La Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus convoquen una nova edició dels Premis CDO als millors olis d’oliva verge extra
Reus Empresa 12/12/2023 La Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, a través de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilita, han convocat una nova edició dels Premis CDO (Centre de Desenvolupament de l’Oli) als millors olis d’oliva verge extra 2023. Aquests guardons tenen per objectiu reconèixer la feina i l’esforç dels productors d’oliva verge extra del Camp de Tarra gona i de les Terres de l’Ebre i revalorar els seus olis. Els participants en la XVII edició dels premis CDO poden inscriure’s fins al 21 de desembre de 2023. Podran optar a aquests guardons tots els olis que provinguin d’almàsseres de la demarcació degudament registrades en el Registre d’Indústries Agroalimentàries de Catalunya i inscrites a les Denominacions d’Origen Protegides Baix Ebre – Montsià, Siurana o Terra Alta. Cada almàssera pot presentar un sol oli a concurs i haurà de ser de dipòsits situats a les instal·lacions pròpies. L’oli participant ha de ser de la campanya 2023 i la mostra presentada ha de procedir d’un lot homogeni de 500 litres com a mínim. Per participar a la convocatòria cal fer la inscripció en el següent formulari i, en cas de dubte es pot adreçar un missatge electrònic a cdo@reus.cat o trucar al 651 874 816. Els olis d’oliva verge extra de producció convencional i ecològica presentats a concurs es classificaran en tres grups d’acord amb les característiques que presentin: Afruitat verd amarg, Afruitat verd dolç i Afruitat madur. El jurat atorgarà un premi i un accèssit a cadascun dels tres grups. Els premis consistiran en la compra dels olis guanyadors embotellats, en ampolles de 250ml o 500ml, per un import de 1.500 euros a cadascuna de les categories, per part del Centre de Desenvolupament de l’Oli D’aquesta manera, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus podran promocionar-los a través de diferents accions. A més, les almàsseres podran fer menció del premi a l’etiqueta dels envasos de l’oli d’oliva verge extra. Els premis es lliuraran en un acte al Palau Bofarull de la Diputació a Reus a finals de gener de 2023. El CDO, gestionat per la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus, reconeix des de fa disset anys els millors olis d’oliva verge extra que s’elaboren a la demarcació.
L’Aeroport de Reus rep aquest novembre un 116,6% més de passatgers que l’any passat
T.E. 12/12/2023 L’Aeroport de Reus ha registrat al novembre 4.176 passatgers, una xifra que suposa un increment del 116,6% en comparació amb el novembre de 2022. En l’acumulat dels onze primers mesos de l’any, l’aeroport aconsegueix els 1.044.479 viatgers, un 14,6% més que en els mateixos mesos de l’any passat. En relació amb el nombre d’operacions, al novembre s’han operat 1.358 vols, que suposen un 6,3% més en relació amb el mateix mes de 2022. Des de principi d’any, la xifra de moviments d’aeronaus és de 19.460, el que representa un increment del 1,5% en comparació amb el mateix període de 2022.
Un llibre recull la trajectòria de 20 empresaris d’èxit de les comarques de Tarragona, tot explicant els seus errors
Reus Empresa 11/12/2023 En l’espai dels sis últims anys, el periodista i escriptor Joan Antoni Domènech ha entrevistat una sèrie d’empresaris molt coneguts de les comarques de Tarragona. El comú denominador de tots ells és que haguessin triomfat en les seves respectives carreres empresarials, que a més tinguessin una motxilla d’anys d’experiència i que, finalment, volguessin parlar d’alguns dels que ells consideren errors durant la seva trajectòria empresarial. Així, fins a la data, apunta Domènech, «he pogut entrevistar-me amb 20 homes d’empresa que van acceptar la meva invitació». Entrevistes ara recollides al llibre ‘Mi mayor error. Confesiones de 20 empresarios de éxito’. Segons Domènech, «vaig tenir molt present que d’alguns dels biografiats no s’havia publicat informació suficient, i que podria ser una oportunitat recollir aquestes sinopsis biogràfiques». «En el fons, m’ha passat com en altres textos d’índole empresarial: he volgut fixar aquests perfils, en un intent d’ancorar el que el temps acaba esborrant de la memòria col lectiva», assenyala. El llistat és ampli i prou representatiu de diversos sectors, així com les edats dels seus protagonistes, que van des dels 67 anys, en el cas del més jove, als més de 90, en el moment que es van fer les entrevistes. Els empresaris biografiats són: Vicente Battini, Miquel Colàs, Artemi Teixidó, Bartolomé Royo, Xavier Colom, Francesc Cabré, José Luis García, Francisco Roig, Joan Pedrell, Antonio Pont, Elies Gil, Albert Punset, Josep Maria Busquets, Pere Vilalta, Felip Ramos, Salvador Batlle, José Julio Moya, Jordi Farriol, Emili Correig i Marià Casas.
