L’Ajuntament de Reus aprova inicialment la constitució de la societat pública supramunicipal que oferirà serveis funeraris a Reus, Salou, Vila-seca i Constantí
Reus Empresa 26/06/2024 L’Ajuntament de Reus ha aprovat la constitució de la societat mercantil pública de caràcter supramunicipal Funecamp Serveis Funeraris Municipals, SA que prestarà serveis funeraris als municipis de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, d’acord amb la memòria justificativa del projecte, aprovada prèviament pels plens municipals dels quatre municipis. Els propers passos per a la posada en funcionament del servei seran l’aprovació definitiva de la societat amb vistes a la tardor perquè el nou ens supramunicipal pugui iniciar la seva activitat als quatre municipis abans de finals d’any. Servei públic funerari La nova societat, FuneCamp, operarà en règim de concurrència amb el operadors privats i es regirà per principis de continuïtat amb l’activitat duta a terme tradicionalment per Serveis Funeraris Reus i Baix Camp. La vocació de servei públic del servei vol garantir un tracte ètic, de qualitat i de preu accessible a l’hora de donar el darrer comiat als éssers estimats en una situació de dol de les famílies i que requereix la màxima sensibilitat. Es tracta d’una iniciativa, per tant, que consolida un espai metropolità de cohesió i acció conjunta amb els municipis de l’entorn per tal de rendibilitzar els recursos públics i reforçar un servei de qualitat a la ciutadania.
Josep Matas, l’excepcional home de banca
Joan Antoni Domènech 25/06/2024 Josep Matas Corts (1929-2010) va encaixar perfectament en un temps i una ciutat que li van permetre desplegar totes les seves capacitats com a gestor bancari, la qual cosa portaria Reus a ser una de les places més importants del Banco de Bilbao a Espanya. A més, Matas va posar en marxa una sèrie d’iniciatives que van servir com a model a l’entitat bancària. Ôbviament, no podem comparar el que és avui la capacitat de maniobra d’un directiu bancari local -pràcticament nul·la en l’àmbit del crèdit- amb la manera de treballar en altres èpoques, en les quals el marge en la presa de decisions era molt més ampli. Així i tot, en el cas de Matas es van sumar diversos factors propiciats per ell mateix, la qual cosa va acabar ajudant de manera decisiva a l’impuls empresarial del territori. Matas havia iniciat la seva carrera professional en la sucursal de Reus del Banco de Bilbao, començant al servei que anomenaven d’estranger. El Bilbao hi havia obert la seva oficina a Reus el 1926, al número 10 del raval de Santa Anna, sent el seu primer director Alfons Casanovas. Un temps, la dècada dels vint, especialment brillant de l’economia local, la qual cosa va permetre al Bilbao una consolidació com un dels segells bancaris de referència a la plaça. Matas va coincidir amb Josep Puig, que dirigirà la sucursal del 1956 fins al 1961, agafant Matas el relleu al 1962, amb trenta-tres anys. Puig i Matas desenvoluparan una gran feina de captació de clients, molt centrada llavors en els sectors agroalimentari i avícola, i amb un ampli desplegament geogràfic. Aquesta tasca es traduiria en una bona cartera de clients, molt especialment de petites i mitjanes empreses. L’oficina del raval Santa Anna s’havia especialitzat en el suport a les empreses exportadores. En aquest àmbit, el Bilbao a Reus va arribar a tenir un gran prestigi, ja que els seus empleats dominaven tota la burocràcia administrativa i de canvis de moneda, la qual cosa facilitava enormement el treball a les empreses. De fet, a Reus, el negoci canviari va ser, per si mateix, una font important d’ingressos: els exportadors de fruita seca, oli i vi, amb la retenció de divises, arribaven sovint a guanyar més amb els valors dels canvis que amb el producte. La figura de Josep Matas és capital per a entendre una manera de fer banca que no tornarà. Les seves decisions en suport de nombrosos