Reus Empresa

Un mar de petroli

Joan Antoni Domènech
19/06/2024
Antics pous de la Lago Petroleum Co. a Veneçuela.

 

Ja hem tingut l’oportunitat de donar algunes pinzellades de l’aventura en el sector energètic d’Eduard i Francesc Recasens, a la qual s’afegeix aquest capítol, un altre que abordarà l’activitat de Francesc Recasens a Tenerife, i un últim sobre la creació de la societat DISA. Al costat de Demetrio Carceller, el tècnic que els Recasens coneixerien en la monopolística CAMPSA i posteriorment contractarien per a la privada CEPSA, els germans Recasens estarien entre els protagonistes dels primers passos de la gran indústria petroliera estatal. En l’espai de dos anys, l’habilitat de Francesc Recasens, que de fet sempre portaria la part executiva en l’activitat dels germans en aquest sector, el portarà a protagonitzar alguns dels episodis més destacats d’aquesta activitat a l’Estat.

El juny de 1927 s’establia, a través de la creació de la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos S.A. (CAMPSA), el monopoli estatal en la importació i distribució i venda de derivats petrolífers. Una empresa que ajudarien a impulsar els Recasens, i de la qual serien accionistes. Recordem aquí que també els reusencs Joan i Gaietà Vilella van figurar entre els accionistes particulars més importants de la nova companyia, com a resultat de les compensacions arran de les expropiacions dutes a terme per l’Estat després de constituir-se el monopoli de CAMPSA, i que van suposar, en el cas dels Vilella, la integració de la seva refineria tarragonina, propietat de la seva societat Refinería Catalana de Petróleo.

Entre els seus objectius fundacionals, CAMPSA també tindria el de refinament de petroli. Transcorregut un any de la seva posada en marxa, no havia començat l’activitat refinera. Entre altres factors, s’argumenta que CAMPSA no veia que el consum de petrolis en el mercat espanyol fos prou atractiu per a posar en marxa un complex propi de refinatge. El fet de desestimar CAMPSA com a prioritat tenir una planta de refinament, va obrir la possibilitat que una societat privada ho fes. Ara bé, una refineria aliena al monopoli no podia establir-se en territori peninsular o a les Balears, àmbit restringit en favor de CAMPSA. Eduard i Francesc Recasens van veure en aquesta negativa una gran oportunitat. Les seves bones relacions amb el llavors ministre d’Hisenda, José Calvo Sotelo, els permetria llançar la idea d’una opció privada. Francesc Recasens convenceria a Calvo Sotelo de la necessitat de completar la política espanyola de petrolis amb empreses de caràcter privat, i ho va fer explicant-li al ministre com a argument principal que ells podien disposar d’una producció pròpia a Veneçuela. L’entrevista entre Francesc Recasens i Calvo Sotelo es duria a terme a la fi d’agost de 1929. A partir de llavors, i amb el ràpid vistiplau del Govern, el ritme seria frenètic. El 26 de setembre es constitueix a Madrid la Compañía Española de Petróleos S.A. Francesc Recasens serà conseller delegat, i a títol particular adquirirà 40 milions de pessetes en accions de la nova companyia. En 1930 CEPSA tindrà la seva pròpia refineria, que aixecarà a Tenerife, sent la primera empresa que duria a terme el procés de refinament a gran escala a Espanya.

I per què a Tenerife? Abans de concretar aquesta ubicació, CEPSA va plantejar instal·lar la refineria a l’estranger. En un primer intent es va pensar en Bogotà (Colòmbia). També en la Zona Franca de Barcelona, que oferia bones condicions fiscals: exempció en l’aranzel a la importació, entre altres beneficis. Suposem que l’opció Barcelona va quedar descartada per diversos motius que farien llarga l’explicació. Dins del territori espanyol únicament quedaven les àrees expressament excloses del monopoli de CAMPSA: Ceuta, Melilla i Canàries. Les condicions fiscals de les illes, amb els beneficis establerts per als ports francs, així com el trànsit de vaixells (Tenerife i Las Palmas eren a l’època els ports de major moviment de l’Estat), i un cert protagonisme en la ruta atlàntica del trànsit marítim, eren punts, entre altres, a favor seu.

Ja hem apuntat que un dels arguments que donava suport a la creació de CEPSA era la seva capacitat per a disposar de la matèria primera directament, assegurant així un subministrament continuat i una certa independència enfront de tercers. La garantia que Francesc Recasens li havia anunciat a Calvo Sotelo, el fet de poder disposar d’un segur proveïment, es va concretar en una operació de la qual tenim algunes versions no del tot coincidents, però que acaben en un mateix final.

