Televisors amb marca local
Joan Antoni Domènech 14/05/2024 Ens hem ocupat en aquestes pàgines de la molt àmplia activitat empresarial en diversos àmbits d’una branca de la família Rodríguez, la protagonitzada per un membre de la tercera generació: Andreu Rodríguez Valveny. Image Quest va ser una gran fàbrica de televisors a la seva època; un exemple més de la capacitat emprenedora d’un dels braços de la família Rodríguez, fundadora de Virginias. Rodríguez Valveny decideix obrir pel seu compte noves iniciatives empresarials, una vegada la família ven a Tabacalera la societat Dirsa el 1984, propietària de la cadena de supermercats Preko. La venda a la multinacional espanyola va procurar uns ingressos de 9.000 milions de pessetes. Amb una part d’aquests ingressos, el 1985 es crea Data Logic, ja independent del grup familiar, i que comandarà Rodríguez Valveny. Hem dedicat un capítol a l’aventura empresarial d’èxit d’aquesta empresa i la seva cadena BEEP, fins a la seva venda final el 2019 a la companyia GAEA Inversión. En aquest mateix sector, Rodríguez Valveny juntament amb altres accionistes decideix a principis de la dècada dels 2000 muntar una fàbrica de televisors de pantalla plana que també produiria pantalles per a ordinador. El primer pas va ser buscar una ubicació a Reus. El lloc triat serà un gran solar al costat de Data Logic en el qual tenia previst aixecar un complex fabril la tèxtil Pich Aguilera, terreny, propietat d’INCASÒL. Com aquesta operació no es va dur a terme, els gestors de Image Quest van veure una oportunitat. Però la intervenció llavors de l’Ajuntament, que va pretendre negociar les condicions i va acabar comprant el solar a INCASÒL, amb la intenció de llogar-lo, va frustrar l’operació. L’oportunitat definitiva estava a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a les instal·lacions ben equipades de la planta que Hewlett-Packard (HP) havia abandonat recentment després d’uns pocs anys de produir impressores. L’Ajuntament, propietari de la nau oferia tota mena de facilitats. Així, en 2002 s’inicia la producció de Image Quest a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. La branca de la família Rodríguez capitanejada per Andreu Rodríguez Valveny va emprendre un camí d’èxits empresarials amb iniciatives de renom: Data Logic (Ticnova), Big Drum Ibérica i Oulet PC, serien alguns exemples, als quals hem d’afegir la fàbrica de televisors Image Quest. Imatge Quest es va estructurar com una societat filial de la companyia Sorma, que a la vegada ho era de Reus Building, companyia que compartia accionistes amb Ticnova. La fàbrica començarà produint monitors d’ordinador i pantalles planes per a televisors, llavors una autèntica revolució al sector. En aquells dies, una llei europea gravava la importació directa de televisors plans, per la qual cosa les grans multinacionals decideixen aliar-se amb empreses locals per a acoblar els components dels seus televisors. Hyundai Electronics serà el proveïdor principal de pantalles de Image Quest, amb les quals es produiran televisors i monitors d’ordinador al costat d’altres peces importades. L’èxit de vendes no es va fer esperar, amb una producció de 200.000 unitats a l’any, l’empresa arribarà a facturar en un bon exercici una mica més de 100 milions d’euros, donant ocupació a 300 persones. No obstant això, l’esdevenir de l’empresa no anava a ser tan satisfactori com prometien els seus primers anys. La divisió de Hyundai dedicada a aquest sector, Hyundai Electronics, acaba pràcticament feta fallida, i és venuda. Image Quest substitueix aquest proveïdor per Sharp, que ja tenia una fàbrica a Sant Cugat. Precisament, amb Sharp arriba el millor moment per la companyia, que s’afegia a la producció que pràcticament des del principi feia Image Quest de televisors Westinghouse per a la cadena d’electrodomèstics Miró. En 2007 Image Quest tanca un contracte en paral·lel amb Sony, obrint una nova línia de producció a la fàbrica. Image Quest fabricarà també la seva pròpia marca de televisors: Teco. La fàbrica de l’Hospitalet serà codirigida per Carles Rovira i Albert Colom. La intensa i molt productiva trajectòria de Image Quest acabarà finalment tenint una curta vida: tancarà les portes el desembre de 2008, als inicis d’una gran crisi general, i amb l’efectiva deslocalització de la producció de Sharp a Espanya, traslladada a Polònia, sumada a la caiguda de comandes de Sony. Es queda la seva memòria com una peça més del catàleg empresarial d’èxits d’una branca de la tercera generació dels Rodríguez.