projectes empresarials li van acreditar una fama que encara avui perdura. Labor que el catapultaria a ser el director del Banco de Bilbao a Catalunya. Matas hi havia consolidada la seva fama per la confiança que generava en molts empresaris, que veien en ell a un bancari que ensumava les oportunitats, i al qual podies explicar un projecte encara que les garanties no fossin absolutament sòlides: si havies demostrat una certa trajectòria i tenies un projecte convincent, Matas es podia convertir en el teu interlocutor bancari. Aquesta forma de treballar, tot i que li va portar alguns ensurts, faria créixer exponencialment l’activitat del banc a Reus. Internament, la dinàmica del grup comercial de Matas -amb el gran suport executiu de la seva secretària, Rosa Maria Martí– va fer que el banc escollis Reus com l’escola de pràctiques del banc per a joves titulats. A Reus es van formar molts directius de l’entitat, en destacarem un: Julio López, que arribaria a ser director general del BBVA. El fulgurant creixement de l’activitat del Bilbao sota la direcció de Matas, va fer que Reus es situés com la quarta plaça de l’entitat basca en ordre d’importància a Espanya, després de Madrid, Barcelona i Bilbao. I d’aquí ve que el banc aixequés un edifici a la plaça Prim, totalment singular, i copiant en volum i importància els que ja tènia el Bilbao a les grans capitals del país. Els bons i continuats resultats de la sucursal de Reus van fer que Josep Matas fos escollit director regional a Catalunya del Banco de Bilbao, càrrec que va exercir del 1981 fins a la seva jubilació, el 1991. A Barcelona, a Matas li va tocar dirigir la fusió, l’any 1988, dels equips i estructures regionals del Banco de Bilbao i del Banco de Vizcaya, llavors fusionats. A Barcelona, Matas es va envoltar d’un equip directiu que va confeccionar gairebé a mida, molts d’ells estaven pràcticament a l’inici de les seves carreres bancàries. Quan el banc, ja sota la marca BBVA, va decidir expansionar-se a Espanya i per mig món, molts dels executius formats en l’equip de Matas estarien entre el gruix dels triats.
Les start-ups de la Catalunya Sud comparteixen reptes i experiències al Reus Start-Ups Summit de REDESSA
Reus Empresa 20/06/2024 Les instal·lacions de firaReus Events han acollit la primera edició del Reus Start-ups Summit, l’esdeveniment que connecta l’ecosistema d’empreses emergents de la Catalunya Sud, organitzat per REDESSA. Uns 140 professionals, dels quals un centenar eren representants d’empreses i institucions i uns quaranta, de start-ups de la Catalunya Sud, han participat en la jornada durant la qual s’han dut a terme sis taules rodones, que han servit per a analitzar diferents reptes i realitats específiques de les start-ups. Durant el discurs de benvinguda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha posat en valor que «jornades com la d’avui ens serveixen per a conèixer, connectar i créixer amb la finalitat de transformar les nostres ciutats i territoris. Des de Reus, volem ser un referent en innovació i talent i treballar conjuntament amb tots els agents implicats en aquest àmbit». Les sis taules rodones han servit per exposar les experiències d’algunes de les principals start-ups de la Catalunya Sud en els àmbits d’emprenedoria, finançament, talent, marca, reptes i lideratge. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que «a REDESSA som referents en l’impuls i acompanyament de les start-ups del territori i amb aquest esdeveniment fem un pas més en els serveis al voltant de les empreses emergents amb les que treballem». Entre les empreses i start-ups participants en les diferents taules rodones hi havia Freshly Cosmetics, Incapto Coffe, Succipro, Renalyse, i Viajes Para Ti, entre d’altres. A més, el Reus Start-ups Summit ha estat l’escenari de la primera trobada alumni en la qual han participat diferents start-ups de les 4 edicions de la Incubadora TIC i Foodtech.
