L’Ajuntament de Reus lliura aquest dilluns els Premis a la Innovació Empresarial Gabriel Ferraté
Reus Empresa 28/02/2025 L’Ajuntament de Reus lliurarà aquest dilluns, 3 de març de 2025 a les 18 hores a Fira Reus, els primers Premis a la Innovació Empresarial Gabriel Ferraté, convocats per la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement amb l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a empreses especialment signific atives en l’àmbit de projectes innovació empresarial de Reus i el Baix Camp. En el decurs de l’acte, a més dels parlaments institucionals i del lliurament dels premis en les dues categories, es presentaran les experiències innovadores a les empreses Naifactory, Recop i Fermator, una rapsoda i la lectura de la glossa a Gabriel Ferraté. Aquests premis volen donar visibilitat al dinamisme empresarial vinculat a la capacitat d’innovar, premiar els models de negoci que han incorporat l’agilitat i la iniciativa constant, la proactivitat i l’adaptació al canvi que permet avançar en la consolidació i creixement del teixit productiu del territori. Les bases estableixen dues categories diferents de premis: Al model de negoci innovador i a la innovació d’un producte o servei existent. Aquests guardons recorden la figura de Gabriel Ferraté Pascual ( Reus, 3 de març de 1932 – Barcelona, 11 de febrer de 2024) qui va ser distingit amb el títol de Fill Il·lustre de Reus el 1999 en reconeixement a la seva influència i al seu prestigi acadèmic i professional. És recordat com al rector que va crear la UPC actual i que va situar la qualitat docent, de recerca i transferència tecnològica a nivell mundial. La seva activitat científica, docent i investigadora es va centrar en els camps de la automàtica, la cibernètica, la electrònica, la informàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial.
L’Ajuntament de Reus impulsa el servei Prototest per acompanyar nous projectes empresarials i maximitzar les probabilitats d’èxit
Reus Empresa 26/02/2025 La Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus posa en marxa Prototest, un nou servei d’acompanyament a les empreses per ajudar-les a validar nous productes o serveis abans del seu llançament al mercat, redefinir productes ja existents per adaptar-los a les canviants necessitats dels consumidors, segmentar el mercat o identificar nous clients potencials, entre d’altres necessitats. El nou servei, que es desenvoluparà a la seu de la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement a REDESSA VIVER, és pioner a la demarcació i neix per donar resposta a la necessitat de moltes petites i mitjanes empreses d’adaptar-se a les exigències del mercat i a les necessitats canviants dels consumidors i vol contribuir a enfortir l’ecosistema emprenedor de la ciutat. El projecte s’alinea amb els objectius del Pla d’Acció Municipal, en concret en la línia de donar suport a la transformació de models de negoci, apostant per la sostenibilitat i la innovació. Cada empresa disposarà d’un nombre d’hores d’assessorament personalitzat i adaptat a les seves necessitats, amb un màxim de 15 hores seguint un procés estructurat i pràctic. L’objectiu és minimitzar riscos, entendre millor el públic objectiu i optimitzar la proposta de valor. S’utilitzaran metodologies pròpies de la investigació de mercats i el màrqueting que es podran complementar amb la creació de prototips per al seu testatge i validació. La Regidoria compta per aquest servei amb un equip de professionals de la investigació de mercats i el màrqueting que acompanyaran i assessoraran les empreses en tot el procés. Aquest suport vol contribuir a reduir la incertesa vers al mercat i maximitzar les probabilitats d’èxit de les empreses. Aquest servei està subvencionat pel departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Metodologia Quan pensem en un prototip ens ve al cap un artefacte que ens permet aproximar-nos a un objecte final que estem creant o millorant per tal de tenir sortida al mercat. Habitualment són les empreses industrials les que havien treballat amb prototips. És amb l’increment de la incertesa i velocitat del mercat, que es parla de prototipatge també com a mètode de test i millora de les idees, projectes, productes i serveis que es volem llençar al mercat o millorar. Prototipar consisteix en simular amb diferents metodologies com serà un producte/ servei per tal d’avançar-nos i testejar les possibles reaccions dels clients potencials i així saber si el model de negoci funciona. Al fer-ho d’aquesta manera permet fer els canvis que calguin als projectes i així descobrir més aviat els punts clau del model de negoci. La metodologia del Prototest constarà d’un taller inicial on es realitzarà una diagnosi i definició d’objectius per identificar les necessitats de l’empresa i definir els reptes a abordar. En una segona sessió es desenvoluparà un pla estructurat que inclou el disseny de la metodologia de testatge del mercat amb focus groups, entrevistes, enquestes a potencials clients; la creació de materials per implementar el prototest i la recollida d’informació, així com la definició d’indicadors que permetin mesurar els resultats. Posteriorment, s’executa la prova de mercat amb els clients potencials amb la realització de treball de camp amb clients potencials i la recollida de dades. Finalment, s’analitzen les dades obtinguts per extreure conclusions que permetin desenvolupar una estratègia l’empresa.
