Reus Empresa

La Llotja, de mercat medieval a referent de cotitzacions

Joan Antoni Domènech
21/09/2023
La Llotja hereta la tradició medieval del mercat de Reus.

 

El mercat de Reus neix al segle XIII en competència amb altres mercats pròxims més importants, que ja tenien una certa tradició, com els de la Selva del Camp, Prades, Montblanc, Cornudella o el de Salou. El que farà que el mercat reusenc superi a tots els seus veïns serà la seva privilegiada situació, actuant com a eix d’un gran perímetre comercial i, sobretot, l’embranzida emprenedora dels productors i comerciants locals, la qual cosa crearà a més un poderós imant d’atracció per a comerciants d’altres comarques.

El rei Jaume II oficialitzarà aquesta importància mercantil concedint a Reus en 1309 la facultat de celebrar mercat tots els dilluns. El mercat dels dilluns donaria nom a una plaça: Mercadal. En ella s’arribarien a fixar els preus dels alcohols, que van tenir translació oficial mitjançant una nota que es remetia a la Junta de Comerç de Barcelona; que al seu torn la publicava en el tauler de la Llotja de Barcelona. D’aquí ve que, al costat dels preus cotitzats a París i Londres, Reus seria la tercera plaça de referència en les cotitzacions de l’aiguardent a Europa.

Durant el segle xix, sota les porxades de la plaça Mercadal es tancaran tota mena d’operacions, des del sovintejo de productes de consum regular a grans transaccions, arribant a registrar a principis del segle XX assistències de més de 8.000 persones. En aquest mercat triomfaven llavors els negocis d’importació de bacallà, i, per la seva part, l’aiguardent i les farines, lideraran les exportacions.

Després de la Guerra Civil, la primitiva llotja dels porxos del Mercadal passaria a la plaça Prim. Precisament, en el mateix lloc en el qual avui es troba la Llotja, l’Ajuntament havia projectat en 1868 crear una Borsa de Contractació. L’edifici de llavors albergava un convent de monges carmelites, adquirit per l’Ajuntament en 1835 durant la desamortització de Mendizabal. No obstant això, l’Ajuntament va tenir dificultats per a desallotjar-lo, provocant la intermitència en la seva ocupació pel mateix orde religiós, fins al seu enderrocament a finals del 1868. Finalment, el solar i els edificis adjacents acabarien venent-se, i és, en gran part, el que avui ocupa el Teatre Fortuny i el Círcol.

Del tradicional mercat medieval dels dilluns a l’intent de crear una Borsa de Contractació al segle XIX, la Llotja de Reus, un referent de cotització per molts productes, no seria una realitat fins a l’últim terç del segle passat.

Caldria esperar a l’últim terç del segle xx per a veure concretar-se la primitiva idea de la Borsa de Contractació. Així, l’abril de 1972 el ple de la Cambra de Comerç aprova la creació de la Llotja de Contractació de Reus, que donarà continuïtat i institucionalitzarà una tradició de segles, la del Mercat dels Dilluns. La institució cameral treballava des de feia anys en aquest projecte, negociant amb Caixa Tarragona la creació de les noves dependències. Caixa Tarragona, propietària del solar, tenia molt avançades les obres del nou edifici, que seria inaugurat, amb la presència del tot Reus, el 28 de juny de 1972.

El nou immoble va tenir un cost aproximat de 25 milions de pessetes. Caixa Tarragona va impulsar la seva cessió mitjançant la concessió d’un crèdit de 300.000 pessetes que fessin front al primer any de funcionament de la Llotja. Per a la construcció del nou edifici es van visitar les llotges de Barcelona i de València. El resultat va ser espectacular: es va aixecar una estructura que albergaria un gran pati cobert, il·luminat amb llum natural, creant un ambient propici per a la conversa. En els laterals del seu interior se situarien les taules de contractació, i un bar a l’entrada, element indispensable que millorava l’ambient transaccional. En un primer moment, es van habilitar 54 taules de contractació, amb una quota anual fixa de 1.000 pessetes. De les operacions tancades en aquestes taules es publicaran les cotitzacions de productes, verificant-les, encara que els preus seran sempre de caràcter orientatiu.

Abans de la posada en marxa de la nova Llotja, la Cambra havia sol·licitat també el reconeixement ministerial com a Mercado de Origen de Productos Agropecuarios. Hi havia una base important que permetia oficialitzar el mercat local. Només en fruita seca, el Mercat dels Dilluns tancava anualment operacions per un volum de 2.000 milions de pessetes, la qual cosa es traduïa en ser la primera partida de l’exportació catalana per volum. Reus concentrava el 90% de les exportacions d’avellana, i el 60% en ametlla, aquesta última amb producció local, però també amb ametlles provinents de Mallorca, Aragó i Alacant, fonamentalment.

Tradicionalment, els productes que es cotitzaven els dilluns eren olis, cereals, pinsos, avellanes i ametlles. A partir de la creació de la Llotja, es va sol·licitar ser també Mercado de Origen de productes avícoles, argumentant que Reus era llavors el primer nucli avícola estatal, amb una producció de 150 milions de dotzenes d’ous anuals.

Encara que avui la Llotja del dilluns no mou el volum de comerciants, agricultors i ramaders que tenia fa quaranta anys, continua sent un mercat de referència nacional, que dona fe de les seves transaccions, sent l’únic mercat reconegut que ofereix referència de preus en l’avellana, i, al costat d’altres llotges, orienta també respecte de les cotitzacions de l’ametlla, la garrofa i els ous. I a pesar que els vents de la tecnologia han acabat per ocupar tots els buits, encara a la Llotja es tanquen avui transaccions amb el tradicional valor de la paraula.

Et podria interessar:

Cartell_fira_cambrils_final
La 65a Fira de Cambrils aposta per la sostenibilitat, la inclusió social i la dinamització local
panta-roiudecanyes
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes presenta un informe jurídic que conclou que les obres de l’EDAR poden ser declarades per emergència
descarga (18)
Vila, l'imperi avícola
històries empresarials reus empresa