Un mar de petroli
Joan Antoni Domènech 19/06/2024 Ja hem tingut l’oportunitat de donar algunes pinzellades de l’aventura en el sector energètic d’Eduard i Francesc Recasens, a la qual s’afegeix aquest capítol, un altre que abordarà l’activitat de Francesc Recasens a Tenerife, i un últim sobre la creació de la societat DISA. Al costat de Demetrio Carceller, el tècnic que els Recasens coneixerien en la monopolística CAMPSA i posteriorment contractarien per a la privada CEPSA, els germans Recasens estarien entre els protagonistes dels primers passos de la gran indústria petroliera estatal. En l’espai de dos anys, l’habilitat de Francesc Recasens, que de fet sempre portaria la part executiva en l’activitat dels germans en aquest sector, el portarà a protagonitzar alguns dels episodis més destacats d’aquesta activitat a l’Estat. El juny de 1927 s’establia, a través de la creació de la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos S.A. (CAMPSA), el monopoli estatal en la importació i distribució i venda de derivats petrolífers. Una empresa que ajudarien a impulsar els Recasens, i de la qual serien accionistes. Recordem aquí que també els reusencs Joan i Gaietà Vilella van figurar entre els accionistes particulars més importants de la nova companyia, com a resultat de les compensacions arran de les expropiacions dutes a terme per l’Estat després de constituir-se el monopoli de CAMPSA, i que van suposar, en el cas dels Vilella, la integració de la seva refineria tarragonina, propietat de la seva societat Refinería Catalana de Petróleo. Entre els seus objectius fundacionals, CAMPSA també tindria el de refinament de petroli. Transcorregut un any de la seva posada en marxa, no havia començat l’activitat refinera. Entre altres factors, s’argumenta que CAMPSA no veia que el consum de petrolis en el mercat espanyol fos prou atractiu per a posar en marxa un complex propi de refinatge. El fet de desestimar CAMPSA com a prioritat tenir una planta de refinament, va obrir la possibilitat que una societat privada ho fes. Ara bé, una refineria aliena al monopoli no podia establir-se en territori peninsular o a les Balears, àmbit restringit en favor de CAMPSA. Eduard i Francesc Recasens van veure en aquesta negativa una gran oportunitat. Les seves bones relacions amb el llavors ministre d’Hisenda, José Calvo Sotelo, els permetria llançar la idea d’una opció privada. Francesc Recasens convenceria a Calvo Sotelo de la necessitat de completar la política espanyola de petrolis amb empreses de caràcter privat, i ho va fer explicant-li al ministre com a argument principal que ells podien disposar d’una producció pròpia a Veneçuela. L’entrevista entre Francesc Recasens i Calvo Sotelo es duria a terme a la fi d’agost de 1929. A partir de llavors, i amb el ràpid vistiplau del Govern, el ritme seria frenètic. El 26 de setembre es constitueix a Madrid la Compañía Española de Petróleos S.A. Francesc Recasens serà conseller delegat, i a títol particular adquirirà 40 milions de pessetes en accions de la nova companyia. En 1930 CEPSA tindrà la seva pròpia refineria, que aixecarà a Tenerife, sent la primera empresa que duria a terme el procés de refinament a gran escala a Espanya. I per què a Tenerife? Abans de concretar aquesta ubicació, CEPSA va plantejar instal·lar la refineria a l’estranger. En un primer intent es va pensar en Bogotà (Colòmbia). També en la Zona Franca de Barcelona, que oferia bones condicions fiscals: exempció en l’aranzel a la importació, entre altres beneficis. Suposem que l’opció Barcelona va quedar descartada per diversos motius que farien llarga l’explicació. Dins del territori espanyol únicament quedaven les àrees expressament excloses del monopoli de CAMPSA: Ceuta, Melilla i Canàries. Les condicions fiscals de les illes, amb els beneficis establerts per als ports francs, així com el trànsit de vaixells (Tenerife i Las Palmas eren a l’època els ports de major moviment de l’Estat), i un cert protagonisme en la ruta atlàntica del trànsit marítim, eren punts, entre altres, a favor seu. Ja hem apuntat que un dels arguments que donava suport a la creació de CEPSA era la seva capacitat per a disposar de la matèria primera directament, assegurant així un subministrament continuat i una certa independència enfront de tercers. La garantia que Francesc Recasens li havia anunciat a Calvo Sotelo, el fet de poder disposar d’un segur proveïment, es va concretar en una operació de la qual tenim algunes versions no del tot coincidents, però que acaben en un mateix final. Francesc Recasens, que ja s’asseia en una de les cadires del Consell d’Administració de CAMPSA, i actuant a través d’una empresa instrumental, el Crédito Nacional Peninsular y Americano (OLYPA), creada pels Recasens el gener de 1928 -del qual hem donat compte en un anterior capítol-, va comprar, en una negociació portada directament per ell, tots els actius a Veneçuela de l’empresa nord-americana Falcon Oil Co. La Falcon s’havia constituït dos anys abans i el que venia era una participació del 5% en la producció de la Lago Petroleum Co. en el Llac Maracaibo (4.100 barrils diaris, quantitat amb la qual quedaria coberta la meitat de les necessitats de proveïment