Fruselva consolida les ampliacions de les seves fàbriques de Colòmbia i Xile
Reus Empresa 26/02/2024 Fruselva consolida la seva presència a Amèrica Llatina amb l’ampliació de la seva Megafactory a Colòmbia i l’ampliació de la seva fàbrica a Xile, projectes clau que converteixen la companyia en un referent de l’alimentació infantil. A la planta de Colòmbia, les obres van començar el passat 28 de gener amb la signatura del contracte d’obra i tenen prevista la seva finalització el 27 de març de 2025. L’anunci oficial de l’ampliació es va dur a terme en un acte celebrat el mateix 28 de gener al despatx del governador de la Governació de l’Atlàntic, Eduardo Verano, reafirmant el compromís de Fruselva amb el desenvolupament econòmic i industrial de la regió. Aquesta ampliació permetrà incrementar la capacitat logística de la planta, optimitzant els processos de fabricació i responent a la creixent demanda del mercat llatinoamericà. Fruselva va inaugurar la seva Megafactory a Colòmbia el 19 de juliol de 2023, després d’un any d’intensa construcció que va finalitzar el 28 de setembre de 2023. Ara, amb aquesta ampliació, la companyia reforça la seva aposta pel mercat colombià i internacional, consolidant-se com un referent en la producció d’aliments infantils i saludables. Aquest projecte suposa una millora en la infraestructura i tecnologia de la planta, facilitant una major eficiència en la producció i garantint la qualitat i seguretat dels seus productes. Javier Hernández, CEO de Fruselva, afirma que «l’ampliació de la nostra Megafactory a Colòmbia és una mostra del nostre compromís amb l’expansió internacional i el desenvolupament industrial sostenible a Llatinoamèrica. Aquest projecte ens permetrà millorar la capacitat productiva, innovadora i l’eficiència dels nostres processos, assegurant que continuem oferint productes d’alta qualitat als nostres clients». La nova planta de producció amb al·lèrgens a Xile D’altra banda, la nova planta de producció d’aliments amb al·lèrgens de Fruselva, situada a Xile, ja és una realitat després d’una inversió de 2,45 M$ i tretze mesos d’obres, iniciades el desembre de 2023. Aquesta fàbrica es troba dins del nou complex industrial de Fruselva a Talca (Xile), que dona feina a més de 500 persones i es dedicarà exclusivament a la producció d’aliments amb al·lèrgens en format pouch. La fàbrica d’al·lèrgens ocupa al voltant de 2.000 m² del nou complex industrial que Fruselva opera des del novembre de 2024 i ha suposat un 11,6% del pressupost total. Amb aquesta construcció i la instal·lació de dues noves línies completes de producció d’al·lèrgens, Fruselva afegeix 60 milions d’unitats a la seva capacitat actual de més de 350 milions de la seva fàbrica andina per a la seva distribució domèstica a Xile, mercats veïns i per a la seva exportació a Centreamèrica, Estats Units i Canadà. En paraules de Javier Hernández, aquest és un “projecte estratègic per a la companyia que ens permetrà oferir productes per a la introducció d’al·lèrgens a la dieta i, a més, de manera segura als nostres clients amb una fàbrica especialitzada, evitant riscos de contaminació creuada, sent el primer co-manufacturer d’alimentació infantil a oferir aquesta solució. Amb aquesta aposta, Fruselva continuarà diferenciant-se en el mercat i oferint solucions en què la innovació, la sostenibilitat i la seguretat alimentària són els principals eixos”.
