L’Ajuntament de Reus fa una declaració institucional sobre la necessitat d’un nou traçat del Corredor Mediterrani ferroviari
Reus Empresa 15/12/2023 El ple de l’Ajuntament ha aprovat per unanimitat aquest divendres, 15 de desembre la «Declaració institucional sobre la necessitat d’un nou traçat del Corredor Mediterrani ferroviari per l’interior lluny de nuclis poblats i d’una alternativa provisional urgent de desviament del trànsit de mercaderies utilitzant la infraestructura ferroviària actual», amb el redactat següent: La infraestructura ferroviària resulta fonamental pel desenvolupament econòmic i social donant una solució viable, eficient, sostenible i segura pel transport de viatgers i mercaderies. El sector del transport ferroviari és estratègic per la inserció de la nostra economia a Europa augmentant la connexió entre persones i millorant la competitivitat del teixit industrial i econòmic. Els reptes que planteja el segle XXI en termes de sostenibilitat i canvi climàtic fan necessari un canvi modal a favor del ferrocarril. Aquest canvi implica un augment de l’ús del ferrocarril, ja sigui pel transport de mercaderies o el desplaçament de viatgers. Així doncs, tal com apunten la totalitat dels estudis relatius a l’ús del ferrocarril, el volum de viatgers i mercaderies augmentarà els propers anys arreu d’Europa i, especialment a Espanya. Aquest augment del volum de viatgers i mercaderies amb ferrocarril ha d’anar necessàriament acompanyat de millores a les infraestructures existents que puguin suportar-ho. Històricament, les infraestructures ferroviàries uneixen nuclis poblacionals que, en nombroses ocasions, s’han integrat dins la trama urbana de pobles i ciutats degut al seu creixement urbanístic. Així doncs, la infraestructura existent queda plenament incorporada als nuclis poblacionals circulant a poca distància d’habitatges i equipaments. Aquesta proximitat de la trama urbana amb la infraestructura ferroviària per on hi poden circular mercaderies perilloses té, actualment (degut a les normatives de seguretat civil actuals), implicacions i fortes limitacions en el desenvolupament urbanístic dels sectors més propers a les vies. La limitació respon a la necessitat d’evitar que les persones puguin viure a prop d’un potencial perill. Aquesta lògica preventiva s’hauria d’aplicar també a la resta de la població que ja habita o utilitza habitatges i equipaments preexistents a la normativa actual de seguretat civil. Així doncs, resulta necessari evitar que les mercaderies perilloses circulin per l’interior de nuclis de població. El Corredor Mediterrani (CM) canalitza el transport ferroviari de mercaderies per dues línies: la litoral Almeria-València-Sagunt i la central Algeciras-Madrid-Zaragoza, les quals conflueixen a Vila-seca continuant per Tarragona i la Costa Daurada nord. És una infraestructura necessària. Segons diferents previsions d’entitats (EU/estatals) i d’operadors logístics, el CM multiplicarà per 5 el trànsit de combois, els quals seran més llargs (750m) i pesants (90T per vagó). La necessitat i importància econòmica i logística del CM és innegable, però l’actual planificació del traçat del CM per la costa mitjançant el tercer carril és una font de perills i greuges per la ciutadania, pels efectes indesitjables de salut, socials i econòmics que la fan insostenible i irresponsable. En concret, l’actual planificació del CM per la costa no garanteix suficientment la seguretat de la vida i la salut de les persones que suposa el tràfic de trens de mercaderies, bona part d’elles perilloses, (augment de sorolls i vibracions i de la probabilitat de fuites de matèries perilloses), pels nuclis urbans més poblats de la Costa Daurada nord: Reus, Vila-seca, Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, Sant Vicens de Calders, El Vendrell, ni garanteix la protecci ó del patrimoni personal, comercial, d’equipaments, cultural i natural (platges, paisatge i zones naturals protegides). L’afectació a la salut de les persones per la contaminació acústica i vibracions dels combois, ha quedat contrastat pel recent estudi de la Universitat Rovira i Virgili. Per respecte a la integritat i la salut dels ciutadans, és imperatiu evitar aquesta situació que va en contra de l’article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans. A més, s’ha de tenir en compte els estudis (FERRMED) que alerten del seu col·lapse per saturació de vies, al confluir en la mateixa via l’increment de circulació previst, tant de trens de mercaderies d’ample ibèric i d’estàndard com els de rodalies i de mitja distància, augmentant, alhora, la probabilitat de risc d’accidents. La circulació de mercaderies del CM per l’actual línia ferroviària de la costa amb la multiplicació del trànsit previst, també tindrà un efecte molt negatiu sobre la circulació de passatgers de rodalies i de mig i llarg recorregut, deteriorant la interconnexió eficient i sostenible dels nuclis urbans de la costa amb d’altres poblacions, impedint el creixement, desenvolupament, sostenibilitat, qualitat i rapidesa del trànsit de persones allà on es concentra la població. Els Reglaments de la Unió Europea que donen naixement, prioritat i finançament als Corredors ferroviaris europeus de mercaderies de la xarxa bàsica TEN-T (que inclou el CM), exigeixen que, en la seva implementació, és obligat considerar tota la legislació sobre impactes mediambientals (persones, natura, patrimoni, bens econòmics) i impactes deguts al canvi climàtic. A l’actual tram del CM per la costa, no hi ha constància de cap estudi d’impacte ambiental. A la vista de les alternatives del “Estudio de Viabilidad de la Remodelación de la Red Arterial Ferroviaria de Tarragona” del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana del 2022, on es proposa alliberar la ciutat de Tarragona de les mercaderies ferroviàries, però es fan passar per altres poblacions de l’àrea de Tarragona, la Plataforma “Mercaderies per l’Interior” ha realitzat reunions i trobades amb els Ajuntaments afectats, les Cambres de Comerç de Reus i Tarragona, el Port de Tarragona i l’AEQT, per tal de dissenyar un nou traçat del CM respectant les seves demandes i seguint corredors viaris i ferroviaris existents, que no afecti als nuclis de població de l’àrea de Tarragona i, alhora, faciliti el transport de les mercaderies del port i del nostre sector industrial. No cal dir que la Plataforma defensa potenciar el transport de mercaderies per ferrocarril per la seva eficiència energètica, la millor sostenibilitat mediambiental, així com per la millora de la competitivitat de molts sectors econòmics. El CM és important pel desenvolupament de l’economia territorial, per a una integració de l’economia de l’Estat i un millor funcionament del mercat únic europeu. Però, considerem que l’actual