Aena adjudica la remodelació de la plataforma de l’Aeroport de Reus per 8,7 milions d’euros
Reus Empresa 14/05/2024 Aena ha adjudicat les obres de remodelació de la plataforma de l’Aeroport de Reus per 8.705.000 euros, que inclouen, a més, altres actuacions de millora i actualització a les instal·lacions de l’aeroport. L’objectiu dels treballs és la millora de la capacitat portant de la plataforma de l’aeroport, per continuar garantint l’òptim servei de l’operativa i la seguretat de les aeronaus. En concret, es demolirà i reconstruirà la pavimentació dels llocs d’estacionament de l’1 al 7, aquells situats entre la terminal i la torre de control i destinats principalment a aerolínies comercials. Aquesta remodelació inclou la preparació de la plataforma per al subministrament elèctric a 400 Hz a les aeronaus dels llocs d’estacionament. Gràcies a aquest subministrament elèctric a 400 Hz, les aeronaus podran utilitzar l’energia renovable que els subministri l’aeroport, contribuint d’aquesta manera a la reducció d’emissions durant el seu pas en l’aeroport, així com a la descarbonització i la sostenibilitat de l’aviació. Les actuacions també suposaran la implantació d’un nou tram de col·lector principal de drenatge a la zona de plataforma. Així mateix, s’adequaran els vials per als vianants amb rampes que garanteixin l’accés a les persones amb mobilitat reduïda. Aquesta inversió s’emmarca en el procés de millora contínua que Aena duu a terme a la infraestructura, pel qual ja va modernitzar l’edifici terminal, amb una inversió d’11,6 milions d’euros, durant l’anterior període regulador. Els treballs, que han estat adjudicats a l’empresa Abaldo, tenen un termini d’execució de 20 mesos i s’han programat perquè siguin compatibles amb l’activitat aeroportuària, permetent el funcionament de l’aeroport durant el seu transcurs, i es garanteixi la seguretat de les operacions.
REDESSA Viver estrena un programa d’activitats per als usuaris del centre d’empreses
T.E. 14/05/2024 El programa d’activitats que s’ha començat a oferir a REDESSA Viver està impulsat per la Comunitat REDESSA, una iniciativa centrada a oferir serveis de valor afegit com ara activitats saludables, de networking, culturals i esdeveniments per als professionals de les empreses instal·lades als centres de REDESSA. Aquesta oferta ja està en marxa a REDESSA Tecno. Pel que fa a les activitats de networking, el programa comptarà amb iniciatives com el Cafè & Netweaving, on una empresa de REDESSA VIVER exposarà les seves necessitats i els altres professionals assistents podran compartir idees, contactes o possibles sinergies que els puguin ajudar. També es posaran en marxa els Expert Talks, amb xerrades d’empreses de l’ecosistema de REDESSA, i sessions de coaching d’equips adreçades a pimes i micropimes, amb la finalitat d’ajudar-les a millorar les seves habilitats i el treball en equip. Pel que fa a les activitats per fomentar l’estil de vida saludable, setmanalment els usuaris de REDESSA Viver tindran a la seva disposició fruita fresca procedent dels Mercats de Reus, tal com ja s’està duent a terme al Tecno. A més, en les properes setmanes s’han programat sessions de ioga, d’alimentació saludable i un tast de vins en col·laboració amb els Cellers Unió. Finalment, els professionals del Viver també poden participar en les sortides culturals gratuïtes organitzades per la Comunitat REDESSA a espais emblemàtics de la ciutat, entre d’altres. En paraules del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «continuem ampliant l’oferta de serveis i programes per seguir augmentant el valor afegit dels nostres centres d’empreses. Uns 1.500 professionals hi treballen cada dia i la nostra aposta és oferir molt més que un espai físic on treballar». A totes aquestes activitats s’hi sumen serveis com el recentment estrenat Racó de Lectura, un espai adreçat als professionals que treballen en aquest centre on hi podran trobar llibres de temàtiques vinculades al món de l’empresa i la innovació.