Els germans Fàbregas
Joan Antoni Domènech 24/02/2025 D’Evarist Fàbregas i Pàmies (1868-1938) hem tingut l’oportunitat d’escriure alguns capítols en llibres anteriors, amb alguna petita novetat per al coneixement de la seva figura, com el gran suport econòmic que va rebre del seu cosí Josep Rovellat Fàbregas (1871-1918), que l’ajudaria finançant-li alguns dels seus projectes inicials. Evarist Fàbregas serà el financer i empresari que, entre altres homes d’empresa, obrirà la porta a l’època daurada de l’economia reusenca, els anys vint del segle passat. I ho farà especialment a través d’una entitat financera, el Banc de Reus, que rellançarà per a obrir el camí a la seva gran creació al costat dels germans Eduard i Francesc Recasens, el Banc de Catalunya. Fàbregas tindrà en paral·lel una gran activitat com a patrici social i cultural, i en el camp de la política. El seu gran projecte cultural i social a Reus va ser el Centre de Lectura. Evarist va tenir tres germans, Ramon, Pere i Teresa. Però, com és habitual en aquesta mena de figures, la força emprenedora d’Evarist va deixar en els marges de la història l’activitat mercantil dels seus germans Ramon i Pere, amb una biografia empresarial molt allunyada de la potència de la d’Evarist, però reeixida. No és gens descartable, per altra banda, que els tres germans compatissin alguna mena de relació comercial, donat que van coincidir amb interessos en sectors comuns. No oblidem tampoc, com veurem, que Pere va ajudar a finançar alguna operació important del seu germà Evarist. De Ramon Fàbregas (1870-1957) tenim notícia que es dedicava al negoci fariner. Primer a Reus, registrant en 1924 la marca de farines Princesa. En 1925, Ramon s’aventura en un gran projecte: adquireix a Casp l’anomenada Antigua Harinera, una empresa creada en 1861, però amb una llarga història anterior com a molí. Ramon introdueix importants millores, amplia instal·lacions, el dota d’electricitat i registra el nom comercial de La Industrial Harinera de Caspe. El nou molí moldrà cereals, i des de Casp Ramon emprendrà el comerç de farines, grans i garrofes. El molí de Ramon Fàbregas era el de major envergadura dels tres existents a Casp a l’època. De fet, serà dels més importants entre el centenar de fàbriques de farina que hi havia a Saragossa. La figura del financer i empresari Evarist Fàbregas, un dels protagonistes més emblemàtiques del mosaic d’emprenedors reusencs, ha deixat a l’ombra la tasca dels seus germans Pere i Ramon, també empresaris i amb un cert recorregut d’èxit. A Reus, Ramon tindrà una altra indústria: una fàbrica de sopes que donarà ocupació a set obrers. La va crear a través de la societat Fábregas y Pámies y Cia., constituïda amb un capital de 68.000 pessetes. Aquest sector va ser molt popular a Reus, amb una fàbrica emblemàtica a l’època, la de Nicolau Mestres, que fabricava industrialment tallarins, raviolis i canelons, entre altres especialitats. Pere Fàbregas (1872-?) era un empresari d’un cert prestigi. Pels censos patronals de l’època sabem que tenia negocis relacionats amb el vi: com a criador i exportador, així com una fàbrica de botes. Pere disposava de recursos per a fer front, per exemple, a les peticions del seu germà Evarist, molt més audaç i amb una idea clara de diversificació de la seva activitat empresarial. Així, Pere va ajudar al seu germà Evarist en l’adquisició del vaixell mercant Colón en 1908, que serà el primer actiu de la naviliera Fábregas i Garcías, que Evarist va registrar amb el seu soci Pere Garcías, capità de la marina mercant. La relació de Pere amb les activitats del seu germà Evarist degué ser àmplia, fins i tot en el projecte del Centre de Lectura, que va ajudar a finançar. Curiosament, Pere Fàbregas patenta en 1931 un procediment per a la fabricació de carbons combustibles amb residus diversos, encara que no sabem si va haver-hi un desenvolupament industrial posterior. I hem pogut esbrinar una última notícia sobre ell: després de la Guerra Civil, en 1942, trobem el seu nom en la llista elaborada pel Banc d’Espanya entre les més de 5.000 sol·licituds desestimades de particulars i empresaris que havien demanat el bescanvi de bitllets republicans per moneda de curs legal, al·legant el banc emissor que es van produir fora de termini.
