Daniel Rubio: “Durant el primer trimestre de 2023, totes les plaques solars del polígon Agro-Reus estaran instal·lades”
Joel Medina 29/9/2022 Daniel Rubio és regidor de Medi Ambient i Recursos Humans de l’Ajuntament de Reus. L’Associació Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus és una iniciativa que aprofitarà les cobertes d’edificis públics i privats per introduir 23 instal·lacions solars fotovoltaiques, cadascuna amb un nombre determinat de plaques, que podran subministrar energia a equipaments municipals i a les empreses situades al polígon que formin part de l’associació. Es rebran 1.994.445,70 euros de la segona convocatòria del «Programa de incentivos a proyectos piloto singulares de comunicades energéticas (CE Implementa)» de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La inversió total és de 4.411.532,28 euros, i representa un dels projectes més ambiciosos dels 28 que han estat beneficiaris dels 30 milions de pressupost d’aquesta línia dels fons Next Generation. Com sorgeix aquesta idea? Comença a mastegar-se un any abans de constituir la comunitat energètica, que es va formar aquest passat mes de març per poder acollir-nos a la subvenció. Per tant, a principis del 2021. En època Covid-19, llavors… Sí, quan va haver-hi els primers anuncis relacionats amb l’hidrogen verd. Es va crear la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, on la Universitat Rovira i Virgili va tenir un paper molt destacat com a coordinadora. És en aquell moment quan es veu un forat? Vam començar a veure què necessitàvem per produir hidrogen: plaques solars fotovoltaiques. Amb la publicació de l’esborrany de les bases de les subvencions europees, que ja ha vingut aquest 2022, vam comprovar que la línia de l’hidrogen no sortia, però que sí que ho feia la de finançament de fins a un 60% per a comunitats energètiques. En quin punt es troba ara tot plegat? Estem acabant d’acotar el projecte executiu. Alguna empresa ja està instal·lant les seves plaques. La part privada fa més via. Pel que fa a la pública, abans que acabi l’any podríem tenir ja l’empresa adjudicatària. A partir del primer trimestre de 2023, totes les instal·lacions estaran finalitzades. S’ha rebut una subvenció de gairebé 2 milions d’euros, la més gran d’aquest programa a escala catalana. Esperada o inesperada? Nosaltres crèiem que no arribaríem a tenir una subvenció tan important, però en el moment que vam llegir les bases, vam decidir prioritzar el factor de la producció energètica. Volem arribar a un punt on la factura de la llum que pagui l’Ajuntament de Reus en la totalitat dels seus equipaments sigui 100% produïda amb els nostres propis recursos Dels 4,4 milions d’euros de pressupost total, 3,6 són subvencionables. Es planteja optar a alguna ajuda extra? No tanquem cap porta, si hi ha una oportunitat de complementar el projecte, ens hi apuntarem. La comunitat creixerà. De fet, ja hi ha hagut algunes empreses que en un principi no s’hi van adherir, però que ara han vist que és una oportunitat, tant al polígon Agro-Reus com a altres zones de la ciutat. Sabem quin és el camí per assolir aquestes ajudes, això no significa que ens les concediran sempre que ens hi presentem. En aquest cas, feia molt de temps que ho preparàvem tot, però opino que, d’ara endavant, hi haurà una mica més de competència en aquest àmbit. De moment, la comunitat està formada per tres empreses públiques (Reus Serveis Municipals, Redessa i Reus Transport) i tres privades (Ascensores Omega Tarraco, Serveis i Administracions Masergrup i Setier). Com es defineix la inversió de cada empresa? Tenim un percentatge previst de kW instal·lats. Cada part, sigui pública o privada, sap quin és el seu percentatge i, per tant, quina és l’aportació corresponent que ha de fer. Quin percentatge de consum cobriran les plaques? Cada nau té el seu comportament. Pel que fa a les municipals, més d’un 80% seran excedents, ja que les de Reus Transport són unes cotxeres. Passa el mateix amb les pèrgoles del dipòsit municipal. On hi ha una mica més de consum és als espais de Redessa. A nosaltres com a Ajuntament, això ens va genial, pel fet que Reus Energia té en el seu pla de viabilitat la comercialització i venda d’energia produïda a la ciutat a l’Ajuntament de Reus. Com més capacitat tingui Reus Energia, més li podrà