Daniel Rubio: «El projecte Reus Energia ens situa en el mapa de la transició energètica a escala estatal»
Reus Empresa 14/05/2024 L’empresa municipal comercialitzadora i productora elèctrica Reus Energia continua per bon camí aquest 2024. Així ho explica el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio Angosto, el qual detalla que l’objectiu de tancar el mandat l’any 2027 amb un 70% d’autoabastament energètic als equipaments municipals. Un altre dels punts de millora en els quals es treballa des de Reus Energia és en mantenir el cost de la corba de demanada durant la nit mitjançant projectes d’emmagatzematge i de producció d’energia «que ens permetrien abastir-nos en dies i, sobretot, en franges horàries no solars». Tot plegat passa per «un replantejament», i un dels reptes de Reus Energia és veure «com traslladem la corba de producció solar a les corbes de consum, i això passa per nous mètodes amb bateries de grans dimensions o sistemes d’acumulació». «Tot plegat significaria una reducció del cost», comenta Rubio. Així mateix, però, des que Reus Energia es troba facturant, a partir del novembre de 2023, mantenen un terme mitjà d’estalvi mensual d’entre 60.000 i 70.000 euros. En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient esplaia que «estem veient que el marge d’estalvi d’energia és molt major del que ens havíem imaginat» i afegeix que «és un projecte que ens situa en el mapa de la transició energètica a escala estatal». L’aposta de Reus Energia continua en ferm i recentment s’han adjudicat més kW per la instal·lació de plaques fotovoltaiques al Tecnoparc, Mercat Central, Pavelló Olímpic i l’Escola Rubió i Ors. Daniel Rubio és conscient que «una de les línies més interessants és tenir una mirada una mica més supramunicipal, que Reus Energia no només pugui comprar energia per a la ciutat de Reus, sinó que municipis del nostre entorn. Aquest objectiu va agafant cada vegada una mica més força, com a mínim en el marc d’un model de negoci. El que encara no s’ha iniciat és el possible subministrament a la població. Es faran, però, algunes proves pilot com el cas del consumidor compartit al barri Gaudí, que actualment es troba pendent de sortir a licitació. No es tracta d’una fita senzilla, la de subministrar a la població. Daniel Rubio no hi tanca la porta, però considera que «hem de veure com avança el desplegament de lleis que ens puguin beneficiar per poder-se abastir i subministrar al sector privat. La comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus El projecte estrella de Reus Energia és la comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus. Daniel Rubio confirma que entrarà en funcionament entre el juny i el juliol d’enguany. Es farà la comercialització d’aquesta energia en el marc de la mateixa comunitat. Sempre valorant l’entrada de possibles nous membres. Estem veient que el marge d’estalvi de Reus Energia és molt major del que ens havíem imaginat El regidor de Medi Ambient treu pit que la comunitat energètica d’Agro-Reus és una de les més importants i potents d’Espanya, amb 4,4 megawatts instal·lats. La comunitat energètica preveu una segona fase per la integració d’altres empreses que s’hi vulguin adherir. «És una comunitat energètica oberta i voluntària, sempre ho hem dit», expressa Rubio. Tot i això, fins que no es trobi en marxa i es conegui la seva producció, la demanada i els excedents no es plantejarà l’entrada d’altres agents. L’estalvi a escala mediambiental de la comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus significarà més d’un 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La sequera i les obres de l’EDAR El tema de la sequera és un altre dels que preocupa a la ciutadania. «Històricament, Reus sempre ha combatut la sequera i, de fet, la ciutat està per sota dels consums que marca el pla de la Generalitat actualment», exposa Daniel Rubio. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Reus treballa en la recuperació de pous i minats i, de fet, ja se n’han incorporat tres a la xarxa d’aigües de la ciutat amb l’objectiu de gestionar l’aigua a través de recursos propis. «Com més dependents som de l’abastament extern, més estem en mans de preus que són molt més cars que la gestió dels nostres propis recursos», rebla Daniel Rubio Angosto. Així, el regidor del consistori reusenc detalla que «no ens plantegem la renúncia de cap concessió, el que sí que veiem és que només dependre de l’aigua del riu Ebre té uns riscos. Per tant, com més aigua de quilòmetre 0 tinguem, menys dependents serem i el fet de tenir un abastament plural redueix els riscos». L’Ajuntament de Reus treballa en diversos projectes de pous i minats i, a talla d’exemple, els projectes de l’Aeroport i del barri Fortuny es posaran en marxa entre el 2024 i el 2025. Existeix