Anton Borràs, el senyor de l’avellana
Joan Antoni Domènech 21/02/2024 No pocs perfils d’empresaris, que en el seu temps van ser molt rellevants, acaben lentament perdent-se en l’oceà de la desmemòria col·lectiva. Em sembla que aquest és un fenomen que ho abasta gairebé tot. Un efecte global víctima d’una única realitat: el rabiós present. En algunes d’aquestes històries hem portat al present exemples d’aquests homes d’empresa, i no com a forma de simple homenatge, sinó per ancorar, negre sobre blanc, el que van aportar a la societat amb el seu treball i idees. Anton Borràs Cros (1929-2018) forma part del nostre rescatable patrimoni empresarial. Nascut a Les Borges del Camp, Borràs venia de família pagesa. El seu pare, Anton Borràs Bosch, a més de pagès era també comerciant de fruits secs, oli, garrofa i vi, i amb un molí d’oli propi. La gran gelada del 57, que va cremar garrofes i olivers, va provocar que el nostre protagonista, que feia llavors algunes operacions de garrofí els dimarts a la Llotja de Barcelona, es desplacés a Reus a treballar en el sector de la fruita seca. És a la capital del Baix Camp on el contracten els empresaris Santiago Puig i Ramon Urgellés, associats en nombroses empreses de fruita seca, avícoles i activitat immobiliària. Borràs treballarà en les societats Hijos de Ramón Urgellés i Sucesores de J. Piñol. La bona disposició i treball de Borràs serà ‘premiada convertint-se en soci de Puig i Urgellés. En 1967 Puig, Urgellés i Borràs creen la societat Grexaval, que de fet es va fundar per adaptar el negoci a la disposició anomenada Carta del Exportador. Grexaval, a partir de llavors experimentarà un creixement sostingut, fins a convertir-se en el major exportador estatal del sector, condició que va mantenir fins a 1988. Amb els anys, Puig i Urgellés separen els seus negocis, centrant-se el primer en la divisió immobiliària, mentre que Urgellés es quedarà amb les participacions dels negocis avícoles. Borràs, per la seva part, continuarà amb la fruita seca i incorporarà com a accionistes a Grexaval al seu germà Josep i, amb major participació, a l’empresari de Monzón Antonio Villanueva Alegre. La seva empresa Grexaval va arribar a ser el principal exportador estatal de fruita seca. A la fi dels vuitanta, amb la crisi del sector, es va obrir el camí de les Societats Agràries de Transformació, en les quals Borràs va ser un dels pioners. Grexaval va arribar a comptar amb 90 col·laboradors en plantilla i a moure anualment 6.500 tones d’avellanes i ametlles destinades a l’exportació. Els que recorden bé al senyor Borràs, apunten que era un negociant nat, amb habilitats ben contrastades. A més, era un fervent entusiasta de tota tecnologia que pogués millorar els processos (el primer a tenir un fax en el sector). I molt fort amb els números, subratllen. La gran crisi que va afectar a la fi dels vuitanta al preu de l’avellana, amb minoracions extraordinàries de la seva cotització, va fer que no poques empreses no poguessin aguantar. En 1999 el Grup Borges absorbeix Grexaval, en un moment en què la societat de Borràs tenia una facturació de 2.800 milions de pessetes. A causa d’aquesta forta crisi, el sector de la fruita seca va aconseguir unes ajudes del Ministerio de Agricultura. Per a percebre-les, els agricultors havien d’estar agrupats en organitzacions de productors. Neixen així les Sociedades Agrarias de Transformación (SAT). La primera SAT creada a Espanya especialitzada en fruita seca i garrofa es denominaria Abertal (1989), que en 2000 es fusionaria amb una altra SAT, Arboreto. Pràcticament, al mateix temps arribaria Crisol, la tercera SAT nascuda al Baix Camp. Finalment, el 2015, Crisol y Arboreto s’associen per crear Crisolar Nuts, amb seu a Riudoms. Avui agrupen 15.000 agricultors i sumen més de 140.000 hectàrees. Borràs intervindrà en totes elles, singularment en Abertal, obtenint en el seu primer any de funcionament associar a 2.444 productors, molt provinents dels seus antics clients de Grexaval. Borràs obrirà altres fronts de participacions. Per exemple, en 1983 adquireix el 50% de l’accionariat de la companyia Nectina, que serà la totalitat en 1988. S’ha dit de Borràs que, més enllà del seu bon tracte i educació, era un home de paraula, que vetllava per complir els contractes, fins i tot quan eren verbals, com marcava la tradició. Amic de la llarga conversa, tenia Borràs -com a bon comerciant- un punt cordial que imantava, que fa que el temps flueixi sense asprors.