proporcionar al consistori i, també, a la ciutadania. Es podran adherir més empreses a la comunitat energètica? El projecte que està en marxa consta de les 23 instal·lacions anunciades i de les empreses públiques i privades que hi participen. La subvenció que hem aconseguit és per a això. Què és el que hem de fer ara? Si surt una altra línia de finançament per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques o qualsevol altra tecnologia que ajudi a l’eficiència energètica, podem fer créixer la comunitat. Si hi ha alguna empresa que s’hi vol sumar, ho podrà fer en següents convocatòries. I, per tant, podrà adquirir energia. Sí, es beneficiarà dels excedents. No tota l’energia produïda es podrà destinar a l’autoconsum. En conseqüència, tindrem una bossa que es comercialitzarà a través de Reus Energia. Una pota d’aquesta comercialització consistirà a vendre aquesta energia a empreses que formin part de la comunitat, però que no tinguin plaques. Tot plegat, amb un preu menor que el de mercat. I les altres potes, quines seran? Una altra part dels excedents es destinarà a consum municipal. Enllumenat públic, edificis… I també hi haurà una línia centrada en la vulnerabilitat. Hi estem treballant conjuntament amb Benestar Social, ja que ells tenen identificats quins són els usuaris del bo social. Hi ha una partida d’aproximadament 200.000 euros per finançar les factures d’aquestes famílies. Aquesta energia podrà ser proveïda a través dels excedents de la comunitat energètica. Hem de tenir en compte que això és un primer pas i un de molt important, però no podem creure que ens autoabastirem i donarem llum a tota la ciutat. Arribarem on puguem. Reus Energia ja s’ha constituït com a comercialitzadora d’energia? Camina bé… Hi haurà novetats pròximament. En un principi, l’excedent energètic es volia fer servir per generar hidrogen verd,
Antoni Pont, seny empresarial
Joel Medina 29/9/2022 “Les persones que em coneixen em van dir que aquest llibre em retrata molt bé i que no tingués por, ja que els meus enemics ho continuarien essent”. Així va definir l’empresari targarí i president d’honor del grup Borges, Antoni Pont i Amenós, el llibre Conversaciones con Antonio Pont. Una obra, elaborada pel periodista Joan Antoni Domènech, que, sense ser una biografia, repassa la dedicació que Pont ha tingut a la seva vida empresarial, i també a la societat civil. “Llegint, el que subratllaria és la forta personalitat que té en Pont”, va explicar el periodista Joan Tapia, qui va assistir a la presentació pública del llibre a la Cambra de Comerç de Reus, realitzada aquest passat dijous. Fou el 4 d’octubre del 1957 quan Antoni Pont va arribar a la ciutat de Reus. Des de llavors, ha estat una de les personalitats més rellevants del territori, específicament en el món empresarial. El periodista, exdirector de La Vanguardia, va apuntar també que “els empresaris han d’estar relacionats amb l’àmbit públic perquè la seva empresa tiri endavant”. Tapis va posar molt d’èmfasi en la col·laboració publicoprivada, que segons les seves paraules, és essencial per fer avançar les societats. Especialment, Tapia va destacar la serenor i el seny del protagonista: “Va fer que l’empresa sortís a l’estranger i descobrís un mercat immens en un moment en què no era habitual fer-ho”. A més, va valorar positivament el fet “d’apostar per la marca, ja que la marca dona valor al producte”. Tot plegat sota la idea que “Catalunya no és només Barcelona, i això ho ha entès en Pont”, va indicar Tapia. “Serenor!” Al seu torn, el president de la Cambra, Jordi Just, va comentar que “fer que l’empresari reveli quins han estat els seus errors és quelcom difícil d’aconseguir, sobretot en un país on el fracàs empresarial està mal vist, a diferència dels Estats Units”. Errors i encerts, els seixanta-tres anys de treball a Borges i la tasca de Pont en el vessant associatiu es desgranen en un llibre que dibuixa, amb encert, la figura del seu protagonista. “En plena Guerra Civil, quan l’Antoni i la seva família s’amagaven en un refugi, ell, amb només cinc anys, va demanar serenor”. Amb aquesta anècdota, Just va voler resumir la personalitat del targarí. Una vida dedicada a l’empresa L’autor del llibre, Joan Antoni Domènech, va confessar que, mentre mantenia les converses amb Pont, a casa de l’empresari, va tenir