Mitma formalitza per 821.563 euros la redacció del projecte de la variant de la carretera N-420, al seu pas per Gandesa
Reus Empresa 29/09/2023 El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha formalitzat per 821.563,74 euros (IVA inclòs) el contracte de serveis per a la redacció del projecte de traçat i construcció de la variant de Gandesa, a la carretera N-420 (que connecta Còrdova amb Tarragona passant per Conca), a la província de Tarragona. L’anunci corresponent serà properament publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El pressupost estimat per a l’execució de les obres, que abastaran un total de 6,6 km entre els quilòmetres 797,4 i 804,0 de la N-420, puja a 24,1 milions d’euros (IVA inclòs). L’objecte del contracte és desenvolupar el projecte de construcció de la variant per copsar el trànsit de llarga distància i evitar el pas pel nucli de la població de Gandesa. Amb això, es contribuirà a millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels habitants de la zona.
La Torre del Llimó de Cambrils allotja vuit noves empreses i persones emprenedores
Reus Empresa 29/09/2023 Vuit noves empreses i persones emprenedores entraran al centre d’allotjament de la Torre del Llimó aquest proper mes d’octubre, després de la resolució de la convocatòria pública per optar als espais de treball. L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; la regidora de Promoció Econòmica, Neus Cárdenas, i tot l’equip del Departament, van donar la benvinguda el passat divendres als nous usuaris i usuàries. Aquestes noves incorporacions ocuparan quatre despatxos en règim individual, un despatx compartit i dos coworkings, i se sumaran a dos usuaris ja allotjats: una entitat col·laboradora de l’administració, i l’altra dedicada al sector de la venda de rodaments i components industrials. Els nous usuaris i usuàries entraran al Centre d’Allotjament de la Torre del Llimó a partir de l’ 1 d’octubre. Les autoritzacions d’ús temporal tindran una durada de tres anys, prorrogable per un any més, amb una durada màxima de la cessió de quatre anys. La trobada també va servir per donar a conèixer els serveis que ofereixen i fomentar les col·laboracions entre empreses i persones emprenedores. Els sectors dels nous usuaris i usuàries dels espais són tan diversos com la consultoria psicològica; les produccions audiovisuals; l’osteopatia i la salut; l’advocacia; la investigació de mercats; el disseny gràfic i web; l’auditoria industrial, i les instal·lacions d’electricitat, fontaneria i refrigeració. L’alcalde de Cambrils va animar als emprenedors i emprenedores aprofitar el valor afegit d’instal·lar-se a Torre del Llimó i en especial els serveis d’acompanyament empresarial com l’assessorament per al desenvolupament i consolidació del projecte o per la tramitació de subvencions i ajuts públics. En la mateixa línia, la regidora de Promoció Econòmica va explicar que aquest espai de treball compartit està pensat per facilitar el desenvolupament d’intercanvis i de negocis. Actualment, a les instal·lacions de la Torre del Llimó, encara hi ha un despatx disponible en modalitat d’ús individual, doble o triple i dos espais de coworking. Les empreses o persones emprenedores que hi estiguin interessades poden presentar la sol·licitud de participació al Registre General d’Entrada, ja que la convocatòria per a l’autorització d’ús privatiu dels espais continua oberta. La Torre del Llimó també compta amb el servei de coworking temporal en modalitat diària, setmanal i mensual per adaptar-se a les necessitats puntuals de determinades empreses. A més, l’edifici de La Torre del Llimó disposa de sales de reunions tant per a usuaris allotjats en el centre com per a empreses o persones emprenedores externes. Les sales de reunions estan definides com espais compartits per donar suport al desenvolupament d’activitats pròpies de les persones usuàries, com reunions, formacions i/o esdeveniments de caràcter empresarial. Sessions de capacitació empresarial del servei Cambrils Emprèn El centre de Promoció Econòmica també ofereix atenció i suport a les empreses i persones emprenedores, a través del servei Cambrils Emprèn, amb informació i orientació, consolidació dels models de negoci i amb sessions de capacitació empresarial. Les properes sessions de capacitació empresarial programades són “Les primeres etapes per emprendre” (2 d’octubre), “Les xarxes socials aplicades al meu negoci: les xarxes i els continguts”, “Les xarxes socials aplicades al meu negoci: l’analítica i l’estratègia” (4 i 11 d’octubre), “L’IRPF” (11 d’octubre) i “Com crear una Start-up” (16 d’octubre). Aquest octubre també s’oferiran sessions sobre Eines digitals, Lean Startup i Canvas, Fiscalitat de l’autònom/a, Estudi de mercat i Com aconseguir que el teu web generi negoci. Durant el novembre es programaran les sessions titulades Eines per captar tràfic online, L’IVA, Anàlisi i viabilitat econòmica, Coneix el teu client, Finances per a persones emprenedores, Màrqueting online, Planifica el 2024, Pla d’empresa: detallant l’estratègia de negoci, Marca personal i Fiscalitat de l’autònom/a. El trimestre acabarà el desembre amb una sessió sobre “Tancament de l’any fiscal”. El servei Cambrils Emprèn està situat a la Torre del Llimó (carrer Rovira, 1) i les persones interessades hi poden contactar a través del telèfon 977 794 679 o el correu empren@cambrils.cat.
