Joan Antoni Domènech
7/05/2024
Com sabem, la creació de la companyia CEPSA en 1928 i la posterior refineria a Tenerife en 1930, la primera que es va aixecar a l’Estat, és la més destacada empresa en l’àmbit energètic d’Eduard i Francesc Recasens. A la qual hauríem d’afegir el paper que van tenir els Recasens com a ideòlegs i impulsors de CAMPSA (1927), l’empresa monopolística en la qual participaran com a fundadors, accionistes i directius.
Sobre l’aventura dels inicis de CEPSA i la seva refineria a Tenerife vam oferir alguns apunts en el nostre llibre Històries empresarials de Reus. Dels germans Recasens, Francesc és el que estarà més centrat en CEPSA, treballant en la primera línia, la qual cosa li portarà a residir durant anys a Tenerife. A l’illa, Recasens formarà part del nucli dur d’empresaris, molts d’ells catalans, que obriran nous camins industrials.
La història de la creació de la Compañía Española de Petróleos S.A. (CEPSA) se succeeix a una velocitat vertiginosa, i amb major sorpresa vista des de la nostra època. El setembre de 1929 es constitueix la companyia a Madrid. Francesc Recasens, nomenat conseller delegat, cerca terrenys a les illes, primer avalua la possibilitat de situar la refineria a Las Palmas, per a optar definitivament per Tenerife: CEPSA pagarà 5 pessetes per metre quadrat adquirit. El febrer de 1930, Recasens signa el contracte de construcció de la planta de refinament amb la firma nord-americana Bethlehem Steel Corporation. Nou mesos més tard, el novembre de 1930, s’inaugurava la refineria (no tancarà les portes fins al maig de 2022). Rebobinem en el temps: la creació de CAMPSA l’obligava, segons els seus estatuts, a tancar tot el cicle del refinament, no sols la distribució, també la importació i producció de derivats. El Consell d’Administració de CAMPSA no estava per a res, amb la qual cosa deixava oberta una oportunitat: la creació de refineries. D’aquí va néixer CEPSA, que no podia establir-se en territori peninsular, donat el monopoli de CAMPSA; i únicamente ho podia fer en un port franc de l’Estat, com era el cas de Tenerife. Francesc Recasens ja havia tancat, prèviament, el més important: l’obtenció de la matèria primera.
En efecte, l’estiu de 1929, Francesc Recasens envia a Veneçuela a Demetrio Carceller Segura, subdirector tècnic de CAMPSA i futur director gerent de CEPSA. L’objectiu del viatge, que s’havia mantingut en secret -un directiu de CAMPSA treballant per la futura CEPSA…-, era negociar amb la nord-americana Falcon Oil Co. la cessió per quaranta anys dels drets d’explotació de més de cent cinquanta mil hectàrees de terres negres entorn del llac Maracaibo, operació financera que gestionaria el banc OLPYA, creat pels germans Recasens, i del qual ja hem parlat anteriorment. A l’aventura veneçolana, capital per a entendre el futur de CEPSA, li donarem espai en un capítol d’aquest llibre, on veurem com Francesc Recasens, avançant-se al viatge dels seus directius, comprarà els drets de la Falcon uns dies abans a París.
Des de Tenerife, a més, Francesc Recasens tenia un millor contacte amb la Guinea Espanyola, en la qual tenia interessos fusters a través de les seves participacions en ALENA (Companyia Nacional de Colonización Africana) i COGUISA (Colonizadora de la Guinea Continental). En 1943 i 1944, Francesc Recasens comprarà una posició de control sobre aquestes dues companyies, que també acabarà presidint. Com a curiositat, Recasens nomenarà el reusenc Sebastià Laporte i Vila conseller delegat de COGUISA. Recordem que Laporte, vell conegut dels Recasens, serà un dels tres socis fundadors de la societat Urbanització de Salou SA (USSA), el 1928, que va comptar amb el finançament del Banc de Reus. I no obliden que Recasens com a director general del Banc Exterior de España, des de Tenerife, podia controlar millor l’única delegació que aquesta entitat bancària va tenir en l’exterior abans de la Guerra Civil, concretament a la ciutat de Bata de la Guinea Espanyola.
La dilatada carrera empresarial de Francesc Recasens, no sempre associada al seu germà Eduard, té a Tenerife un punt d’ancoratge que catapultarà les seves iniciatives fabrils i li permetrà participar en altres projectes.
Però a Tenerife, l’horitzó industrial energètic obriria a FR nous i importants projectes. Al costat d’altres accionistes, en 1933 Recasens participarà en la creació de Distribuïdora Industrial, S.A. (DISA), amb l’objectiu de desenvolupar a les Illes Canàries una xarxa de distribució de combustibles derivats del petroli. La gran aventura empresarial de DISA, que dura fins als nostres dies, l’abordarem més endavant amb major detall.
Segurament, entre les empreses menys conegudes en les quals va participar Francesc Recasens es troba Industrias Químicas Canarias SA (IQCSA), constituïda a Madrid l’1 de febrer de 1940. Recasens serà accionista i s’asseurà en el Consell d’Administració de la companyia, del qual formaran part també membres del Consell d’Administració de CEPSA. L’objecte de la creació de IQCSA va ser la producció i comercialització d’àcid sulfúric i fertilitzants agrícoles. Després de la Guerra Civil, les restriccions imposades a la importació de matèries primeres, i la pràctica desaparició dels anteriors beneficis com a port franc, portarien a la necessària creació d’indústries nacionals amb suficient capacitat. Precisament, en la dècada dels trenta la refineria de CEPSA consumia 1.800 tones/any d’àcid sulfúric, que fins llavors era importat de Bèlgica i Alemanya. IQCSA, ja en el període autàrquic de la postguerra, vindria a substituir aquestes importacions, i acabaria absorbint diverses fàbriques de la competència en la Península.
Francesc Recasens estarà atent a altres iniciatives a Tenerife. Una de molt singular serà l’impuls del funicular del Teide. La campanya en favor d’aquesta iniciativa va començar a l’estiu de 1929 i culmina amb la redacció d’un projecte i la seva publicació, en 1930. Francesc Recasens, en qualitat de vicepresident de CEPSA i director general del Banc Exterior d’Espanya ofereix públicament el suport financer a la futurible societat mercantil que escometi l’obra, insistint en la necessitat de dotar d’estructura viària fins a la base de la muntanya. En 1959 es crearà l’anònima Teleférico del Pico del Teide, que trigaria uns anys a fer visible el projecte.
L’arrelament familiar dels Recasens a Tenerife també serà important. La família, davant l’esclat de la Guerra, decideix traslladar-se en ple a Tenerife. Dos dels fills de FR, Francesc i Eduard Recasens Musté, estudiaran el Batxillerat a Tenerife. Posteriorment, en la seva vida professional, participaran en moltes de les empreses fundades pel seu pare. Eduard seria un alt executiu de CEPSA i membre del Consell d’Administració, mentre que Francesc formarà part del Consell d’Administració del Banc Exterior d’Espanya – entitat creada pel seu pare i el seu oncle Eduard-, a més d’una dilatada carrera en el sector financer i d’altres.