por que l’obra acabés esdevenint una laudatio. Tot per la gran quantitat d’aspectes de la vida empresarial i social on Pont ha estat present. Va afegir que escriure Conversaciones con Antonio Pont li ha estat útil personalment: “M’ha permès teoritzar sobre la força empresarial de Reus, i jo diria que aquí tenim un genius loci”. Un cert esperit protector i «màgia» sempre present al territori que ajuda a l’emprenedoria empresarial. Domènech repassa també quins han estat els factors que han portat al grup Borges a situar-se on és ara, com per exemple la gestió de la tercera generació, l’entrada al mercat al detall, amb una marca pròpia, i les exportacions a l’estranger. Els ingressos derivats de la venda d’exemplars de l’obra es destinaran a la Fundació Banc d’Aliments de les Comarques de Tarragona. Un gran binomi “De tot el que portes posat, el més important és l’actitud, en Pont va venir de Tàrrega a Reus i es va embolcallar de ciutat, se la va fer seva”, va expressar l’alcalde, Carles Pellicer, qui també va voler remarcar la figura de Mercedes Soriano, la “Merche”. “Juntament amb l’Antoni, han format, com a matrimoni i com a persones, un tàndem molt rellevant”, va recalcar el batlle. El que representa Antoni Pont perdurarà per molts i molts anys. És un dels Fills Il·lustres de la ciutat. De fet, el seu retrat resta, des de fa uns mesos, a la galeria de Fills Il·lustres de l’Ajuntament. En aquesta obra, al llarg d’onze capítols, s’aprofundeix en la seva idiosincràsia, com a empresari i com a persona.
Els ravals de Robuster i Sant Pere sumaran 14 nous establiments oberts gràcies al projecte ‘Reus Espais Vius’
Josep Gallofré 27/9/2022 El projecte Reus Espais Vius, impulsat per la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, està transformant, mica en mica, el paisatge comercial dels ravals Robuster i Sant Pere. Una zona que, tot i la seva bona ubicació, comptava amb un elevat percentatge de locals comercials buits. El projecte, engegat el passat mes de març de 2021 amb l’objectiu, precisament, de dinamitzar i revitalitzar aquest cèntric eix comercial de a ciutat, ja compta amb 4 negocis que han aixecat la persiana en aquest període. Però aquesta xifra s’elevarà fins als 14 comerços nous al llarg dels propers mesos. D’aquesta manera, dels 20 locals buits adherits al projecte, 4 establiments ja han obert i 8 més ho faran de forma imminent. Segons ha pogut saber Reus Empresa, dos negocis més es troben en negociacions molt avançades per obrir properament. El regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Carles Prats, ha afirmat a ReusEmpresa.cat que «estem contents tal com evoluciona. Era un tema complicat que no s’havia fet mai a la ciutat». Per Prats, l’objectiu era «fer algun tipus d’actuació, amb recursos propis, davant del gran nombre de locals desocupats de la ciutat i, en concret de la zona comercial». Si fem una radiografia de la tipologia dels locals que han obert fins ara hi trobarem que els nous negocis incorporen els criteris de sostenibilitat i triple impacte social, econòmic i medi ambiental, com a eixos vertebradors. D’aquesta manera, si passegem ara per als ravals Robuster i Sant Pere ja hi trobem establiments oberts gràcies al projecte Reus Espais Vius que aposten per la sostenibilitat en les seves propostes com, per exemple: Fer Safareig. Restauració de Mobles. L’empresa centra la seva activitat a restaurar mobles, per donar-los-hi una segona vida. També organitzen tallers de restauració de mobles per a adults i tallers temàtics per a nens. Origami Art i Teràpia. Origami Art & Teràpia és un estudi de disseny i decoració que crea productes fets a mà a partir de la tècnica d’art japonès d’Origami, un art basada en el desenvolupament del paper per obtenir figures de diverses formes. Núvol Centre Estètica. Un centre d’estètica amb triple impacte que ofereix tots els serveis habituals d’un centre d’estètica però fent servir, principalment, productes que no siguin químics. També compta amb una línia de serveis d’estètica oncològica. Immobiliària Grup Salomó. Immobiliària Sostenible. Ajuda a què els habitatges siguin més sostenibles a través d’auditories als immobles. Durant les properes setmanes obriran les seves portes altres comerços que han comptat amb l’assessorament i acompanyament tècnic que s’ofereix des de la