat amb el gremi de la construcció i també estem treballant amb el gremi d’instal·ladors. Cal veure com concretar-ho i fer-ho possible. La conclusió és plantejar-se de quina forma es vol plasmar la feina de l’administració i de la regidoria d’Empresa i Ocupació. Si una de les teves línies d’actuació és millorar l’ocupabilitat de la ciutat de Reus, què millor que entendre’s amb el sector productiu i l’empresariat. Es treballa, alhora, amb noves idees? També busquem noves fórmules qualificades. No volem una ocupació vulnerable i precaritzada, ha de ser de qualitat i estable. Tot amb una formació professionalitzada, amb el Mas Carandell per un costat com a instrument creat per a la formació, la qual es pot adaptar avui dia a la realitat actual. Per altra banda, cal fomentar totes les polítiques actives del Servei d’Ocupació de Catalunya, que serveixen perquè el Mas Carandell desenvolupi diferents programes de formació i orientació. Tot i això, cal deixar clar que no som un ens municipal que es dedica únicament a la formació, també oferim orientació laboral a les persones o col·lectius que estan interessats. Alhora, també som part activa de col·locació del Servei d’Ocupació de Catalunya Dintre d’aquesta formació i posterior col·locació, hi ha un especial interès per al sector jove o persones de més de quaranta-cinc anys? Sí, perquè tots són polítiques actives del SOC i és l’administració qui les marca. En aquest sentit, la majoria de les línies d’ajut van molt adreçades al programa 30 PLUS, a tall d’exemple, dedicades a treballadors adults que es troben situació d’atur. Així mateix, en el marc d’aquestes ajudes a majors de quaranta-cinc anys o joves, s’ofereixen ajuts i bonificacions a les empreses contractants. I la Formació Professional Dual pren cada cop més rellevància,
L’Aeroport de Reus tanca 2023 amb més d’un milió de passatgers
Reus Empresa 15/01/2024 L’Aeroport de Reus ha registrat 1.045.419 passatgers al 2023, un 14,7% més que l’any 2022. El passat mes de desembre, 940 viatgers van passar per les seves instal·lacions, el que suposa un increment del 141% en comparació amb el mateix mes de 2022. Pel que fa al número d’operacions, al 2023 s’han aconseguit els 20.512 moviments d’aeronaus, el que representa un increment del 2,3% en comparació amb l’any 2022. Al desembre s’han operat 1.052 vols, xifra que suposa un 19,8% més en relació amb el desembre de 2022. El president i conseller delegat d’Aena, Maurici Lucena, ha destacat que «aquestes xifres en el transport aeri són fonamentals per al desenvolupament econòmic i social d’Espanya. Tots ens n’hem de felicitar. També les aerolínies que, com Aena, van patir les dures conseqüències de la pandèmia, i ara ja estan transportant a més passatgers que mai».