Joan Antoni Domènech
17/01/2024
L’embranzida de la família Miarnau, que des de les albors del segle XX ha mantingut la seva relació amb Reus, la portarà a crear una gran multinacional, avui amb presència en diversos sectors, però mantenint en gran part la seva activitat en origen: la construcció d’infraestructures, especialment les ferroviàries. Hi ha molts personatges clau en aquesta història que abasta cinc generacions d’aquesta família empresària.
Josep Miarnau Navàs (1872-1934) era natural de Llardecans (Lleida). Quan tenia quinze anys va ingressar com a aprenent de paleta en la Compañía Ferrroviaria del Norte. I als 19 es va convertir en autònom, creant la societat José Miarnau Navàs Contractista de Obras, encara que continuaria treballant per a la mateixa empresa. Des dels seus inicis va centrar la seva activitat en les infraestructures ferroviàries. Volia Josep Miarnau seguir els passos del seu pare, Tomàs Miarnau Montagut, paleta, que treballava subministrant pedra a l’empresa Ferrocarriles del Norte.
Josep Miarnau Navás establirà la seva oficina i domicili al carrer Aragó de Barcelona. Treballarà en les línies ferroviàries de Tarragona-València i Tarragona-Reus-Lleida. Gràcies a aquestes obres, coneixerà a Vila-seca a la que serà la seva dona, Dolors Ciurana Solé (1872-1972); residirien inicialment en aquesta localitat. Tindran quatre fills: Dolors (1895-1978), Joan (1898-1985), Josep (1901-1982) i Tomàs (1905-1977).
El 1902 la família Miarnau Ciurana es trasllada a viure a Reus, primer en el número 20 del raval Santa Anna, per a passar en 1910 a adquirir la casa situada en el número 26 del mateix raval. En 1908, el matrimoni Miarnau Ciurana va edificar el Mas Miarnau (avui dependències de la URV) a Reus, com a residència de camp. Al costat del Mas es va establir un petit taller, que seria la base de l’empresa. José Miarnau Navàs dirigeix la seva empresa des de Reus tenint com a persona de confiança a Joaquim Barrabés. A l’empresa s’incorporarien els seus fills Joan, Josep i Tomàs.
En aquesta època els Miarnau s’adjudiquen, entre altres obres, la construcció de l’estació de ferrocarril de la Sagrera, així com inicien les seves activitats en la construcció de carreteres.
Josep Mairnau Navás entrarà al 1919 com a accionista en el Banc de Reus i, en 1921, en la societat Urbanización de Salou SA (USSA), de la qual ja hem parlat. Encara que en aquest temps obriran oficines a Barcelona, els Miarnau continuaran dirigint l’empresa constructora des de Reus. A la mort del fundador Josep Miarnau, els seus tres fills homes crearan en 1934 la societat Hijos de José Miarnau Navás SA, ja amb domicili a Barcelona. En 1964, la companyia passarà a ser Construcciones Miarnau, i, finalment, a partir de 1976, la denominació serà Comsa. El fill gran del matrimoni Miarnau Ciurana, Joan, serà el que capitanejarà la gran empresa familiar. Els seus germans Josep i Tomàs, amb diversa activitat executiva en la companyia, van vendre en 1958 les seves participacions a Joan.
Amb més de cent trenta anys d’activitat i cinc generacions de la mateixa família en el si de l’empresa, els Miarnau han portat a la seva companyia, Construcciones Miarnau SA (Comsa), a convertir-la en una multinacional amb activitat en diversos camps i presència en una vintena de països.
La família Miarnau també mantindrà una estreta relació amb Salou, localitat en la qual es construiran diversos xalets familiars i en la qual Josep Miarnau Ciurana es farà amb l’antic Casino per a transformar-lo en el popular Miramar. El seu germà Joan, a més de la seva participació en la USSA, aixecarà l’actual passeig marítim i farà altres obres en benefici de la comunitat.
Jordi Miarnau Banús (1932-2020), fill de Joan Miarnau Ciurana, lideraria la transformació de l’empresa durant quatre dècades. Va assumir la codirecció de la companyia en 1958, com a director tècnic, acabats de poc els seus estudis d’enginyeria industrial a Barcelona, mentre el seu germà Josep es va fer càrrec de l’àrea comercial i la direcció general. Algú va dir de Jordi Miarnau que era un «constructor amb el tren a les venes».
Entre altres fites, l’empresa va liderar les obres per al canvi automàtic de via en la unió de la xarxa ferroviària espanyola i l’europea i, en 1982, va ser l’encarregada de posar en marxa el Tren de Renovació Ràpida (TRR), el primer que permetia canviar de carril sense parar-se, utilitzant un mecanisme dels seus propis enginyers. A partir d’aquí, Comsa va liderar la modernització de la xarxa ferroviària espanyola, participant en la construcció de la primera línia d’AVE, sent una de les firmes més actives en el seu desplegament, amb més de 800 km construïts. Altres projectes emblemàtics van ser la cobertura de la via fèrria del carrer Aragó, entre Girona i Roger de Flor, a Barcelona; el primer cinturó de Ronda (de la plaça Cerdà a la Diagonal), el Macba o l’ampliació del Port de Tarragona.
Miarnau Banús participarà en diversos projectes en la zona, com la Fundació de l’Escola Internacional del Camp (FEIC), una entitat sense ànim de lucre, o La Boella, un complex a Reus que conjumina l’hostaleria amb la producció artesana de vins i olis de qualitat. Fora de la primera línia de la gestió, va bolcar el seu esforç en activitats culturals, a través de la Fundació Comsa, i va reforçar el seu vincle amb el seu Reus natal.
