Reus Empresa

Gas Reusense, una ambició ciutadana

Joan Antoni Domènech
15/02/2024
La quarta fàbrica de gas de Catalunya correspon a Reus

 

Encara que ben documentada i historiada, l’ambició de les elits de la societat reusenca per tenir una fàbrica de gas que substituís la il·luminació tradicional d’oli i petroli, anava a ser un exemple més, molt destacat, de la capacitat per no quedar-se enrere enfront dels nous impulsos de la modernització de serveis. L’impuls inicial va ser de l’Ajuntament I com en tantes altres ocasions i sectors, Reus no anava a ressagar-se en el que es veia llavors com una fita de la tècnica i la modernitat. El model seria Barcelona, ciutat amb la qual Reus intenta emmirallar-se en tot allò de novetat aplicable en benefici del municipi.

La indústria del gas entraria al nostre país per Barcelona, que tindria la seva primera fàbrica en el barri de la Barceloneta, iniciant el subministrament en 1842. La segona fàbrica de gas se instal·larà a Sabadell, la tercera ho farà en el barri de Gràcia de Barcelona, i la quarta correspondrà a Reus.

La visió d’un gran empresari reusenc, Macià Vila, impulsarà el gran projecte per a subministrar gas a Reus. Vila, a l’època el primer empresari tèxtil a Reus, tenia una idea clara de dotar a la ciutat de tot el necessari per al seu progrés; per a prosperar cal comptar amb els subministraments adequats, les infraestructures que donessin sortit als productes i milloressin la circulació de les persones, i uns serveis financers al nivell de totes aquestes expectatives. En els tres fronts Vilà posarà en marxa diverses iniciatives. En un altre lloc vam oferir una àmplia nota sobre aquest personatge fonamental en l’esdevenir empresarial de Reus en la segona meitat del xix. La seva societat Matías Vila, Subirà i Cia.., creada en 1846, comptava amb socis amb activitat a Madrid com Jaume Ceriola, Pascual Madoz o el magnat José Antonio Muñoz Sánchez, comte de Retamoso. La Idea de Macià era formar un conglomerat industrial integrat per tres grans fàbriques de filats i teixits de cotó mogudes a vapor i localitzades a Reus, a Igualada i a Vinaròs. Aquesta societat tèxtil donaria peu a La Fabril Algodonera (1852). Macià Vilà serà igualment el principal accionista del naixent Banc de Reus (1862).

El 29 de maig de 1854 es constitueix la Sociedad Gas Reusense, i el gener de 1855 el subministrament de gas serà una realitat. Amb un capital d’1,3 milions de reals; els accionistes locals sumaran el 65 %. La resta d’accions havien estat adquirides per diferents personatges residents a Barcelona. Dels 39 accionistes de Gas Reusense, vint-i-set eren residents a Reus i dues més en altres localitats del Camp de Tarragona. L’accionista més important va ser l’advocat reusenc Gaietà Pàmies i Juncosa que posseïa 53 accions. El segon més important, William Richards, es va encarregar de la construcció de la fàbrica de gas i en tènia 50. Però qui va tenir més pes específic a la societat va ser Macià Vilà, que posseïa 48 accions i en controlava 223, les seves accions més els de vuit accionistes barcelonins. Entre els reusencs, Josep Maria Morliu i Borras, i Pere Sardà Cailà, que posseïa 35 accions, que el convertien en el cinquè accionista més rellevant. Altres participants destacats van ser Jaume Montaner i Tomàs Abelló i Llopart.

El promotor del nou sistema d’enllumenat va ser l’Ajuntament. La visió d’un gran empresari, Macià Vila, impulsarà el projecte per a subministrar gas a Reus. 39 accionistes, la majoria de Reus, aixecaran la quarta fàbrica de gas a Espanya.

La nova companyia serà una de les tres úniques societats per accions dedicades a la indústria del gas a Espanya. Això explica la importància d’aquesta companyia, ja que una vegada aprovada la llei de societats de 1848, totes les companyies amb accionistes havien d’autoritzar-se una a una, amb el que això suposava de control i procés administratiu. De fet, en aquells anys, en Espanya únicament hi havia 47 societats constituïdes d’aquesta manera.

El gas es produïa gràcies al carbó. Amb els anys, la connexió ferroviària va permetre l’arribada de la matèria primera de forma més regular i ràpida. A la fi del XIX l’electricitat entraria en competència amb el gas, i les estructures d’il·luminació s’anirien adaptant a la nova font d’energia. En 1898 Gas Reusense decideix aixecar una nova central que pugui produir electricitat; planta que estarà en marxa a l’any següent. L’electricitat acabarà per substituir totalment al carbó i les noves inversions necessàries, ja centrals hidroelèctriques, faran que en 1912 Gas Reusense vengui els seus actius elèctrics a la societat Energia Elèctrica de Catalunya.

Gas Reusense continuarà produint energia amb el carbó passant per alguns períodes d’extrema dificultat en el seu aprovisionament. A la fi dels cinquanta apareixerà el butà, que acabarà substituint en les llars l’antiga tecnologia que usava carbó, i el gas derivat produït amb ell. Gas Reusense continuarà amb el carbó per a fer gas de ciutat i alhora es convertirà en distribuïdor de gas butà. Les renovacions necessàries en la xarxa de distribució de gas i altres factors econòmics faran poc viable el negoci per a les petites empreses del sector. Així, finalment, entre 1966 i 1967 la companyia Catalana de Gas i Electricitat acaba comprat la pràctica totalitat d’accions de Gas Reusense.

Et podria interessar:

Cartell_fira_cambrils_final
La 65a Fira de Cambrils aposta per la sostenibilitat, la inclusió social i la dinamització local
panta-roiudecanyes
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes presenta un informe jurídic que conclou que les obres de l’EDAR poden ser declarades per emergència
descarga (18)
Vila, l'imperi avícola
històries empresarials reus empresa