Empresaris inventors
Joan Antoni Domènech 28/09/2023 Aquest mostrari és forçosament incomplet; se cenyeix a una cerca limitada, víctima de les urgències periodístiques. Em sembla que podria donar molt de joc una recerca més extensa: perquè existeix una certa lògica entre l’enorme volum d’esforços empresarials al llarg de la història local, i la inventiva d’alguns empresaris, encara que condemnada moltes vegades a l’oblit per la falta de recursos. Com ja sabem, la majoria d’invents acaben en fracàs, i aquest axioma el veurem també replicat localment. Un primer exemple d’inventor de qui tenim notícia va ser l’empresari Marià Fonts Ciurana, que el 1817 va intentar aplicar el vapor a les màquines industrials. L’experiment va fracassar a causa de la mala qualitat del ferro utilitzat en la construcció de la premsa en la qual faria les proves. Fonts Ciurana va ser alcalde de la ciutat el 1820, l’any de la proclamació de la nova Constitució. El més notable inventor local ha estat l’empresari Jacint Barrau, al qual hem dedicat un capítol. Barrau va crear el 1857 un procediment mecànic per fabricar el tissatge de vellut. El seu gran invent, d’impacte mundial al sector, juntament amb les seves activitats fabrils, no li van proporcionar el rèdit econòmic, ni la glòria, que sí que van aprofitar altres. Un cas singular és el d’Emili Espinós, empresari del xix, fundador de l’empresa de pirotècnia que porta el seu cognom. La seva fàbrica a la carretera de Castellvell va ser la més important del sector a Espanya, i una de les principals d’Europa. Espinós va ser un gran innovador, amb propostes contínues que van expandir la seva fama. De Josep Pesaña Pinyol tenim escassa informació. Sembla pràcticament segur que va néixer a Reus, segons afirmen els cronistes locals Andreu de Bofarull, Jaume Fort Ortas i Joaquim Batet. Com ja sabem, la majoria d’invents acaben en fracàs, i aquest axioma el veurem també replicat localment. El més notable inventor reusenc ha estat l’empresari Jacint Barrau, al que sí que li van escapar la glòria i els diners. Va haver-hi uns altres; algun d’ells amb una certa fortuna. Pesaña Pinyol va inventar l’anomenat Ave Buque, un globus aerostàtic en forma d’ocell, per al qual va registrar els plans cap a 1860. L’invent degué generar gran interès, ja que a Barcelona Pesaña va obrir una subscripció popular per a fer realitat un assaig aeronàutic. Pel que sembla, en 1863, a Madrid, s’assemblarien les peces que permetrien navegar per l’aire a l’Ave Buque , que s’elevaria mitjançant gas hidrogen i que s’anunciava com a llest per a operar al novembre del mateix any, encara que ja s’apuntaven dificultats econòmiques per al projecte. Se succeeixen les notícies, però el somni de Pesaña quedaria soterrat en la mateixa dècada dels seixanta. Pesaña no defallirà en la seva inventiva: el 1883 va inventar el Patopiñol, un vaixell insubmergible i submergible a voluntat. Tampoc és va arribar a portar a la pràctica. El 1884 va aconseguir una patent per tal d’amortir els xocs frontals en les màquines de tren. També són ben escasses les notícies d’en Francesc Sala Artiga, més enllà d’una nota publicada el 1881 al Diari de Reus en la qual es diu que el Ministeri de Foment ha registrat uns plans i memòria i un privilegi d’invenció per espai de 20 anys d’un sistema obra d’aquest reusenc. Es tractava d’un operatiu per extreure els vaixells submergits. La mateixa nota anuncia que s’obrirà una oficina a Barcelona sota la direcció de Martín Rius. Potser Ramon Fortuny Banús podia haver obtingut la glòria si els assajos que va realitzar en la primera dècada del xx amb el seu avançat invent haguessin seguit les directrius de l’equip tècnic que ell mateix va contractar. Encara que serà objecte d’un capítol, apuntarem aquí que la roda de pales movibles que inventà Fortuny Banús per a aprofitar la força de la mar, denominada Hidrodyna o Turbina marítima, Fortuny, va quedar en res per l’obstinació del seu inventor. Curiosament, un altre empresari reusenc, Joan Vidiella Boqué, industrial mecànic, va inventar dècades després la denominada Gravi-bomba, un mecanisme que aprofitaria la força de les ones de la mar; i