un pla d’inversions d’uns 3 milions d’euros per recuperar pous i minats amb l’objectiu que no siguin només per aigua de rec, sinó també potable. L’estalvi a escala mediambiental de la comunitat energètica del polígon d’Agro-Reus significarà més d’un 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’objectiu de l’àrea de Medi Ambient és que, a quatre anys vista, el 100% de l’aigua de rec de la ciutat sigui a través de pous i minats, d’aigües que no són aprofitables per l’ús de boca. En els darrers mesos, Unió de Pagesos reclama al Govern que les obres de l’EDAR de Reus es facin per la via d’urgència. Els agricultors asseguren que no poden esperar fins al 2026 perquè la sequera ja haurà matat tots els arbres. Rubio explica que participen de la comissió de seguiment de les obres, amb reunions periòdiques i que també s’han trobat amb l’ACA per posar fil a l’agulla. Malgrat tot, considera que és complicat reduir el temps d’execució, encara que 14 mesos ho considera «excessiu, però les regles del joc les marquen l’ACA i la Generalitat». Continuar augmentant els índexs de reciclatge En matèria de reciclatge, el 2023 les dades indicaven que l’increment per part de la ciutadania havia estat lleugerament superior, però lluny de les xifres marcades per la Unió Europea. Per Rubio, cal incidir amb la prevenció de residus, amb la bona
L’Aeroport de Reus supera els 100.000 passatgers a l’abril
Reus Empresa 13/05/2024 El trànsit de passatgers per l’Aeroport de Reus ha crescut un 31,5% aquest més d’abril respecte a fa un any, amb un total de 101.970 persones registrades, segons les dades fetes públiques per l’ens públic Aena. En l’acumulat dels quatre primers mesos de l’any, per l’aeroport reusenc han passat 110.211 passatgers, un 22,9% més que en els mateixos mesos de l’any passat. Durant l’abril també s’ha incrementat el nombre d’operacions, que ha arribat a les 2.227, una xifra un 34,2% més alta en relació amb els moviments d’aeronaus registrats en el mateix mes de 2023. Des de principi d’any, el total de moviments és de 6.475, un 5,7% més que en el mateix període de 2023.
10 start-ups accedeixen a la 4a edició de la Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA
T.E. 9/5/2024 La Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA arrenca aquesta setmana la seva 4a edició amb 10 start-ups seleccionades, de la vintena de projectes que han sol·licitat accedir-hi. Pel que fa als sectors d’activitat, gairebé la meitat dels projectes estan relacionats amb la vertical foodtech o de tecnologies alimentàries, vinculades al Hub Foodtech & Nutrition. El turisme, el sector audiovisual, la salut o el màrqueting i serveis són altres sectors representats. La Incubadora TIC i Foodtech de REDESSA té l’objectiu de continuar donant impuls i facilitar l’accés al mercat a projectes de base tecnològica que puguin tenir impacte al territori, especialment aquells vinculats al sector agroalimentari. En aquests anys, més de 100 start-ups han sol·licitat formar-ne part i d’aquestes, més de 40 han accedit al programa d’incubació. Pel que fa a la darrera edició, les empreses participants han creat 10 llocs de treball i han facturat més d’1 MILIÓ D’€. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges «som referents en la incubació de projectes i les dades de facturació i de creació de llocs de treball de la Incubadora posen de manifest l’encert de la posada en marxa d’aquest servei de REDESSA. Continuarem treballant en aquesta línia per tal de facilitar l’accés al mercat als projectes de base tecnològica, escalables i que puguin tenir impacte a la ciutat i al territori». Respecte al grau de desenvolupament de les start-ups participants, gairebé la meitat dels, un 40%, tenen el seu producte en fase de comercialització al mercat, un 30% tenen ja un producte mínimament viable, i el 30% restant es troben en un estat incipient on només tenen la idea o una versió beta del projecte. Aposta per noves opcions de finançament i per les habilitats directives En aquesta 4a edició, el programa de la Incubadora TIC i Foodtech aprofundirà especialment en la vessant del pla de vendes i les vendes online, així com en l’acompanyament a la inversió, amb una aposta per la cerca de noves opcions de finançament. El procés d’incubació de projectes té format híbrid i consta de diferents activitats, entre les quals destaquen: un bootcamp formatiu, mentories personalitzades, seminaris d’habilitats directives, presentacions efectives i storytelling, xerrades d’experts en màrqueting, aspectes legals, fundraising, ajuts i inversió pública, entre d’altres i jornades de networking entre participants de totes les edicions. Algunes d’aquestes activitats estaran obertes als professionals dels centres d’empreses que formen part de la Comunitat REDESSA. Com a