El somni d’un banc panamericà
Joan Antoni Domènech 11/12/2023 En el llibre d’Històries empresarials de Reus vam esmentar de passada una de les grans creacions dels germans Recasens, com fou el Crédito Nacional Peninsular y Americano SA, crípticament denominat com Olpya, a partir de les últimes lletres de les paraules inicials. Olpya, com vam veure llavors, serà el germen de la creació, també de mà dels Recasens, del Banco Exterior de España. Situem-nos en el temps. Eduard i Francesc Recasens es troben, en 1928, en una situació d’absolut privilegi en el panorama energètic espanyol, i també en el bancari, amb el desenvolupament de noves marques impulsades per ells que pivotaven entre l’interès privat i el servei a les grans empreses i corporacions públiques. L’excel·lent relació amb el llavors ministre d’Hisenda, José Calvo Sotelo, els obriria la porta a grans projectes. Consolidat el Banc de Catalunya -i les seves participacions industrials-, camí de convertir-se molt aviat en el primer banc català per volum de dipòsits, i en actiu una altra de les incursions bancàries dels Recasens, el Banco de Crédito Local, el front financer dels Recasens gaudia d’excel·lent salut i prestigi. I, d’altra banda, des de principis de gener de 1928 estaven en marxa les operacions de Campsa, companyia que havien impulsat els Recasens. I no trigaria a arribar Cepsa, la gran aventura energètica dels financers reusencs. L’horitzó es presentava, doncs, abonat per a nous impulsos bancaris i industrials. Els dos germans no ho desaprofitaran. El 21 de gener de 1928 es constitueix Olpya amb un capital de 25 milions de pessetes. Un negoci bancari d’esperit hispanista amb el qual els germans Recasens volien exportar finançament a les repúbliques americanes, i que tindrà una certa tutela de l’Estat. El gruix dels seus principals accionistes serà important: Banc de Catalunya -l’entitat que més accions tindrà, 4.800- , Banco Central, Banco Hispano Colonial, Banca Marsans, Banca Arnús, y Banco Internacional de Industria y Comercio. El president en va ser Eduard Recasens i el conseller delegat el seu germà Francesc. A títol particular, de les 25.000 accions emeses per a la creació del nou banc, Eduard Recasens subscriurà 1.800 i Francesc, 500, sent els accionistes privats més importants. Els altres tres seran: Luis Figueras Dotti, Salvador Ferrandis y Luna, y Eduardo Buxaderas de la Cantera. En l’escriptura de constitució d’Olpya llegim que l’objete social són les «relacions econòmiques financeres amb altres països, principalment Portugal i les repúbliques iberoamericanes», entre altres camps d’activitat financers. Al maig del 28, en un intent d’una primera operació d’envergadura, Francesc Recasens ofereix al llavors ministre de finances portuguès, Antonio Oliveira Salazar -que després esdevindria cap de govern instaurant una llarga dictadura- un crèdit de 9 milions de lliures esterlines, en un moment delicat per a la tresoreria del país vei. L’operació no prosperarà. El Crédito Nacional, Peninsular y Americano, una de les entitats creades pels germans Eduard i Francesc Recasens, tindria una curta vida, però seria clau en la creació del futur Banco Exterior de España, i en la compra d’una gran concessió petrolífera. De fet, cristal·litzarà una única operació. Un empresti al banc estatal Crédito Hipotecario de Costa Rica per un muntant de dos milions de dòlars. S’instrumentalitzarà a través de 20.000 cèdules hipotecàries. Va ser un èxit de col·locació, però l’operació no va tindre un bon final, en suspendre Costa Rica el pagament dels interessos de les obligacions. Encara que poc després el nou banc es veurà sacsejat per les conseqüències de la imminent gran crisi mundial, va tenir temps per a fer una de les grans operacions petrolíferes de l’època. Francesc Recasens adquireix, instrumentalment a través de Olpya, l’agost de 1929, la concessió de cent cinquanta