igual que li va succeir al seu antecessor en aquesta línia, va arribar el dia de la prova i l’invent de Fortuny Banús va fracassar estrepitosament. Cal esmentar l’aeroplà Mercadé, un model d’una mica més de metre i mig de longitud, del que les proves realitzades a Barcelona en 1911 van tenir un relatiu èxit. L’invent va impulsar als germans Mercadé -només podem apuntar el nom d’Antoni Mercadé Balenyà, nascut a Reus el 1890-, a crear un avió molt més gran. Així, ens diuen les cròniques, els Mercadé es van proposar construir un gran aeroplà: 28 metres de superfície de sustentació, longitud de 14 metres i pes de 425 quilos. El motor i l’hèlix estarien disposats com en el famós monoplà Bieriot. No hi ha constància que es construís. Sort ben diferent va tenir Ramon Grifoll Payarols, enginyer industrial, molt actiu amb diverses empreses durant la segona meitat del segle XX. I gran inventor. Grifoll tenia una gran fundició a la plaça Llibertat. Com hem apuntat en un altre capítol, al costat de Juli Armengol, Grifoll va fundar en 1953 la societat Gamoto, creadora de les motos Reddis. El setembre de 1934 tenim notícia del primer invent de Grifoll, un comptador humit per a gas. El gener de 1936 suma una altra patent: un mecanisme de tancament per als comptadors de gas. En 1949, ho farà amb un mecanisme de millora per a telers. En 1951 registra un model d’estufa d’orujo o peles. En 1954, un procediment per a l’extracció contínua d’oli de pinyolada. Seva és també una patent, en 1961, d’un dispositiu per a l’escalfament de forns anomenats d’escopeta, perfeccionat amb una altra patent en 1962. Al mateix any també patentarà una nova estufa d’orujo. En 1964, una estufa-cuina. També va ser inventor per a la indústria avícola, amb un nidal per a la posada d’ous (1965), i una fixació de
El Mercat Central, escenari de la sessió fotogràfica de la Ganxet Pintxo de Tardor 2023
Reus Empresa 28/09/2023 El Mercat Central de Reus ha acollit, aquest dijous 28 de setembre, la tradicional sessió fotogràfica de la Ganxet Pintxo de Tardor, que se celebrarà del 2 al 12 de novembre. Els trenta-sis establiments participants d’aquesta edició han presentat les seves creacions davant de la xef i assessora gastronòmica, Eva Haussman, la qual ha estat l’encarregada de donar els darrers consells a les creacions, en una edició marcada novament per la potenciació dels productes de proximitat de qualitat. El coordinador de la Ganxet Pintxo i vicepresident de la Cambra de Comerç de Reus, Jaume Batista, ha fet valdre la importància de l’assessorament d’Eva Haussman amb els restauradors per «promocionar una ruta que s’ha convertit en un esdeveniment de ciutat i que, a la vegada, ajuda els establiments a promocionar-se». Batista ha destacat que l’objectiu «no és tan sols servir tapes, sinó que siguin de qualitat i que el preu justifiqui el producte». Una voluntat en la qual la Cambra s’alinea amb el patrocinador de l’operatiu, Estrella Damm. En representació de l’Ajuntament de Reus han intervingut el regidor de l’Àrea de Promoció Econòmica i Coneixement i responsable de l’àrea dels Mercats de Reus, Josep Baiges; i la gerent de l’Agència Reus Promoció, Marta Villalta. Baiges ha agraït les sinergies entre les diverses administracions per organitzar la ruta de tapes: «seria inimaginable avui dia que no es fes aquesta festa gastronòmica, ja marcada en el calendari dels reusencs i reusenques. Per la seva banda, Marta Villalta ha remarcat que la Ganxet Pintxo és una campanya «alineada amb els objectius i estratègies de Reus Promoció per dinamitzar la restauració, però a la vegada altres sectors com el comerç, així com el territori i els productes de proximitat». En últim lloc, Eva Haussman ha explicat que l’elaboració de les tapes gastronòmiques «es marquen uns objectius clars a favor de la sostenibilitat i el producte local. L’acte d’avui ha servit, en paraules d’Haussman, «per ajudar i formar als restauradors perquè la tapa sigui de la millor qualitat possible en tots els àmbits». La Ganxet Pintxo és una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus, amb el Patrocini d’Estrella Damm i el suport de l’Ajuntament de Reus.