novetat d’enguany, s’ha inclòs una programa d’acceleració per a start-ups d’anteriors edicions, en la qual hi participaran 5 projectes per donar un impuls i potenciar el creixement de l’start-up. A més, per als projectes de la vertical de Foodtech es potenciarà la interacció amb els agents vinculats al Hub Foodtech & Nutrition: les empreses adherides, els centres de recerca (EURECAT, IRTA, IISPV, etc.) i la Universitat Rovira i Virgili. Pel que fa a les start-ups que accedeixen a la Incubadora TIC i Foodtech en aquesta edició són: Start-ups Foodtech: Hidrotechs: Desenvolupament d’un sistema que facilita i promou l’autocultiu de verdures a casa mitjançant una aplicació de suport que gestiona aspectes com el calendari de cultiu, la petició de llavors, etc. Melius Organics: Suport a les empreses farmacèutiques i agroquímiques per desenvolupar nous principis actius, reduint el cost i el temps de desenvolupament. NextReef Ecosystems: Solucions per a fomentar la protecció, la recuperació i la regeneració de la biodiversitat marina de manera natural. Investigació de noves tecnologies agroalimentàries per al cultiu d’espècies destinades al consum animal i/o humà. Planet Biotech: Desenvolupament i comercialització de productes per a l’agricultura sostenible, dissenyats per a mitigar els efectes del canvi climàtic accelerat. Start-ups TIC: EO! Easy Ordering: Software TPV basat en el núvol i tecnologia NFC, amb funcionalitat d’Order & Pay que optimitza el servei en el sector de l’hostaleria. Relaya: Sistema innovador de cartes digitals que transforma l’experiència dels usuaris d’hotels, restaurants i cafeteries. Good Projects i Music and views: Productora audiovisual que impulsa la plataforma de música Music and Views. Salou TV: Solució tecnològica basada en la TV convencional per poder fer TV en streaming a escala de creadors de continguts o empreses. Neuroresolving: Desenvolupament d’un tractament innovador per a lesions i malalties del sistema nerviós central. Jointure: Plataforma digital que automatitza els processos per a fer col·laboracions entre marques. La 4a edició de la Incubadora TIC finalitzarà al mes d’octubre amb el Demo Day, durant el qual, les start-ups presentaran el seu projecte a potencials inversors i socis comercial.
La Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació posa en marxa una nova edició del programa d’acompanyament a l’emprenedoria
Reus Empresa 9/5/2024 La Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, mitjançant el Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria ubicat a l’Antic Hospital, organitza aquest mes de maig una nova edició del Programa d’Acompanyament a l’Emprenedoria. El programa té l’objectiu d’oferir eines i coneixements claus en el moment de crear i desenvolu par una empresa. D’altra banda, té la voluntat que les noves persones emprenedores trobin un acompanyament que els ajudi a fer néixer els seus projectes. El programa s’estructura en set sessions d’assessorament adreçades a grups reduïts i centrades en els diferents àmbits a tenir en compte a l’hora de crear un negoci. Aquestes sessions són impartides per professionals experts en diverses qüestions claus com són el desenvolupament de la idea de negoci, el pla econòmic i financer, l’estudi del mercat o la comunicació per arribar als clients. Els temes s’aborden amb dinàmiques motivadores i pràctiques perquè les persones participants les puguin traslladar als seus negocis i situacions individuals. Aquest itinerari complementa l’assessorament individual i més genèric que es porta a terme des del Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria. Les persones interessades poden escollir les sessions a les que volen assistir ja que no cal inscriure’s a l’itinerari complet. L’itinerari és gratuït i valorat en més de 1.500 euros. Aquestes es fan des de les 15h fins a les 17 h, i cal fer inscripció prèvia a inscripcions.reus.cat/itinerariemprenedoria1 El programa previst és el següent: 13/05/24 Reflexions per abans d’empendre. Xavier Plana 16/05/24 Posem una mica d’ordre als números: les claus del Pla econòmic i financer. Josep Maria Vallvé 21/05/24 Valida la teva idea de negoci amb el Model Canvas. Estela Pinyol 23/05/24 L’Estudi de mercat. Com conéixer el meu mercat i saber si el meu producte o servei encaixarà. Amanda Figueras 28/05/24 Formes jurídiques, diferències i fiscalitat per a noves empreses. Cristina Budi 30/05/24 Estratègies per comunicar. Com arribem al nostre client? Bibiana Villa 04/06/24 Com incorporar valors de sostenibilitat al teu model de negoci. Inma Vázquez El Pla d’Acció Municipal 2024-2027 inclou aquesta acció amb l’objectiu de fer del Programa d’Acompanyament a l’Emprenedoria un programa de referència per les persones emprenedores i l’impuls de nous projectes a la ciutat.