mil hectàrees en el llac Maracaibo, a Veneçuela, més el 5% de tot el cru que extragués allí la Llac Petroleum Co. en els pròxims quaranta anys. L’operació, concretada amb la novaiorquesa banca Harriman, es fixava en 6,6 milions de dòlars, finançats en terminis fins al 31 de març de 1930. Olpya cedirà en un immediat futur els drets de la concessió a Cepsa (creada en setembre del 29), el gran projecte energètic dissenyat i capitanejat pels Recasens. El petroli veneçolà seria la font principal per a alimentar la refineria de Cepsa a Tenerife, la primera aixecada a Espanya. En un altre capítol abordarem amb més detall aquest episodi singular. Olpya protagonitzarà també la creació del Banco Exterior de España. El Crédito Nacional, Peninsular y Americano serà una de les dues ofertes que es presentaran al concurs obert per a la constitució del nou banc, mitjançant un Decret Llei d’agost de 1928. S’enfrontava en la licitació a la gran banca espanyola i les seves grans empreses industrials, que van presentar conjuntament una oferta. Com assenyala Francesc Cabana: «Els germans Recasens contra el gruix de les finances i de la indústria bàsica espanyoles, molt acostumades a imposar el seu criteri, manés qui manés». Els Recasens guanyaran els pols, i seran els protagonistes que pilotaran el nou banc a partir de la data de la seva constitució, juny del 1929. De fet, Francesc Recasens serà un dels tres directors generals, i serà membre del Comitè Directiu i del Consell d’Adminiatració. Eduard, per la seva part, formarà part d’aquests dos organismes. Com ja hem apuntat, Olpya serà víctima, com tantes altres entitats financeres, de la crisi que arribarà a Europa el 1931, i el consegüent replegament generalitzat de les finances internacionals. Iniciarà la seva llarga i tortuosa liquidació en mig de tota mena de sotracs econòmics i polítics, i ja desapareguts els Recasens de la primera línia d’acció. Olpya Intentarà fins i tot recuperar l’emprèstit que va fer a Costa Rica, sense cap succés. Olpya acorda la seva dissolució el 30 de desembre de 1935. El banc quedarà dissolt definitivament el 4 de febrer de 1955, no sense fortes tensions arran del repartiment del gran paquet d’accions que Olpya tenia de Cepsa.
Reus i Tarragona impulsen el projecte formatiu Techtalent per afavorir l’ocupabilitat de les persones joves
Reus Empresa 4/12/2023 L’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Reus, el Clúster TIC Catalunya Sud (que és una associació empresarial de referència al sector), la Fundació Esplai (una entitat social experta en la gestió de projectes similars en relació amb el sector TIC i amb solidesa demostrada en la gestió d’accions formatives subvencionades) i Global Education Techma Business School (una empresa de formació que disposa d’un lligam molt directe amb les empreses tecnològiques de diversa mida al territori) posen en marxa el projecte Techtalent. Un projecte que consisteix a acompanyar les persones joves participants en la definició d’itineraris professionals dins del sector de la informàtica, mitjançant un programa formatiu de reorientació de trajectòries. L’objectiu és reorientar la trajectòria professional de joves en atur. Tant l’Ajuntament de Tarragona com el de Reus es faran càrrec de la part d’orientació laboral d’aquest curs, a través de Tarragona Impulsa i IMFE Mas Carandell. Aquest programa formatiu està adreçat a persones de 18 a 29 anys al voltant del sector de la informàtica. La formació disposa de 30 places i conté un programa de 576 hores. Aquesta actuació està promoguda i impulsada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. La consellera de Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, ha remarcat “el treball en xarxa dels diferents agents per afavorir l’ocupabilitat dels joves i respondre les necessitats de les empreses”. I ha afegit: “Volem donar una dimensió territorial, per això comptem