Reus Empresa

Empresaris inventors

Joan Antoni Domènech
28/09/2023

 

Aquest mostrari és forçosament incomplet; se cenyeix a una cerca limitada, víctima de les urgències periodístiques. Em sembla que podria donar molt de joc una recerca més extensa: perquè existeix una certa lògica entre l’enorme volum d’esforços empresarials al llarg de la història local, i la inventiva d’alguns empresaris, encara que condemnada moltes vegades a l’oblit per la falta de recursos.

Com ja sabem, la majoria d’invents acaben en fracàs, i aquest axioma el veurem també replicat localment. Un primer exemple d’inventor de qui tenim notícia va ser l’empresari Marià Fonts Ciurana, que el 1817 va intentar aplicar el vapor a les màquines industrials. L’experiment va fracassar a causa de la mala qualitat del ferro utilitzat en la construcció de la premsa en la qual faria les proves. Fonts Ciurana va ser alcalde de la ciutat el 1820, l’any de la proclamació de la nova Constitució.

El més notable inventor local ha estat l’empresari Jacint Barrau, al qual hem dedicat un capítol. Barrau va crear el 1857 un procediment mecànic per fabricar el tissatge de vellut. El seu gran invent, d’impacte mundial al sector, juntament amb les seves activitats fabrils, no li van proporcionar el rèdit econòmic, ni la glòria, que sí que van aprofitar altres.

Un cas singular és el d’Emili Espinós, empresari del xix, fundador de l’empresa de pirotècnia que porta el seu cognom. La seva fàbrica a la carretera de Castellvell va ser la més important del sector a Espanya, i una de les principals d’Europa. Espinós va ser un gran innovador, amb propostes contínues que van expandir la seva fama.

De Josep Pesaña Pinyol tenim escassa informació. Sembla pràcticament segur que va néixer a Reus, segons afirmen els cronistes locals Andreu de Bofarull, Jaume Fort Ortas i Joaquim Batet.

Com ja sabem, la majoria d’invents acaben en fracàs, i aquest axioma el veurem també replicat localment. El més notable inventor reusenc ha estat l’empresari Jacint Barrau, al que sí que li van escapar la glòria i els diners. Va haver-hi uns altres; algun d’ells amb una certa fortuna.

Pesaña Pinyol va inventar l’anomenat Ave Buque, un globus aerostàtic en forma d’ocell, per al qual va registrar els plans cap a 1860. L’invent degué generar gran interès, ja que a Barcelona Pesaña va obrir una subscripció popular per a fer realitat un assaig aeronàutic. Pel que sembla, en 1863, a Madrid, s’assemblarien les peces que permetrien navegar per l’aire a l’Ave Buque , que s’elevaria mitjançant gas hidrogen i que s’anunciava com a llest per a operar al novembre del mateix any, encara que ja s’apuntaven dificultats econòmiques per al projecte. Se succeeixen les notícies, però el somni de Pesaña quedaria soterrat en la mateixa dècada dels seixanta.

Pesaña no defallirà en la seva inventiva: el 1883 va inventar el Patopiñol, un vaixell insubmergible i submergible a voluntat. Tampoc és va arribar a portar a la pràctica. El 1884 va aconseguir una patent per tal d’amortir els xocs frontals en les màquines de tren.

També són ben escasses les notícies d’en Francesc Sala Artiga, més enllà d’una nota publicada el 1881 al Diari de Reus en la qual es diu que el Ministeri de Foment ha registrat uns plans i memòria i un privilegi d’invenció per espai de 20 anys d’un sistema obra d’aquest reusenc. Es tractava d’un operatiu per extreure els vaixells submergits. La mateixa nota anuncia que s’obrirà una oficina a Barcelona sota la direcció de Martín Rius.

Potser Ramon Fortuny Banús podia haver obtingut la glòria si els assajos que va realitzar en la primera dècada del xx amb el seu avançat invent haguessin seguit les directrius de l’equip tècnic que ell mateix va contractar. Encara que serà objecte d’un capítol, apuntarem aquí que la roda de pales movibles que inventà Fortuny Banús per a aprofitar la força de la mar, denominada Hidrodyna o Turbina marítima, Fortuny, va quedar en res per l’obstinació del seu inventor.

Curiosament, un altre empresari reusenc, Joan Vidiella Boqué, industrial mecànic, va inventar dècades després la denominada Gravi-bomba, un mecanisme que aprofitaria la força de les ones de la mar; i igual que li va succeir al seu antecessor en aquesta línia, va arribar el dia de la prova i l’invent de Fortuny Banús va fracassar estrepitosament.

Cal esmentar l’aeroplà Mercadé, un model d’una mica més de metre i mig de longitud, del que les proves realitzades a Barcelona en 1911 van tenir un relatiu èxit. L’invent va impulsar als germans Mercadé -només podem apuntar el nom d’Antoni Mercadé Balenyà, nascut a Reus el 1890-, a crear un avió molt més gran. Així, ens diuen les cròniques, els Mercadé es van proposar construir un gran aeroplà: 28 metres de superfície de sustentació, longitud de 14 metres i pes de 425 quilos. El motor i l’hèlix estarien disposats com en el famós monoplà Bieriot. No hi ha constància que es construís.

Sort ben diferent va tenir Ramon Grifoll Payarols, enginyer industrial, molt actiu amb diverses empreses durant la segona meitat del segle XX. I gran inventor. Grifoll tenia una gran fundició a la plaça Llibertat. Com hem apuntat en un altre capítol, al costat de Juli Armengol, Grifoll va fundar en 1953 la societat Gamoto, creadora de les motos Reddis. El setembre de 1934 tenim notícia del primer invent de Grifoll, un comptador humit per a gas. El gener de 1936 suma una altra patent: un mecanisme de tancament per als comptadors de gas. En 1949, ho farà amb un mecanisme de millora per a telers. En 1951 registra un model d’estufa d’orujo o peles. En 1954, un procediment per a l’extracció contínua d’oli de pinyolada. Seva és també una patent, en 1961, d’un dispositiu per a l’escalfament de forns anomenats d’escopeta, perfeccionat amb una altra patent en 1962. Al mateix any també patentarà una nova estufa d’orujo. En 1964, una estufa-cuina. També va ser inventor per a la indústria avícola, amb un nidal per a la posada d’ous (1965), i una fixació de suports per a menjadores d’ocells de corral. I en 1972 serà el torn d’un mecanisme que aprofitarà el vapor per a ús domèstic.

 

Et podria interessar:

bonmont
Fallida necessària de Bonmont Golf Hotel & Spa
Presentació_Velèctric_2024-2-20240521122557
Torna la mostra del vehicle híbrid i elèctric Velèctric, amb un nou enfocament cap a la sostenibilitat energètica
priorato (1)
Priorat, les etiquetes de Carlos Hyssen
històries empresarials reus empresa