El Ple de l’Ajuntament de Reus aprova el Pla d’Acció Municipal 2023-2027
Reus Empresa 15/12/2023 El ple de l’Ajuntament de Reus a aprovat aquest divendres, 15 de desembre el Pla d’Acció Municipal 2023-2027, el document estratègic que defineix l’acció del govern pel mandat a partir de les aportacions del cos polític i tècnic de l’Ajuntament de Reus i el seus ens dependents, així com de la ciutadania a partir del procés participatiu obert. El document recull unes 400 accions i s’estructura en els mateixos tres eixos que l’Acord de Govern: Escolta activa: les persones al centre: Posar les persones al centre de les decisions polítiques significa obrir espais permanents de participació que consolidin l’escolta activa i la reflexió informada sobre tot allò que ens afecta. Significa també atendre la diversitat i la complexitat de la realitat ciutadana, on les necessitats i les expectatives de les persones són múltiples i canviants al llarg dels cicles de vida: el dret a la salut, l’habitatge o l’educació, l’acompanyament en processos de canvi professional, d’emancipació juvenil o de criança, sense oblidar el suport en moments de crisi o vulnerabilitat. Els serveis públics ha d’intervenir en aquesta realitat amb respostes formulades des de l’ètica i la transparència, eixamplant l’horitzó de drets en àmbits com la cultura, la salut o l’accés a la tecnologia, orientant les decisions a l’eliminació de desigualtats i la generació d’oportunitats des de plantejaments de justícia i equitat. Els àmbits definits en aquest eix són: Infants, joves i persones grans Ciutat educadora Els drets socials de les persones Accés a l’habitatge Activitat cultural i patrimoni Igualtat i diversitat Viure amb salut Foment de l’esport Vida a la comunitat Ciutat segura Administració amigable Qualitat dels serveis públics Transparència, participació i ètica pública Ciència, innovació i creixement econòmic: Posicionar la ciutat en un context econòmic canviant, marcat per la internacionalització dels mercats, l’evolució dels hàbits de consum i els canvis tecnològics, passa per potenciar i dinamitzar l’activitat dels sectors econòmics estratègics, com l’agroalimentari o el sector de les TIC, i obrir nous espais d’oportunitat que permetin consolidar projectes empresarials i ocupació de qualitat. La gestió del coneixement, la innovació, la recerca, i la capacitació professional per fer emergir el talent i vincular-lo al territori són fonamentals per fer-ho possible, com ho és la complicitat i el treball conjunt entre el sector privat, les administracions i les institucions que compartim una mateixa aspiració en relaci& oacute; al futur d’una regió amb arguments suficients per ocupar un espai de referència al mapa. Els àmbits definits en aquest eix són: Sectors estratègics i comerç de proximitat Emprenedoria, empresa i ocupació Coneixement i Innovació Projecte de la ciutat al món Ciutat verda i sostenible: L’impacte de la crisi climàtica és ja evident a les ciutats, on l’augment de les temperatures i el risc de fenòmens extrems exigeixen respostes clares de les administracions. Respostes que garanteixin els estàndards de progrés i benestar per a les generacions actuals i les futures, que preserven el patrimoni natural i la biodiversitat i ens acompanyin en un procés de renaturalització que ens permeti guanyar qualitat de vida: millorant la connexió i l’accés als espais naturals, integrant hàbits saludables, millorant la qualitat de l’aire que respirem, amb una oferta de mobilitat urbana sostenible que ens connecti amb el territori, i fent de l’espai públic un entorn de qualitat, accessible i segur, que integri totes les mirades i posi en valor el ric patrimoni col ·lectiu material i immaterial. Una ciutat compromesa amb la ciutadania pròpia i compromesa amb el futur del planeta des de l’adhesió als objectius de l’Agenda 2030. Els àmbits definits en aquest eix són: Medi Ambient, recursos naturals i animals de compañía Espai públic i cohesió urbanística Mobilitat sostenible Participació ciutadana Pla d’Acció Municipal s’ha elaborat amb el propòsit de planificar l’acció de govern al llarg del mandat 2023-2027 de manera transversal, definint i ordenant els objectius que es volen impulsar i les accions que es duran a terme per aconseguirlos, i amb la voluntat que pugui esdevenir una eina de caràcter informatiu i divulgatiu de l’acció de govern a la ciutadania. Així, el PAM inclou accions proposades directament per la ciutadania. El procés de participació es va iniciar amb l’audiència pública en la que el Govern de Reus va presentar les accions del pla recollides a partir de les aportacions del cos tècnic i polític de l’Ajuntament. Posteriorment es van celebrar tres tallers de participació, un per cada eix amb el que s’estructurarà el document de planificació. I finalment la fase de votació, que va compta amb la participació de 197 persones que van emetre un total de 528 suports. El PAM és també un instrument de transparència i retiment de comptes, amb el qual l’Ajuntament es compromet a explicar a la ciutadania el grau d’execució del document de forma periòdica al llarg del mandat.