amb la implicació simultània de les ciutats que són capital de les comarques més importants del Camp de Tarragona, com és Tarragona i Reus”. En la mateixa línia s’ha expressat el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Óscar Subirats, qui ha explicat “la importància d’establir estratègies territorials en l’ocupació”. Subirats ha afegit que “l’objectiu és poder promoure una formació específica per donar sortida a joves en atur a trobar el seu projecte de vida”. Per la seva part, el director de l’àrea de Formación y Empleo de la Fundació Esplai ha remarcat que projectes com aquest compleixen moltes de les polítiques europees. “Es tracta de teixir aliances estratègiques en allò que necessitem per assolir grans reptes”. En la mateixa línia s’ha expressat el director del Clúster TICsud, Sergi Novo, en considerar que Techtalent és un programa ambiciós perquè permet convertir-nos en referents en el sector TIC per al desenvolupament territorial del Camp de Tarragona. Aquest projecte no només és un programa de formació, professionalització i ocupació. És un programa de Desenvolupament Econòmic i Local. Finalment, la directora de màrqueting i comunicació de Techma Business School, Àngels Garcia, ha senyalat que “hi havia una mancança en formació especialitzada que el territori ha sabut aprofitar. Aquesta és una oportunitat única pel territori”. Informació del projecte Per afavorir la inserció, el programa formatiu incorpora els continguts de la família informàtica (IFCD) més demandats per les empreses, amb una part introductòria i una especialitzada, així com també en competències transversals. Col·lectiu destinatari 30 persones joves d’entre 18 i 29 anys d’edat 15 un grup Tarragona. 15 un grup a Reus. 80 % mínim en situació d’atur (DONO). 20 % màxim inscrites a les OTG per a millora d’ocupació. Altres característiques Prioritàriament persones en procés de reorientació de les seves trajectòries professionals (també pot entrar com a participants alguna persona que ja tingui coneixements de programació informàtica, però no és necessari). Prioritàriament dones, atès que és un sector que presenta un gran desequilibri de gènere que incideix de forma molt negativa en les seves potencialitats de creixement (però també s’adreça a homes). Prioritàriament persones amb estudis postobligatoris, no necessàriament en el sector tecnològic (poden ser estudiants universitaris, persones amb estudis superiors sense sortida professional, preinscrits/es sense plaça a CFGS d’informàtica o altres especialitats d’FP… )
Una vintena d’empreses opten a instal·lar les plantes solars al Campus Bellissens
Reus Empresa 4/12/2023 Un total de vint empreses han presentat oferta per executar el projecte d’instal·lació de 478 plaques solars al Campus Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili. Segons publica el Diari Més, l’objectiu és tenir dues plantes solars fotolvaiques al campus universitari reusenc, dividides entre les cobertes de la Facultat d’Economia i Empresa i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura. Tal com detalla el mitjà, el primer lot, referent a la Facultat d’Economia i Empresa, ha captat l’interès de 23 companyies, 22 de les quals també opten a dur a terme el paquet de l’Escolta Tècnica i Superior d’Arquitectura. Amb aquesta instal·lació la URV pretén produir electricitat a través d’energia d’origen solar per a l’autoconsum i, d’aquesta manera, reduir la seva despesa i contribuir als objectius de producció d’energia renovable a Catalunya. El pressupost base total de la licitació és de 350.035,58 euros (IVA inclòs), si bé la subhasta es divideix en dos lots, corresponents a cada un dels àmbits d’actuació. L’empresa adjudicatària tindrà dos mesos i mig per a completar la seva part dels treballs –tràmits previs a la instal·lació, aprovisionament de materials, muntatge del conjunt, proves i posada en funcionament–.
