Josep Gallofré
16/01/2024
Òscar Subirats és el regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus. Durant els primers mesos de mandat, la seva regidoria ha ofert els resultats del projecte Reus Espais Vius, que tindrà continuïtat durant l’any 2024. A més, treballen per generar sinergies amb els diversos gremis d’oficis per crear formacions específiques i generar ocupació, en el marc de la iniciativa Espais d’Acció Col·lectiva i la creació de la Casa dels Oficis. D’altra banda, des de la regidoria s’ofereix un assessorament constant i línies d’ajuts per fomentar l’emprenedoria al municipi i crear ocupació de qualitat.
La regidoria ha iniciat recentment els Espais d’Acció Col·lectiva, quin és el seu propòsit?
Els Espais d’Acció Col·lectiva neixen en el marc del Pla de Reactivació Econòmica que vam començar durant l’època posterior a la pandèmia. Vam elaborar una línia d’ajuts dins d’un full de ruta de l’estratègia municipal d’Ocupació de Reus i una d’aquestes eren precisament els Espais d’Acció Col·lectiva. Es tracta de trobades amb diversos sectors professionals per parlar i debatre conjuntament el problema que tenen vers l’ocupabilitat. Hem començat parlant amb el sector del metall i d’altres sectors primaris. La idea és parlar amb un ampli ventall de sectors per generar sinergies.
Parlem amb persones de la indústria o del sector econòmic corresponent, els quals ens poden servir com a referents. Es tracta de dir obertament quines són les necessitats com a indústria, sector industrial i econòmic i, a partir d’aquí, veure com el consistori els pot ajudar.
Són sectors que necessiten formació?
És a partir d’aquest moment quan sorgeixen necessitats. Per exemple, el sector del metall té una àmplia oferta laboral que no es pot cobrir en el mateix entorn. És una oferta relativament qualificada que necessita formació. És llavors quan entra en joc la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, tot plantejant formacions concretes adreçades a la demanda que ells tenen, mitjançant un instrument com és Mas Carandell. Per tant, pràcticament a partir d’una formació ja generes ocupació.
Si no hi ha un programa pel sector, es faria a mida?
Correcte. El creem si fa falta. Aquest estiu es va aprovar tota la normativa del sistema FPCAT, que és el desenvolupament de les polítiques de formació i ocupació, vinculades a acreditacions de professionalitat i de quina manera es desenvolupa tot plegat. És aquí on entra en joc l’Ajuntament de Reus, no només oferint la formació necessària sinó també una certificació homologada, tal com ens marca la Unió Europea.
En aquests moments, la piràmide de formació de l’Estat espanyol és molt ampla per dalt, amb tot el que són estudis superiors, i també per sota, amb els estudis primaris. En canvi, en l’àmbit de formacions professionals és molt estreta. Tot el desplegament del sistema FPCAT va justament adreçat a poder eixamplar el màxim possible aquesta base més reduïda.
Parlem d’una formació per a totes les edats?
La formació que volem oferir no és només per a joves, sinó que és fins als seixanta-set anys, l’edat en la qual finalitza la vida laboral. Per tant, és una formació al llarg de tota la teva vida. Tothom qui ho desitgi es podrà especialitzar en algun sector i obtenir un certificat de professionalitat, reconegut amb una expertesa i uns coneixements.
Volem transmetre la idea d’una formació constant i marxar de la idea que t’hauràs de dedicar al que has estudiat durant la teva joventut. Volem oferir un ampli ventall de possibilitats perquè la gent pugui formar-se en altres àmbits en els quals les empreses tenen demanda de professionals.
És per això que també ens hem reunit amb el sector de la construcció. Ells volen treballar amb nosaltres tota aquesta formació de professionalitat. L’objectiu és oferir formacions perquè puguin treballar en aquest àmbit i, actualment, no tenen com formar-los. Estan disposats a fer una col·laboració pública-privada. Farien la formació i nosaltres els ajudem a finançar-ho, cercant els espais conjuntament.
És aquí on entra en joc la Casa dels Oficis?