La Cambra de Comerç de Reus es reuneix amb representants de cambres de comerç europees
Reus Empresa 22/09/2023 La Cambra de Comerç de Reus s’ha reunit aquesta setmana amb diversos representants de cambres de comerç europees. La corporació reusenca ho ha fet en el marc de l’esdeveniment Let Her In, organitzat per l’Espai Boule, i que reunia a la ciutat membres d’organitzacions de 18 països d’arreu d’Europa. Així, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just; el director gerent, Jaume Llosas; i la directora del departament d’internacional, Elena Andreu; han mantingut una trobada amb la presidenta de la Cambra de Comerç de Vratsa (Bulgària), Iliana Philipova, la delegació de la Cambra de Comerç d’Itàlia a la Unió Europea i l’Associació de Vins de Corí d’Itàlia. Durant la reunió, els tres representants europees han pogut explicar a la Cambra de Comerç de Reus els seus projectes i mantenir un intercanvi d’impressions entre les diferents iniciatives impulsades per la seva part i les de l’entitat reusenca.
La Llotja, de mercat medieval a referent de cotitzacions
Joan Antoni Domènech 21/09/2023 El mercat de Reus neix al segle XIII en competència amb altres mercats pròxims més importants, que ja tenien una certa tradició, com els de la Selva del Camp, Prades, Montblanc, Cornudella o el de Salou. El que farà que el mercat reusenc superi a tots els seus veïns serà la seva privilegiada situació, actuant com a eix d’un gran perímetre comercial i, sobretot, l’embranzida emprenedora dels productors i comerciants locals, la qual cosa crearà a més un poderós imant d’atracció per a comerciants d’altres comarques. El rei Jaume II oficialitzarà aquesta importància mercantil concedint a Reus en 1309 la facultat de celebrar mercat tots els dilluns. El mercat dels dilluns donaria nom a una plaça: Mercadal. En ella s’arribarien a fixar els preus dels alcohols, que van tenir translació oficial mitjançant una nota que es remetia a la Junta de Comerç de Barcelona; que al seu torn la publicava en el tauler de la Llotja de Barcelona. D’aquí ve que, al costat dels preus cotitzats a París i Londres, Reus seria la tercera plaça de referència en les cotitzacions de l’aiguardent a Europa. Durant el segle xix, sota les porxades de la plaça Mercadal es tancaran tota mena d’operacions, des del sovintejo de productes de consum regular a grans transaccions, arribant a registrar a principis del segle XX assistències de més de 8.000 persones. En aquest mercat triomfaven llavors els negocis d’importació de bacallà, i, per la seva part, l’aiguardent i les farines, lideraran les exportacions. Després de la Guerra Civil, la primitiva llotja dels porxos del Mercadal passaria a la plaça Prim. Precisament, en el mateix lloc en el qual avui es troba la Llotja, l’Ajuntament havia projectat en 1868 crear una Borsa de Contractació. L’edifici de llavors albergava un convent de monges carmelites, adquirit per l’Ajuntament en 1835 durant la desamortització de Mendizabal. No obstant això, l’Ajuntament va tenir dificultats per a desallotjar-lo, provocant la intermitència en la seva ocupació pel mateix orde religiós, fins al seu enderrocament a finals del 1868. Finalment, el solar i els edificis adjacents acabarien venent-se, i és, en gran part, el que avui ocupa el Teatre Fortuny i el Círcol. Del tradicional mercat medieval dels dilluns a l’intent de crear una Borsa de Contractació al segle XIX, la Llotja de Reus, un referent de cotització per molts productes, no seria una realitat fins a l’últim terç del segle passat. Caldria esperar a l’últim terç del segle xx per a veure concretar-se la primitiva idea de la Borsa de Contractació. Així, l’abril de 1972 el ple de la Cambra de Comerç aprova la creació de la Llotja de Contractació de Reus, que donarà continuïtat i institucionalitzarà una tradició de segles, la del Mercat dels Dilluns. La institució cameral treballava des de feia anys en aquest projecte, negociant amb Caixa Tarragona la creació de les noves dependències. Caixa Tarragona, propietària del solar, tenia molt avançades les obres del nou edifici, que seria inaugurat, amb la presència del tot Reus, el 28 de juny de 1972. El nou immoble va tenir un cost aproximat de 25 milions de pessetes. Caixa Tarragona va impulsar la seva cessió mitjançant la concessió d’un crèdit de 300.000 pessetes que fessin front al primer any de funcionament de la Llotja. Per a la construcció del nou edifici es van visitar les llotges de Barcelona i de València. El resultat va ser espectacular: es va aixecar una estructura que albergaria un gran pati cobert, il·luminat amb llum natural, creant un ambient propici per a la conversa. En els laterals del seu interior se situarien les taules de contractació, i un bar a l’entrada, element indispensable que millorava l’ambient transaccional. En un primer moment, es