L’Institut d’Horticultura i Jardineria, primer centre de formació professional integrada de Reus
Reus Empresa 8/05/2024 El Consell de la Formació Professional de Reus, l’ens de consens i participació entre els sectors educatiu, social i econòmic que té l’objectiu de recollir les necessitats i punts de vista dels agents implicats per a millorar la formació professional a Reus, ha estat informat avui, 8 de maig de 2023, de la formalització del conveni de col·laboració entre l’IMFE Mas Carandell i l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus perquè aquest darrer funcioni com a centre de formació professional integrada en el marc del nou sistema de Formació Professional FP CAT. L’institut es converteix així en el primer centre de formació professional d’aquestes característiques de Reus i un dels primers de Catalunya. El centre serà referent en la formació de la família professional i del sector productiu agrari i en la gestió integrada de la formació professional al llarg de tota la vida, des dels 16 als 67 anys. Es tracta, precisament, d’un sector molt arrelat a l’economia i el sistema productiu de Reus i el Baix Camp, pel que garantir la formació i la certificació de coneixements en matèria agrària durant tota l’etapa productiva de la ciutadania és una aposta clara per la millora i evolució del sector agroalimentari. La col·laboració entre les dues entitats dona resposta a les necessitats formatives de la ciutadania i de les empreses i per donar una visió integral del tres serveis bàsics que ofereix d’acord amb el marc normatiu de la nova llei de formació professional. Aquests tres serveis bàsics són: Formació professional de grau A,B,C i D i de diferents nivells Avaluació i acreditació de competències professionals Informació, orientació i assessorament per a la trajectòria formativa i professional de persones, empreses i institucions L’INS Horticultura i Jardinera de Reus i l’IMFE Mas Carandell son dues entitats que porten treballant conjuntament des de fa molts anys. L’INS com a centre autoritzat pel Departament d’Educació i l’IMFE Mas Carandell com a entitat autoritzada del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Altres punts de l’ordre del dia del Consell de la Formació Professional de Reus han estat la valoració de la darrera edició de la fira de la formació professional Camins d’FP i el seguiment de les propostes sorgides dels grups de treball de l’anterior Consell. Sistema FP CAT Els centres de formació professional integrada es conceben com una realitat al servei de la ciutadania i dels sectors productius i han de contribuir a la qualificació de les persones adaptant-se a les seves situacions i expectatives professionals. Així mateix pretenen atendre les necessitats de qualificació immediates i emergents del teixit productiu, ser una referència orientadora per al teixit productiu i formatiu del seu entorn, facilitar la integració de les ofertes de formació professional així com la presentació dels altres serveis bàsics i convertir-se en un instrument per a programes d’innovació en l’àmbit de la formació professional a Catalunya.
Francesc Recasens, empresari a Tenerife
Joan Antoni Domènech 7/05/2024 Com sabem, la creació de la companyia CEPSA en 1928 i la posterior refineria a Tenerife en 1930, la primera que es va aixecar a l’Estat, és la més destacada empresa en l’àmbit energètic d’Eduard i Francesc Recasens. A la qual hauríem d’afegir el paper que van tenir els Recasens com a ideòlegs i impulsors de CAMPSA (1927), l’empresa monopolística en la qual participaran com a fundadors, accionistes i directius. Sobre l’aventura dels inicis de CEPSA i la seva refineria a Tenerife vam oferir alguns apunts en el nostre llibre Històries empresarials de Reus. Dels germans Recasens, Francesc és el que estarà més centrat en CEPSA, treballant en la primera línia, la qual cosa li portarà a residir durant anys a Tenerife. A l’illa, Recasens formarà part del nucli dur d’empresaris, molts d’ells catalans, que obriran nous camins industrials. La història de la creació de la Compañía Española de Petróleos S.A. (CEPSA) se succeeix a una velocitat vertiginosa, i amb major sorpresa vista des de la nostra època. El setembre de 1929 es constitueix la companyia a Madrid. Francesc Recasens, nomenat conseller delegat, cerca terrenys a les illes, primer avalua la possibilitat de situar la refineria a Las Palmas, per a optar definitivament per Tenerife: CEPSA pagarà 5 pessetes per metre quadrat adquirit. El febrer de 1930, Recasens signa el contracte de construcció de la planta de refinament amb la