regidoria en el marc d’aquest projecte. Els nous establiments són els següents: Viso Estudio. Estudi de disseny de mobles de cuina sostenibles. La Cuina de la Montse. Menjar per emportar, amb diferents menús i productes (saludable, vega, etc…) Come va. Pizzeria amb productes vegans, artesans i ecològics. Una cafeteria sostenible. Cafeteria amb productes ecològics, vegans i amb filosofia sostenible. Un establiment de venda d’articles de segona mà. Comerç de venda d’articles de segona mà que aposta per a la reutilització. Una empresa de màrqueting i comunicació. Un negoci de cotxes antics per a esdeveniments. I un altre negoci que encara queda per definir. Així mateix, Carles Prats afirma que es tracta d’un «projecte amb continuïtat, i més després de veure la bona acollida en els locals dels ravals de Robuster i Sant Pere». En aquest sentit, ja es treballa en actuacions similars en altres zones de la ciutat. El regidor d’Empresa i Ocupació també fa valdre «la implicació dels propietaris i la seva predisposició». Convé recordar que la línia de subvencions oberta per la regidoria, que compta amb una dotació econòmica de 250.000 euros i finança fins el 50% de la inversió amb un topall de 20.000 euros, resta oberta fins al 30 de novembre de 2022. Tanmateix, des de la regidoria s’ofereix un servei d’assessorament i acompanyament per al desenvolupament dels projectes. Reus Espais Vius és un projecte impulsat per la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, emmarcat dins una de les seves línies de treball: cercar accions innovadores per donar una imatge més atractiva a alguns dels carrers davant la presència de locals buits i així permetre activar i obrir nous espais comercials i del Pla de Reactivació Econòmica i Social Reactivem Reus.
Quan Ikea volia instal·larse a Reus
Joan Antoni Domènech 27/9/2022 Molt abans que Ikea pensés a instal·lar-se a Tarragona, la multinacional sueca havia fixat els seus ulls a Reus, concretament en uns terrenys situats a l’avinguda de Bellisens. Abans d’endinsar-nos en aquesta història, convé fer un preàmbul. És ben conegut l’anunci en 2012 de l’arribada d’Ikea a Tarragona. Un projecte il·lusionant que no acabaria de materialitzar-se. El cert és que la inversió de 60 milions d’euros per part d’Ikea i la possibilitat de 400 ocupacions directes, no va poder dur-se a terme, ja que tres propietaris de la parcel·la en la qual havia d’instal·lar-se – a Campclar al costat de l’Anell Mediterrani – no es van adherir al conveni d’urbanització del polígon, malgrat els esforços de mediació de l’Ajuntament. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va anunciar llavors que la renúncia d’Ikea es deuria a un canvi d’estratègia comercial, que implicava deixar de construir grans botigues als afores de les ciutats. Malgrat desbaratar-se la gran inversió projectada, Ikea no abandonava del tot els seus projectes a la província. Així, el desembre de 2016 donava a conèixer la construcció a Valls d’una central de distribució dels seus productes per internet per a proveir tota Espanya, Portugal i el sud de França. I, finalment, el juliol del 2021, Ikea anunciava un nou espai de planificació i disseny al Centre Comercial Parc Central. Tornem a Reus. A principis de la dècada del 2000 Ikea va estudiar la possibilitat d’implantar-se en la capital del Baix Camp. Uns terrenys d’ús agrícola en l’avinguda de Bellisens van cridar la seva atenció, per la seva localització i connectivitat viària. Es tractava d’una parcel·la d’unes 6 hectàrees situada prop de l’Escola d’Horticultura i al costat del col·legi Ntra Sra. de la Mar. Una pastilla encaixada en la rotonda entre l’avinguda de Bellisens i la T-11. Uns terrenys d’ús agrícola en l’avinguda de Bellisens van cridar la atenció d’Ikea, per la seva localització i connectivitat viària. La multinacional va negociar amb l’Ajuntament una vegada acordat la compra del terreny amb el propietari. Ikea considerava la zona com el centre de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, la qual cosa podia facilitar l’accés a una població en aquells dies de 500.000 habitants. No obstant això, el consistori reusenc va proposar a la cadena sueca altres ubicacions a la ciutat. La primera d’elles, al costat de les instal·lacions de la Cooperativa Comarcal, on avui es troba el supermercat i gasolinera