van habilitar 54 taules de contractació, amb una quota anual fixa de 1.000 pessetes. De les operacions tancades en aquestes taules es publicaran les cotitzacions de productes, verificant-les, encara que els preus seran sempre de caràcter orientatiu. Abans de la posada en marxa de la nova Llotja, la Cambra havia sol·licitat també el reconeixement ministerial com a Mercado de Origen de Productos Agropecuarios. Hi havia una base important que permetia oficialitzar el mercat local. Només en fruita seca, el Mercat dels Dilluns tancava anualment operacions per un volum de 2.000 milions de pessetes, la qual cosa es traduïa en ser la primera partida de l’exportació catalana per volum. Reus concentrava el 90% de les exportacions d’avellana, i el 60% en ametlla, aquesta última amb producció local, però també amb ametlles provinents de Mallorca, Aragó i Alacant, fonamentalment. Tradicionalment, els productes que es cotitzaven els dilluns eren olis, cereals, pinsos, avellanes i ametlles. A partir de la creació de la Llotja, es va sol·licitar ser també Mercado de Origen de productes avícoles, argumentant que Reus era llavors el primer nucli avícola estatal, amb una producció de 150 milions de dotzenes d’ous anuals. Encara que avui la Llotja del dilluns no mou el volum de comerciants, agricultors i ramaders que tenia fa quaranta anys, continua sent un mercat de referència nacional, que dona fe de les seves transaccions, sent l’únic mercat reconegut que ofereix referència de preus en l’avellana, i, al costat d’altres llotges, orienta també respecte de les cotitzacions de l’ametlla, la garrofa i els ous. I a pesar que els vents de la tecnologia han acabat per ocupar tots els buits, encara a la Llotja es tanquen avui transaccions amb el tradicional valor de la paraula.
Salvador Illa: «Les Cambres de Comerç són les portaveus de l’activitat econòmica dels territoris»
Reus Empresa 20/09/2023 El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha ofert aquest dimecres a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus la conferència ‘Catalunya, Espanya, Europa. Connectivitat global’, en el marc d’una nova sessió dels Vermuts Cambra de Reus. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, ha remarcat que el territori de la corporació reusenca representa el 12% de Catalunya «i només generem un 2,97 del PIB català». «Aquesta dada significa que hem de generar més riquesa i, sovint, no se’ns proporcionen les eines adequades per poder créixer en conseqüència». Abans de l’inici de la conferència de Salvador Illa, Jordi Just també ha mostrat «la il·lusió» dels Fons de Transició Nuclear, els quals, en paraules del president, «han de servir per ser productius, ja que sense una economia productiva, no hi ha economia social». En l’àmbit d’infraestructures, Just considera que sense aquestes «no hi ha connectivitat» i ha posat d’exemples el desdoblament de la C-14 i l’N-420, així com el bon funcionament de les vies ferroviàries R-14 i R-15. Connectivitat que ha fet extensiva en àrees de xarxes de comunicacions, així com també en les necessitats de transferència de coneixement entre territoris i realitats econòmiques diferenciades. Finalment, el president de la Cambra de Reus ha reclamat una Llei de Cambres per Catalunya: «fa quatre anys i mig que hi treballem i no ens n’hem sortit, sent l’única comunitat autònoma que no la té». El paper de les Cambres de Comerç En el seu torn, Salvador Illa ha posat en relleu i ha manifestat de forma explícita «el meu reconeixement a les 13 cambres de comerç de Catalunya. Són les portaveus de l’activitat econòmica dels territoris que representen». Illa ha ofert una visió de l’actualitat des del punt de vista d’Europa, Espanya i Catalunya. Pel que fa a Europa, ha destacat que «el nostre marc d’actuació ha de ser l’europeu, no hi ha cap altre camí». A escala espanyola ha detallat que la seva economia és la quarta més potent d’Europa i que aquest fet provoca que tingui un paper rellevant. Pel que fa a Catalunya, Salvador Illa s’ha basat en cinc principis per al seu millor funcionament. «Ens cal més autoexigència i respecte», ha dit. Així mateix, creu que la «pluralitat no ens debilita, sinó que ens reforça» i que cal enfortir les institucions, des de l’Ajuntament a la resta d’administracions públiques. Per últim, Illa ha afirmat que «ens cal mostrar unió a Catalunya». Per a Salvador Illa, existeixen també cinc àmbits principals que confeccionaran la Catalunya dels pròxims deu anys: Infraestructures i connectivitat, sanitat, educació, millores a l’administració i el finançament autonòmic. La presència del primer secretari del PSC, Salvador Illa, a la Cambra de Comerç de Reus també ha comptat amb la portaveu del grup parlamentari Socialistes- Units per Avançar i viceprimera secretària de l’àrea política del PSC, Alícia Romero.
