Joan Antoni Domènech
12/02/2025
De Tomàs Lleget i Cailà (1825-1889) tenim un cert volum d’informació sobre les seves activitats mèdiques, culturals i científiques, rellevants les tres, encara que és molt menys coneguda la seva faceta d’empresari. En el seu temps, LLeget va coincidir amb diversos prohoms reusencs que van abanderar grans iniciatives empresarials, també ciutadanes. En el seu cas, Lleget combinaria tots dos mons al costat d’una dedicació professional com a metge.
La més coneguda i significativa activitat mercantil de Lleget serà com un dels 15 signants de l’escriptura de constitució del Banc de Reus, el 20 de març de 1863. LLeget, com la resta de fundadors de l’entitat, no reflecteixen a l’escriptura els capitals aportats com accionistes de la nova societat, amb capital de 2.500.000 rals. Però podem estimar que la seva contribució va ser important, donat, a més, que Lleget fou membre de la primera junta directiva de l’entitat bancària, conformada per Pere Odena (president), Macià Vila (vicepresident), Pere Nolasc Gay, Josep Maria Pàmies, Joaquím Bartrina, Jaume Prius, Josep Simó, Josep Bertomeu i el mateix Lleget.
En aquesta escriptura es diu que Tomàs Lleget és «director de baños y propietario». Es refereix al seu vincle amb el balneari de Fitero a Navarra, on figurava com a gerent. Respecte als banys de Fitero, Lleget va publicar el 1870 un ampli estudi (Monografía de los baños y aguas termo- medicinales de Fitero), detallant les malalties que poden curar les seves aigües. Anteriorment, el 1857, va escriure un llibre similar, Memoria sobre los baños minerales de Tiermas. I, en la seva referència com a propietari, va ser un important exportador d’avellanes i vins. Així almenys figura en el catàleg dels empresaris espanyols que van exposar a l’Exposició Universal de París del 1867. Lleget apareix amb 12 empresaris reusencs més. La seva empresa, que estarà a la secció de «Begudes fermentades» acompanyaria com a expositor a empresaris com Josep Boule, la companyia Soberano y Cía o Francesc Pla, entre la resta.
La figura de Tomàs Lleget ve a representar un perfil singular, però no escàs a Reus en la seva època: propietari amb inquietuds culturals i ciutadanes que es projectaran en diverses iniciatives. Les seves activitats empresarials, en canvi, són menys conegudes.
LLeget es va llicenciar en Medicina a Barcelona (1846) per a posteriorment doctorar-se a Madrid (1847). La seva carrera professional la va enfocar a la gestió de balnearis d’aigües termals i medicinals. El 1850 fa oposicions a metge del Cos de Metge de Banys, creat el 1816, i treu plaça al balneari de Tiermas. Després, guanya oposicions a places d’altres balnearis a diferents indrets com a Fitero (zona on té l’oportunitat de fer investigacions arqueològiques, una de les seves grans aficions), a Alhama de Aragón, al malagueny de Carratraca o al barceloní de Caldes de Montbui fins que, finalment, se’n va al balneari d’Archena a Múrcia des del 1887 fins a la seva mort.
A Reus, Lleget va ser un dels fundadors del Centre de Lectura, entitat de la qual serà nomenat president des del 1861 al 1867 impulsant diferents activitats educatives, vetllades científiques i literàries, conferències i exposicions Industrials, per fomentar l’amor a l’estudi dels seus conciutadans. Del 1868 al 1875, novament elegit, es destaca per una política d’increment del patrimoni bibliogràfic de l’entitat, estimulant les donacions altruistes dels socis i la subscripció a diversos diaris i publicacions periòdiques. A Reus tenia casa al raval de Robuster, 19. El 1862 trobem al doctor Lleget com a president de la comissió local per tal de promoure a Reus las subscripció popular en pro de la construcció de l’Ictíneo de Narcís Monturiol.
