Deu projectes reben l’acompanyament del programa intensiu d’assessorament de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació
Reus Empresa 6/6/2024 Una nova edició del programa d’acompanyament a l’emprenedoria que impulsa la Regidoria d’Empresa Formació i Ocupació va cloure aquest dimecres, 5 de juny de 2024, a la tarda amb la darrera sessió formativa i un petit acte de lliurament de diplomes a les persones emprenedores participants. Deu projectes de negoci han rebut enguany el programa intens iu d’assessorament per part de professionals experts en els diferents aspectes clau d’una empresa que ha constat de 14 hores de formació durant el mes de maig i juny. Amb aquest programa es faciliten eines i recursos per la creació d’una empresa i el desenvolupament del model de negoci com ara l’estudi de mercat, el desenvolupament de la idea de negoci i la incorporació de valors de sostenibilitat o les estratègies per comunicar. Els temes s’aborden amb dinàmiques motivadores i pràctiques perquè les persones participants les puguin traslladar als seus negocis i situacions individuals. Aquest itinerari és gratuït i està valorat en més de 1.500 euros. En el decurs de la cloenda, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, ha remarcat «la importància d’oferir aquestes formacions integrals, que treballen diferents aspectes cabdals a l’hora d’assolir l’èxit en una nova iniciativa empresarial i, a la vegada, també ens permet crear sinergies entre diferents projectes, gràcies al treball grupal que es duu a terme en aquest tipus de formacions. Unes formacions que complementen els assessoraments individuals i personalitzats que també duem a terme des de la regidoria i que se sustenten sobre els valors de sostenibilitat i d’impacte positiu en la societat. Tot plegat amb l’objectiu d’acompanyar l’emprenedor/a des de la idea inicial fins als primers anys d’impuls del negoci». Els projectes que hi han participat estan en el camí d’emprendre en diferents fases de la creació de l’empresa. La tipologia és ben diversa, des d’una pastisseria sostenible, un aparcament de caravanes, un gimnàs, una consultoria en gestió d’empreses o una assessoria jurídica a les zones rurals. Les sessions han tingut lloc cada dimarts i dijous de 15:00 h a 17:00 h a la sala del Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació ubicada a l’Antic Hospital. El Pla d’Acció Municipal 2024-2027 inclou aquesta acció amb l’objectiu de fer del Programa d’Acompanyament a l’Emprenedoria un programa de referència per les persones emprenedores i l’impuls de nous projectes a la ciutat.
Reus Energia: un pas decisiu cap a la transició energètica local
Reus Empresa 5/6/2024 El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, enalteix el projecte Reus Energia com un pas decisiu cap a la transició energètica a la ciutat. Amb orgull, Rubio destaca que des del 2023, Reus Energia ja està operant com a comercialitzadora d’energia. El camí fins aquí, afirma Rubio, «no ha estat senzill». En un sector complex i altament competitiu, el procés ha requerit temps i esforç. No obstant això, els resultats ja són evidents, amb diversos edificis municipals rebent energia de la pròpia comercialitzadora. Recentment, s’han adjudicat més kilovats per a l’instal·lació de plaques fotovoltaiques en diversos punts clau de la ciutat, com el Tecnoparc, el Mercat Central, el Pavelló Olímpic i l’Escola Rubió i Ors. Actualment, les instal·lacions disponibles permeten cobrir aproximadament el 20% del consum energètic dels equipaments municipals. L’objectiu de Rubio és elevar aquesta xifra al 70% abans de finalitzar el mandat el 2027. Mirant cap al futur, Rubio assenyala que la segona fase del projecte va més enllà del municipi, amb l’objectiu d’expandir Reus Energia per subministrar energia a altres municipis de l’entorn. Aquesta visió supramunicipal ja està prenent forma, almenys en el context d’un model de negoci emergent. Pel que fa al subministrament energètic a la població, encara no s’ha posat en marxa, però es preveuen proves pilot, com el cas del consumidor compartit al barri Gaudí. Rubio considera que abans de fer aquest pas, «és necessari observar com evolucionen les lleis que puguin beneficiar la capacitat d’autoabastiment i subministrament del sector privat». El projecte estrella de Reus Energia és la comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus, que entrarà en funcionament aquest estiu. Rubio revela que diverses empreses ja han mostrat interès a formar part d’aquesta iniciativa, tant amb com sense plaques solars. Amb 4,4 megavats instal·lats, aquesta comunitat es presenta com una de les més importants i potents d’Espanya. Així, Reus Energia no només està marcant la pauta en matèria de transició energètica a nivell local, sinó que també es posiciona com una iniciativa amb potencial per influir en el panorama energètic nacional.