Almendrina versus Alimentina
Joan Antoni Domènech 15/12/2023 Els antecedents als productes que avui englobem sota el paraigua de la dietètica, van tenir a Reus un nucli empresarial singular. Tres noms destaquen de manera especial: Antoni Serra Pàmies (1859-1929), Salvador Vallverdú Gebellí (1885-1936) i Pau Ornosa Soler (1893 – 1951). Encara que a Reus hi hauria altres fabricants, com el també farmacèutic Josep Benet Soler (raval Santa Anna, 14) que, amb el seu Paidotrofo, «alimentador de los niños», produït a uns laboratoris que Benet tènia al carrer Bruch de Barcelona, tindria un cert èxit comercial als anys vint. Gens estudiada, en canvi, ha sigut la tasca d’Arturo Punyed Lloberas (1880-1952) -més enllà de la seva coneguda farmàcia-, al davant dels seus Laboratoris Puy, del qual van sortir productes comercials com la Carne Vegetal Líquida Punyed. O la seva gran empresa Laboratorios Íbero Americanos, en societat amb el doctor Quiroga Camba, amb plantes de producció a Madrid i Barcelona, a més de Reus. També haurem de sumar a Modest Nadal Riera, farmacèutic tarragoní que és trasllada a Reus on produirà la seva Emulsió Nadal: «Alimento golosina y medicamento», que contindrà un 80% de fetge de bacallà. I encara que no saben per qui, a Reus es produiria la marca Sidral Espumol, registrat per Francisco Bragulat Homs, de Saragossa. Sobre tots ells, Serra i Vallverdú es convertiran en una referència a tota Espanya, a l’industrialitzar de manera important els processos de fabricació, amb marques molt conegudes. A Catalunya estaran al nivell, a la seva època, dels barcelonins Santiveri i Laboratoris Viñas. I també com aquests últims, alguns dels seus productes -Litines Serra i Almendria- continuen actius avui dia malgrat els canvis de denominació societàries i propietat. Encara que els tractarem de forma individualitzada en la seva versió d’empresaris farmacèutics, ens referim aquí a l’especialitat d’aliments-medicaments, una frontera a vegades difusa. A la fi del xix les farmàcies despatxaven nombroses receptes de preparats d’aquest tipus, encara que de forma bàsicament artesanal. Els primers productes elaborats i envasats vindran importats. Al nostre país, seran els farmacèutics els que iniciaran la indústria de productes dietètics. I ho faran en el seu laboratori annex a la farmàcia o bé en instal·lacions industrials. Antoni Serra Pàmies va obrir una petita oficina de farmàcia al carrer Singles, que després traslladaria al raval Santa Anna 74. Serra ven el negoci de farmàcia al seu nebot Pau Ornosa, que el 1923 traslladarà al número 80 del mateix carrer, als baixos de Cal Fàbregas. Edifici que Ornosa acabaria comprant a Evarist Fàbregas, després de la desfeta de les activitats bancàries del patrici reusenc. Ornosa seguirà utilitzant el nom de Farmàcia Serra, com a potent reclam comercial. Serra, per la seva part, es concentrarà en la producció industrial de medicaments i complements alimentaris. De fet, Serra ja tenia en marxa una fàbrica de productes químics i farmacèutics de primer nivell nacional on es preparaven nombroses especialitats estrangeres (Merck, Bayer, Poulenc, Vial, Wander…). Va obrir a Barcelona una delegació (c/ Pelai, 9) on, a banda de tota mena d’especialitats, també despatxava aigües minerals d’importació (Vichy, Evian, Vittelm, Perrier, entre altres) considerades llavors medicinals. Entre els industrials farmacèutics més importants a Espanya dedicats als denominats medicaments-aliments a principis del segle xx, van destacar tres de Reus: Antoni Serra Pàmies, Salvador Vallverdú Gebellí i Pau Ornosa Soler. Alguns dels seus productes continuen avui fabricant-se després de més d’un segle. Segurament, el seu primer producte de gran difusió va ser la Levadura Serra (1885). Després vindria l’Harina Lacteda Serra. S’afegiria posteriorment Enofosforina Serra, una mena de reconstituent, Granulinos Serra, Somatose Bayer, Plasmogeno… Fou pioner a Espanya en la preparació dels litinoides – «la mejor agua de mesa»- que encara es produeix en l’actualitat sota la marca Litines Serra. Als anys vint Serra va adquirir la marca Vino de Vial, molt prestigiosa a