1.500 persones assisteixen a la sisena Jornada ‘Treballa al Turisme’
Reus Empresa 20/02/2024 La 6a Jornada ‘Treballa al Turisme’, organitzada conjuntament per la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona i la Cambra de Comerç de Reus, que compta amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, celebrada a firaReus Events, ha posat en contacte més de 40 empreses turístiques de la Costa Daurada amb 1.500 persones interessades a treballar al sector turístic. Aquest és un esdeveniment únic al sector turístic de Catalunya i està impulsat per la FEHT i per totes les associacions que en formen part. Berta Cabré, presidenta de la FEHT, ha valorat la 6a Jornada Treballa al Turisme molt positivament, “es tracta d’un esdeveniment ja plenament consolidat al nostre territori, enguany oferim més de 1.500 vacants entre una quarantena d’empreses hoteleres, de càmpings, apartaments, agències de viatges i, també, PortAventura World. És molt satisfactori i un orgull comprovar com tanta gent té interès a treballar al nostre sector”. Cabré ha explicat que “avui tornem a comprovar que la gent té ganes de tornar a treballar al turisme, cal recordar que, actualment, el 90% de les nostres plantilles tenen contracte fix”. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha indicat que «el sector turístic és un dels punters per l’economia del territori i, en paral·lel, un dels que més possibilitats laborals ofereix des dels diversos àmbits que engloba. Per aquest motiu, aquestes prop de 1.500 vacants laborals que ofereixen avui les 40 empreses turístiques presents ens serviran perquè les perspectives de creixement siguin una realitat i es generin de nou les motivacions de treballar en l’entorn del turisme en una situació laboral ja recuperada de la situació viscuda durant la pandèmia de la covid-19». Basora també ha afegit que «la formació i l’ocupació son pilars fonamentals de la Cambra de Comerç de Reus. Tot plegat és una oportunitat molt important per cobrir les vacants laborals en el turisme del territori». El perfil del demandant de feina al sector turístic és molt divers. Així, a la 6a Jornada hi ha assistit, tant estudiants que volen una feina per a la temporada estival, com també persones de totes les edats a l’atur i en situació de recerca de feina. Els oficis més demandats són: cambrer/cambrera de pisos, personal de manteniment, recepcionista, animadors i tots aquells relacionats amb la restauració, com cambrers o cuiners. Les 1.500 persones aspirants han estat entrevistades personalment per les empreses que han volgut visitar durant la seva participació en la Jornada i han pogut lliurar el seu currículum al total d’empreses. Cal recordar que aquesta iniciativa es va idear per tal de facilitar i optimitzar el procés de recerca de feina, tant de cara als aspirants, com a les mateixes empreses. Primera edició del saló Turismarket Cal destacar que, enguany, la Jornada Treballa al Turisme ha coincidit amb la celebració de Turismarket, el primer saló per als professionals de l’hostaleria i el turisme de la província de Tarragona organitzat íntegrament des del territori, més concretament, per la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT).
