Joan Antoni Domènech
11/12/2023
En el llibre d’Històries empresarials de Reus vam esmentar de passada una de les grans creacions dels germans Recasens, com fou el Crédito Nacional Peninsular y Americano SA, crípticament denominat com Olpya, a partir de les últimes lletres de les paraules inicials. Olpya, com vam veure llavors, serà el germen de la creació, també de mà dels Recasens, del Banco Exterior de España.
Situem-nos en el temps. Eduard i Francesc Recasens es troben, en 1928, en una situació d’absolut privilegi en el panorama energètic espanyol, i també en el bancari, amb el desenvolupament de noves marques impulsades per ells que pivotaven entre l’interès privat i el servei a les grans empreses i corporacions públiques. L’excel·lent relació amb el llavors ministre d’Hisenda, José Calvo Sotelo, els obriria la porta a grans projectes.
Consolidat el Banc de Catalunya -i les seves participacions industrials-, camí de convertir-se molt aviat en el primer banc català per volum de dipòsits, i en actiu una altra de les incursions bancàries dels Recasens, el Banco de Crédito Local, el front financer dels Recasens gaudia d’excel·lent salut i prestigi. I, d’altra banda, des de principis de gener de 1928 estaven en marxa les operacions de Campsa, companyia que havien impulsat els Recasens. I no trigaria a arribar Cepsa, la gran aventura energètica dels financers reusencs. L’horitzó es presentava, doncs, abonat per a nous impulsos bancaris i industrials. Els dos germans no ho desaprofitaran.
El 21 de gener de 1928 es constitueix Olpya amb un capital de 25 milions de pessetes. Un negoci bancari d’esperit hispanista amb el qual els germans Recasens volien exportar finançament a les repúbliques americanes, i que tindrà una certa tutela de l’Estat. El gruix dels seus principals accionistes serà important: Banc de Catalunya -l’entitat que més accions tindrà, 4.800- , Banco Central, Banco Hispano Colonial, Banca Marsans, Banca Arnús, y Banco Internacional de Industria y Comercio. El president en va ser Eduard Recasens i el conseller delegat el seu germà Francesc. A títol particular, de les 25.000 accions emeses per a la creació del nou banc, Eduard Recasens subscriurà 1.800 i Francesc, 500, sent els accionistes privats més importants. Els altres tres seran: Luis Figueras Dotti, Salvador Ferrandis y Luna, y Eduardo Buxaderas de la Cantera.
En l’escriptura de constitució d’Olpya llegim que l’objete social són les «relacions econòmiques financeres amb altres països, principalment Portugal i les repúbliques iberoamericanes», entre altres camps d’activitat financers. Al maig del 28, en un intent d’una primera operació d’envergadura, Francesc Recasens ofereix al llavors ministre de finances portuguès, Antonio Oliveira Salazar -que després esdevindria cap de govern instaurant una llarga dictadura- un crèdit de 9 milions de lliures esterlines, en un moment delicat per a la tresoreria del país vei. L’operació no prosperarà.
El Crédito Nacional, Peninsular y Americano, una de les entitats creades pels germans Eduard i Francesc Recasens, tindria una curta vida, però seria clau en la creació del futur Banco Exterior de España, i en la compra d’una gran concessió petrolífera.
De fet, cristal·litzarà una única operació. Un empresti al banc estatal Crédito Hipotecario de Costa Rica per un muntant de dos milions de dòlars. S’instrumentalitzarà a través de 20.000 cèdules hipotecàries. Va ser un èxit de col·locació, però l’operació no va tindre un bon final, en suspendre Costa Rica el pagament dels interessos de les obligacions.
Encara que poc després el nou banc es veurà sacsejat per les conseqüències de la imminent gran crisi mundial, va tenir temps per a fer una de les grans operacions petrolíferes de l’època. Francesc Recasens adquireix, instrumentalment a través de Olpya, l’agost de 1929, la concessió de cent cinquanta mil hectàrees en el llac Maracaibo, a Veneçuela, més el 5% de tot el cru que extragués allí la Llac Petroleum Co. en els pròxims quaranta anys. L’operació, concretada amb la novaiorquesa banca Harriman, es fixava en 6,6 milions de dòlars, finançats en terminis fins al 31 de març de 1930. Olpya cedirà en un immediat futur els drets de la concessió a Cepsa (creada en setembre del 29), el gran projecte energètic dissenyat i capitanejat pels Recasens. El petroli veneçolà seria la font principal per a alimentar la refineria de Cepsa a Tenerife, la primera aixecada a Espanya. En un altre capítol abordarem amb més detall aquest episodi singular.
Olpya protagonitzarà també la creació del Banco Exterior de España. El Crédito Nacional, Peninsular y Americano serà una de les dues ofertes que es presentaran al concurs obert per a la constitució del nou banc, mitjançant un Decret Llei d’agost de 1928. S’enfrontava en la licitació a la gran banca espanyola i les seves grans empreses industrials, que van presentar conjuntament una oferta. Com assenyala Francesc Cabana: «Els germans Recasens contra el gruix de les finances i de la indústria bàsica espanyoles, molt acostumades a imposar el seu criteri, manés qui manés». Els Recasens guanyaran els pols, i seran els protagonistes que pilotaran el nou banc a partir de la data de la seva constitució, juny del 1929. De fet, Francesc Recasens serà un dels tres directors generals, i serà membre del Comitè Directiu i del Consell d’Adminiatració. Eduard, per la seva part, formarà part d’aquests dos organismes.
Com ja hem apuntat, Olpya serà víctima, com tantes altres entitats financeres, de la crisi que arribarà a Europa el 1931, i el consegüent replegament generalitzat de les finances internacionals. Iniciarà la seva llarga i tortuosa liquidació en mig de tota mena de sotracs econòmics i polítics, i ja desapareguts els Recasens de la primera línia d’acció. Olpya Intentarà fins i tot recuperar l’emprèstit que va fer a Costa Rica, sense cap succés. Olpya acorda la seva dissolució el 30 de desembre de 1935. El banc quedarà dissolt definitivament el 4 de febrer de 1955, no sense fortes tensions arran del repartiment del gran paquet d’accions que Olpya tenia de Cepsa.