BonArea. Una segona, al Tecnoparc, on actualment es troba Fira de Reus. Ikea va descartar totes dues per la seva situació i, en el cas dels terrenys de Fira de Reus, pel col·lapse circulatori que podria produir-se. Finalment, el consistori va suggerir el solar de Renfe a l’avinguda del Comerç. Cap de les tres propostes va convèncer a Ikea, abandonant finalment la idea d’instal·lar-se a Reus. Justament, per aquell temps, Tarragona i Reus escenificaven una batalla per atreure la companyia, com un recurs més de la campanya electoral de cara a les municipals del 2007, amb negociacions teòricament molt més discretes per part de l’Ajuntament de Reus, potser també perquè la proposta estava menys definida en comparació amb Tarragona. Les declaracions polítiques se succeïen, però finalment Ikea va signar el juny de 2012 un preacord amb el consistori tarragoní, esvaint-se tota opció d’implantar-se a Reus. *Aquesta notícia es va publicar en el nostre digital www.reusempresa.cat
La trajectòria professional i associativa de l’empresari Antoni Pont, plasmada en un llibre
Josep Gallofré 27/9/2022 La Cambra de Comerç de Reus ha estat l’escenari aquest dijous, 22 de setembre, de la roda de premsa de presentació del llibre Conversaciones con Antonio Pont. Escrit pel periodista Joan Antoni Domènech, està dedicat a la trajectòria personal, empresarial i associativa del president d’honor del Grup Borges. La publicació no pretén ser una biografia de Pont, sinó que vol apropar al lector la figura de l’empresari, posant èmfasi en els seixanta-tres anys de treball a Borges, i anar més enllà destacant la seva figura en la societat civil. Tot i això, recull un contingut extens sobre l’empresa reusenca, amb cent vint-i-cinc anys d’història. Un negoci familiar que actualment té presència en més de 100 països i on Antoni Pont ha estat durant dècades la cara més visible del grup. Antoni Pont, ha explicat que el llibre neix de la proposta de Joan Antoni Domènech després d’una entrevista. «Amb vuitanta-vuit anys era una forma de complir les meves memòries i exposar tota la meva trajectòria», ha exposat Pont. El president d’honor del Grup Borges ha detallat que ha intentat plasmar en el llibre «un missatge d’optimisme, esforç i treball per continuar avançant». Molt actiu en el vessant associatiu Joan Antoni Domènech ha definit a Antoni Pont «com un gran comercial amb la força de l’optimisme per davant de tot». Domènech ha destacat el seu vessant associatiu com «increïble», posant d’exemples la creació de la Fundació Gresol, l’IMC o la recuperació del grup Rotary a Espanya. Des del punt de vista empresarial Domènech fa valdre tres fets rellevants: «la conversió de Borges en la venda al detall, ser pioners en l’exportació i l’èxit familiar amb més de cent vint-i-cinc anys d’història». El periodista detalla que la tercera generació del grup Borges, de la qual forma part Pont, «és qui aconsegueix que sigui una marca referent a escala mundial». En aquest sentit, en el llibre destaca en més d’una ocasió el seu lideratge per edat dins de la tercera generació de la companyia, junt amb els seus germans Ramon (finat l’any 2019), Josep i el seu cosí Antoni Pont Grau. Amb 88 anys, Antoni Pont encara és actiu en el teixit civil de la ciutat. «Tinc un secret, cada matí esmorzo amb fruits secs de bona marca», ha bromejat. El president d’honor del Grup Borges ha aprofitat per fer un repàs a la situació econòmica reusenca i també a escala global. Considera que la covid «ha estat fatal des d’un punt de vista personal i empresarial» i que ho ha convertit en una situació «molt més competitiva i complicada». A Reus, en concret, pensa que «hi haurà canvis en l’estructura futura de la ciutat i el repte és ara adaptar-se». «Els empresaris hem de fer el nostre camí cap al futur», ha conclòs. Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, ha remarcat «la importància del personatge del llibre des dels cinc anys» i «l’impacte de moltes de les seves històries». Conversaciones con Antonio Pont consta d’11 capítols al voltant de la seva persona. Domènech subratlla l’arribada de Pont a Reus i com va viure durant dècades el que el periodista anomena «l’edat de plata de l’economia reusenca». Els ingressos de la venda d’exemplars es donaran a la Fundació Banc d’Aliments de les Comarques de Tarragona.