P3 Logistic Parks compra un terreny de 175.000m2 a Reus per construir una nau de 111.250m2, el major projecte logístic actual de Catalunya
Reus Empresa 19/09/2023 P3 Logistic Parks, inversor patrimonialista, promotor i propietari d’immobles logístics paneuropeu, ha comprat un terreny de 175.000m² per construir una nau logística de 111.250m2, l’equivalent a 15 camps de futbol, al sector H12 (Mas Sunyer) de Reus. Sobre aquesta operació ja van donar al nostre mitjà notícia. La nau oferirà les millors instal·lacions en termes d’aprofitament de l’espai, operativitat i eficiència energètica. Els treballs de construcció d’aquest actiu estan previstos que comencin durant la segona meitat del 2024 i finalitzin un any després, a mitjans del 2025. Les instal·lacions estan projectades per prestar serveis d’emmagatzematge i distribució i estan ubicades a Reus, una zona d’alt valor logístic a Catalunya. L’actiu tindrà amb una superfície total de 111.250 m2, incloent-hi un magatzem de 107.900 m2 i àmplies oficines de 3.350 m2. A més, la nau tindrà una alçada lliure d’ 11,5 m, permetent un elevat aprofitament dels espais. La nau disposarà de molls de càrrega i places d’aparcament. El projecte logístic comptarà amb la certificació BREEAM Excellent, una exigent acreditació que garanteix la sostenibilitat de la nau. A més, tot el recinte estarà equipat amb il·luminació LED i tindrà una instal·lació fotovoltaica amb una potència de 1.1 MW. Aquesta operació consolida Reus com a zona d’alt valor i suposa un impacte econòmic significatiu per a Tarragona i la comarca del Baix Camp. En aquesta operació, P3 ha estat assessorat per TADEC per a la part enginyeria, Arcadis per a la Technical due diligence i per HSF en els aspectes legals. La consultoria Colliers va assessorar la part venedora. Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, ha valorat molt positivament el projecte de P3 Logistic Parks a Mas Sunyer i ha destacat el treball de l’administració municipal per facilitar la generació de nova activitat econòmica i ocupació. «La plataforma logística passarà a ser la implantació empresarial més important pel que fa a espai ocupat a la ciutat i tindrà un impacte econòmic significatiu per a Reus i el seu entorn. A més, aquesta operació consolida la ciutat com una zona d’alt valor per la seva activitat econòmica i ubicació estratègica, convertint-se cada vegada més en un mercat atractiu per a operadors nacionals i internacionals», ha subratllat. Javier Mérida, director general de P3 a Espanya, ha subratllat que aquest projecte a Reus és un dels més grans del portfoli de la companyia i busca satisfer la demanda existent de sòl a Catalunya. «Després de 4 anys de dura feina, a P3 estem molt il·lusionats amb el llançament del nostre projecte a Reus. Amb aquest desenvolupament refermem l’aposta pel mercat català i contribuïm a millorar els nivells baixos de disponibilitat de superfícies logístiques de gran format en localitzacions estratègiques per a la distribució regional i internacional multimodal», ha apuntat. Reus, una ubicació amb alt valor estratègic Reus està situada en una zona estratègica per a la logística catalana i espanyola: en ple corredor del Mediterrani, a 5 i 10 quilòmetres de l’Aeroport de Reus i Port de Tarragona, respectivament, i a una hora de trajecte de Barcelona. De la mateixa manera, Reus té connexió directa a l’AP7, A2 i A7 i la seva rodalia amb el sud de França augmenta l’atractiu d’aquest actiu logístic. P3, un dels principals propietaris a Espanya P3 Logistic Parks va començar a operar el 2016 i està especialitzada en l’adquisició i gestió d’actius immologístics. El seu porfoli està compost per més d’una vintena d’actius que sumen 835.000 m ² i una bossa de sòl per al