Ametller Origen invertirà 50 milions d’euros en un hub agroalimentari a Mont-roig del Camp
Reus Empresa 19/02/2025 El Grup Ametller Origen ha anunciat la creació d’un nou hub agroalimentari a Mont-roig del Camp, amb una inversió de 50 milions d’euros, la més gran del sector hortícola català. Aquest projecte transformarà 100 hectàrees de terreny actualment improductiu en un centre d’innovació, producció i formació agrícola, generant més de 500 llocs de treball. L’anunci s’ha fet oficial avui en un acte a Miami Platja presidit pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i l’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho. També hi han assistit representants institucionals i agents econòmics i socials del territori. El nou centre permetrà treballar la traçabilitat completa dels cultius, des del planter fins a l’envasament, mitjançant un sistema d’hivernacles tecnificats en 50 hectàrees. Ametller Origen aposta per la implantació de tecnologies que optimitzin l’ús de l’aigua i dels recursos naturals, amb un sistema de cultius hidropònics que redueix fins a un 90% el consum d’aigua en comparació amb els mètodes tradicionals. A més, el 50% dels recursos hídrics provindran de l’aigua de pluja, evitant la pressió sobre els aqüífers locals. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat que aquest projecte reforça la competitivitat de l’agricultura catalana i generarà llocs de treball de qualitat. Per la seva banda, l’alcalde Fran Morancho ha subratllat la importància d’aquesta inversió per diversificar l’economia local i reforçar la connexió entre els sectors primari, turístic i industrial. El centre també tindrà una forta orientació cap a la formació, amb la col·laboració d’universitats i centres de recerca per impulsar programes d’innovació agrícola i proporcionar formació pràctica a les noves generacions d’agricultors. Jordi Ametller, cofundador i responsable de l’àrea agrícola de la companyia, ha destacat que el projecte vol transformar el model hortícola català i integrar tecnologia avançada per millorar la productivitat i la sostenibilitat dels cultius. A més, el nou hub permetrà que el producte surti directament empaquetat, eliminant emissions derivades del transport i reduint la necessitat de fitosanitaris. Segons Joan Simó, director d’Innovació i Sostenibilitat d’Ametller Origen, aquesta aposta permetrà incrementar la productivitat més d’un 40% i millorar les condicions laborals del sector. Per donar a conèixer el projecte, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha organitzat una sessió informativa el 26 de febrer al Centre Polivalent de Miami Platja, oberta a tota la ciutadania i retransmesa en directe pel canal de YouTube de l’Ajuntament. Aquesta iniciativa suposa una aposta estratègica per la producció de proximitat i la consolidació de Mont-roig del Camp com un referent en innovació hortícola.