S’inaugura TurisMarket amb més de 60 expositors
Reus Empresa 19/02/2024 Aquest dilluns s’ha donat per inaugurat Turismarket, el primer saló per als professionals de l’hostaleria i el turisme de la província de Tarragona organitzat íntegrament des del territori, més concretament, per la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT). Així, Turismarket se celebra el 19 i 20 de febrer a firaReus Events i presenta l’oferta més completa del sector de l’hostaleria i turisme, posant a l’abast dels professionals tot el necessari perquè puguin fer front als seus projectes empresarials i als nous reptes d’aquest sector en transformació contínua. La inauguració del saló ha anat a càrrec de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball Nacional i vicepresident de la CEOE; Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona; Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, i Berta Cabré, presidenta de la FEHT. Berta Cabré, presidenta de la FEHT ha explicat que “un dels objectius claus de Turismarket és donar a conèixer proveïdors de productes i serveis locals, la majoria d’expositors són de proximitat, de quilòmetre 0”. A més, ha detallat que “ha quedat més que demostrat al llarg dels anys que el sector turístic és una indústria molt rellevant a la nostra demarcació i ens sorprenia que encara no hi hagués cap fira orientada als professionals del turisme i la restauració. Per això, volem impulsar esdeveniments com aquest”. Aquesta primera edició de Turismarket compta amb més de 60 expositors i el saló està organitzat en diferents àrees temàtiques repartides amb més 4.000 m2 d’exposició, estands i demostracions de producte. Totes les persones interessades en el sector de l’hostaleria i el turisme poden descobrir l’oferta d’empreses dels sectors de l’alimentació, disseny i interiorisme, equipament tècnic, serveis i TIC. A més dels estands amb exposició, també es duu a terme Turismarket TALKS & COOK que compta amb presentacions, conferències, tallers, degustacions especials, showcooking… Tal com ha explicat Cabré, en el marc d’aquest saló, les classes dels diferents graus de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili es desplcen fins a firaReus, “volem donar l’oportunitat a totes i tots els alumnes que, en un futur, volen treballar al turisme que visitin i coneguin empreses del sector, creiem que compaginar la part formativa amb el coneixement més directe que proporciona una fira, els permetrà apropar-se al món empresarial i serà una experiència interessant”. Es calcula que per aquesta primera edició hi passaran més de 1.000 persones. La visita al saló es gratuïta, els professionals del sector turístic i de la restauració que ho desitgin poden aconseguir la seva entrada al web turismarket.com. Sisena edició de Treballa al Turisme Cal destacar que demà, dimarts 20 de febrer, al mateix recinte de firaReus Events i coincidint amb Turismarket, també es durà a terme la sisena edició de la jornada Treballa al Turisme. Aquest esdeveniment únic al sector turístic de Catalunya impulsat per la FEHT i per totes les associacions que en formen part, permet a les persones interessades a treballar al sector turístic, conèixer una quarantena d’empreses de la província en un mateix espai i al mateix temps. Per l’edició de demà, ja hi ha més de 1.000 persones inscrites.
Els industrials farmacèutics de Reus, una història singular
Reus Empresa 19/02/2024 En un període que abasta des de 1885 a 1936, en el qual la ciutat de Reus va viure la seva particular edat d’or econòmica, un dels sectors menys coneguts dins d’aquest auge empresarial va ser el dels farmacèutics industrials. Encara que no són molt abundants, els exemples d’empreses nascudes seran de gran importància en la història estatal del sector. Aquest serà el motiu d’una conferència programada per al dijous 22 de febrer, al Centre d’Amics de Reus (19.30 h), que oferirà el periodista i escriptor Joan Antoni Domènech. L’autor d’aquesta ponència ha rescatat una informació molt rellevant sobre alguns dels protagonistes d’aquest sector econòmic a la ciutat. S’exposaran iniciatives pioneres en l’Estat i marques de productes encara actius després d’un segle de la seva creació. La iniciativa d’aquestes conferències, el cicle ‘Made in Reus. Les empreses que han fet ciutat’, és una proposta del Centre d’Amics de Reus i de la regidoria de Promoció Econòmica , Innovació i Coneixement.