l’època: «Medicamento-alimento reconstituyente completo, útil en les convalecencias… regenera la sangre y abre el apetito…», deien els seus anuncis. I moltes més marques de gran èxit al mercat nacional: Aceite Puro de Hígado de Bacalao de Noruega, Kola Granulada, Vino de Peptona, Horchata Granulada Serra, etc. La producció industrial es concentraria incialment en un laboratori al carrer Doctor Robert i, després, a la carretera de Castellvell. Laboratoris Klam, la companyia que va crear en 1920 el farmacèutic Salvador Vallverdú, treballava en un local de petites dimensions al subterrani de la Farmàcia del Castell, establiment que havia sigut propietat del seu sogre, i del qual Vallverdú es va fer càrrec el 1914. Inquiet i emprenedor, Salvador va patentar diferents especialitats farmacèutiques: Pastillas Klam, Píldoras Fortan, Vito-plasma, Fresolina… El 1932 va sol·licitar un registre de la marca Almendrina, que apareixeria en el mercat en 1935. Era la primera llet d’ametlles feta a Espanya: es convertirà en un producte emblemàtic i de gran recorregut comercial. Josep Ramon Vallverdú de Cortada, fill del fundador, també farmacèutic, impulsaria de forma molt notable el negoci, que prolonga durant pocs anys la tercera generació, fins a la venda de l’empresa a Torrons Vicens el 2019. A l’Almendrina li sortiria un gran competidor local el 1942: Alimentina, «alimento completo de muy fácil digestión», a base de llet concentrada d’ametlles dolces i sucre de canya, producte elaborat per Pau Ornosa Soler, farmacèutic, nebot d’Antoni Serra, com hem comentat. Pau Ornosa havia creat amb anterioritat Laboratorios Ornosa SA (1923), del qual van acabar sortint un centenar de referències farmacèutiques, i no poques d’elles en el sector aliment-medicament: Lactagenina, Laxofrutina, Bombones Ornosa, per exemple, van ser conegudes arreu del país. Alimentina no va poder aguantar l’estirada comercial d’Almendrina, molt més estesa comercialment. Inicialment, la dispersió productiva d’Ornosa -amb un centenar llarg de productes en el mercat- li va impedir competir amb Laboratoris Klam, que hi havia centrat gran part dels seus esforços comercials en l’Almendrina, especialment a partir de la postguerra. I, a més, desafortunadament, Ornosa mor subtadament el 23 de desembre de 1951, als 58 anys. El seu fill, Antoni Maria Ornosa, reordenaria el negoci amb un enfocament més tradicional com a oficina de farmàcia.
Tecnolama S.A. fa una donació de 6.000 € a AFANOC i la Fundació Bara
Reus Empresa 14/12/2023 Tecnolama S.A., seu oficial del Grup Fermator, va fer una donació de 6.000 € a dues destacades associacions de Tarragona i Reus. Així, el passat dilluns 11 de desembre, i sota el compromís de l’empresa amb la seva responsabilitat social corporativa, va recolzar les importants causes de l’Associació de Famílies de Nens amb Càncer (AFANOC) i la Fundació Bara. Diversos representants de Tecnolama S.A. van fer entrega de la donació en un acte simbòlic a les oficines de la seu central de l’empresa a Jordi Rodríguez, coordinador de la seu d’AFANOC a Tarragona, i Mertxe Martínez, directora de la Fundació Bara. La donació de 6.000 € per part de Tecnolama S.A. es va distribuir en 3.000 € per a l’Associació de Famílies de Nens amb Càncer (AFANOC), amb l’objectiu de recolzar la seva vital tasca de proporcionar suport integral als nens i les seves famílies que enfronten la difícil realitat del càncer infantil. Així mateix, la Fundació Bara va rebre una altra donació de 3.000 €, la qual serà destinada a ajudar a nens i adolescents amb dificultats d’aprenentatge i escassos recursos. Tecnolama S.A. referma un any més el compromís empresarial amb el benestar de la comunitat local durant les festes de Nadal. Michel Buscail, director del departament de Recursos Humans de Tecnolama S.A., va expressar: «La solidaritat i la responsabilitat envers la comunitat són valors fonamentals que guien les nostres accions. En aquests temps de festivitat, és un honor per a nosaltres donar suport a AFANOC i la Fundació Bara, dues organitzacions exemplars que marquen una diferència significativa en la vida dels qui més necessiten».