El Programa de Suport a l’Ocupació Juvenil de Reus aconsegueix inserir 94 joves el 2024
T.E. 19/02/2025 El Programa de Suport a l’Ocupació Juvenil que es du a terme a l’Ajuntament de Reus des del Casal de Joves de La Palma ha aconseguit inserir 94 persones joves, tant laboral com acadèmicament, durant l’any 2024. Aquest servei es va començar el desembre de 2023 i té una durada d e tres anys. El regidor de Joventut de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, ha manifestat que, » aquest primer any hem tingut uns resultats molt positius, ja que s’han atès 148 joves, amb un alt índex d’inserció final». Aquest programa consisteix en fer orientació acadèmica i laboral a joves d’entre 16 i 29 anys, xerrades a centres educatius i altres punts de la ciutat i coordinació amb els diferents agents implicats. A part de l’atenció juvenil, s’han realitzat 51 xerrades i tallers en diferents centres educatius i espais de la ciutat. Gràcies als resultats obtinguts l’equip impulsor ha pogut participar a un col·loqui de Bones pràctiques, per tal de compartir amb altres professionals els recursos i estratègies que hem utilitzat per obtenir aquests resultats. També han participat a diferents fires del territori, destacant la ponència a la Fira de FP Dual organitzada per la Cambra de Comerç de Reus. Segons el regidor de Joventut, «ens proposem continuar treballant en la mateixa línia, millorar els resultats obtinguts aquest darrer any i apropar els joves de la ciutat als recursos i activitats que s’ofereixen des del Casal de Joves de La Palma». Pel que s’ha pogut constatar hi ha una gran necessitat d’orientació. Les estratègies i accions que es realitzen en el mrc d’aquest programa passen per diferents reunions de coordinació amb l’equip del Casal per preparar activitats diferents; reunions amb tècniques del Servei d’Orientació Juvenil i també amb el SOC de Reus i Cambrils per establir una línia de treball; difusió i publicitat del programa, per tal d’arribar al major nombre possible de joves; coordinació amb els centres educatius, tant per fer tallers i sessions informatives, com per a la gestió dels alumnes en risc d’abandonament; coordinació amb altres entitats de la ciutat i empreses del territori per conèixer l’entorn productiu i propiciar visites amb els joves a les empreses, i participació a fires d’ocupació i educació, així com atenció directa amb els i les joves a la mateixa Oficina. El regidor Marcos ha explicat que «es tracta d’oferir un acompanyament i atenció personalitzades en funció de les necessitats i característiques de l’usuari on es pugui crear un vincle de confiança amb la persona jove per tal de detectar les seves necessitats i oferir-li un itinerari personalitzat en el qual ell o ella és el protagonista. Treballem amb una coordinació i comunicació molt estreta amb els diferents agents de la ciutat, ja que intentem vincular als joves amb els diferents recursos i empreses del territori».
Francesc Recasens, impulsor del polígon petroquímic de Tarragona
Joan Antoni Domènech 17/02/2025 En dos llibres anteriors d’Històries empresarials de Reus, hem vingut donant compte en diversos capítols de l’aventura empresarial d’Eduard i Francesc Recasens, i molt especialment de les seves operacions en el sector energètic. En aquest camp, els Recasens van estar en primera línia en els moments del boom de la indústria petroliera espanyola. Seran els protagonistes de la creació de la companyia monopolística CAMPSA (1927), i molt especialment de CEPSA (1928). En les dues empreses, a més, participaran com a accionistes i directius. L’aventura més destacada dels germans Recasens en el sector energètic serà la de CEPSA, que portarà a construir a Tenerife la primera gran refineria de l’Estat (1930) i aconseguir, després de l’adquisició dels drets d’explotació d’un ampli camp petrolífer a Veneçuela, proveir a aquesta refineria de matèria primera; aprovisionament que duraria decennis. Serà especialment Francesc Recasens l’artífex del desenvolupament inicial de CEPSA, al costat de Demetrio Carceller, l’executiu que fitxaran els Recasens per a dur a terme la seva estratègia al sector petrolier, tant a CAMPSA com a CEPSA. Des de Tenerife, FR obrirà nous fronts, com la societat DISA (1933), en la qual tindrà una participació