diari que necessita Espanya en aquells moments) i un conjunt de concessions petrolieres en diversos estats veneçolans (156.000 ha). La inversió va ser de 65,7 millones de pessetes. Un import d’oportunitat, en aprofitar la contínua caiguda del preu del cru, en el moment de l’operació menys de la meitat de la seva cotització en 1920: en una comparativa actual, el preu del cru havia passat del màxim en 1920 de 28,4 dòlars el barril als 13,7 dòlars en 1929. Aquest seria el resum pràcticament telegràfic de la transacció. L’estratègia dels Recasens per a fer-se amb concessions petrolíferes a Veneçuela, el gran actiu de la futura companyia CEPSA, ideada i creada per ells, demostra la seva excepcional perícia per a moure’s en entorns molt competitius. La inversió a Veneçuela tindria dos objectius. El primer d’ells, la compra de participacions en els jaciments explotats per la Lago Petroleum, assegurant-se així un mínim de producció sense el risc directe de l’exploració. I, d’altra banda, una visió clara
El Clúster TIC Sud i REDESSA impulsen els primers Premis TIC Catalunya Sud
Reus Empresa 18/06/2024 El Clúster TIC Catalunya Sud i REDESSA impulsen la primera edició dels Premis TIC Catalunya Sud amb l’objectiu de reconèixer, premiar i donar visibilitat a les empreses i projectes del sector tecnològic que han contribuït de manera significativa al desenvolupament econòmic, social i tecnològic de la regió de Catalunya Sud. S’estableixen cinc categories: Tecnologia disruptiva, Creixement i Expansió, Millor Start-up, Sostenibilitat i Tecnologia Verda i Lideratge Femení en Tecnologia. Els premis estan oberts a totes les empreses del sector TIC amb seu o delegació a la Catalunya Sud. El jurat estarà format per deu professionals referents en l’àmbit TIC, la formació, el sector públic i la societat civil del territori i es valoraran la innovació, l’impacte i valor afegit, la responsabilitat ambiental, el potencial de creixement i la diversitat de les candidatures. La convocatòria per presentar candidatures pot fer-se a través de la pàgina web de REDESSA, www.redessa.cat/premis-tic, i estarà oberta fins el 18 de juliol. El lliurament de premis tindrà lloc en una gala que es durà a terme a firaReus Events, el dia 18 de setembre, en una cerimònia en la qual el president de la Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España (APTE) i del Málaga Tech Park, Felipe Romera, oferirà la conferència inaugural. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que «aquests premis són una eina més amb la que volem potenciar la nostra marca de ciutat tecnològica alhora que fem un reconeixement a les iniciatives impulsades per les empreses tecnològiques en àmbits estratègics per la ciutat com són la innovació, la sostenibilitat, la igualtat i l’impuls de les start-ups». El clúster manager del Clúster TIC Catalunya Sud, Sergi Novo, ha remarcat que aquests premis «busquen reconèixer la capacitat d’innovació, impacte i lideratge d’un sector clau en el desenvolupament del territori i que aporta un gran valor afegit com a pol d’atracció de talent».
L’Ajuntament de Reus aposta per Reempresa per impulsar el teixit empresarial de la ciutat i evitar el tancament de negoci
Reus Empresa 17/06/2024 L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria d’Empresa, Ocupació i Formació, renova el conveni de col·laboració amb Reempresa per evitar el tancament de negocis a la ciutat i fomentar la transmissió empresarial. Aquest dilluns s’ha presentat en roda de premsa aquesta nova etapa que ha comptat amb el testimoni d’un cas d&rs quo;èxit de transmissió empresarial: el de l’històric Colmado Baró, que engega una nova etapa després de la reforma de la botiga i un reenfocament del negoci. La col·laboració entre l’Ajuntament de Reus, la patronal Cecot i la fundació Autoocupació a través de Reempresa, remunta a l’any 2013. Des dels inicis de la col·laboració, Reempresa ha evitat el tancament de més 69 empreses a la ciutat, generant una inversió induïda de més de 4,3 M d’euros i salvaguardant més de 172 llocs de treball. La renovació d’aquest servei significa fer un pas més en aquesta relació històrica i respon al fet que el teixit empresarial de Reus és considerat una peça clau en la vertebració del territori i per tant, hi ha un gran compromís en dedicar polítiques que evitin el tancament d’empreses i que afavoreixin, per altra banda, la creació i manteniment de l’activitat econòmica i dels llocs de treball que en depenen. Reempresa, amb el suport de la Regidoria d’Empresa, Ocupació i Formació, i a través del seu punt d’atenció a la ciutat, ubicat a les oficines de l’Antic Hospital, continua treballant per mantenir i enfortir el teixit empresarial del territori, preservant les empreses i donant valor a l’esforç invertit en la creació i el desenvolupament d’aquestes. Reempresa ofereix un acompanyament neutral i transparent a totes aquelles persones empresàries interessades en vendre un negoci en funcionament i a aquelles persones emprenedores que vulguin adquirir-ne un sense haver de començar des de zero. A més, els seus serveis no tenen cap cost per als usuaris i usuàries. El servei pretén oferir a les empreses cedents una alternativa al tancament