Joan Antoni Domènech
4/01/2024
En algunes d’aquestes històries hem insistit a destacar a la família Vilella com la més notable de les sagues empresarials de Reus, per la transcendència de les seves empreses en diversos sectors i per la tradició familiar empresarial, amb un segle llarg d’existència, fins on sabem. En diversificació i importància de les seves activitats, han estat els empresaris més rellevants que ha donat la ciutat junt amb els germans Recasens.
La primera referència que tenim dels Vilella és la de Pau Vilella Casas, petit fabricant de teixits. El seu fill Joan Vilella Llauradó (1842-1894) establiria un magatzem de cereals a Reus, fundant en 1866 Vilella Hermanos y Cía., amb la participació del seu germà Ramon, dedicada a la compravenda de teixits de cotó, farines, fruits secs i altres productes.
La diversificació dels seus negocis portarà als Vilella Llauradó a entrar al sector energètic i al financer. Encara que hem dedicat la nostra atenció en un anterior llibre a la trajectòria dels Vilella en el món petrolier, més endavant aportarem noves dades. Amb una nova denominació societària creada el 1879, Juan Vilella y Cía. S. en C., farà les seves primeres incursions bancàries.
Paral·lelament, Joan Vilella Llauradó entrarà com accionista al Banc de Reus, gràcies a una ampliació de capital. El 1900, la societat dels Vilella, llavors comandada per Joan Vilella Estivill (1867-1925), modificarà la seva denominació per la de Juan y Cayetano Vilella, S. en C., ambdós fills de Joan Vilella Estivill. A més, traslladarà la seva seu social a Barcelona.
Passada la Guerra Civil i amb una nova normativa bancària (Ley de Ordenación Bancaria de 1946), el 13 de desembre de 1949 es constituirà la Banca Vilella SA, heretant els drets de comerç de banca de la societat Juan y Cayetano Vilella, S. en C., que incloïen totes les activitats bancàries que fins a la data feia aquesta companyia, i algunes de les participacions industrials i mercantils que ja posseïa l’empresa abans de la guerra, a més d’un important paquet d’obligacions de Renfe i d’accions de l’Institut Pere Mata. Actuaran com a gerent i conseller delegat, respectivament, els membres de la tercera generació dels Vilella: Joan (1893-1960) i Gaietà Vilella Puig (1898-1966). Constituït el banc amb un capital social de 45 milions de pessetes, juntament amb els germans Vilella Puig seran els seus accionistes Francisco Sánchez Zabala de les Navas (amb domicili a Lleida), Joaquín Vilá Casagualda (Saragossa), Luis Marimón Carbonell (Barcelona), José María Rovira Burgara (Madrid), i els germans Esteban i Cayetano Alonso de Medina, de Reus. La primera seu provisional del banc s’ubicarà al raval de Jesús, 22, al primer pis. El 1950 es traslladarà a l’edifici del carrer Llovera, 50 i 52.
Convé detenir-se en dos dels seus accionistes. Luis Marimón Carbonell va ser l’empresari que va obrir la primera gasolinera de Barcelona, amb servei de botiga i taller; la coneguda llavors com a Service Station, al carrer Aragó. Avui, un segle després, és el popular Servei Estació, dedicat a materials, articles per a la llar i industrials al detall. Per la seva part, Joaquín Vilá Casagualda formava part d’una família històrica del tèxtil català. Era, a més, Vilá, accionista i conseller de la vidreria dels Vilella, de la qual hem parlat en un capítol anterior.
La saga empresarial dels Vilella és la més notable que ha donat Reus. Un segle llarg d’activitats fabrils i comercials així ho exemplifiquen. Entre aquestes iniciatives, els Vilella van crear la Banca Vilella, que heretava la tradició del negoci financer d’aquesta família, una de les branques de la seva activitat empresarial.
La Banca Vilella tindrà una certa activitat d’importància, encara que la seva ambició serà moderada. Intel·ligentment, els seus accionistes mantindran el model mixt de banca particular i, en paral·lel, un clar enfocament de banca dedicada a les necessitats empresarials del territori d’influència de Reus, també el sector agrícola. Els bons resultats impulsaran un pla de presència geogràfica: tindrà oficines en les quatre demarcacions catalanes, amb representació més ramificada a la província de Tarragona.
No sabem si la defunció de Gaietà Vilella el 1966, sis anys després de la mort del seu germà Joan, va portar la família a prendre la decisió definitiva de vendre la marca bancària. Potser l’onada d’absorcions a l’època de la petita banca catalana, que va fer desaparèixer la majoria dels petits bancs locals (a les nostres comarques, el Banc de Tortosa, absorbit pel Banco Central el 1956; i el Banco de Valls, integrat al Banco Hispano Americano el 1968). El cert és que el banc reusenc tenia una més que bona salut financera, amb un volum de recursos aliens de clients, a tancament de 1968, de 64.304 milions de pessetes. Mitjançant una ampliació de capital fins als 156 milions de pessetes, l’abril de 1969 el Banco de Vizcaya farà seva la propietat de Banca Vilella mitjançant absorció, ampliant així el banc basc la seva presència a Catalunya. L’operació degué satisfer plenament els accionistes de la Banca Vilella: el Vizcaya va comprar cada acció de Banca Vilella per vint-i-dues vegades el seu import nominal.
Pau Vilella Ferrer, fill de Gaietà Vilella Puig, serà l’últim president del Consell d’Administració de Banca Vilella, i qui estamparà la seva signatura en la dissolució de la societat el juliol de 1969.