rellevant, o Industrias Químicas Canarias SA (1940), entre altres. Acabada la Guerra Civil, i després de la defunció d’Eduard en 1939, Francesc es convertirà en el major accionista particular de CEPSA, la qual cosa li donava un cert pes en el si de la companyia, afegit al seu prestigi per haver estat l’impulsor de l’empresa i alma mater de la primera refineria. Recordem que FR signa el contracte de contrucció de la planta de refinament a Tenerife amb la nord-americana Bethlehem Steel Corporation, que en nou mesos aixecarà el nou complex refiner. A partir del Pla d’Estabilització de l’any 1959, tot i que va haver-hi intents anteriors, els grans projectes fabrils del sector petroquímic rebran un gran impuls, en permetre l’Estat les inversions estrangeres, encara que amb unes certes limitacions. CEPSA intentarà establir una indústria petroquímica a la península, amb societat amb la Standard Oil Company, projecte que es rebutja amb l’argument que el mercat no podria absorvir la producció d’aquesta indústria. En canvi, sí que es va aprovar al 1960 l’autorització a Dow-Unquinesa per un cracker a Biscaia, i també un altra inversió de la societat Unión Española de Explosivos. El desplegament d’aquest sector al país coincidex amb l’arribada al Govern de Gregorio López-Bravo, nou ministre d’Indústria. Lopez-Bravo serà un entusiasta valedor de la implantació de la indústria petroquímica a Tarragona. En aquella època, l’increment de la motorització demanava millors carreters a Espanya. Una llei de bases permetrà l’actualització de la xarxa viària. I és aquí on apareix CEPSA, i el nostre protagonista. FR ja havia manifestat públicament durant la seva llarga estada a Tenerife abans de la Guerra Civil, com a executiu de CEPSA i també del Banc Exterior d’Espanya, que era molt necessari asfaltar els camins a l’illa per atendre l’increment del tràfic rodat, la qual cosa facilitaria l’estada dels turistes. Sigui pel seu origen camptarragoní, que segurament va tenir el seu pes, i per la seva visió estratègica del sector, FR sempre havia tingut la il·lusió que a Tarragona s’aixequés una refineria de CEPSA. Argumentava llavors Recasens que el litoral català era la zona de major consum, que a més podia donar servei a València i Aragó, i per tenir a més Tarragona el port més pròxim a l’Orient Mitjà. CEPSA va sol·licitar llavors la instal·lació d’una gran refineria a Tarragona que pretenia fabricar etilè. Amb aquest propòsit, CEPSA decideix fer un intent d’aliança amb Dow-Unquinesa. D’altra banda, Unión Española de Explosivos SA (UEE) amb associació d’Industrias Químicas Asociadas SA (IQA) també van sol·licitar la construcció d’un craking d’olefines a Tarragona. A principis de 1962, IQA, UEE i CEPSA es llancen a la compra de terrenys a La Canonja i Tarragona. Gràcies a un cert impuls polític, per l’oportunitat’ que van trobar alguns inversos i pel preu dels terrenys (molt més econòmics que a l’àrea de Barcelona), l’aposta del sector per Tarragona cobraba força. Francesc Recasens intentarà que CEPSA aixequi una refineria a Tarragona. Després de diverses temptatives, i una negativa final del Govern, aconseguirà a canvi que CEPSA posi en marxa al 1966 una planta de producció d’asfalt, ASESA. Arran d’ella, vindrà el gruix del complex petroquímic. Però CEPSA no aconseguiria el seu propòsit a Tarragona, ja que el seu desig de tenir una refineria a la península (sumada a la de Tenerife) no seria aprovat per les autoritats de l’Estat, que van apostar per Algesires. No obstant això, aquesta decisió va obrir una nova possibilitat -potser vista llavors com una oportunitat menor per a la companyia- , la d’instal·lar una planta de producció d’asfalts i derivats, el futur que ja albirava FR per a aquest producte trenta anys abans. El 25 de gener de 1963 s’autoritza a CEPSA la construcció de la planta de producció asfàltica, que compensava en certa manera la denegació del seu projecte de refino a Tarragona. Inaugurada en 1966, la nova planta, articulada a través de la societat Asfaltos Españoles SA (ASESA), importarà la matèria primera de la seva refineria de Tenerife i de Veneçuela. El paper de FR en tots aquests moviments de CEPSA i la seva inclinació cap a Tarragona va ser determinant en la implantació d’ASESA. És més, al 1964 el mateix FR