Grupo Castilla preveu tancar el 2023 amb 28M€ en vendes
Reus Empresa 14/12/2023 Mancant poques setmanes per al final d’any, Grupo Castilla revisa a l’alça les seves previsions inicials de creixement del 20% al 30% en facturació, respecte al 2022, assolint els 28M€. tendència de creixement a doble dígit durant 10 anys consecutius», subratlla Carles Castilla, CEO de la companyia. Per la seva banda, Javier Castilla, director d’A&F, afirma que «també millora la previsió de resultats, amb un EBITDA de 5M€ demostrant la solidesa del projecte». Grupo Castilla té previst comunicar els resultats definitius del 2023 en el marc de la seva participació al Mobile World Congress 2024. La firma preveu tancar el 2023 havent reforçat la plantilla amb més de 130 professionals. I, quant a facturació, Grupo Castilla es planteja assolir els 40M€ el 2026. Una de les claus de l’èxit, segons assenyalen des de l’empresa, ¦està sent el seu nou enfocament 360º en gestió de persones, que uneix coneixement i tecnologia. «El propòsit d´aquest nou model disruptiu és oferir una gestió de persones integral, molt més enllà de la tecnologia», explica Marcos Torres, director comercial i de màrqueting. Aquesta transformació ha suposat un canvi radical a l’organització, donant lloc al naixement d’una nova àrea dins de la companyia anomenada Talent Services, liderada per Josean Ascarza, com a màxim directiu. Amb una mitjana anual de 50 processos d’Executive Search i 300 processos de selecció en comandaments intermedis, ara com ara, Talent Services ja és una peça clau en l’estratègia 360º de la companyia. «El nostre objectiu és assolir una facturació de 8M€ el 2026 per a aquesta nova línia de negoci», afirma Ascarza.
L’Ajuntament de Reus, al grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona que encapçala la Diputació
Reus Empresa 14/12/2023 L’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona ha fet la primera passa amb la constitució, aquest dijous al migdia, del Grup Impulsor que aglutina els representants de les institucions que impulsen aquesta iniciativa, presidida per la Diputació de Tarragona i amb la participació dels 7 municipis del Pla Director Urbanístic metropolità del Camp de Tarragona: Ta rragona, Reus, Constantí, la Canonja, Vila-seca, Salou i Cambrils, juntament amb l’Ajuntament de Valls, la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, i els consells comarcals del Tarragonès i del Baix Camp. El projecte neix amb l’objectiu de ser una eina cabdal en matèria de cooperació intermunicipal i de millora del territori en àmbits com el transport, els serveis, l’economia, la sostenibilitat o l’acció social. «La Diputació de Tarragona vol donar resposta i acompanyar les diferents inquietuds i objectius tant dels municipis més petits com dels mitjans o de les ciutats, i alguns d’aquests municipis en el Camp de Tarragona han mostrat en diferents ocasions la seva voluntat d’actuar com a àrea metropolitana amb l’objectiu de millorar la vida de la ciutadania», ha destacat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, en acabar aquesta primera reunió del Grup Impulsor. A la trobada han participat, així mateix, el vicepresident primer de la Diputació i alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; els alcaldes de Vila-seca, Pere Segura; de Constantí, Òscar Sánchez; de la Canonja, Roc Muñoz; de Cambrils, Alfredo Clúa; de Salou, Pere Granados; l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré; el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré, i els presidents dels consells comarcals del Tarragonès, Salvador Ferré, i del Baix Camp, Ernest Roigé. En aquesta primera reunió de constitució del Grup Impulsor que ha tingut lloc a la Diputació de Tarragona, els participants han compartit els estudis preliminars que es van encarregar a una empresa independent (Idencity) per tal de donar robustesa tècnica i rigor metodològic al projecte. Aquests estudis permeten saber quins són els comportaments metropolitans, quins fluxos hi ha entre municipis, i d’aquesta manera, poder començar a caminar amb una base real i clara del moment actual. Aquests treballs previs es fonamenten a partir de diferents criteris, com són les dinàmiques poblacionals; d’urbanització i usos del sòl; de mobilitat; econòmiques; de serveis; culturals i identitàries i de governança. Totes aquestes dinàmiques estan estretament vinculades a àmbits d’activitat que es consider en estratègics per al territori, als quals se n’afegeixen d’altres igualment importants com són l’eficiència energètica, la gestió de l’aigua, la sostenibilitat, el canvi climàtic, la innovació i l’acció social. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha parlat d’aquesta àrea metropolitana «entesa com les dues ciutats més grans (Tarragona i Reus) i els seus entorns urbans connectats per determinats fluxos socials i econòmics que permeten identificar una unitat de funcionament o ‘ciutat única’ per planificar polítiques públiques i posar en comú serveis». De la seva part, el vicepresident primer i alcalde Rubén Viñuales ha indicat que «treballarem amb les entitats i la societat civil en totes aquelles iniciatives que consolidin i ajudin a fer realitat aquesta àrea metropolitana, que ens ha de permetre posicionar-nos en l’àmbit europeu amb una major influència». Pel que fa al delegat de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré, ha assenyalat que «la Generalitat es compromet des del primer moment amb el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana, i ho fa en un moment decisiu per al Camp de Tarragona. Tots sabem que tenim diversos reptes importants que s’aniran concretant els pròxims anys i configuraran el futur del nostre territori. Cal que els entomem més enllà dels límits municipals amb visió metropolitana». L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha fet referència al context actual dient que «el món ha canviat d’escala i si no ens unim ens fem més febles; hem d’afrontar aquest repte complex, i avui, aquí, demostrem que malgrat que no és fàcil tenim la voluntat de fer-ho, d’arribar a enteses en un territori que s’ho mereix». Finalment, l’alcaldessa Sandra Guaita ha posat en valor «el consens i la col·laboració, des de la qual volem transformar les nostres ciutats, transformant el territori i donant resposta a les seves demandes, per ser un motor tractor no només d’aquest territori sinó també de tot Catalunya».