Arrenca l’edició de Reus del projecte en xarxa per a joves Techtalent Camp de Tarragona
Reus Empresa 15/02/2024 Aquest matí de dijous, s’ha iniciat la primera de les sessions del projecte TechTalent Camp de Tarragona, adreçat a joves de 18 a 29 anys en situació d’atur, que tenen interès per l’àmbit de la tecnologia. L’actuació té el doble objectiu d’oferir una formació perquè aquests nois i noies trobin una oportunitat laboral en el sector de les tecnologies de la informació i comunicació, al mateix temps, donar resposta a l’alta oferta de llocs de treball TIC per part de les empreses del territori. TeachTalent és un programa en xarxa que es desenvolupa amb la col·laboració del Clúster TIC Catalunya Sud, la Fundació Esplai, Techma Business School, Tarragona Impulsa i Mas Carandell. S’emmarca dins la convocatòria Singulars, promoguda i impulsada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb fons rebuts del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Des d’avui i fins al desembre, els joves realitzaran una formació professionalitzadora en programació informàtica (HTML, CSS, Javascript, Fullstack Júnior Web Developer amb Java) i formació en competències personals i habilitats socials, un itinerari de 576 hores que es completarà amb tutories, orientació professional, contactes professionals i visites a empreses del territori, entre d’altres. Aquest matí, les noies i nois de l’edició que es portarà a terme a Reus, a les instal·lacions del CEPID i a les de Mas Carandell, han estat rebuts per membres de les entitats organitzadores: Carme Fontdevila i David Bernal, coordinadora i docent respectivament de la Fundació Esplai, entitat formadora; Sergi Novo, director del Clúster TIC, i Àngels Garcia i Patrícia, del departament de màrqueting i comunicació de Techma Business School, entitats prospectores; i la tècnica d’orientació i tutora del grup, Diana Espinosa, de Mas Carandell. Cal recordar que la primera de les edicions del TechTalent Camp de Tarragona s’està duent a terme a Tarragona i va començar el passat mes de gener. En aquest cas, l’entitat municipal Tarragona Impulsa és la que s’encarrega de l’orientació laboral i seguiment del seu col·lectiu d’alumnes.
L’impacte de l’activitat de firaREUS en l’economia del territori assoleix els 24,5 M d’euros durant 2023
Reus Empresa 15/02/2024 firaReus va acollir durant el 2023 un 25% més d’actes que l’any anterior, el que comporta 147 actes amb un total de més de 120.000 assistents i una ocupació de 134 dies. L’activitat firal la concentren les dues fires pròpies, Saló de la Moto i exproReus, i 4 fires externes, ExpoFira Km0, Gran Fondo La Mussara-Expobike, Aicrag i el Parc de Nadal. A més, les instal·lacions de firaReus també van acollir 4 grans congressos, entre els quals hi trobem el 8è curs de Pediatria Pràctica i el 1r Congrés Català del Dolor. L’impacte d’exproReus Pel que fa a exproReus, la principal fira pròpia organitzada per firaReus Events, va generar 14,3 M de € d’impacte directe i 2,6 M de € a posteriori, en total 16,9 M de €, segons un estudi realitzat per Gabinet Ceres. El document també recull la millora de les valoracions de les empreses i la recuperació de molts indicadors, fins a situar-se en dades de prepandèmia. Pel que fa al perfil de les empreses que han participat en aquesta fira, els expositors consultats pertanyen principalment al sector de la llar (26%) o de l’automoció (23%). A certa distància, trobem sectors com l’alimentació o les noves tecnologies. Els expositors enquestats coincideixen en el fet que la utilitat de la fira en l’àmbit comercial és elevada: 8 de cada 10 expositors consultats han fet contactes i venda. Amb aquestes dades de retorn, el 80% afirma que de segur o molt probablement repetirà en la propera edició i el 73% dels enquestats recomana la presència en aquesta fira. La nota global que donen els expositors a exproReus és de notable. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, “aquestes dades posen de relleu que la utilitat de la fira exproReus a nivell comercial és elevada. La multisectorial continua sent una eina útil al servei de les empreses i genera un impacte positiu més enllà dels dies de fira, amb vendes que es concreten durant els sis mesos posteriors a la seva celebració.” A la xifra d’impacte econòmic d’exproReus, s’hi afegeix també la de l’altre gran fira interna que es va dur a terme a les instal·lacions de firaReus Events, el Saló de la Moto amb 665.500 € de volum de negoci. L’any passat firaReus també va acollir 2 fires externes: l’Expofira Km 0, organitzada per NIMA Grup d’Automoció i que fa superar els 5 M de € en vendes. I, en segon lloc, la Cursa Cicloturista La Mussara, amb la part expositiva de l’EXPOBIKE que, segons els organitzadors, va tenir un impacte de 2 M de €. Previsions per 2024 De cara a aquest any, firaReus preveu superar aquestes dades. Una projecció basada en la programació de 5 fires externes, la majoria de caire professional, com ara Turismarket o la impulsada per l’empresa d’alimentació Congelats Romero. Aquestes dues fires estan vinculades al sector de l’hostaleria i restauració, que és un àmbit estratègic per la ciutat i pel territori, vinculat a l’activitat del Hub Foodtech & Nutritition. Així mateix, en paraules de Josep Baiges: “estem treballant per impulsar noves fires i esdeveniments, vinculats a sectors i eixos estratègics, com ara sostenibilitat, art, logística i talent, que anirem presentant a mesura que els tanquem”. En el que portem d’any, firaReus ja ha acollit 30 esdeveniments entre els quals destaquen l’Assemblea General del Grup Unió, el workshop del grup Tecnatox de la URV, el monòleg d’El Monaguillo o la First Lego League, per la que van passar un miler d’infants del territori. La roda de premsa també ha servit per presentar als nous representants de la Cambra a firaReus fruit de la històrica col·laboració que la corporació ha mantingut amb l’Ajuntament de Reus per procurar pel lligam publicoprivat a l’hora de fixar l’estratègia de captació de fires i congressos. En aquesta legislatura seran Tània Piqué i Paco Lari, membres del Comitè Executiu de la Cambra, els encarregats de representar la corporació en aquest àmbit.
Gas Reusense, una ambició ciutadana
Joan Antoni Domènech 15/02/2024 Encara que ben documentada i historiada, l’ambició de les elits de la societat reusenca per tenir una fàbrica de gas que substituís la il·luminació tradicional d’oli i petroli, anava a ser un exemple més, molt destacat, de la capacitat per no quedar-se enrere enfront dels nous impulsos de la modernització de serveis. L’impuls inicial va ser de l’Ajuntament I com en tantes altres ocasions i sectors, Reus no anava a ressagar-se en el que es veia llavors com una fita de la tècnica i la modernitat. El model seria Barcelona, ciutat amb la qual Reus intenta emmirallar-se en tot allò de novetat aplicable en benefici del municipi. La indústria del gas entraria al nostre país per Barcelona, que tindria la seva primera fàbrica en el barri de la Barceloneta, iniciant el subministrament en 1842. La segona fàbrica de gas se instal·larà a Sabadell, la tercera ho farà en el barri de Gràcia de Barcelona, i la quarta correspondrà a Reus. La visió d’un gran empresari reusenc, Macià Vila, impulsarà el gran projecte per a subministrar gas a Reus. Vila, a l’època el primer empresari tèxtil a Reus, tenia una idea clara de dotar a la ciutat de tot el necessari per al seu progrés; per a prosperar cal comptar amb els subministraments adequats, les infraestructures que donessin sortit als productes i milloressin la circulació de les persones, i uns serveis financers al nivell de totes aquestes expectatives. En els tres fronts Vilà posarà en marxa diverses iniciatives. En un altre lloc vam oferir una àmplia nota sobre aquest personatge fonamental en l’esdevenir empresarial de Reus en la segona meitat del xix. La seva societat Matías Vila, Subirà i Cia.., creada en 1846, comptava amb socis amb activitat a Madrid com Jaume Ceriola, Pascual Madoz o el magnat José Antonio Muñoz Sánchez, comte de Retamoso. La Idea de Macià era formar un conglomerat industrial integrat per tres grans fàbriques de filats i teixits de cotó mogudes a vapor i localitzades a Reus, a Igualada i a Vinaròs. Aquesta societat tèxtil donaria peu a La Fabril Algodonera (1852). Macià Vilà serà igualment el principal accionista del naixent Banc de Reus (1862). El 29 de maig de 1854 es constitueix la Sociedad Gas