de negocis en funcionament que no tenen una continuïtat més enllà del propietari actual; així com un nou camí per a les persones reemprenedores que vulguin començar una nova activitat o bé afegir-ne una de nova a un grup o negoci existent. Des de l’any 2013, 3 de cada 10 persones que han reemprès un negoci a Reus estaven desocupades, mentre que 6 de cada 10 persones estaven ocupades i 1 de cada 10 persones es trobaven en una situació laboral inactiva. Per altra banda, el preu mig de cessió de les empreses a Reus se situa entorn als 50 mil euros. Pel que fa al sector de les empreses, 9 de cada 10 compravendes s’han produït al sector serveis, hostaler o comerç, essent aquest últim el sector que més transaccions ha recollit, amb gairebé el 40% del total. A més, Reempresa ha atès a 200 empreses cedents a Reus que necessitaven assessorament per a la venda del seu negoci, i a 210 projectes reemprenedors. Els empresaris i empresàries que cedeixen els seus negocis a través del servei de Reempresa tenen l’oportunitat de recuperar la inversió, tant en matèria de treball com econòmic. Reempresa permet la continuïtat d’aquelles empreses que pateixen una manca de relleu i es converteixen en un símbol de garantia pel que fa al manteniment del teixit empresarial del territori. A més, amb els casos que ha gestionat Reempresa fins ara, s’ha constatat que tot i canviar de mans, una empresa pot seguir sent una referència en el seu entorn. Dades de Reempresa a Catalunya Des del 2011, Reempresa ha assolit més de 4.608 casos d’èxit a Catalunya, amb una inversió induïda total de 235,5 milions d’euros, salvaguardant més de 12.988 llocs de treball a tot el territori. Reempresa Reempresa és el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya. Una iniciativa de la patronal Cecot i d’Autoocupació amb el suport de l’Ajuntament de Reus. L’objectiu de Reempresa és impulsar i estructurar la transmissió d’empreses com a via de creixement d’activitat econòmica, evitant el tancament de negocis econòmicament viables i la destrucció d’ocupació. En total, a Catalunya hi ha més de 80 punts d’atenció del programa.
L’Ajuntament de Reus i la URV signen un protocol marc per contribuir al desenvolupament econòmic i social del territori
Reus Empresa 13/06/2024 L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès, han signat avui, 13 de juny de 2024, el protocol marc de col·laboració entre ambdues institucions per tal de plantejar projectes conjunts per al desenvolupament econòmic del territori en els propers quatre anys. En l’acte també ha estat present el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges. Aquest protocol vol donar impuls i promoure accions i projectes que es desenvolupin des dels diferents departaments de l’Ajuntament de Reus i de la URV en els següents àmbits: L’àmbit de la innovació i els projectes destinats principalment a assolir els objectius de l’Agenda Urbana 2030. En donar impuls a programes de formació, capacitació, gestió del talent i ocupabilitat, especialment en els sectors tecnològic, agroalimentari i de la salut. En el foment de la cultura emprenedora, la creació, el creixement i la consolidació d’startups i spinoffs al territori, així com en donar suport a programes d’incubació i acceleració. En posar en marxa programes de transferència de coneixement i les seves aplicacions, així com en la celebració d’esdeveniments que fomentin la cultura de la innovació i la transferència de coneixement. En donar impuls a la investigació aplicada destinada a resoldre problemes específics de la indústria o la comunitat i amb l’establiment d’aliances estratègiques per coliderar projectes transformadors sectorials i territorials. En donar impuls comú a estratègies i projectes en matèria de turisme i projecció de la ciutat, així com en l’àmbit de les relacions internacionals. En establir mecanismes de col·laboració en l’àmbit de la cultura, el patrimoni cultural (material, immaterial i arqueològic) i dels museus. En definir conjuntament plans i projectes en matèria de medi natural, promoció de la sostenibilitat, així com estratègies de transició ecològica, climàtica i descarbonització. En establir mecanismes de col·laboració en l’àmbit de la sanitat, la salut pública així com en la promoció de la salut. La URV i l’Ajuntament de Reus col·laboraran en aquests àmbits d’interès comú establint convenis específics quan s’escaigui i també es comprometen a intercanviar informació sobre les activitats d’interès mutu. L’alcaldessa de Reus, Sandra Gauita, afirma que la signatura del protocol «fa palesa la voluntat del Govern de Reus de plantejar projectes conjunts per contribuir al desenvolupament econòmic del territori, amb especial atenció a la ciència i la innovació, i que és un dels eixos d’aquest mandat com queda reflectit al nostre Pla d’Acció Municipal». El rector de la URV, Josep Pallarès, destaca la importàcia d’aquesta col·laboració que fa anys que existeix tot i que ara s’ha plasmat en aquest acord: «Teixir aliances amb les institucions és fonamental per potenciar, des del coneixement, el creixement econòmic i social del nostre territori, per generar sinergies i per acostar la universitat a les necessitats de la comunitat.»