desenvolupament de més de 230.000m2 addicionals. A més, la socimi a Espanya compta amb una sòlida base de clients entre les quals destaquen companyies com Seur, Montfrisa, El Corte Inglés, Correus, Amazon, Airbus, DHL i Groupe CAT. D’aquesta manera, P3 continua consolidant-se com un dels principals propietaris de naus logístiques a Espanya i reforça la seva presència a Catalunya, on ja compta amb dos actius a Abrera i Parets del Vallès, que sumen més de 40.000m2. Aquest desenvolupament se suma a l’anunciat el mes de juliol a Sant Fruitós, on construirà una nau logística de 33.000m2. Les obres estan previstes que finalitzin el primer trimestre de 2025. Sobre P3 Logisitic Parks P3 és un inversor a llarg termini, gestor i promotor de magatzems europeus amb més de 7,6 milions de m² d’actius gestionats i un banc de sòl d’1,9 milions de m² per al seu desenvolupament. P3 desenvolupa activitats comercials a 12 països i fa més de dues dècades invertint i desenvolupant als mercats europeus. Amb seu a Praga, P3 ocupa més de 250 persones en 11 oficines a les principals ciutats europees, oferint serveis integrats de desenvolupament, gestió d’actius i gestió immobiliària.
L’Ajuntament de Reus impulsa una nova línia d’ajuts a la contractació de persones a l’atur
Reus Empresa 18/09/2023 L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, ha impulsat una nova convocatòria d’ajuts per a les empreses i autònoms que ampliïn la seva plantilla amb la contractació laboral de persones en situació d’atur. El regidor d’Empresa, formació i ocupació, Carl es Prats, ha presentat avui, 18 de setembre, en roda de premsa tots els detalls d’aquesta nova línia d’ajuts que incideix directament en la voluntat de l’Ajuntament de Reus d’incentivar la creació de llocs de treball i de fomentar la inserció laboral. La convocatòria s’ha dotat amb 100.000 euros i podran ser beneficiàries les empreses amb menys de 50 treballadors. La durada mínima dels contractes laborals haurà de ser de 6 mesos a jornada completa i les persones treballadores hauran d’estar empadronades a Reus amb un mínim de dos mesos d’antelació a l’inici de la convocatòria. Les bases inclouen altres requisits com ara: Que les empreses no hagin reduït el nombre de treballadors, ni hagin fet cap acomiadament improcedent durant el període de la convocatòria i de la contractació. No haver dut a terme cap expedient de regulació d’ocupació ni tenir treballadors en ERTO. Que la persona contractada no hagi tingut cap vincle contractual amb l’empresa durant els últims tres anys. Finalment, s’estableix un màxim d’una contractació subvencionables per empresa durant la vigència de la present convocatòria. La concessió dels ajuts es farà per ordre d’entrada al registre fins a esgotar el pressupost. L’import a concedir a cadascun dels beneficiaris serà de 5.000 € per persona contractada i aquests rebran el 60% en el moment de la concessió de la subvenció i la resta una vegada justificat el període de contractació de sis mesos. Tramitació dels ajuts La publicació de les bases al BOPT està prevista per a principis del mes d’octubre i marcarà l’obertura del període per a tramitar els ajuts. Les sol·licituds s’hauran de presentar de manera telemàtica a la seu electrònica de l’Ajuntament de Reus, https://seu.reus.cat, emprant el tràmit Subvencions a empreses i autònoms pel foment de l’ocupació 2023 . El període subvencionable serà el comprès entre el dia 1 de setembre de 2023 i el 31 d’agost de 2024. Les justificacions s’hauran de presentar de manera telemàtica dins el termini de 7 mesos des de l’inici de la contractació, a la seu electrònica de l’Ajuntament de Reus, https://seu.reus.cat, emprant el tràmit Justificació de subvenció a empreses pel foment de l’ocupació 2023 .