Correcte. Cal veure de quina forma ho fem possible a partir d’una demanda molt concreta que té el sector. En aquest sentit, n’hi ha d’altres que també necessiten la nostra ajuda. La Casa dels Oficis ha d’anar unida a aquesta dinàmica, amb l’objectiu de créixer plegats. Tenim un acord bastant avançat amb el gremi de la construcció i també estem treballant amb el gremi d’instal·ladors. Cal veure com concretar-ho i fer-ho possible.
La conclusió és plantejar-se de quina forma es vol plasmar la feina de l’administració i de la regidoria d’Empresa i Ocupació. Si una de les teves línies d’actuació és millorar l’ocupabilitat de la ciutat de Reus, què millor que entendre’s amb el sector productiu i l’empresariat.
Es treballa, alhora, amb noves idees?
També busquem noves fórmules qualificades. No volem una ocupació vulnerable i precaritzada, ha de ser de qualitat i estable. Tot amb una formació professionalitzada, amb el Mas Carandell per un costat com a instrument creat per a la formació, la qual es pot adaptar avui dia a la realitat actual. Per altra banda, cal fomentar totes les polítiques actives del Servei d’Ocupació de Catalunya, que serveixen perquè el Mas Carandell desenvolupi diferents programes de formació i orientació.
Tot i això, cal deixar clar que no som un ens municipal que es dedica únicament a la formació, també oferim orientació laboral a les persones o col·lectius que estan interessats. Alhora, també som part activa de col·locació del Servei d’Ocupació de Catalunya
Dintre d’aquesta formació i posterior col·locació, hi ha un especial interès per al sector jove o persones de més de quaranta-cinc anys?
Sí, perquè tots són polítiques actives del SOC i és l’administració qui les marca. En aquest sentit, la majoria de les línies d’ajut van molt adreçades al programa 30 PLUS, a tall d’exemple, dedicades a treballadors adults que es troben situació d’atur. Així mateix, en el marc d’aquestes ajudes a majors de quaranta-cinc anys o joves, s’ofereixen ajuts i bonificacions a les empreses contractants.
I la Formació Professional Dual pren cada cop més rellevància, sobretot en el sector jove?
La idea de la formació constant l’hem d’incorporar dels 16 als 67 anys. La Formació Professional Dual es troba en creixement. Nosaltres, com a Mas Carandell, no podem oferir formació professional reglada, però ens trobem constantment cercant vies de col·laboració mitjançant instituts o centres educatius, molts d’ells amb un camí enfocat a l’FP Dual.
Treballem com a facilitadors d’aquests contactes a les persones interessades, però, per altra banda, tenim la nostra formació paral·lela certificada i reconeguda per la Unió Europea.
Una altra de les apostes de la regidoria també és aquesta formació per persones que ja treballen i que volen ampliar coneixements.
Sí. No només et formes en la primera etapa del teu cicle vital, sinó que la formació va al llarg de tota la teva vida laboral. Primer, perquè pots especialitzar-te amb el que estàs fent i, segon, perquè puguis fer un replanteig de vida i una reorientació cap a un altre sector que no t’hi hagis dedicat mai. Cal posar-se al cap la idea que la formació és al llarg de tota la vida.
Hi ha formacions molt destinades a joves, i d’altres cap a la gent gran. Algunes, però, barregen les dues generacions i hi ha un gran enriquiment.
I, per altra banda, aquest objectiu de consolidar i fer créixer el nombre d’empreses i d’emprenedors a la ciutat.
Sí, de cara al 2024 continuarem ampliant els serveis d’assessorament als emprenedors. L’emprenedoria no deixa de ser una política activa d’ocupació. A més de generar la creació d’una empresa, t’estàs autoocupant i és possible que ofereixis llocs de treball.
En el moment de crear una empresa, crec que s’ha de tenir molt en compte l’Oficina d’Atenció a l’Emprenedoria i tot el que s’ofereix des de la regidoria.
En què consisteix aquesta feina?
En dues propostes molt clares. Una és tot aquest assessorament previ abans d’obrir un negoci. Qualsevol persona pot venir amb una idea. Aquest assessorament servirà per ajudar a convertir la idea en un negoci. Es tracta d’un procés de maduració empresarial.