Joan Milà: «No es veu prou activitat per part de les pimes i les microempreses per accedir als Next Generation»
Joel Medina 27/9/2022 La crisi econòmica de la Covid-19 va ser perjudicial per a moltes empreses del territori, que van veure com, amb el confinament i les restriccions, es van esvair les possibilitats de creixement, i la reinvenció i l’evolució van deixar de ser una possibilitat per convertir-se en una obligació. Aquí és on apareixen els famosos fons Next Generation, amb els quals s’han finançat (i es finançaran) tants i tants projectes. Tanmateix, moltes empreses es troben amb certs obstacles quan els han de demanar. Què són exactament els Next Generation? «La resposta de la Unió Europea al desastre provocat per la pandèmia en l’activitat econòmica i social». Així els defineix Joan Milà, una figura que, durant la seva trajectòria, ha estat vinculada tant a l’àmbit de gestió pública com privada. Des de fa set mesos, és consultor estratègic per a empreses, especialitzat en els fons europeus, a través de la seva empresa NGEY Business Strategy, ubicada a La Selva del Camp. Els Next Generation estan compostos per 750.000 milions d’euros que es reparteixen, a través de diferents programes, entre els estats membres. L’objectiu és el d’impulsar «un determinat model de progrés», apunta Milà. És una actuació diferent de la que Europa va tenir quan va esclatar la crisi del 2008. Llavors, des de Brussel·les es va optar per recuperar l’estabilitat financera mitjançant unes polítiques majoritàriament neoliberals. En contraposició, Estats Units va introduir mesures keynesianes i va augmentar la despesa pública per aconseguir una expansió de la seva economia. Precisament, això és el que està fent Europa en l’actualitat. Per quines vies poden arribar aquests diners? L’expansió va dirigida a quatre grans segments: la transició ecològica, la digital, la cohesió social i territorial i la igualtat. Els dos primers eixos són els que absorbiran un 70% dels fons espanyols: 37% per a la sostenibilitat i 33% per a la digitalització. A Espanya, en el període 2021-2026, arribaran un total de 149.000 milions d’euros, 77.000 dels quals seran en transferències. A partir d’aquí, el govern estatal i la Generalitat han engegat diferents instruments per injectar aquests diners. Un d’ells és la iniciativa dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Són actuacions publicoprivades que es consideren cabdals, i es divideixen en onze tipus (nou aprovats i dos que encara estan per aprovar). En són exemples els PERTE pel desenvolupament del vehicle elèctric o el de les energies renovables. “Estan adreçats a grans sectors, i són actuacions especialment per al futur”, explica Milà. A banda, també hi ha convocatòries específiques que no s’engloben en cap programa. El problema de les pimes “No es veu prou activitat per part de les pimes i les microempreses per accedir als fons”, indica Milà. I això té diferents causes. Per una part, la tramitació és complexa. A més, les companyies que més van patir amb la pandèmia estan ara descapitalitzades. Posem per cas el sector turístic, una de les branques que més dificultats ha tingut amb el coronavirus. “Se senten descapitalitzats com per emprendre accions inversores”. Entre els diferents reptes que ha d’afrontar el turisme es troba la desestacionalització, però per suportar aquests canvis “s’haurien de modificar les estructures de climatització de molts hotels”, comenta Milà. Precisament l’objectiu dels Next Generation és que les empreses es tornin a capitalitzar i, en conseqüència, estiguin en disposició de fer aquestes reformes. “No obstant això, opino que encara tenen por al futur”, dedueix Milà. Una de les pròximes línies que es presentarà serà la d’ajuts per a projectes d’eficiència energètica i economia circular d’empreses turístiques. El pressupost català per a aquest concepte serà de 26.320.460 euros aquest 2022, que han de servir per rehabilitar un total de 407 edificis destinats a allotjament turístic. Les empreses i els fons europeus Segons Milà, les grans multinacionals estan plenament formades i coneixen els fons Next Generation. Així i tot, afirma que “la petita i mitjana empresa està parcialment informada”. No és fàcil presentar-se a les convocatòries i, sovint, les companyies no disposen d’una infraestructura de personal suficient per tramitar les subvencions. “Quan un empresari vol accedir a una partida d’aquests fons, ha de pensar en com el seu projecte es pot adaptar a les prioritats d’Europa”, comenta. I per aquest motiu existeixen les consultories, ja que “s’han de presentar les especificitats de cada ajuda a les empreses, perquè poden pensar que no es poden acollir a un programa, i potser sí que poden fer-ho”, conclou. El procés de sol·licitud de les subvencions La clau és estar sempre alerta de les convocatòries que es van presentant per tal de poder dur a terme la sol·licitud. A partir d’aquí, la feina de les consultories és elaborar un estudi sobre l’empresa que ha contractat els seus serveis. “S’analitzen quins són els mecanismes de millora perquè el