L’Aeroport de Reus supera els 161.000 passatgers al maig
Reus Empresa 12/06/2024 L’Aeroport de Reus ha registrat durant aquest mes de maig 161.912 passatgers, un 17,2% més en comparació amb el mateix període de l’any passat. En l’acumulat dels cinc primers mesos de l’any, l’aeroport ha assolit un total de 272.123 passatgers, un 19,4% més que en els mateixos mesos de 2023. Al maig, l’aeroport ha arribat a un total de 2.374 operacions, una xifra un 29,9% més gran en relació amb els moviments d’aeronaus registrats durant el mateix mes de 2023. Des de principis d’any, el total de moviments d’aeronaus és de 8.859, un 11,2% més que en el mateix període de 2023. Aeroports d’Aena a Catalunya Respecte a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha arribat al maig a 4.992.580 passatgers i 31.593 operacions. Per part seva, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 217.724 viatgers i 2.390 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 5.683 enlairaments i aterratges i un total de 830 passatgers.
Josep Boule, el gran exportador de vins
Joan Antoni Domènech 12/06/2024 Si féssim una llista de grans empresaris reusencs de tots els temps, Josep Boule Moncet (Villecomtal, França, 1822 – Reus, 1895) hauria d’estar entre els cinc primers d’aquest teòric recompte. Difícil, en tot cas, assignar-li una posició concreta donada la competència. Un llistat que s’estreny si afegim aquells que van ser molt coneguts en la resta de l’Estat i fins i tot fora de les nostres fronteres. Després dels germans Recasens, Eduard i Francesc, Josep Boule seria l’empresari reusenc amb major renom a l’estranger. Així almenys ho testimonien les seves exportacions de vins a un bon nombre de països i la seva presència en fires internacionals. I podem assegurar que Boule era el gran hisendat de la ciutat a l’època: finques, solars i edificis, incrementaran el seu patrimoni en una carrera per adquirir actius pensant també en les generacions venidores de la seva família. En vida, Boule va guanyar fama de persona immensament rica. Fins i tot es va estendre la llegenda urbana que fixava l’origen de la seva fortuna en una gerra que Boule va trobar plena de monedes d’or: Si non è vero è ben trovato. I és que Boule té una biografia procliu a alimentar el mite. De família molt humil, el 1841 arriba a Espanya junt amb un grup de treballadors que es dedicaven a talar boscos i serrar la fusta. Aconsegueix, gràcies als seus estalvis, obrir un magatzem de fusta -el més important a la província de Tarragona-, empresa que li donarà fama i els suficients recursos per endinsar-se en el món del vi, la seva autèntica vocació. La progressió del negoci vinícola seria fulgurant. Adquireix una finca de 8 hectàrees i construeix el denominat Palau Boule, -actual Escola Maria Cortina-, que serà la seva residència privada i empresarial. La finca, que arribava fins al passeig Mata, albergarà les enormes dependències industrials, dissenyades pel mateix Boule, per la criança de vins: cups, botes i bocois amb capacitat per més de 50.000 hectolitres; una xifra que encara avui trobem descomunal. En vida de Boule es deia que aquestes instal·lacions eren les més grans d’Espanya del seu sector. Els vins de cal Boule traspassaran ràpidament les fronteres. Les seves exportacions, limitades inicialment a França i Anglaterra, ben aviat seran conegudes a Alemanya, Suïssa, Rússia, Dinamarca, Suècia, Noruega i Holanda, entre altres. I arribaran també a les colònies americanes. Boule va ser un pioner en l’exportació de vi negre a Anglaterra, l’Argentina i Brasil, mercats on fins a aquell moment només s’exportava xerès per part de cellers andalusos. Igualment, el nostre protagonista va ser un dels grans exportadors de vi del Priorat, fent créixer la seva fama a l’estranger. D’origen molt humil, Boule s’establirà a Reus provinent de França. Crearà una de les empreses de vins més famoses a l’època, cosa que li permetrà participar en un bon grapat d’empreses locals. Amb diferència, serà el gran hisendat reusenc del seu temps. Boule serà un exemple més d’un perfil característic d’empresari local del XIXI, molt actiu i participant en innumerables empreses nascudes a la ciutat: Banc de Reus, Gas Reusense, Compañía Reusense de Tranvías (el Carrilet), Refinería Catalana de Petróleo, entre altres. Però també en iniciatives de caràcter social i solidari, especialment en l’àmbit