L’automoció i les TIC, la gran aposta d’exproReus
Reus Empresa 6/10/2022 La inauguració oficial de la fira es farà aquest dissabte, 8 d’octubre, a les 12 del migdia. Serà a l’estand de Redessa i anirà a càrrec del president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just. Després de dos anys d’aturada per la pandemia, exproReus repren la seva activitat en la que serà la seva 50º edició. «La nova edició posarà la mirada en el futur a través d’activitats vinculades a les noves tecnologies, les quals centraran el programa per a infants i joves», segons ha explicat Teresa Pallarès, regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de Redessa. El sector d’automoció, un dels grans protagonistes de la fira, disposarà d’una superfície de gairebé 7.000 m2, en el que, probablement, serà la més gran exposició de vehicle nou del territori, amb presentacions de nous models i d’un espai de vehicles de prova. Pel que fa a les activitats TIC, hi haurà opcions per a totes les edats: tallers de robòtica per a infants d’entre 3 i 8 anys, tallers d’impressió 3D i scape room a partir de 8 anys, i de realitat virtual, a partir de 12 anys. L’espai dedicat als expositors de la llar, i la zona de restauració del Tasting Village, també recuperaran el seu protagonisme. Així, a l’auditori exterior de firaReus, hi haurà una vintena d’expositors que oferiran tot tipus de productes gastronòmics de qualitat. Reus Transport ampliarà el servei en motiu d’exproReus i hi haurà autobusos cada mitja hora, des de les 12 del migdia i fins a les 21.30 h, amb sortida a la Plaça Llibertat (L80 i L50). exproReus, obrirà portes del 8 al 12 d’octubre, en horari d’onze del matí a nou del vespre (la zona del Tasting Village, estarà oberta fins a les deu de la nit) i tindrà entrada gratuïta.
Mario Basora: «La Federació de Polígons Industrials de la Cambra pot estar totalment constituïda abans de les pròximes eleccions»
Joel Medina 4/10/2022 Mario Basora és un dels responsables i promotors de la Federació de Polígons Industrials de la Cambra de Reus (FEPICAR), una iniciativa que pretén sumar esforços per millorar les condicions de les empreses situades en aquests indrets, a partir de la unitat de les comarques que es troben en la zona d’influència de la Cambra. Basora també va ser director general de l’empresa Elring Klinger a Reus des del 1978 fins al passat mes de desembre. Es membre del Comitè Executiu i coordinador de la Comissió d’Indústria de la Cambra de Comerç. Quan va néixer el projecte de la FEPICAR? Com a idea, vam començar a moure-ho a finals de l’any passat, i ara ho estem acabant d’aclarir. Per tant, la Federació pròpiament dita encara no està creada? Encara no. Estem redactant les bases per anar parlant amb ajuntaments. Quan es preveu que sigui una realitat? La nostra intenció és que ho sigui abans de final d’any, tot i que ho veig difícil. Sabent que el 2023 hi ha eleccions, intentarem que estigui creada abans dels comicis. Per què es va pensar que seria necessària una associació així? Perquè, en aquell moment, començava a haver-hi molts problemes a les empreses pel que fa a l’increment de preus de les matèries primeres i dels subministraments energètics. Llavors vam decidir engegar aquesta iniciativa pensant en l’Associació de Polígons Industrials de Reus (APIR), de la qual jo era el vicepresident. L’APIR és una bona eina per als empresaris, i vam creure que seria una bona idea fer el mateix en l’àmbit de la Cambra de Comerç. Nosaltres el que intentem és aglutinar totes les empreses de les cinc comarques en què la Cambra de Comerç de Reus té influència (el Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta). L’APIR, en canvi, actua exclusivament a Reus. Quins són els principals objectius de la Federació? Un d’ells és el d’incrementar l’economia circular. Pel que estem veient, no hi ha una estratègia comuna entre els municipis, cadascun actua en funció de la seva visió. Per tant, la nostra idea és poder establir una línia d’actuació conjunta. Les comarques tenen les seves diferències, però pensem que, si ens unim, podem ser més forts davant de la Generalitat o de qualsevol administració. Un dels aspectes que també considerem important és tenir un inventari de sòl lliure als polígons. A la Cambra venen moltes empreses per preguntar on hi ha terreny per edificar, i nosaltres tampoc tenim aquesta informació. Precisament el fet de tenir un cens de terrenys lliures i naus abandonades ha estat una de les vostres demandes en els darrers mesos. En quin punt es troba aquesta sol·licitud? Costa, la veritat és que costa que tiri endavant. Abans de l’estiu, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va signar el manifest per vincular-se a la FEPICAR. Per crear la Federació, la nostra idea era lligar els consells comarcals; però pot ser que tinguin