envia a Tarragona a Jaume Moltó Munill, un tècnic de la refineria de Tenerife, amb el càrrec de director de planta de la nova empresa. Instalat a Tarragona, Moltó Munill, enginyer industrial, seria nomenat el 1969 president de la Junta Provincial de Formación Profesional Industrial. Recasens contractará també a Xavier Peralta Huguet, com a director tècnic. El projecte d’ASESA, avui la refineria d’asfalt més importatnt d’Europa, va ser clau en el naixement del polígon petroquímic. Per aquest fet, FR hauria estat l’impulsor del que després serà el polígon industrial de Tarragona, el primer de l’Estat. A la mort d’en FR el 1965, el seu fill Eduard continuarà com
Grupo Castilla llança un curs de RRHH amb contractació assegurada
Reus Empresa 17/02/2025 Grupo Castilla ha anunciat el llançament d’un curs de Recursos Humans amb contractació garantida, una iniciativa innovadora que compta amb l’homologació del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Es tracta de la primera formació ocupacional de 640 hores en l’àmbit de la consultoria HCM (Human Capital Management), marcant un precedent en el sector. Primera edició a Riudoms La primera edició del curs es durà a terme previsiblement entre els mesos de març i abril a la seu central de Grupo Castilla, situada a Riudoms. Amb una capacitat per a 20 alumnes, aquesta formació respon a la creixent demanda de talent en el sector tecnològic, on les empreses s’enfronten a desafiaments importants per la manca de professionals qualificats. El curs forma part del catàleg d’Especialitats Formatives del SEPE i està cofinançat pel SOC en el marc del programa «Forma i Insereix». Està dirigit a persones desocupades interessades a especialitzar-se en Recursos Humans i adquirir coneixements en consultoria HCM. Segons el CEO de Grupo Castilla, Carles Castilla, «és una gran oportunitat, incorpora una formació teoricopràctica completa impartida per experts de la casa. En un món cada vegada més digital, hem de preparar els nostres joves per a les professions del futur. El valor de les persones és cabdal». El projecte compta amb la col·laboració del Clúster TICSud i el suport de les administracions públiques. Aquesta iniciativa no només potencia el talent emergent, sinó que també contribueix al desenvolupament del territori amb la creació de llocs de treball d’alta demanda i projecció futura. Sergi Novo, gerent del Clúster TICSud, destaca: «Estem molt contents de facilitar una altra gran iniciativa 3T: Talent, Tecnologia i Territori». Inserció laboral garantida Els millors alumnes que superin les proves d’avaluació s’incorporaran directament a Grupo Castilla amb un pla de carrera dissenyat per impulsar el seu desenvolupament professional. A més, tots els participants formaran part d’una borsa de treball gestionada per la unitat de Selecció de Talent Services, facilitant així la seva inserció laboral en el sector.
FiraReus Events genera un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros al territori el 2024
Reus Empresa 14/02/2025 L’activitat de firaReus Events ha generat un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros a Reus i el territori durant el 2024 segons un estudi basat en 1.150 enquestes a expositors visitants i proveïdors vinculats a l’activitat firal Aquest estudi s’ha elaborat a partir de mostres d’esdeveniments com fires pròpies i externes congressos jornades i actes professionals extrapolant-ne els resultats al conjunt d’esdeveniments celebrats a les instal·lacions de firaReus Events El regidor de Promoció Econòmica Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA Josep Baiges ha destacat que la informació recollida de cada esdeveniment no només ha permès elaborar aquest estudi sinó també generar informes d’avaluació amb propostes de millora per fidelitzar els organitzadors que han participat en l’estudi L’estudi dut a terme per la consultoria Think Is establerta a REDESSA Tecno ha quantificat l’impacte econòmic a partir de quatre vies principals. Entre els diversos tipus d’esdeveniments que s’organitzen a firaReus Events les fires són les que generen un major impacte econòmic especialment les vinculades a l’automoció com exproReus En segon lloc es troben els congressos i finalment altres esdeveniments com festivals orles premis i espectacles.