Reusense, i el gener de 1855 el subministrament de gas serà una realitat. Amb un capital d’1,3 milions de reals; els accionistes locals sumaran el 65 %. La resta d’accions havien estat adquirides per diferents personatges residents a Barcelona. Dels 39 accionistes de Gas Reusense, vint-i-set eren residents a Reus i dues més en altres localitats del Camp de Tarragona. L’accionista més important va ser l’advocat reusenc Gaietà Pàmies i Juncosa que posseïa 53 accions. El segon més important, William Richards, es va encarregar de la construcció de la fàbrica de gas i en tènia 50. Però qui va tenir més pes específic a la societat va ser Macià Vilà, que posseïa 48 accions i en controlava 223, les seves accions més els de vuit accionistes barcelonins. Entre els reusencs, Josep Maria Morliu i Borras, i Pere Sardà Cailà, que posseïa 35 accions, que el convertien en el cinquè accionista més rellevant. Altres participants destacats van ser Jaume Montaner i Tomàs Abelló i Llopart. El promotor del nou sistema d’enllumenat va ser l’Ajuntament. La visió d’un gran empresari, Macià Vila, impulsarà el projecte per a subministrar gas a Reus. 39 accionistes, la majoria de Reus, aixecaran la quarta fàbrica de gas a Espanya. La nova companyia serà una de les tres úniques societats per accions dedicades a la indústria del gas a Espanya. Això explica la importància d’aquesta companyia, ja que una vegada aprovada la llei de societats de 1848, totes les companyies amb accionistes havien d’autoritzar-se una a una, amb el que això suposava de control i procés administratiu. De fet, en aquells anys, en Espanya únicament hi havia 47 societats constituïdes d’aquesta manera. El gas es produïa gràcies al carbó. Amb els anys, la connexió ferroviària va permetre l’arribada de la matèria primera de forma més regular i ràpida. A la fi del XIX l’electricitat entraria en competència amb el gas, i les estructures d’il·luminació s’anirien adaptant a la nova font d’energia. En 1898 Gas Reusense decideix aixecar una nova central que pugui produir electricitat; planta que estarà en marxa a l’any següent. L’electricitat acabarà per substituir totalment al carbó i les noves inversions necessàries, ja centrals hidroelèctriques, faran que en 1912 Gas Reusense vengui els seus actius elèctrics a la societat Energia Elèctrica de Catalunya. Gas Reusense continuarà produint energia amb el carbó passant per alguns períodes d’extrema dificultat en el seu aprovisionament. A la fi dels cinquanta apareixerà el butà, que acabarà substituint en les llars l’antiga tecnologia que usava carbó, i el gas derivat produït amb ell. Gas Reusense continuarà amb el carbó per a fer gas de ciutat i alhora es convertirà en distribuïdor de gas butà. Les renovacions necessàries en la xarxa de distribució de gas i altres factors econòmics faran poc viable el negoci per a les petites empreses del sector. Així, finalment, entre 1966 i 1967 la companyia Catalana de Gas i Electricitat acaba comprat la pràctica totalitat d’accions de Gas Reusense.
La Cambra de Comerç organitza la taula rodona ‘Dones Empresàries a la Terra Alta’
Reus Empresa 15/02/2024 La Cambra de Comerç de Reus organitza la taula rodona ‘Dones Empresàries a la Terra Alta’, el proper dimecres, 21 de febrer, a les 18:30h a Gandesa, al Viver d’Empreses (Pol. Ind. La Plana). El col·loqui comptarà amb la participació d’Emma Salaet (Graficas Salaet), Rosa Domènech (Celler Xavier Clua), Judith Boira (Piensos Borràs) i Natàlia Altadill (Hierros Altadill). Es tracta de destacades empresàries de diferents sectors del territori que, amb la seves aportacions i a partir del seu recorregut professional, reflexionaran sobre el fet de dirigir una empresa a la Terra Alta, la presència de la dona en càrrecs directius, així com d’altres qüestions relacionades amb el binomi empresa-gènere. L’acte, presidit per Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus; estarà moderat per la periodista Verònica Tapias. Aquest conversa entre empresàries s’emmarca en el conjunt d’activitats que organitza la Cambra de Comerç de Reus al voltant del Dia Internacional de la Dona. Per assistir a la taula rodona es prega confirmació d’assistència al correu electrònic inscripcions@cambrareus.org.