El Reus Technology Summit posa el focus en les tecnologies que marcaran l’any 2024
Reus Empresa 14/12/2023 Dues-centes persones han participat aquest dijous en la primera edició del Reus Technology Summit. La jornada, organitzada per REDESSA i el Clúster TIC Catalunya Sud, ha reunit a una desena de professionals d’alt nivell del sector tecnològic i digital, els quals han abordat les 10 tecnologies que marcaran l’any 2024. Tot plegat, amb la voluntat de generar un espai de referència al voltant de la divulgació tecnològica, que permeti establir aliances empresarials i institucionals. Durant la benvinguda de l’acte, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha afirmat que «fem una aposta clara per captar talent que ajudi a transformar la ciutat en els pròxims anys» i ha afegit que: «les noves tecnologies han de tenir un impacte en la vida de les persones i contribuir a millorar el seu el dia a dia» Entre els temes on s’ha posat el focus hi ha les possibilitats en el camp de la Intel·ligència Artificial i la capacitat d’aquesta tecnologia per oferir serveis i marcar la diferència en la personalització de productes o aplicacions a mercats locals. També s’ha destacat com la indústria 4.0 està transformant el sector de productes de gran consum, els reptes i estratègies essencials per les empreses en ciberseguretat, les implicacions dels metaversos, el futur del 5G i les perspectives del 6G i el seu impacte en les comunicacions i la indústria, les tendències financeres i monedes en entorns digitals. El president del Clúster TIC Catalunya Sud, Pablo Mazón, ha posat en valor la gran acollida de la proposta i ha afirmat que esdeveniments com aquest «contribueixen a situar el hub tecnològic de la Catalunya Sud al mapa i a reforçar la projecció del territori i les seves empreses tecnològiques». Mazón ha agraït també el suport de les institucions a Reus perquè «aquest sigui un projecte a llarg termini i el TIC Sud sigui un eix transversal per potenciar l’ecosistema tecnològic». Per la seva banda, el regidor d’Economia, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha remarcat que «Reus s’ha posicionat com a ciutat tecnològica i com a pol d’atracció d’startups a través d’eines com la Incubadora TIC. De cara al 2024 potenciarem les accions en l’àmbit del coneixement i el talent». Gina Tost, Secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, ha estat l’encarregada de tancar l’acte i ha celebrat l’impuls «d’iniciatives innovadores d’aquestes característiques al territori i el paper clau del sector tecnològic per avançar.» La jornada, celebrada a l’Auditori Antoni Gaudí de firaReus Events, ha estat conduïda per la periodista i divulgadora TIC, Mariola Dinarès.
El futur empresarial de la Conca, a debat
Jordi Cartañá 14/12/2023 L’ A-27, la formació, l’arribada de CIMALSA com a revulsiu per una major industrialització de la Conca, les energies renovables i el paisatge de la comarca com a valor afegit, han sigut els principals temes sobre els quals ha transcorregut la Jornada ‘Horitzó Empresarial a la Conca’. Organitzada per la Cambra de Comerç de Reus, amb la col·laboració de Concactiva, espai on ha transcorregut la tertúlia, hi han participat Josep Pijoan, propietari de Cargas Industrials Pira; Martí Rull, director gerent de la fàbrica Europastry a Sarral; Joan Sanfeliu, CEO de Productos Montblanc; Àngel Torija, director de Maletas Queralt i Francesc Xavier Cortés; accionista majoritari de Polígon la Sallida. Durant la xerrada, conduïda pel periodista de Ràdio Reus Cadena SER Jordi Cartañá, tots han coincidit en donar la benvinguda al túnel del Coll de Lilla. Josep Pijoan ha fet notar que “a la Segona República, fa 90 anys, ja es parlava que hi havia d’haver un forat a la muntanya per poder connectar la Conca amb l’Alt Camp i Tarragona”. Un projecte del que se n’ha parlat 25 anys i que n’han hagut de passar 15 per ser una realitat definitiva. Ara bé, els empresaris veuen el túnel com una primera fase. La segona ha de passar i de forma “urgent” per una connexió amb la N-240 i l’autopista. També s’ha parlat d’una variant de la C-14 entre Alcover i Montblanc, ja que es dona el cas que el túnel no permet el trànsit de mercaderies perilloses, pel fet que encara han de passar pel Coll de Lilla. Per tant, per l’AEQT, la situació continua