client pugui optar a les subvencions”, explica Milà. Després, l’objectiu és definir bé el projecte i aconseguir la documentació necessària per omplir la petició, que consta de tres parts. La primera és un resum sintètic de la idea, on es demana el pressupost i una petita explicació de tots els àmbits. A continuació, s’ha de demostrar que es compleixen els requisits que es demanen, i, per últim, s’han de justificar totes les despeses. L’administració competent pot presentar observacions sobre alguns aspectes en cas que consideri que no s’han dut a terme correctament. Una de les línies d’ajut que ha tingut més èxit és el Kit Digital, que té el propòsit de finançar els costos de transformació digital de les empreses. En paraules de Milà, “els mateixos informàtics han estat els qui han fet arribar la informació d’aquesta línia a les empreses on treballen”. També ha aterrat bé el programa MOVES III, que incentiva, entre altres, la compra de vehicles endollables o de pila de combustible. Fins al passat mes de juliol, s’havien tramitat un total de 10.318 expedients a Catalunya per a aquest concepte, que ja ha compromès un 68% dels 42,65 milions d’euros de pressupost total sol·licitat per la Generalitat. A l’expectativa De
Mercadona obrirà un supermercat eficient al passeig comercial El Pallol
Reus Empresa 27/9/2022 Mercadona i Núñez i Navarro han arribat a un acord per obrir un nou supermercat al passeig comercial El Pallol, de Reus. L’arribada d’una nova botiga eficient de Mercadona ajudarà a dinamitzar la zona. L’obertura del nou supermercat està prevista per l’any 2023. La nova botiga ha suposat la remodelació de la planta baixa del centre comercial per adaptar el local que ocuparà una superfície de prop de 1.800m2. Aquesta comptarà amb dos accessos: un, ubicat a la plaça Evarist Fàbregas i Pàmies i l’altre amb entrada per la planta baixa. L’arribada d’una nova botiga «eficient» de Mercadona al Pallol «suposarà un nou impuls» per a aquest, segons s’ha exposat des de Mercadona, «i ajudarà a dinamitzar la zona». El nou comerç «aportarà una nova oferta d’alimentació, neteja de la llar, higiene personal i menjar per a mascotes que se suma a la ja existent de moda, complements, esport, bellesa, oci, cultura i restauració» a l’espai del nucli antic, s’ha subratllat.
Mas Carandell organitza el cicle de xerrades ‘Mercat de treball i oportunitats laborals a Reus’
Reus Empresa 27/9/2022 Mas Carandell inicia el proper dimecres, 28 de setembre, el cicle de xerrades ‘Mercat de treball i oportunitats laborals a Reus’, amb el doble objectiu de visibilitzar diversos sectors professionals locals com a opcions reals d’ocupació, i de donar a conèixer les ofertes de feina que tenen dificultats de cobrir. El cicle, en el que participaran professionals amb experiència empresarial referents de cada àmbit, s’adreça a persones en atur que busquen ocupar-se i també a persones treballadores que cerquen una millora d’ocupació, bé perquè volen fer un canvi cap a altres sectors i reorientar la seva carrera, bé perquè cerquen millorar les seves condicions laborals. El regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, explica que «la iniciativa sorgeix arran de les visites que l’equip d’agents d’ocupació i desenvolupament local de Mas Carandell porta a terme a les empreses, col·legis, gremis i associacions professionals de la ciutat i del Camp de Tarragona. En aquestes trobades s’ha vist la necessitat de donar a conèixer i posar en valor determinats sectors professionals, i també s’ha copsat la dificultat d’alguns per trobar persones amb el perfil adequat per treballar-hi». De moment s’han programat tres xerrades d’àmbits professionals diferenciats. Seran els dimecres de 12 a 14 hores i tindran format presencial a Mas Carandell, tot i que si es prefereix, es podran seguir virtualment via Zoom. La primera sessió serà el 28 de setembre, i versarà sobre el sector alimentari i la venda al detall. En aquesta ocasió intervindran: Carles Borrull, president del Gremi provincial de carnissers i xarcuters, i propietari de Casa Borrull. Xavier Pàmies, propietari del Forn Sistaré. Ildefons Vidal, president de l’Associació de paradistes del Mercat central, i propietari de la parada Pesca salada Vidal. Daniel González, de la parada de fruita i verdura ecològica, El Maset. Esther Vall, de la parada de menjar cuinat casolà Casa Pladevall. La segona xerrada, serà el 5 d’octubre i anirà sobre professionals independents, i la tercera, enfocada al sector industrial, s’ha programat pel 19 d’octubre. A hores d’ara ja han confirmat la seva participació en les sessions el president del Gremi de fusters i ebenistes del Baix Camp, Josep M Cogul, propietari de Fusteria Cogul; el president del Gremi d’instal·ladors del Baix Camp, Joan Garcia; així com la representat de l’empresa de jardineria Q Verd XXI Jardiners, Gisela Andrés. L’accés és lliure prèvia inscripció a cada xerrada, la qual es pot realitzar a Mas Carandell, o bé, a través de l’enllaç https://ja.cat/h3FqL. Aquest cicle és una acció subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.