La Fira del Vi de Falset presenta el cartell de l’edició d’enguany
Reus Empresa 13/02/2024 La Fira del Vi de Falset (Mostra i mercat dels vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant) ja compta amb imatge i cartell per a l’edició que se celebrarà del divendres 3 al diumenge 5 de maig i que, en aquesta edició, mira de fomentar encara més la venda de vins entre els visitants a peu de certamen. En la línia dels darrers anys, la Fira del Vi (29a edició) manté un programa de visites als cellers al llarg de tot el mes de maig. La imatge El cartell i la imatge de la Fira són obra, com els darrers anys, de la dissenyadora de Falset Maria Sedó, encarregada de tot el desenvolupament de la línia gràfica del certamen. La imatge és una mena de mosaic configurat a partir dels colors d’alguns dels elements que resulten fonamentals en una terra de vins, com són les diverses tonalitats de verd (vinya i olivera), els grisos i marrons dels diferents sòls, i diversos tons de blau en referència a l’aigua (ja sigui de pluja, rius o embassaments). «La incorporació del blau no ha estat casual en un moment com el que estem vivint en el qual l’ecosistema agrari de la comarca està en perill per la falta de pluges i recursos hídrics», afirma Maria Sedó. Venda de vins «La Fira sempre ha sigut una plataforma al servei del sector vitivinícola de tota la comarca del Priorat, mirat d’estar atents a les seves necessitats, i en aquest sentit entenem que aquesta edició ha de mostrar la preocupació dels vinaters i viticultors davant la situació que vivim i, de la mateixa manera, hem d’intensificar les accions i els serveis que prestem per aconseguir que el certamen es converteixi en un espai on la gent hi ve a tastar vins però també a comprar-ne», afirma Carlos Brull, alcalde de Falset. És per això que, aquest any, un dels principals reptes de l’organització consisteix a seguir potenciant la venda directa de vi per part dels cellers. La Fira del Vi instaurarà per segon any un punt de de recollida de vins per als visitants, de manera que la compra de vi sigui més fàcil i còmoda, i que els compradors no hagin de carregar els vins (ja siguin en ampolles o en caixes) fins als seus vehicles particulars. El magatzem de la Fira del Vi farà de punt de recollida i càrrega. Paral·lelament, la Fira del Vi proposarà promocions i incentius per als compradors de vins, alhora que ha convidat els cellers a oferir preus especials durant els dies de la Fira, que incloguin descomptes (en relació als preus de venda en establiments comercials). Fira als cellers tot el maig Paral·lelament, es consolida una de fórmules alternatives dissenyades durant la pandèmia amb l’objectiu que la fira no s’aturés i seguís sent útil als cellers, malgrat els diversos confinaments. Aquest és el cas de la solució que va desenvolupar-se al llarg de 2021, amb els cellers fent d’estands, tot oferint degustacions, mentre que a comarca del Priorat sencera es converteix en el «recinte firal» Així doncs, a partir del dilluns 6 de maig i fins al 31 de maig, aquells que ho desitgin podran fer degustacions en els cellers, que podran reservar mitjançant la següent plataforma en línia: www.firadelvi.org Les degustacions es fan en els cellers inscrits a la fira tant de la DOQ Priorat com de la DO Montsant. De fet, «la proposta de Fira al llarg de tot el mes de maig permet als visitants transcendir la visita d’un dia i organitzar estades d’un cap de setmana o de més dies amb la idea de conèixer millor la comarca i les seves propostes enoturístiques», segons Brull. Plataforma activa a principi d’abril La plataforma de reserves s’activarà a principi del mes d’abril, quan falti un mes aproximadament per a l’inici del certamen. La plataforma també inclourà la venda anticipada de tiquets per a la Fira presencial, amb la qual cosa aquells que ho desitgin puguin estalviar-se les cues que, en moments puntuals, es produeixen en comprar el tiquet presencialment durant els dies del certamen a Falset.