Francesc Recasens, que ja s’asseia en una de les cadires del Consell d’Administració de CAMPSA, i actuant a través d’una empresa instrumental, el Crédito Nacional Peninsular y Americano (OLYPA), creada pels Recasens el gener de 1928 -del qual hem donat compte en un anterior capítol-, va comprar, en una negociació portada directament per ell, tots els actius a Veneçuela de l’empresa nord-americana Falcon Oil Co. La Falcon s’havia constituït dos anys abans i el que venia era una participació del 5% en la producció de la Lago Petroleum Co. en el Llac Maracaibo (4.100 barrils diaris, quantitat amb la qual quedaria coberta la meitat de les necessitats de proveïment diari que necessita Espanya en aquells moments) i un conjunt de concessions petrolieres en diversos estats veneçolans (156.000 ha). La inversió va ser de 65,7 millones de pessetes. Un import d’oportunitat, en aprofitar la contínua caiguda del preu del cru, en el moment de l’operació menys de la meitat de la seva cotització en 1920: en una comparativa actual, el preu del cru havia passat del màxim en 1920 de 28,4 dòlars el barril als 13,7 dòlars en 1929. Aquest seria el resum pràcticament telegràfic de la transacció.

L’estratègia dels Recasens per a fer-se amb concessions petrolíferes a Veneçuela, el gran actiu de la futura companyia CEPSA, ideada i creada per ells, demostra la seva excepcional perícia per a moure’s en entorns molt competitius.

La inversió a Veneçuela tindria dos objectius. El primer d’ells, la compra de participacions en els jaciments explotats per la Lago Petroleum, assegurant-se així un mínim de producció sense el risc directe de l’exploració. I, d’altra banda, una visió clara de futur en contemplar els possibles rèdits d’una exploració directa, o delegada. Per al segon propòsit, en l’immediat futur CEPSA crearia una empresa conjunta amb la Standard Oil of Nova Jersey. Els resultats de l’exploració de la nova societat van ser molt pobres, la qual cosa, amb el temps, va provocar que CEPSA s’anés desprenent de part de les concessions.

L’operació seria un exemple més de l’extraordinària sagacitat de Francesc Recasens, anticipant-se, una vegada més, en moviments sectorials de primer nivell. Recordem que, en competència amb CAMPSA -que tenia en l’estiu del 29 a un grup d’executius de viatge per a negociar adquisicions o drets d’explotació a Amèrica-, i especialment amb la Société Française de Pétroles, OLYPA serà qui adquirirà finalment les concessions veneçolanes, operació que es concretarà a l’agost del 29. OLYPA s’havia creat un any i mig abans, com hem vist, i CEPSA es construiria el 26 de setembre de 1929. Tots els actius petrolífers de OLYPA passarien a formar part de CEPSA. El major accionista empresarial d’OLYPA era el Banc de Catalunya i els seus accionistes particulars més importants foren Eduard i Francesc Recasens. Els Recasens entraven, doncs, per la porta gran en la nova petroliera impulsada per ells. El següent pas seria construir una refineria.

Tornem per un moment a les negociacions per a adquirir el petroli veneçolà. Els directius de CAMPSA intentaven tancar algun acord que els permetés poder garantir-se un subministrament de petroli. Durant el viatge programat que hem esmentat, una de les seves escales va ser a Veneçuela, on van estar valorant l’oportunitat de quedar-se amb els actius que acabarien en poder de OLYPA. I és que, pràcticament al mateix temps, Francesc Recasens mantenia converses a París amb la banca de negocis Harriman -encarregats de col·locar les concessions de la Falcon- . La memòria familiar dels Recasens guarda una versió d’aquest episodi, per al qual Francesc Recasens hauria aconseguit signar l’operació després de duríssimes negociacions amb Irving Rossi, delegat de la banca d’inversió a Europa, i tenint com a principal competència l’oferta de Société Française de Pétroles, segons hem apuntat. No sabem com va aconseguir sortir triomfador en aquesta operació Francesc Recasens, més enllà de l’oferta concreta, enfront de dos competidors de tant de nivell i molt més coneguts als Estats Units. Francesc Recasens faria encara un intent per tancar, el 1930, un contracte d’exploració a l’Estat de Texas (EUA), que va ser impedit pel govern de transició de Berenguer.

Fins a 1972, any en què CEPSA renuncia als seus actius a Veneçuela, tota la producció es destinarà a la refineria de Tenerife. Encara més, la negativa de CAMPSA de tenir la seva pròpia refineria, l’acabaria convertint en client de CEPSA. En 1930 se signaria un primer contracte per a subministrar 208.000 tones anuals de gasolines i altres derivats. CEPSA, la gran empresa energètica creada pels Recasens, acabaria triomfant fins a convertir-se en un dels referents mundials del sector.

Et podria interessar:

Campanya_Tot_a_Reus-20240712135630
La nova campanya de promoció del comerç local 'Tot a Reus' vol atraure els visitants que estiuegen a la Costa Daurada
descarga (20)
Els Vilella, fabricants de vidre
FOTO-FAMILIA-PREMIS-GANXET-PINTXO-2024-scaled
S’entreguen els premis als establiments guanyadors de la Ganxet Pintxo de Primavera 2024
històries empresarials reus empresa