Josep Maria Bach, impulsor de grans projectes
Joan Antoni Domènech 1/12/2023 No és tan conegut que Josep Maria Bach Voltas, més enllà d’haver estat en el seu temps un dels grans executius europeus de la química BASF, va crear el 1995 un celler a Vila-seca, avui sota el nom de Clos Barenys, entre altres iniciatives. Aquest reusenc ens va deixar en 2017 a l’edat de setanta-vuit anys, després d’una destacada carrera professional i d’haver estat a més l’impulsor de grans projectes en el territori. Els Bach provenen de Vic. El pare del nostre protagonista, Carles Bach Cassases, va heretar una finca i celler a Sant Esteve Sesrovires, Masia Bach, que va vendre en 1942, i que després de passar per diversos propietaris, en 1975 va passar a mans de la família Raventós. Bach Cassases es trasllada a Barcelona, on treballaria com a funcionari de l’Ajuntament. Una tuberculosi el portarà per un temps a Prades per a restablir-se. En aquesta població del Baix Camp coneix a Maria Voltas Fuster, la seva futura esposa. Els Voltas tenien a Reus una fàbrica de bosses de mà al carrer Balmes: serà també el domicili familiar. Bach Cassases es farà càrrec de la fàbrica per a finalment ser l’empresari. El matrimoni Bach Voltas tindrà tres fills: Carles, Josep Maria i Misericòrdia. Josep Maria va mostrar sempre una gran inquietud, amb un caràcter clarament emprenedor. Finalitzat el batxillerat la seva idea era continuar estudiant i treballar alhora. El seu destí serà Alemanya, gràcies als consells del seu padrí Leandro Nolla, accionista d’una important empresa química, antecessora de la companyia Oxaquim. Amb setze anys Bach marxa a Múnic on inicialment trobarà feina en una fàbrica de mobles. Compaginarà diferents treballs amb els seus estudis d’enginyeria industrial i química a l’Escola Superior Tècnica d’Aquisgrà. La seva carrera professional començarà a l’empresa de neumàtics Continental, encara que per poc temps. Entrarà a BASF Alemania en la qual treballarà per espai de dos anys i després es traslladarà a Tarragona, amb l’encàrrec de dirigir la nova planta que s’instal·laria en 1969. El seu treball va comportar la contractació de prop de 300 col·laboradors, als quals calia formar. A BASF, Bach va estar trenta-tres anys, ocupant diverses responsabilitats fins a arribar a ser durant els seus últims deu anys d’activitat president de BASF España i de la divisió regional d’Europa Sud (Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia i el Marroc), el primer no alemany que ostentava aquest lloc. Com a curiositat, en el desenvolupament del seu càrrec, Bach va ser un dels directius amenaçat per ETA amb l’impost revolucionari, la qual cosa, per consell de la Policia, el va obligar a portar una pistola durant un cert temps. Va arribar a ser un dels grans executius a Europa de la multinacional química BASF. Bach va abanderar també destacats projectes educatius i associatius, a més de crear uns cellers que han vingut a recuperar la tradició familiar en aquest sector. En un moment determinat, BASF es va plantejar tancar la planta de Tarragona, donats els alts costos al nostre país. Va ser Bach el que va convèncer a la direcció d’Alemanya que es podia perfectament rellançar la filial, com així va succeir després de dissenyar un pla específic. Els seus mèrits el portarien a ocupar una cadira al consell d’administració de la matriu alemanya. La seva capacitat d’emprenedoria i valentia davant els reptes encamina a Bach a liderar alguns projectes importants en el territori. Així, va fundar el Fòrum Cívic del Camp, plataforma de la qual va sorgir un projecte ben singular com és l’Escola Internacional del Camp en 2012 (avui Sòcrates Educa International School) en la qual, juntament amb altres emprenedors, la majoria d’ells de Reus, es van invertir 10 milions d’euros. Fou president del Club Nàutic de Cambrils (2004-2008) en un moment especialment difícil donada la situació econòmica de l’entitat. Destacable també va ser el seu protagonisme en el Fòrum Cívic del Camp de Tarragona. Una de les lluites de llavors de Bach era el Corredor Mediterrani, tema avui tan candent. Entre altres càrrecs, Bach va ser president mundial del programa de desenvolupament sostenible del Consell Internacional de Confederacions de la Indústria Química; responsable de la Comissió d’Energia de la Fundació CatalunyaCaixa; i Creu de Sant Jordi l’any 2003. Però segurament una de les idees que més l’entusiasmava era poder treballar en algun sector relacionat amb els productes de la terra. I es va acabar decidint gràcies als consells que li van donar els seus amics Miquel Torres i Carles Sumarroca, grans empresaris del sector vitivinícola, que li recordaven que la seva família havia estat propietària de Masia Bach. En 1995 Bach Voltas adquireix una finca de 12 hectàrees a Vila-seca, que anomenarà Mas Bach. I partint des de zero crearà una vinya i un celler, que avui explota dues marques, un blanc i un negre, sota el nom de Clos Barenys. I en 2006 fruit de la iniciativa del seu fill Josep Bach Kutschruetter, es va crear l’Orangerie de Clos Barenys, que aprofita l’escenari de la mateixa finca de Vila-seca per a ser un lloc de celebració d’esdeveniments, que en pocs anys ha aconseguit ser un referent al sector. Josep i el seu germà Javier continuen apostant pel sector vitivinícola, projecte que s’ha estès al Priorat amb l’adquisició el 2022 d’una finca històrica, Mas de l’Anguera.