El futur Centre Astronòmic Muntanyes de Prades aspira a tenir el telescopi més gran d’Europa dedicat a la divulgació
Reus Empresa 13/02/2024 L’acte “El cel de les Muntanyes de Prades: un projecte de país” s’ha presentat aquest dilluns, 12 de febrer, a la Llotja de Reus, amb les novetats del futur Centre Astronòmic Muntanyes de Prades. Aquest ha estat el primer #DillunsLlotja de l’any 2024. L’esdeveniment ha reunit a 130 assistents entre representants de la Diputació de Tarragona, Consell Comarcal del Baix Camp, la Subdelegació del Govern, representants de la Generalitat, alcaldes del territori i entitats. Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus ha presentat l’acte destacant la rellevància del projecte que “aspira a ser un referent en recerca i divulgació científica a escala nacional i internacional” i que “es pot convertir en un referent turístic gràcies a l’espectacularitat del cel nocturn mitjançant un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient”. Durant l’acte, Llorenç Torruella, alcalde de Prades, ha definit el projecte CAMP, Centre Astronòmic Muntanyes de Prades, com “un projecte de país i de territori per a tots, no hi ha medalles per posar colors ni bandera de cap partit polític”. Lídia Bargas, primera tinent d’alcalde i alcaldessa de Prades les anteriors legislatures des del 2015, ha recalcat que “des del minut zero, l’Ajuntament ha apostat per aquest projecte” i ha repassat com han anat les relacions del consistori amb els impulsors del Parc Astronòmic. Aleix Roig, impulsor i responsable de l’actual Parc Astronòmic Muntanyes de Prades en marxa des del 2016, ha presentat el passat, present i futur del parc. Roig ha explicat que “amb el projecte es vol impulsar l’observatori més potent en divulgació i recerca combinades de tot Europa” i ha afegit que “tindrà el telescopi més gran d’Europa dedicat de forma exclusiva a divulgació”. La tasca científica del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades ha estat premiada a nivell internacional amb l’Astronomy Photographer of the year 2022 del Reial Observatori de Greenwich, la publicació com a fotografia astronòmica del dia de la NASA (2023) o el descobriment d’una nova nebulosa, el 2023, batejada com a “Roig1 Prades Sky” a la Galàxia del Triangle, M33. Tots aquests reconeixements s’expliquen gràcies als nivells de foscor, uns alts indicadors de transparència i d’estabilitat atmosfèrica i el reemplaçament de l’enllumenat públic per LED PC-ambre per part dels municipis de Muntanyes de Prades i Montsant. Roig indica que “aquests factors fan que la zona tingui el cel més nítid de Catalunya”. L’entorn es troba en la zona protegida de cel fosc més gran d’Europa i té la certificació internacional de Destinació Turística Starlight des de l’any 2021. Roig ha prosseguit destacant que “és un projecte d’interès públic al qual s’hi han adherit una vintena d’ajuntaments de quatre comarques” i que “en el darrer any, el Parc Astronòmic va atraure a més 7.000 visitants, desestacionalitzant el turisme, els quals han generat una despesa de 430.000 euros en allotjaments, alguns dels quals ja s’han especialitzat en astroturisme, i en comerços del territori”. Roig ha mostrat els plànols del projecte, de l’arquitecte Pau Jansà, el qual es dividirà en dos espais, el d’equipaments científics al Pla de la Guàrdia i els turístics al poble. Els equipaments científics projectats al Pla de la Guàrdia, a Prades a 1.130m d’alçada, tenen el permís de construcció per part del Departament de Territori de la Generalitat i seran respectuosos amb el medi integrant-se amb l’entorn. El Centre Astronòmic de les Muntanyes de Prades es completarà amb els equipaments turístics i educatius previstos dins del municipi de Prades. S’espera obtenir finançament a través de fons europeus, estatals i nacionals i s’estima que el cost dels equipaments de recerca serà d’un milió d’euros i que la part turística i educativa ascendirà a 2 milions d’euros. Un cop ha finalitzat la presentació de Roig, l’acte ha prosseguit amb la conferència “El cel com a motor de desenvolupament sostenible” per part de la Dra. Antonia Varela, directora gerent de la Fundació Starlight i doctora en astrofísica i investigadora de l’Institut d’Astrofísica de Canàries i seguidament, la conferència “L’emoció del cel fosc” que ha comptat amb Joan Anton Català, màster en Astronomia i Astrofísica i químic quàntic. L’acte ha estat amenitzat musicalment per Gerard Marsal, músic, productor i dissenyador d’espais sonors i director artístic del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, i ha conclòs amb un tast de vins “El Cel de Prades” a càrrec de la bodega pradenca Totó Marquès.