Joan Antoni Domènech
15/12/2023
Els antecedents als productes que avui englobem sota el paraigua de la dietètica, van tenir a Reus un nucli empresarial singular. Tres noms destaquen de manera especial: Antoni Serra Pàmies (1859-1929), Salvador Vallverdú Gebellí (1885-1936) i Pau Ornosa Soler (1893 – 1951). Encara que a Reus hi hauria altres fabricants, com el també farmacèutic Josep Benet Soler (raval Santa Anna, 14) que, amb el seu Paidotrofo, «alimentador de los niños», produït a uns laboratoris que Benet tènia al carrer Bruch de Barcelona, tindria un cert èxit comercial als anys vint.
Gens estudiada, en canvi, ha sigut la tasca d’Arturo Punyed Lloberas (1880-1952) -més enllà de la seva coneguda farmàcia-, al davant dels seus Laboratoris Puy, del qual van sortir productes comercials com la Carne Vegetal Líquida Punyed. O la seva gran empresa Laboratorios Íbero Americanos, en societat amb el doctor Quiroga Camba, amb plantes de producció a Madrid i Barcelona, a més de Reus. També haurem de sumar a Modest Nadal Riera, farmacèutic tarragoní que és trasllada a Reus on produirà la seva Emulsió Nadal: «Alimento golosina y medicamento», que contindrà un 80% de fetge de bacallà. I encara que no saben per qui, a Reus es produiria la marca Sidral Espumol, registrat per Francisco Bragulat Homs, de Saragossa.
Sobre tots ells, Serra i Vallverdú es convertiran en una referència a tota Espanya, a l’industrialitzar de manera important els processos de fabricació, amb marques molt conegudes. A Catalunya estaran al nivell, a la seva època, dels barcelonins Santiveri i Laboratoris Viñas. I també com aquests últims, alguns dels seus productes -Litines Serra i Almendria- continuen actius avui dia malgrat els canvis de denominació societàries i propietat.
Encara que els tractarem de forma individualitzada en la seva versió d’empresaris farmacèutics, ens referim aquí a l’especialitat d’aliments-medicaments, una frontera a vegades difusa. A la fi del xix les farmàcies despatxaven nombroses receptes de preparats d’aquest tipus, encara que de forma bàsicament artesanal. Els primers productes elaborats i envasats vindran importats. Al nostre país, seran els farmacèutics els que iniciaran la indústria de productes dietètics. I ho faran en el seu laboratori annex a la farmàcia o bé en instal·lacions industrials.
Antoni Serra Pàmies va obrir una petita oficina de farmàcia al carrer Singles, que després traslladaria al raval Santa Anna 74. Serra ven el negoci de farmàcia al seu nebot Pau Ornosa, que el 1923 traslladarà al número 80 del mateix carrer, als baixos de Cal Fàbregas. Edifici que Ornosa acabaria comprant a Evarist Fàbregas, després de la desfeta de les activitats bancàries del patrici reusenc.
Ornosa seguirà utilitzant el nom de Farmàcia Serra, com a potent reclam comercial. Serra, per la seva part, es concentrarà en la producció industrial de medicaments i complements alimentaris. De fet, Serra ja tenia en marxa una fàbrica de productes químics i farmacèutics de primer nivell nacional on es preparaven nombroses especialitats estrangeres (Merck, Bayer, Poulenc, Vial, Wander…). Va obrir a Barcelona una delegació (c/ Pelai, 9) on, a banda de tota mena d’especialitats, també despatxava aigües minerals d’importació (Vichy, Evian, Vittelm, Perrier, entre altres) considerades llavors medicinals.
Entre els industrials farmacèutics més importants a Espanya dedicats als denominats medicaments-aliments a principis del segle xx, van destacar tres de Reus: Antoni Serra Pàmies, Salvador Vallverdú Gebellí i Pau Ornosa Soler. Alguns dels seus productes continuen avui fabricant-se després de més d’un segle.
Segurament, el seu primer producte de gran difusió va ser la Levadura Serra (1885). Després vindria l’Harina Lacteda Serra. S’afegiria posteriorment Enofosforina Serra, una mena de reconstituent, Granulinos Serra, Somatose Bayer, Plasmogeno… Fou pioner a Espanya en la preparació dels litinoides – «la mejor agua de mesa»- que encara es produeix en l’actualitat sota la marca Litines Serra. Als anys vint Serra va adquirir la marca Vino de Vial, molt prestigiosa a l’època: «Medicamento-alimento reconstituyente completo, útil en les convalecencias… regenera la sangre y abre el apetito…», deien els seus anuncis. I moltes més marques de gran èxit al mercat nacional: Aceite Puro de Hígado de Bacalao de Noruega, Kola Granulada, Vino de Peptona, Horchata Granulada Serra, etc. La producció industrial es concentraria incialment en un laboratori al carrer Doctor Robert i, després, a la carretera de Castellvell.
Laboratoris Klam, la companyia que va crear en 1920 el farmacèutic Salvador Vallverdú, treballava en un local de petites dimensions al subterrani de la Farmàcia del Castell, establiment que havia sigut propietat del seu sogre, i del qual Vallverdú es va fer càrrec el 1914. Inquiet i emprenedor, Salvador va patentar diferents especialitats farmacèutiques: Pastillas Klam, Píldoras Fortan, Vito-plasma, Fresolina… El 1932 va sol·licitar un registre de la marca Almendrina, que apareixeria en el mercat en 1935. Era la primera llet d’ametlles feta a Espanya: es convertirà en un producte emblemàtic i de gran recorregut comercial. Josep Ramon Vallverdú de Cortada, fill del fundador, també farmacèutic, impulsaria de forma molt notable el negoci, que prolonga durant pocs anys la tercera generació, fins a la venda de l’empresa a Torrons Vicens el 2019.
A l’Almendrina li sortiria un gran competidor local el 1942: Alimentina, «alimento completo de muy fácil digestión», a base de llet concentrada d’ametlles dolces i sucre de canya, producte elaborat per Pau Ornosa Soler, farmacèutic, nebot d’Antoni Serra, com hem comentat. Pau Ornosa havia creat amb anterioritat Laboratorios Ornosa SA (1923), del qual van acabar sortint un centenar de referències farmacèutiques, i no poques d’elles en el sector aliment-medicament: Lactagenina, Laxofrutina, Bombones Ornosa, per exemple, van ser conegudes arreu del país.
Alimentina no va poder aguantar l’estirada comercial d’Almendrina, molt més estesa comercialment. Inicialment, la dispersió productiva d’Ornosa -amb un centenar llarg de productes en el mercat- li va impedir competir amb Laboratoris Klam, que hi havia centrat gran part dels seus esforços comercials en l’Almendrina, especialment a partir de la postguerra. I, a més, desafortunadament, Ornosa mor subtadament el 23 de desembre de 1951, als 58 anys. El seu fill, Antoni Maria Ornosa, reordenaria el negoci amb un enfocament més tradicional com a oficina de farmàcia.