caritatiu. Boule aconseguirà, tot evitant l’ostentació, una de les coses més difícils per una persona d’èxit empresarial: ser famós i popular alhora. Potser per una certa obsessió alimentada pel seu origen, Boule invertirà gran part dels seus guanys en l’adquisició de finques al centre de la ciutat o en els seus marges, creant un enorme patrimoni. Així, per exemple, a més del Palau Boule, que ja hem comentat, tindria en propietat l’edifici del Teatre Fortuny, els terrenys que avui ocupa la plaça Llibertat, els masos que es convertiran en l’actual barri Niloga i la urbanització Mas Mayner, el Mas Quer (avui barri Fortuny), i un solar al carrer Llovera, on es construiria la casa Guardiola-Boule, entre altres finques i masos. El matrimoni Josep Boule- Isabel Oliva Bages tindrà cinc filles: Adelaida, casada amb Lluís Quer Cugat, Magdalena, amb Rafael Codina Ballester, Paula, amb Lluís Guardiola Sunyer, Isabel, amb Ramon Mayner, i Carolina, que moriria soltera. Un any abans de la seva mort, Boule vendrà (probablement va ser una cessió) el seu negoci d’exportació de vins al seu gendre Ramon Mayner Socies, casat amb la seva filla Isabel. La nova empresa es dirà Sucesores de José Boule: Mayner y Plá. La companyia continuarà sent molt activa al sector: entre 1906 i 1913 registrarà moltes i variades marques de vins. Mayner mantingué la propietat de l’edifici i finca del Palau Boule, que serà venut el 1932. Posteriorment, el 1933, la casa va ser convertida en clínica, dirigida pel doctor Josep Maria Aluja Pons, i en 1954 esdevindrà l’escola que coneixem actualment. A la mort de Boule, algunes necrològiques publicades als diaris es feien ressò que durant quaranta anys d’activitat havia exportat per valor de més de 100 milions de pessetes, o bé que al seu testament deixava cinc milions de pessetes repartits entre les seves filles i obres de beneficència. Gràcies a l’historiador Josep Cruset, coneixem detalls del testament de Josep Boule, en el que, a més dels detalls del repartiment del patrimoni, es redacta una voluntat que rares vegades es compleix, com va ser també en aquest cas: Boule volia deixar lligat legalment que tots els immobles que havia adquirit o construït continuessin en mans de les següents generacions de la família. I una curiositat: no va voler adoptar mai la ciutadania espanyola i va morir francès.
L’ajuda de Kit Consulting es podrà sol·licitar a partir del 18 de juny
Reus Empresa 11/06/2024 Red.es -entitat adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a través de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial- publicarà la convocatòria en els pròxims dies i estarà disponible a través de la web www.acelerapyme.es. El programa Kit Consulting, que s’emmarca en el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, és un compromís del quart pagament d’aquest Pla i compta amb un pressupost de 300 milions d’euros finançats per la Unió Europea a través dels fons NextGenerationEU. En la convocatòria es detallaran els requisits per a sol·licitar les ajudes, les obligacions que contreuen els beneficiaris, els imports màxims d’ajuda per cada categoria de solucions d’assessorament, la justificació, el pagament i control de la implantació de les solucions, entre altres matèries importants. La convocatòria compta amb un pressupost inicial de 150 milions d’euros ampliables i té per finalitat proporcionar un servei d’assessorament digital perquè les pimes puguin fer un pas més en la seva transformació digital. Bons de 12.000, 18.000 i 24.000 euros per a serveis d’assessorament L’ajuda es materialitza en un Bo d’Assessorament Digital que les pimes hauran d’emprar en la contractació d’un o diversos dels serveis d’assessorament dels quals es compon el Programa. Aquests serveis d’assessorament permetran a les pimes beneficiàries comptar amb un full de ruta per a avançar en la digitalització del seu negoci i continuar avançant en la seva transformació digital. En la convocatòria s’estableixen tres segments d’empreses en funció de la seva grandària i la quantia de l’ajuda per a cadascuna d’elles. Per al segment d’empreses d’entre 10 i menys de 50 empleats el bo serà de 12.000 euros, per al segment d’empreses d’entre 50 i menys de 100 empleats la quantia serà de 18.000 euros i per a les empreses d’entre 100 i menys de 250 empleats, l’ajuda serà de 24.000 euros. Les pimes beneficiàries hauran de destinar el bo