Joan Antoni Domènech
24/02/2025
D’Evarist Fàbregas i Pàmies (1868-1938) hem tingut l’oportunitat d’escriure alguns capítols en llibres anteriors, amb alguna petita novetat per al coneixement de la seva figura, com el gran suport econòmic que va rebre del seu cosí Josep Rovellat Fàbregas (1871-1918), que l’ajudaria finançant-li alguns dels seus projectes inicials. Evarist Fàbregas serà el financer i empresari que, entre altres homes d’empresa, obrirà la porta a l’època daurada de l’economia reusenca, els anys vint del segle passat. I ho farà especialment a través d’una entitat financera, el Banc de Reus, que rellançarà per a obrir el camí a la seva gran creació al costat dels germans Eduard i Francesc Recasens, el Banc de Catalunya. Fàbregas tindrà en paral·lel una gran activitat com a patrici social i cultural, i en el camp de la política. El seu gran projecte cultural i social a Reus va ser el Centre de Lectura.
Evarist va tenir tres germans, Ramon, Pere i Teresa. Però, com és habitual en aquesta mena de figures, la força emprenedora d’Evarist va deixar en els marges de la història l’activitat mercantil dels seus germans Ramon i Pere, amb una biografia empresarial molt allunyada de la potència de la d’Evarist, però reeixida. No és gens descartable, per altra banda, que els tres germans compatissin alguna mena de relació comercial, donat que van coincidir amb interessos en sectors comuns. No oblidem tampoc, com veurem, que Pere va ajudar a finançar alguna operació important del seu germà Evarist.
De Ramon Fàbregas (1870-1957) tenim notícia que es dedicava al negoci fariner. Primer a Reus, registrant en 1924 la marca de farines Princesa. En 1925, Ramon s’aventura en un gran projecte: adquireix a Casp l’anomenada Antigua Harinera, una empresa creada en 1861, però amb una llarga història anterior com a molí. Ramon introdueix importants millores, amplia instal·lacions, el dota d’electricitat i registra el nom comercial de La Industrial Harinera de Caspe. El nou molí moldrà cereals, i des de Casp Ramon emprendrà el comerç de farines, grans i garrofes. El molí de Ramon Fàbregas era el de major envergadura dels tres existents a Casp a l’època. De fet, serà dels més importants entre el centenar de fàbriques de farina que hi havia a Saragossa.
La figura del financer i empresari Evarist Fàbregas, un dels protagonistes més emblemàtiques del mosaic d’emprenedors reusencs, ha deixat a l’ombra la tasca dels seus germans Pere i Ramon, també empresaris i amb un cert recorregut d’èxit.
A Reus, Ramon tindrà una altra indústria: una fàbrica de sopes que donarà ocupació a set obrers. La va crear a través de la societat Fábregas y Pámies y Cia., constituïda amb un capital de 68.000 pessetes. Aquest sector va ser molt popular a Reus, amb una fàbrica emblemàtica a l’època, la de Nicolau Mestres, que fabricava industrialment tallarins, raviolis i canelons, entre altres especialitats.
Pere Fàbregas (1872-?) era un empresari d’un cert prestigi. Pels censos patronals de l’època sabem que tenia negocis relacionats amb el vi: com a criador i exportador, així com una fàbrica de botes. Pere disposava de recursos per a fer front, per exemple, a les peticions del seu germà Evarist, molt més audaç i amb una idea clara de diversificació de la seva activitat empresarial. Així, Pere va ajudar al seu germà Evarist en l’adquisició del vaixell mercant Colón en 1908, que serà el primer actiu de la naviliera Fábregas i Garcías, que Evarist va registrar amb el seu soci Pere Garcías, capità de la marina mercant. La relació de Pere amb les activitats del seu germà Evarist degué ser àmplia, fins i tot en el projecte del Centre de Lectura, que va ajudar a finançar.
Curiosament, Pere Fàbregas patenta en 1931 un procediment per a la fabricació de carbons combustibles amb residus diversos, encara que no sabem si va haver-hi un desenvolupament industrial posterior. I hem pogut esbrinar una última notícia sobre ell: després de la Guerra Civil, en 1942, trobem el seu nom en la llista elaborada pel Banc d’Espanya entre les més de 5.000 sol·licituds desestimades de particulars i empresaris que havien demanat el bescanvi de bitllets republicans per moneda de curs legal, al·legant el banc emissor que es van produir fora de termini.