Tomàs Lleget i Cailà, metge i empresari
Joan Antoni Domènech 12/02/2025 De Tomàs Lleget i Cailà (1825-1889) tenim un cert volum d’informació sobre les seves activitats mèdiques, culturals i científiques, rellevants les tres, encara que és molt menys coneguda la seva faceta d’empresari. En el seu temps, LLeget va coincidir amb diversos prohoms reusencs que van abanderar grans iniciatives empresarials, també ciutadanes. En el seu cas, Lleget combinaria tots dos mons al costat d’una dedicació professional com a metge. La més coneguda i significativa activitat mercantil de Lleget serà com un dels 15 signants de l’escriptura de constitució del Banc de Reus, el 20 de març de 1863. LLeget, com la resta de fundadors de l’entitat, no reflecteixen a l’escriptura els capitals aportats com accionistes de la nova societat, amb capital de 2.500.000 rals. Però podem estimar que la seva contribució va ser important, donat, a més, que Lleget fou membre de la primera junta directiva de l’entitat bancària, conformada per Pere Odena (president), Macià Vila (vicepresident), Pere Nolasc Gay, Josep Maria Pàmies, Joaquím Bartrina, Jaume Prius, Josep Simó, Josep Bertomeu i el mateix Lleget. En aquesta escriptura es diu que Tomàs Lleget és «director de baños y propietario». Es refereix al seu vincle amb el balneari de Fitero a Navarra, on figurava com a gerent. Respecte als banys de Fitero, Lleget va publicar el 1870 un ampli estudi (Monografía de los baños y aguas termo- medicinales de Fitero), detallant les malalties que poden curar les seves aigües. Anteriorment, el 1857, va escriure un llibre similar, Memoria sobre los baños minerales de Tiermas. I, en la seva referència com a propietari, va ser un important exportador d’avellanes i vins. Així almenys figura en el catàleg dels empresaris espanyols que van exposar a l’Exposició Universal de París del 1867. Lleget apareix amb 12 empresaris reusencs més. La seva empresa, que estarà a la secció de «Begudes fermentades» acompanyaria com a expositor a empresaris com Josep Boule, la companyia Soberano y Cía o Francesc Pla, entre la resta. La figura de Tomàs Lleget ve a representar un perfil singular, però no escàs a Reus en la seva època: propietari amb inquietuds culturals i ciutadanes que es projectaran en diverses iniciatives. Les seves activitats empresarials, en canvi, són menys conegudes. LLeget es va llicenciar en Medicina a Barcelona (1846) per a posteriorment doctorar-se a Madrid (1847). La seva carrera professional la va enfocar a la gestió de balnearis d’aigües termals i medicinals. El 1850 fa oposicions a metge del Cos de Metge de Banys, creat el 1816, i treu plaça al balneari de Tiermas. Després, guanya oposicions a places d’altres balnearis a diferents indrets com a Fitero (zona on té l’oportunitat de fer investigacions arqueològiques, una de les seves grans aficions), a Alhama de Aragón, al malagueny de Carratraca o al barceloní de Caldes de Montbui fins que, finalment, se’n va al balneari d’Archena a Múrcia des del 1887 fins a la seva mort. A Reus, Lleget va ser un dels fundadors del Centre de Lectura, entitat de la qual serà nomenat president des del 1861 al 1867 impulsant diferents activitats educatives, vetllades científiques i literàries, conferències i exposicions Industrials, per fomentar l’amor a l’estudi dels seus conciutadans. Del 1868 al 1875, novament elegit, es destaca per una política d’increment del patrimoni bibliogràfic de l’entitat, estimulant les donacions altruistes dels socis i la subscripció a diversos diaris i publicacions periòdiques. A Reus tenia casa al raval de Robuster, 19. El 1862 trobem al doctor Lleget com a president de la comissió local per tal de promoure a Reus las subscripció popular en pro de la construcció de l’Ictíneo de Narcís Monturiol.