d’assessorament digital de Kit Consulting a la contractació d’un o diversos serveis d’assessorament d’un catàleg compost per 10 categories de serveis en àrees clau en transformació digital: Servei d’assessorament en IA, servei d’assessorament en anàlisi de dades (bàsic i avançat), servei d’assessorament en vendes digitals, servei d’assessorament en processos de negoci o processos de producció, servei d’assessorament en estratègia i rendiment de negoci, servei d’assessorament en ciberseguretat (bàsic, avançat i preparació per a la certificació) i un servei d’assessorament “360” en transformació digital. La quantia màxima subvencionable per a cada servei és de 6.000 euros i s’estableix un mínim de 100 hores de treball per cada Acord de Prestació de Servei d’Assessorament formalitzat. Cada servei haurà de complir amb les activitats que es determinen per a cadascun d’ells en la convocatòria. Serà a partir del 18 de juny a les 11.00 hores quan les petites i mitjanes empreses puguin sol·licitar l’ajuda de Kit Consulting a través de la seu electrònica de Red.es (https://sede.red.gob.es) o a través d’un formulari automatitzat que també serà accessible des de la plataforma Accelera Pime (https://www.acelerapyme.gob.es/). El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el 31 de desembre de 2024 a les 11.00 hores. Red.es determinarà el segment al qual correspon la sol·licitud tenint en compte les dades del nombre de treballadors existents en el Règim General de la Seguretat Social i en el Règim Especial de Treballadors Autònoms o valent-se de qualsevol altre mitjà vàlid en Dret. Es comptabilitza la plantilla mitjana de treballadors dels últims 12 mesos anteriors a la data de la sol·licitud. Les ajudes són de concurrència no competitiva i s’atorgaran de manera directa i per ordre d’arribada, una vegada realitzades les comprovacions del compliment dels requisits exigits en la convocatòria. Una vegada es comprova que l’empresa compleix els requisits, es concedeix el bo d’assessorament digital. El beneficiari podrà consultar a www.acelerapyme.es el catàleg de serveis d’assessorament que ofereix el Programa i també el catàleg d’Assessors Digitals. Haurà de seleccionar un o diversos assessors amb els quals desenvolupar els serveis que millor s’adaptin a les necessitats del seu negoci i subscriure els “acords de prestació de serveis d’assessorament”. Terminis de formalització d’acords, prestació del servei i justificació La convocatòria recull que el termini màxim per a formalitzar el primer Acord de Prestació de Serveis d’Assessorament serà de 3 mesos a comptar des de la publicació de la concessió en la Seu Electrònica de Red.es. Per al segon acord i següents no aplica aquest termini, però la data màxima per a la presentació dels acords finalitzarà el 31 de maig de 2025 a les 23.59 hores. Per a poder adherir-se al Programa els Assessors Digitals hauran de complir els requisits mínims recollits en les bases del programa que es poden veure en aquest enllaç. Una vegada signat i validat l’acord entre la pime beneficiària i l’assessor digital, aquest té 3 mesos per a prestar el servei a comptar des de la data de validació de l’acord. Després de la prestació i una vegada que s’emeti la factura serà el moment en què ha finalitzat el servei. I després de la finalització, l’Assessor Digital haurà de justificar el treball realitzat tenint un termini màxim de 5 mesos per a això, i que comença a comptar des de la validació de l’acord. La presentació de la justificació només es podrà realitzar a través del formulari establert en la Seu Electrònica de Red.es i que, a partir del pròxim 22 de setembre de 2024, serà accessible a través de la Plataforma Accelera Pime. En aquest formulari s’indicaran els requisits i les evidències que s’hauran d’acreditar. Tramitació automatitzada i suport en la IA per a la justificació Kit Consulting comptarà amb un sistema de tramitació automatitzat innovador, amb eines de robotització i Intel·ligència Artificial per a reduir la càrrega burocràtica, disminuir el nombre de documents a presentar i escurçar els terminis de concessió. D’aquesta manera, les pimes podran sol·licitar l’ajuda sense aportar cap documentació. Kit Consulting contempla també la figura del “representant voluntari” que permet que qualsevol tercer, sigui persona física o jurídica, degudament autoritzada, pugui demanar la subvenció per compte