Jacint Barrau, l’empresari que va revolucionar l’indústria tèxtil

Joan Antoni Domènech
30/05/2023
Teler Barrau que s’exposa al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (foto MNACTEC).

Al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya s’exposa un teler, el teler Barrau, testimoni d’una autèntica revolució al sector. Es podria dir que va haver-hi un abans i un després al tèxtil gràcies al teler Barrau. L’aportació a la història del sector del reusenc Jacint Barrau i Cortès (1811-1884), juntament amb les seves empreses, no li va reportar els fruits econòmics que esperava. El gran industrial que va arribar a tenir 450 d’empleats, va anant perdent força comercial fins a acabar arruïnat. Una història agredolça.

Dissortadament, no tenim cap notícia del personatge des del seu naixement a Reus i el trasllat a Barcelona a l’edat de vint anys. És un interrogant important que potser ens hagués aportat alguna idea clau per entendre la seva capacitat d’inventiva i la seva passió per la indústria tèxtil.

El tissatge del vellut de seda era un producte molt apreciat, però que comportava una feina molt delicada. Els telers de fusta que s’hi i dedicaven no podien produir més de 80 cm diaris, que no tenien la qualitat des que fes feien a mà (una producció per persones de només unes 10 cm al dia). Jacint Barrau trobà la solució: quatre anys d’estudi i proves donarien com a resultat un teler mecànica d’alta producció de tissatge de vellut. La capacitat de producció del nou telar multiplicaria per 1.000 el rendiment manual.

Barrau va patentar el seu teler el 1857, i immediatament en va treure les patents per l’estranger el 1858. Fou aleshores quan es va presentar públicament, rebent una gran atenció social. El mateix utilitzaria la nova eina a la fàbrica de velluts que tenia a Barcelona. Però Barrau tenia massa fronts oberts, amb altres empreses en propietat, com una de panes de cotó a Mataró; una altra fàbrica de filatura i tissatge de pelfa de llana a Sabadell. Una tercera fàbrica de botons a Barcelona. Un taller de sastreria, un altre de cordoneria i passamaneria. Però, sobretot, la seva passió i temps es concentrava en les millores mecàniques, en l’estudi i l’assaig de nous procediments, que el portarien a registrar noves patents i no tant en la direcció dels seus negocis: una dispersió que seria, finalment, la causant de la seva ruïna.

Creà un procediment mecànic per fabricar el tissatge de vellut. El seu gran invent, juntament amb les seves activitats fabrils, no li van proporcionar el rèdit econòmic que sí que van aprofitar altres.

El teler, fabricat a les instal·lacions de La Maquinista Terrestre i Marítima, va rebre tota mena d’elogis. Però les empreses de Barrau no anaven bé. La solució per atendre els seus creditors passava per vendre la patent del teler. Barrau intenta buscar l’ajuda de l’empresariat barceloní. «El capital català li va negar la seva ajuda, ja que no li va inspirar cap mena de confiança l’home que pretenent millorar la seva indústria amb un procediment modern de fabricació no havia sabut fer diners —com els altres fabricants— amb els sistemes de treball antiquats i rutinaris», ens explica el seu biògraf Pau Rodon.

Entre el 1865 i el 1867, Jacint Barrau decidí la venda de la patent del seu teler al millor postor. Així, el 1867 vengué la seva patent per a tot Europa a Samuel Lister principal soci de l’empresa Lister & Co., de Bradford (Anglaterra). Lister es va fer milionari en l’espai de tres anys. Fins i tot no deixa de sorprendre el teler de seda que li atribueix l’Enciclopèdia Britànica en realitat és el teler Barrau.

A Barrau li quedava el dret de la patent per a Espanya. Creia, potser, que remuntaria els seus negocis al nostre país. Però res més lluny de la realitat. Finalment, va cedir la patent a l’Estat a Josep Llimona i Bonafont, un col·laborador seu, que continuarà el negoci com a succesor de Jacint Barrau.

Et podria interessar:

impacte_firaReus_4
FiraReus Events genera un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros al territori el 2024
caila
Tomàs Lleget i Cailà, metge i empresari
1737646389657
Unió Grup creix un 19,81% i tanca l’exercici amb 133 milions d’euros de facturació