Joan Antoni Domènech
21/02/2024
No pocs perfils d’empresaris, que en el seu temps van ser molt rellevants, acaben lentament perdent-se en l’oceà de la desmemòria col·lectiva. Em sembla que aquest és un fenomen que ho abasta gairebé tot. Un efecte global víctima d’una única realitat: el rabiós present. En algunes d’aquestes històries hem portat al present exemples d’aquests homes d’empresa, i no com a forma de simple homenatge, sinó per ancorar, negre sobre blanc, el que van aportar a la societat amb el seu treball i idees. Anton Borràs Cros (1929-2018) forma part del nostre rescatable patrimoni empresarial.
Nascut a Les Borges del Camp, Borràs venia de família pagesa. El seu pare, Anton Borràs Bosch, a més de pagès era també comerciant de fruits secs, oli, garrofa i vi, i amb un molí d’oli propi. La gran gelada del 57, que va cremar garrofes i olivers, va provocar que el nostre protagonista, que feia llavors algunes operacions de garrofí els dimarts a la Llotja de Barcelona, es desplacés a Reus a treballar en el sector de la fruita seca. És a la capital del Baix Camp on el contracten els empresaris Santiago Puig i Ramon Urgellés, associats en nombroses empreses de fruita seca, avícoles i activitat immobiliària. Borràs treballarà en les societats Hijos de Ramón Urgellés i Sucesores de J. Piñol. La bona disposició i treball de Borràs serà ‘premiada convertint-se en soci de Puig i Urgellés.
En 1967 Puig, Urgellés i Borràs creen la societat Grexaval, que de fet es va fundar per adaptar el negoci a la disposició anomenada Carta del Exportador. Grexaval, a partir de llavors experimentarà un creixement sostingut, fins a convertir-se en el major exportador estatal del sector, condició que va mantenir fins a 1988.
Amb els anys, Puig i Urgellés separen els seus negocis, centrant-se el primer en la divisió immobiliària, mentre que Urgellés es quedarà amb les participacions dels negocis avícoles. Borràs, per la seva part, continuarà amb la fruita seca i incorporarà com a accionistes a Grexaval al seu germà Josep i, amb major participació, a l’empresari de Monzón Antonio Villanueva Alegre.
La seva empresa Grexaval va arribar a ser el principal exportador estatal de fruita seca. A la fi dels vuitanta, amb la crisi del sector, es va obrir el camí de les Societats Agràries de Transformació, en les quals Borràs va ser un dels pioners.
Grexaval va arribar a comptar amb 90 col·laboradors en plantilla i a moure anualment 6.500 tones d’avellanes i ametlles destinades a l’exportació. Els que recorden bé al senyor Borràs, apunten que era un negociant nat, amb habilitats ben contrastades. A més, era un fervent entusiasta de tota tecnologia que pogués millorar els processos (el primer a tenir un fax en el sector). I molt fort amb els números, subratllen.
La gran crisi que va afectar a la fi dels vuitanta al preu de l’avellana, amb minoracions extraordinàries de la seva cotització, va fer que no poques empreses no poguessin aguantar. En 1999 el Grup Borges absorbeix Grexaval, en un moment en què la societat de Borràs tenia una facturació de 2.800 milions de pessetes. A causa d’aquesta forta crisi, el sector de la fruita seca va aconseguir unes ajudes del Ministerio de Agricultura. Per a percebre-les, els agricultors havien d’estar agrupats en organitzacions de productors. Neixen així les Sociedades Agrarias de Transformación (SAT). La primera SAT creada a Espanya especialitzada en fruita seca i garrofa es denominaria Abertal (1989), que en 2000 es fusionaria amb una altra SAT, Arboreto.
Pràcticament, al mateix temps arribaria Crisol, la tercera SAT nascuda al Baix Camp. Finalment, el 2015, Crisol y Arboreto s’associen per crear Crisolar Nuts, amb seu a Riudoms. Avui agrupen 15.000 agricultors i sumen més de 140.000 hectàrees. Borràs intervindrà en totes elles, singularment en Abertal, obtenint en el seu primer any de funcionament associar a 2.444 productors, molt provinents dels seus antics clients de Grexaval. Borràs obrirà altres fronts de participacions. Per exemple, en 1983 adquireix el 50% de l’accionariat de la companyia Nectina, que serà la totalitat en 1988.
S’ha dit de Borràs que, més enllà del seu bon tracte i educació, era un home de paraula, que vetllava per complir els contractes, fins i tot quan eren verbals, com marcava la tradició. Amic de la llarga conversa, tenia Borràs -com a bon comerciant- un punt cordial que imantava, que fa que el temps flueixi sense asprors.