ImpulsCatSud Regió del Coneixement es presenta per treballar per “la competitivitat i el desenvolupament sostenible”
Reus Empresa 27/9/2022 ImpulsCatSud Regió del Coneixement s’ha presentat en roda de premsa fixant com a objectiu principal “potenciar la competitivitat i el desenvolupament sostenible de les comarques de Tarragona, tant en l’àmbit econòmic com social”. Es tracta d’una associació empresarial independent i sense ànim de lucre a la que ja s’han adherit més de 50 empreses i organitzacions empresarials i que neix amb vocació de mà estesa cap a les administracions, la Universitat Rovira i Virgili i tots els agents del territori. El president d’ImpulsCatSud, l’empresari Miquel Maria Aragonès, ha explicat que “volem impulsar un creixement econòmic que generi cohesió social i que tingui cura del medi ambient en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU”. Aragonès assegura que “tot i les turbulències actuals, vivim un moment d’oportunitat, amb els fons Next Generation, el procés de reindustrialització que ha començat a Europa, el Pla Nacional per a la Indústria del Govern o els canvis de paradigma que suposen la digitalització i l’economia circular. En aquest context, els territoris que facin els deures i estiguin preparats podran aprofitar aquestes oportunitats”. La vicepresidenta d’ImpulsCatSud, Blanca Vallcorba, ha fet una crida al fet que “més empreses se sumin a aquesta associació, perquè la unió fa la força, com més múscul tinguem més podrem treballar pels nostres objectius”. Vallcorba ha enumerat alguns dels propòsits d’ImpulsCatSud, com són generar, atreure i retenir el talent, la innovació, la captació d’inversions, el suport a l’emprenedoria o la generació d’ocupació de qualitat. La nova entitat es fa seves les consignes de la Regió del Coneixement impulsada des del 2016 per la URV i la Diputació de Tarragona i que posa el focus entre el vincle entre la recerca científica i la innovació amb les necessitats dels sectors empresarials de Tarragona. ImpulsCatSud reivindica aquest model de col·laboració publicoprivada per consolidar una estratègia específica per assolir fites com la transferència del coneixement a l’empresa o l’impuls als ecosistemes d’empreses emergents, entre d’altres. Implicació d’associacions empresarials A ImpulsCatSud ja s’hi ha integrat diverses associacions sectorials com l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), el Clúster TIC Catalunya Sud, la Federació d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT) o l’Associació d’Empreses de les Comarques de l’Ebre (AECE). Les dues primeres han participat en la presentació d’avui. La directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, ha posat el focus en què “la competitivitat és clau per aprofitar les oportunitats” i ha coincidit en el fet que “hem de treballar de forma col·laborativa buscant sinergies que ens permetin materialitzar aquestes oportunitats”. Mas ha remarcat actius del territori com “la mà d’obra qualificada o disposar de centres de recerca de primer nivell” i ha identificat mancances com “solucionar el problema dels costos energètics amb, entre altres, les xarxes tancades o els dèficits històrics en infraestructures, especialment les ferroviàries”. Per la seva banda, el gerent del Clúster TIC Catalunya Sud, Sergi Novo, ha assenyalat “el repte digital” com un dels objectius en el que treballarà ImpulsCatSud. “La transformació digital afecta a tots els sectors, i per afrontar-la necessitem talent digital, hem de treballar per generar-lo i retenir-lo”, ha apuntat Novo, que ha posat el focus també en les grans oportunitats que suposen els fons europeus, als que “és més fàcil optar si sumem esforços, que és un de la finalitat d’aquesta associació”.