sent la mateixa de sempre. Una variant que també serviria per esponjar el trànsit de vehicles en general. Durant la conversa s’han plantejat quines dificultats es van trobar cadascuna de les empreses representades quan van obrir les portes al seu dia, i quines dificultats es trobarien ara. Productos Montblanc neix el 1925, Maletas Queralt el 1939, Cargas Industrials el 1964, Europastry s’instal·la el 1992 a Sarral i el Polígon la Sallida es dona d’alta el 1996. Cinc moments, cinc realitats diferents. Tots els ponents han coincidit en el fet de no voler marxar del municipi on van néixer. Per una pura qüestió de sentiment de pertinença, per responsabilitat social i econòmica envers els seus respectius municipis i perquè en el moment de la seva constitució, tot i les dificultats pròpies de cada època, van poder obrir portes amb una “relativa facilitat”. Marti Rull ha assenyalat que al seu dia Europastry va tenir facilitats per part de la Generalitat a l’hora d’implantar-se a Sarral. Rull també ha detallat que, avui dia, tant a nivell de Catalunya com de la Conca, obrir una empresa és més dificultós “pels tràmits administratius i normatius cada cop més restrictius”. Una lectura que ha compartit Àngel Torija, el qual ha afegit que, en cas de fer un plantejament purament econòmic, la Franja, a l’Aragó, resulta molt més atractiva perquè “tenen unes condicions molt millors”. El Logis Montblanc, promogut per CIMALSA, s’ha plantejat com la part del tot. Com un revulsiu per al creixement industrial a la zona. Els ponents el veuen com un polígon gran que comportarà un canvi important a Montblanc i a la comarca i n’esperen un efecte crida d’empreses auxiliars. Però, la qüestió és com s’omple el polígon: “Amb empreses eficients, no contaminants i que creïn molt valor afegit”. Una carta als reis que ha posat damunt de la taula Torija. Aquest fet comporta anar a fora a vendre aquests terrenys i també l’entorn. Torija ha afirmat que es tracta de “la qualitat de vida que hi ha pels seus treballadors i directius”. Es té clar que en cap cas s’hauria de baixar dels 20.000 habitants actuals, perquè suposaria perdre prestacions de caire social i també tenir menys pes d’influència dermogràfica a l’hora de reclamar serveis que en d’altres llocs ja es tenen. Duant la taula rodona s’ha apuntat que aquest polígon pot significar un canvi de paradigma com al seu dia ho va ser l’arribada de l’autopista. Toca fer habitatges, doncs, en previsió dels treballadors que han de venir? Sí. Cortés apunta a un creixement de població i, per tant, d’habitatges. Ara bé, ha assenyalat que el polígon es planteja amb parcel·les més grans i s’hauria de realitzar amb parcel·més petites per captar també les petites empreses i empresaris de la Conca. La petita i mitjana empresa es visualitza com una aposta. Sinó més segura, si més diversificada per allò de no posar tots els ous en un sol cistell. Malgrat la disparitat d’opinions i apreciacions sobre aquesta iniciativa, tots desitgen que serveixi per atraure més persones que vulguin venir a treballar i, sobretot, viure a la Conca. Es té clar que en cap cas s’hauria de baixar dels 20.000 habitants actuals, perquè suposaria perdre prestacions de caire social i també tenir menys pes d’influència dermogràfica a l’hora de reclamar serveis que en d’altres llocs ja es tenen. S’ha posat d’exemple com en el seu dia va costar l’arribada i implantació d’internet i com, encara ara, és complicat que la fibra òptica arribi als municipis més petits. En relació amb la població, l’arribada de nous perfils o a la creació i retenció de nous talents s’ha posat damunt de la taula com una de les principals necessitats que es detectaven al Pla Estratègic per la Conca de Barberà 2018-2025, publicat l’octubre de 2019. “El bo seria que la formació estigués encarada a les indústries que hi ha, o les que hagin de venir”, han dit. S’ha apel·lat a que pares i alumnes es plantegin si es volen quedar a viure i a treballar a la Conca i, per tant, observar les necessitats de perfils que hi ha o hi poden haver i en prevenció de que els joves si marxen fora de la comarca a formar-se difícilment tornaran. Son necessàries formacions de nivell mig i elevat, però també s’ha posat un especial èmfasi en els oficis. “Falten fusters, electricistes, lampistes”, ha reivindicat Pijoan.