Una vegada fet aquest procés s’obren les possibles línies d’ajut per crear l’empresa. Això no vol dir que l’atenció de l’Oficina de l’Emprenedoria finalitzi un cop obert el negoci, sinó que continua al llarg del temps durant els pròxims dos anys. Continuem fent trobades per millorar. Oferim eines molt específiques en el marc del màrqueting o la fiscalitat, per exemple. És una forma de cuidar l’emprenedor.
Com cal treballar per fomentar encara més aquesta emprenedoria a la ciutat?
Crec que, en aquest sentit, el que és molt important és donar a conèixer l’emprenedoria com una sortida cap a l’autoocupació. Alhora, també cal fomentar-ho des de ben joves, a Primària i Secundària, amb sessions didàctiques. Hem d’incorporar la llavor emprenedora. Necessitem que l’emprenedoria sigui una de les aptituds que s’ensenyi a les escoles i instituts. Aquesta és una forma essencial perquè un cop hagi acabat la seva formació es pugui plantejar emprendre qualsevol negoci.
Una altra forma seria donant a conèixer el màxim possible l’existència dels serveis que ofereix la regidoria d’Empresa i Ocupació, totalment gratuïts per a totes les persones que vulguin emprendre. Han de tenir clar que l’administració els acompanyarà en tot el procés.
Reus Espais Vius ha esdevingut clau per l’emprenedoria i el foment de l’ocupació?
Sí, Reus Espais Vius és d’aquells programes que fa l’Ajuntament de Reus en els quals és avaluable el resultat. I això, a vegades, en les polítiques públiques costa molt. És un dels programes més innovadors i transgressors que s’han realitzat des del consistori. La prova és que una gran quantitat d’ajuntaments i organismes públics ens han demanat que els expliquem el projecte.
Amb dos anys de Reus Espais Vius s’han creat 20 negocis nous als ravals de Sant Pere, Robuster, Martí Folguera i del Pallol i s’han creat 30 nous llocs de feina. Hi ha un altre fet, igual d’important, que és el d’un model econòmic que genera un triple impacte. Aporta un valor afegit, ja que cada cop més els consumidors som més exigents amb els negocis on comprem els nostres productes. També cal afegir que es preua la sensibilitat ambiental de les noves empreses. Cadascun dels negocis oberts han treballat com la seva activitat impacta de forma social i en un model d’economia circular.
També s’ha creat una comunitat emprenedora important.
Una tercera cosa que el fa transgressor, tot i no tenir res a veure amb l’economia, és la regeneració urbana de la zona on vam instaurar el projecte. Una via urbana que estava adormida, i que hem aconseguit que torni a tenir vida. Partíem d’un problema inicial molt clar: era una zona amb molts locals buits.
També cal traure profit de la comunitat emprenedora que s’ha creat, com bé comentes. No només hem fet assessorament fins que ha obert el negoci i els hem proporcionat ajudes. Cal veure també de quina manera hem estat acompanyant durant aquests dos anys a totes aquestes empreses per anar fent trobades periòdiques amb ells i donar-los totes aquelles eines per poder tirar endavant el seu negoci amb l’èxit més gran possible.
El primer trimestre del 2024 ens plantejarem de quina manera continuar amb Reus Espais Vius, però hem vist que cal posar el focus en un espai per generar aquesta comunitat emprenedora. És un model que hem de tornar a reproduir en un altre espai de la ciutat. En tenim dues o tres coses al cap, però encara hi estem donant voltes.
El que sí que podem dir és que Reus Espais Vius tindrà continuïtat.
Seria un error deixar-ho aquí. Quan una cosa és un èxit la pots millorar, però el que no pots fer és deixar de potenciar-la. Reus Espais Vius té marge de millora i treballarem en aquesta línia.
Fa uns mesos es va presentar una nova convocatòria d’ajuts per a empreses i autònoms per fer front al problema de l’atur a la ciutat. Quina va ser la rebuda?
Eren ajuts destinats a totes les persones per contractar persones en situació d’atur durant més de sis mesos. Va ser un èxit. Vam invertir els 70.000 euros del projecte en menys d’un mes. Va ser una actuació que va tenir una traducció directa amb l’ocupabilitat.