firma nord-americana Bethlehem Steel Corporation. Nou mesos més tard, el novembre de 1930, s’inaugurava la refineria (no tancarà les portes fins al maig de 2022). Rebobinem en el temps: la creació de CAMPSA l’obligava, segons els seus estatuts, a tancar tot el cicle del refinament, no sols la distribució, també la importació i producció de derivats. El Consell d’Administració de CAMPSA no estava per a res, amb la qual cosa deixava oberta una oportunitat: la creació de refineries. D’aquí va néixer CEPSA, que no podia establir-se en territori peninsular, donat el monopoli de CAMPSA; i únicamente ho podia fer en un port franc de l’Estat, com era el cas de Tenerife. Francesc Recasens ja havia tancat, prèviament, el més important: l’obtenció de la matèria primera. En efecte, l’estiu de 1929, Francesc Recasens envia a Veneçuela a Demetrio Carceller Segura, subdirector tècnic de CAMPSA i futur director gerent de CEPSA. L’objectiu del viatge, que s’havia mantingut en secret -un directiu de CAMPSA treballant per la futura CEPSA…-, era negociar amb la nord-americana Falcon Oil Co. la cessió per quaranta anys dels drets d’explotació de més de cent cinquanta mil hectàrees de terres negres entorn del llac Maracaibo, operació financera que gestionaria el banc OLPYA, creat pels germans Recasens, i del qual ja hem parlat anteriorment. A l’aventura veneçolana, capital per a entendre el futur de CEPSA, li donarem espai en un capítol d’aquest llibre, on veurem com Francesc Recasens, avançant-se al viatge dels seus directius, comprarà els drets de la Falcon uns dies abans a París. Des de Tenerife, a més, Francesc Recasens tenia un millor contacte amb la Guinea Espanyola, en la qual tenia interessos fusters a través de les seves participacions en ALENA (Companyia Nacional de Colonización Africana) i COGUISA (Colonizadora de la Guinea Continental). En 1943 i 1944, Francesc Recasens comprarà una posició de control sobre aquestes dues companyies, que també acabarà presidint. Com a curiositat, Recasens nomenarà el reusenc Sebastià Laporte i Vila conseller delegat de COGUISA. Recordem que Laporte, vell conegut dels Recasens, serà un dels tres socis fundadors de la societat Urbanització de Salou SA (USSA), el 1928, que va comptar amb el finançament del Banc de Reus. I no obliden que Recasens com a director general del Banc Exterior de España, des de Tenerife, podia controlar millor l’única delegació que aquesta entitat bancària va tenir en l’exterior abans de la Guerra Civil, concretament a la ciutat de Bata de la Guinea Espanyola. La dilatada carrera empresarial de Francesc Recasens, no sempre associada al seu germà Eduard, té a Tenerife un punt d’ancoratge que catapultarà les seves iniciatives fabrils i li permetrà participar en altres projectes. Però a Tenerife, l’horitzó industrial energètic obriria a FR nous i importants projectes. Al costat d’altres accionistes, en 1933 Recasens participarà en la creació de Distribuïdora Industrial, S.A. (DISA), amb l’objectiu de desenvolupar a les Illes Canàries una xarxa de distribució de combustibles derivats del petroli. La gran aventura empresarial de DISA, que dura fins als nostres dies, l’abordarem més endavant amb major detall. Segurament, entre les empreses menys conegudes en les quals va participar Francesc Recasens es troba Industrias Químicas Canarias SA (IQCSA), constituïda a Madrid l’1 de febrer de 1940. Recasens serà accionista i s’asseurà en el Consell d’Administració de la companyia, del qual formaran part també membres del Consell d’Administració de CEPSA. L’objecte de la creació de IQCSA va ser la producció i comercialització d’àcid sulfúric i fertilitzants agrícoles. Després de la Guerra Civil, les restriccions imposades a la importació de matèries primeres, i la pràctica desaparició dels anteriors beneficis com a port franc, portarien a la necessària creació d’indústries nacionals amb suficient capacitat. Precisament, en la dècada dels trenta la refineria de CEPSA consumia 1.800 tones/any d’àcid sulfúric, que fins llavors era importat de Bèlgica i Alemanya. IQCSA, ja en el període autàrquic de la postguerra, vindria a substituir aquestes importacions, i acabaria absorbint diverses fàbriques de la competència en la Península. Francesc Recasens estarà atent a altres iniciatives a Tenerife. Una de molt singular serà l’impuls del funicular del Teide. La campanya en favor d’aquesta iniciativa va començar a l’estiu de 1929 i culmina amb la redacció d’un projecte i la seva publicació, en 1930. Francesc Recasens, en qualitat de vicepresident de CEPSA i director general del Banc Exterior d’Espanya ofereix públicament el suport financer a la futurible societat mercantil que escometi l’obra, insistint en la necessitat de dotar d’estructura viària fins a la base de la muntanya. En 1959 es crearà l’anònima Teleférico del Pico del Teide, que trigaria uns anys a fer visible el projecte. L’arrelament