El projecte Reus Espais Vius apropa el ‘triple impacte’ a emprenedors de la ciutat
Reus Empresa 13/12/2023 L’Espai Llotja de Cambra Reus va acollir ahir, 12 de desembre de 2023, la jornada d’emprenedoria ‘Reus Espais Vius i les empreses de Triple Impacte’. La jornada ha volgut reivindicar les empreses sostenibles i generar un espai de debat que ha servit per explicar aquest concepte del ‘triple impacte’ a una trentena d’emprenedors de diferents punts de la ciutat. U n impacte que fa referència a l’àmbit social, a través de polítiques d’igualtat i de col·lectius prioritaris; ambiental, a través de materials reciclables o de l’eficiència energètica; i econòmica, a través de proveïdors de proximitat, l’economia circular i el comerç just. Es tracta d’un requisit indispensable que havien de complir els projectes que s’han acabat instal·lant als ravals de Robuster i de Sant Pere gràcies al projecte de revitalització urbana i comercial de Reus Espais Vius. Moltes vegades, quan es parla d’aquesta tipologia d’empreses tenim com a referents empreses grans amb pressupostos alts i molts recursos. Amb el projecte Reus Espais Vius, ha quedat demostrat que microempreses i empreses petites també poden ser empreses sostenibles i tenir un impacte directe en el seu entorn. En aquesta línia, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, ha remarcat la «importància de compartir amb emprenedors de la resta de la ciutat el model d’èxit que ha generat el projecte de Reus Espais Vius i que ha evidenciat que aquelles iniciatives empresarials que adopten aquests valors tenen un impacte positiu en el posicionament del negoci però també en la seva relació amb l’entorn». La jornada ha comptat amb la ponència d’Imma Pérez, consultora especialitzada en sostenibilitat i innovació. Pérez ha explicat el marc teòric als assistents i després ha arribat el torn d’una taula rodona amb empreses que han decidit instal·lar el seu projecte empresarial en aquesta zona de la ciutat amb els valors del ‘triple impacte’. L’acte, organitzat per la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, ha comptat amb la col·laboració de la Cambra de Comerç i el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. La comunitat emprenedora de Reus Espais Vius tanca l’any Dijous al vespre, el Centre d’Amics de Reus acollirà el tancament del cicle de trobades iniciat aquest 2023 per part de la comunitat emprenedora de Reus Espais Vius. Es tracta d’un espai de trobada col·lectiu del que formen part les noves empreses creades a través del projecte i d’altres que ja estaven instal·lades a la zona dels ravals de Robuster i de Sant Pere. Aquesta darrera trobada de l’any, amb un to més festiu, servirà per compartir sensacions i experiències però també per continuar treballant en projectes i iniciatives conjuntes. Tot i aquesta continuïtat, la trobada sí que servirà de punt i a part pel que fa al seguiment de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, que els ha fet l’acompanyament durant aquests primers mesos de la creació d’aquesta comunitat, que ara seguirà el seu propi camí.
La Cambra de Comerç de Reus fa balanç de l’any i presenta el nou projecte de l’Espai Llotja
Reus Empresa 12/12/2023 La Cambra de Comerç de Reus ha realitzat aquest dimarts la tradicional trobada nadalenca amb els mitjans de comunicació, la qual ha servit de presentació oficial i primera trobada en persona del president de la corporació, Mario Basora, amb els professionals de la comunicació que hi han assistit. Durant la mateixa, el president de la Cambra ha exposat les seves impressions fruit de les primeres setmanes de mandat, ha fet balanç del darrer any d’activitat cameral i ha aprofitat per presentar un projecte inicial de remodelació de l’Espai Llotja, com una de les novetats projectades per aquest proper exercici. Durant les qüestions dels periodistes, Mario Basora ha refermat l’objectiu de la Cambra de Comerç de Reus de potenciar el territori de les comarques que formen part de la corporació, així com de treballar a favor del seu teixit empresarial per tal de donar-los les màximes facilitats en els diversos àmbits on necessitin de l’assistència de la Cambra. Mario Basora també ha fet esment d’un futur treball de les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Valls i Tortosa per potenciar i crear sinergies de cara a la futura Regió Metropolitana del Camp de Tarragona en la qual, tal com ha explicat, “les cambres de comerç hi tenen molt a dir”. El president de la Cambra de Comerç de Reus també ha recordat durant la trobada “la necessitat d’impulsar una Llei de Cambres a Catalunya”, posant l’accent en que es tracta de l’única comunitat autònoma que no en disposa. Així mateix, ha parlat dels Fons de Transició Nuclears, “una oportunitat pel territori que cal saber gestionar i que ha d’impulsar activitats enfocades en la diversificació econòmica, la transició verda i la creació de nous llocs de treball”. Projecte inicial de l’Espai Llotja L’objectiu del projecte és convertir la Llotja de Reus en un centre de promoció de la producció agroalimentària de qualitat, per tal que sigui la porta d’entrada i el km 0 per degustar i descobrir l’origen dels productes de Reus i el territori CambraReus (Baix Camp, Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Conca de Barberà) a través d’un portafolis d’experiències turístiques memorables. En resum, un espai de coneixement, experiència, degustació i compra de producte local. D’altra banda, també es pretén modernitzar i actualitzar l’espai, tot generant un canvi que sorprengui els visitants. El nou Espai Llotja també planteja un escenari multifuncional, amb una pantalla de leds gegant, un escenari per a presentacions i un altre per a showcookings. Mario Basora, ha afirmat que aquest projecte «donarà la importància que té l’Espai Llotja davant del territori». Així mateix, Basora ha expressat que «volem convertir la Llotja de Reus en un aparador de les comarques del territori CambraReus i de les seves denominacions d’origen i obrir-ho a la ciutadania i als turistes». «L’objectiu és que es facin la idea de la grandesa de les comarques que conformen la Cambra de Reus», ha dit.