Un intent d’empresa periodística local
Joan Antoni Domènech 4/06/2024 La tradició de publicacions de premsa periòdica a Reus ha sigut històricament una de les més significatives de Catalunya, especialment des dels seus orígens, amb el Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus (1813), fins a l’any 1939. Desenes de capçaleres van néixer a Reus amb enfocaments molt diferents: diaris d’informació general, setmanaris, revistes de periodicitat variable; amb temàtiques centrades en la política, esport, religió, humor, fins a mitjans estrictament sectorials professionals. Com a nota al marge, cal apuntar que, encara que força amplia, no tenim informació completa del catàleg de tots aquests mitjans, i, des d’un punt de vista empresarial, és molt escàs i poc estudiat l’àmbit accionarial d’aquests. Contrasta aquesta gran producció amb el fet de l’escassetat de públic lector a l’època. Per fer-nos una idea, per exemple, l’any 1836 el 60% dels 25.000 habitants de Reus eren analfabets. Però és que al cap d’uns anys, el 1860, el número dels que no sabien ni llegir ni escriure, puja fins al 70%, amb una població llavors de 27.250 habitants. Com ens dirà Pere Anguera, un fenomen que s’explica pels efectes del procés d’industrialització que obligava a les classes populars a extensíssimes jornades laborals sense cap opció a l’educació. L’apropament a la premsa era, doncs, molt limitat, més enllà de les classes benestants i alguns professionals qualificats. Aquest índex d’analfabetisme es quedarà, en la millor data que disposem relativa al període d’abans de la Guerra Civil, en un 21,8% registrat el 1934. Com arreu, a partir de la postguerra, la producció de capçaleres de diversa periodicitat a Reus va disminuir dràsticament, encara que va haver-hi exemples de certa durabilitat, però encotillats en les seves temàtiques i expressió, absolutament tutelades pel règim. I el que no hi havia era un periòdic diari. Aquest paper se’l reservava la Premsa del Movimiento, sobretot fora de les grans capitals, gràcies a la confiscació acabada la comtessa dels diaris tradicionals locals que hi havia a cada província. En el cas de Tarragona va ser el Diari de Tarragona, reconvertit en Diario Español, que va comptar al principi amb una petita delegació a Reus, al carrer Monterols, més aviat simbòlica. Amb l’adveniment de la democràcia, els diaris provincials van acabar desapareixent o es van subhastar. Va haver-hi un intent, el 1952, d’un grup de reusencs que volien intentar editar una altra vegada el Diari de Reus, però aquesta capçalera va quedar en mans del Diario Español. En canvi, van poder editar un setmanari, Reus, semanario de la ciudad. El Diario Español va pasar el 1984 a mans d’un grup d’empresaris i professionals tarragonins encapçalats per Luis Sánchez- Friera, que controlava la majoria del capital a la societat editora Promotora Mediterránea de Informaciones y Comunicaciones SA (Promicsa). L’editora va substituir la capçalera Diario Español per Diari de Tarragona. A la dècada dels 90 Promicsa va estudiar la possibilitat de fer un diari propi i independent a Reus, que es diria Diari de Reus, nom que tenia registrat l’editor del Diari, com herència inclosa en l’adquisicó del Diario Español, segons hem vist. Es va arribar a dissenyar una maqueta del futur tabloide. Encara més: pretendrà ubicar la nova redacció en un local propietat de Promicsa al carrer de Sant Esteve, on hi va haver una popular discoteca. Finalment, l’editor va aparcar la idea tenint en compte la forta presència del Diari a Reus i el Baix Camp, amb una àmplia delegació al carrer Llovera i un bon grapat de periodistes i comercials, amb millores com la introducció d’un disseny de portada diferent de l’edició general, amb contingut més local, i gran aposta per les promocions. Hem d’apuntar aquí que Promicsa va voler també crear la seva pròpia televisió local. Així, el 1997 creà la societat Promicsa Televisió, SL; una proposta que es preparava per poder accedir a la implantació de les televisions amb llicències municipals i, també, per treballar de forma independent. Durant el mandat de Josep Abelló com a alcalde, Promicsa Televisió es va presentar al concurs de la televisió local de Reus, un projecte que comptaria amb un suport econòmic important per part de l’Ajuntament. L’opció presentada per Promicsa Televisió no tindria viabilitat enfront de la dels actuals propietaris de Canal Reus Televisió, que s’havia treballat de molt abans, amb l’impuls de l’accionariat de periodistes locals ben coneguts. Serveixi l’anterior com a exemple de la força de la societat editora del Diari de Tarragona que, d’alguna manera, feia molt difícil qualsevol alternativa local, almenys en format paper. I quan van sortir a escala provincial, no es van poder consolidar: Catalunya Sud o Nou Diari, per exemple. La gran tradició de publicacions periòdiques a Reus, una de les més importants a Catalunya, es trencaria a la postguerra. La possibilitat de fer un diari amb capital local no va aparèixer fins al 1976, un ambiciós projecte que va quedar en res. Però Promicsa recuperaria la seva idea d’un diari amb seu a Reus, mitjançant la capçalera Aquí. El projecte tindria una vida curta (2006-2009). l’Aquí era un gratuït editat de dilluns a divendres amb tiratges que van anar dels 20.000 als 40.000 exemplars diaris en la seva última etapa. Dirigit per Lluís Conzàlez, el periòdic va treballar bé la seva independència formal i de continguts, bàsicament enfocats a Reus i Tarragona. La falta de continuïtat, més enllà d’una crisi general que ja es feia present, es podia argumentar per les seves tarifes publicitàries que el feien poc competitiu, element clau en un mitjà gratuït. I hauríem d’afegir segurament que tant els lectors, però especialment les institucions i anunciants privats, van albirar que el nou mitjà era una mena d’apèndix del Diari o, si més no, del mateix propietari. L’empresa editora, Editorial Baix Camp SL, es va dissoldre una vegada suspesa l’edició. El cas és que la societat reusenca, tan forta a l’hora de llançar iniciatives empresarials, va ser incapaç de crear el seu propi mitjà diari d’informació arribada la democràcia. Fins i tot, un pretès establishment local, criticaria al Diari,