Es presenta la Ganxet Pintxo de Primavera 2024
Reus Empresa 6/05/2024 El restaurant El Castell ha estat l’escenari de la presentació de la Ganxet Pintxo de Primavera 2024, que tindrà lloc del 9 al 26 de maig. Les tapes de la ruta, que arriba a la 23a edició, tindran un preu de 4 euros i també inclouran el quinto o la canya Estrella Damm. En total hi participen 33 establiments. A l’acte de presentació de la Ganxet Pintxo de Primavera 2024 hi han assistit Jaume Batista, coordinador de la Ganxet Pintxo i vicepresident de la Cambra de Comerç de Reus; Noemí Llauradó, regidora de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus; Javier Tirado, responsable Trade Marketing Damm; Albert Soley i Núria Vilanova, del Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Més dies de Ganxet Pintxo Aquest 2024 la Ganxet Pintxo porta novetats tant per al públic com per als restauradors. Per començar, només se celebrarà una edició de la ruta de tapes de referència al territori, que s’allargarà una setmana més del que acostuma a ser habitual. El coordinador de la Ganxet Pintxo i vicepresident de la Cambra de Comerç de Reus, Jaume Batista, ha destacat el fet de poder destinar tots els recursos a una sola edició, afegint un cap de setmana més a la convocatòria. Segons Batista, aquesta decisió “dona l’opció als restauradors i restauradores d’aprofitar més el material gràfic de la ruta i els serveix de porta d’enllaç amb Sant Joan, Sant Pere i l’estiu”. Donar sang té premi La Ganxet Pintxo continua, en aquesta edició de primavera, la històrica col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Joan articulant una campanya extraordinària de donació de sang. Enguany la campanya és més necessària que mai atenent que les reserves del Banc es troben en una situació límit. Així doncs, totes les persones que vagin a donar sang els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de maig rebran dos vals per bescanviar per tapes, gentilesa dels establiments participants. L’horari per donar sang és de 9 a 14 hores i de 15 a 20 hores. Es recomana que els interessats en fer les seves donacions realitzin la reserva prèvia a la pàgina donarsang.gencat.cat. Premis de la ruta i aposta per les xarxes socials Com és habitual, els clients de la ruta tindran l’oportunitat de votar les millors tapes de la Ganxet Pintxo a través de la web de Gastronosfera, una votació que servirà per determinar el guanyador d’un àpat per a dues persones en un restaurant Estrella Michelin per gentilesa d’Estrella Damm. A més, en aquesta edició s’ha fet una ferma aposta per les xarxes socials. En aquest sentit, s’han previst sortejos entre el públic amb diversos premis. Els premis als que es pot optar són els següents: Premis per a consumidors: Premi 1- Les persones que participin en les votacions de la millor tapa a través de la web de Gastronosfera entraran en el sorteig d’un àpat per a dues persones en un restaurant Estrella Michelin de la província. Premi 2- Sorteig de 2 tapes + 1 entrada doble a PortAventura + 1 entrada doble a Infinitum Beach Club. Premi 3- Sorteig de 2 tapes + 2 Pack Visit Reus (Reus Promoció) + 1 entrada doble a Aquatònic. Premis per a restauradors Premi 1- Millor tapa- 1 estand gratuït a l’espai Gastro de la fira Reus Viu el Vi, que se celebrarà del 7 al 9 de juny. Es farà recompte de les votacions emeses entre el 9 i el 19 de maig (les dues primeres setmanes de la ruta) per donar temps al restaurant guanyador de preparar tota la logística per assistir a la fira. Premi 2- 2ª millor tapa – assortiment de productes Estrella Damm. Premi 3- 3ª millor tapa – assortiment de productes Estrella Damm. La intenció, segons el coordinador de la Ganxet Pintxo, és “engrescar tant el públic com els establiments participants, qui volem que se sentin part activa de la ruta. Sense ells, establiments i consumidors, la ruta no seria possible”. Així doncs, la Ganxet Pintxo Primavera 2024 “té tots els elements per consolidar-se com a referent al territori i encarar un futur encara més exitós. El fet que concentrem tots els esforços en una sola edició sumat al nivell gastronòmic de la ruta (gràcies a l’assessorament d’Eva Haussman) fa pensar que aquesta serà una de les edicions més sonades de la Ganxet Pintxo”, conclou Jaume Batista.