Data Logic, l’imperi informàtic
Joan Antoni Domènech 14/09/2023 El 18 de juliol de 1985 es va constituir a Reus una de les empreses que acabaria liderant, junt amb El Corte Inglés i Carrefour, la venda a Espanya d’equips informàtics i els seus complements. Els accionistes inicials de la nova empresa van ser Teresa Zaragoza, Antoni Maria Sotorra i Gerrit-Juan Van Ginkel Sisteana, que actuaria com a president. Els dos primers eren la filla i el gendre d’Alejandro Zaragoza, empresari reusenc que en aquella època era copropietari de Llaza -la principal empresa espanyola de producció de sistemes i accessoris per a la protecció solar- al costat de Joan Llagostera. Amb un capital de 300.000 pessetes, la nova societat inicia el procés d’obertura de 2 botigues pròpies (al raval de Santa Anna, 41, i al número 11 de l’avinguda Onze de Setembre, ambdues encara actives). La marca comercial es dirà BEEP Cash & Carry, que també vendrà programes de gestió per a empreses. Els primers anys no acaben de consolidar els plans d’expansió prevists per al projecte, i se sumen les dificultats. Alejandro Zaragoza proposa a Andreu Rodríguez Valveny entrar en el negoci. Rodríguez Valveny conformava una de les branques de la família Rodríguez que, després de vendre en 1988 per 9.000 milions de pessetes la societat DIRSA a Tabacalera, va decidir emprendre nous camins empresarials. El nou accionista entra en el capital de Data Logic el 1990, -i també ho fa amb una petita participació Joaquim Barriach, consoci de Rodríguez Valveny a l’empresa La Morella Nuts-, decidits tots dos a fer un tomb total a l’empresa. El primer pas serà rellançar les botigues amb un programa de 10 noves obertures a Catalunya en un any. Els tres primers exercicis de reimpuls de la companyia són especialment durs: la necessitat d’invertir i els estrets marges del negoci mantenen la societat en un difícil equilibri. El 1991 es registra una altra ampliació de capital de 10.800.000 pessetes, en la qual se suma com a accionista Rovey SA, patrimonial del matrimoni Andreu Rodríguez i Mari-France Veyrat, i Pilar Rodríguez Valveny, entre altres socis. En 1993 arriba un altre augment de capital social important, aquesta vegada seran 93 milions de pessetes. I entra llavors com a soci Juan Jesús González Cabrejas, especialista en franquícies, que anys abans havia pilotat l’expansió dels supermercats Preko, propietat de DIRSA. En 1994 es recompren accions amb autocartera i deixa de ser accionista González Cabrejas. I en 1995 arriba una altra gran ampliació per 49.580.000 pessetes, que suposa l’entrada com a accionista de l’empresa holandesa Quality Control Haaglanden BV. El 1985 es va constituir a Reus una de les empreses que acabaria sent la cadena especialitzada més gran del país en venda d’equips informàtics i els seus complements. BEEP va arribar a tenir, fins a la seva venda en 2019, 300 botigues a Espanya i Portugal. El 1994 es consoliden els bons números, amb unes vendes d’uns 5.000 milions de pessetes. El 1999 la marca BEEP ja suma 250 botigues entre Espanya i Portugal. L’any 2000 adquireixen la cadena Vobis, i passen a tenir 300 botigues, la majoria franquiciades. Les vendes ascendeixen llavors a uns 120 milions d’euros. BEEP és ja la cadena especialitzada més gran del país. La línia ascendent del negoci es toparia amb Mediamarkt. La marca alemanya arriba a Espanya l’any 2000, obrint botigues a Barcelona i Madrid. Mediamarkt consolidaria el seu domini del mercat espanyol a partir de l’any 2004. Amb la finalitat de fer front a aquest competidor, els directius de Data Logic intenten en 2005 una fusió amb la cadena PC Box, el seu principal competidor. L’operació, com veurem, va trigar dos anys a cristal·litzar; potser massa tard… En 2006, Data Logic escomet la seva última compra societària amb l’adquisició de la companyia Comelta Informática. Els millors anys de la cadena BEEP duraran fins al 2007. Finalment, aquell mateix any, la fusió de Data Logic i PC Box donarà com a resultat una nova empresa: Ticnova Quality Team. En aquest exercici del 2007 els beneficis van pujar a 7 milions d’euros. Però amb l’adveniment de la crisi del 2007/2008, i la pressió competitiva de Mediamark, les vendes van experimentar decreixements importants. Algunes operacions d’autocartera van concentrar el capital en Farovey, plataforma d’inversions de la família Rodríguez-Veyrat i Pilar Rodríguez Valveny. Ticnova serà venuda finalment en 2019 a GAEA Inversión, una societat de capital risc pertanyent a la barcelonina Inveready Asset Management. Cinc directius de l’antiga Ticnova es quedaran amb un 20% de la societat. En paral·lel, en aquest sector, el hòlding familiar Farovey, creà en 2008 la majorista d’informàtica Barebone SL, de la qual naixeria la cadena Oulet PC. Però, com sol dir-se, aquesta ja és una altra història.