molta feina i que no li donin la importància que li volem donar nosaltres, per això és difícil. Quan parlem amb els ajuntaments, tots ho veuen com una bona idea, però quan s’ha d’aglutinar tot des dels consells comarcals, resulta més complicat. Entenc que aquest manifest no és un contracte com a tal. No, però tenim la intenció que ho acabi essent quan es creï la Federació. Creu que els polígons industrials tenen suficient inversió actualment? Estan bastant deixats. Jo puc parlar dels de Reus, i des que l’APIR va començar a tenir reunions amb l’Ajuntament, les inversions han crescut, tot i que són insuficients. Sobretot pel que fa a la mobilitat i a les infraestructures. No és on es destinen més recursos, per contra, s’hi genera molta riquesa. Segons l’Ajuntament de Reus, la intenció del govern és la de potenciar els polígons. Aquí s’emmarcaria l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació. Pensa que és un projecte que funcionarà? Crec que és important, és una bona eina. Això sí, sempre que serveixi per a alguna cosa i no es quedi només en els titulars. Vaig formar part de les primeres reunions i enquestes que es van realitzar sobre aquesta línia de mesures, i van sortir temes rellevants. Segons es va explicar a la presentació dels primers resultats de l’estudi de necessitats dels polígons d’activitat econòmica (PAE), la seguretat en els accessos i la millora de la senyalització i de la neteja són les qüestions de més importància per a les empreses. Sí, l’estat dels polígons en general. Per posar un exemple, jo era el director general d’Elring Klinger a Reus abans de jubilar-me el passat mes de desembre. L’empresa està al polígon Constantí Nord. Mai s’hi veia cap patrulla. Són uns 500 treballadors, i el bus no hi arriba. També és cert que tot depèn de quin polígon miris. Els grans, com l’Agro-Reus, tenen més serveis. Ara que em menciona l’Agro-Reus, creu que el projecte de comunitat energètica que s’hi està duent a terme s’estendrà, en un futur, a la resta de polígons? Sí. Als polígons i a les zones residencials. Anem per aquest camí. Se suposa que es derogarà la llei que limita l’autoconsum a una instal·lació solar fotovoltaica situada a 500 metres o menys. Es parla que la distància podria arribar a ser de dos quilòmetres. I, pel que fa a l’activitat de les empreses, quines impressions li arriben? Hi ha optimisme. Tenen molta feina, el que passa és que també tenen problemes. La pujada de preus de les matèries primeres i de l’energia ha provocat que els seus beneficis es vegin reduïts. A més i, com és lògic, l’any que ve els sindicats pressionaran perquè els sous s’equiparin amb l’IPC. Li traslladen expectatives positives, llavors? En general, sí. Esperem que la problemàtica de la inflació se solucioni. I quant a l’energia, la instal·lació de plaques solars serà molt beneficiosa i farà que es redueixi el preu de la factura de la llum. Així, les empreses podran rellançar-se i dur
Les empreses tecnològiques del territori acostaran la cerca de talent del sector als centres de Formació Professional
Reus Empresa 4/10/2022 Una trentena d’empreses i centres formatius han participat aquest matí en el primer networking organitzat pel TIC Sud i la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, a través de l’IMFE Mas Carandell, en el marc del Consell de la Formació Professional de Reus. La sessió ha servit per posar en comú les necessitats de les empreses i dels centres per afavorir una millora en els continguts formatius i en la inserció al mercat laboral dins el sector tecnològic a les comarques de Tarragona. Entre els eixos marcats pels participants hi ha el reforç de la formació en anglès, les habilitats transversals personals i l’actualització dels continguts curriculars a les eines i necessitats utilitzades al mercat laboral. Una de les propostes sorgides de la trobada és que el Clúster TIC Catalunya Sud oferirà als centres formatius la possibilitat d’impartir tallers per donar a conèixer la realitat i necessitats concretes de cerca de talent del sector tecnològic a l’alumnat. Amb la voluntat d’acostar empreses i escoles i contribuir al canvi de tendència des de la base, el TIC Sud prepararà diverses sessions de la mà d’empreses associades al Clúster. El regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Carles Prats, ha remarcat en el decurs de la jornada la profitosa col·laboració entre l’IMFE Mas Carandell i el Clúster TIC Catalunya Sud. Prats ha recordat que aquesta jornada s’organitza en el marc del Consell de la Formació professional de Reus, impulsat conjuntament des de les regidories d’Empresa i d’Ocupació i d’Educació, i que està estretament relacionat amb el Pla Local d’Educació i amb l’Estratègia de desenvolupament Local i d’Ocupació de l’Ajuntament de Reus. Per la seva banda, Sergi Novo, Clúster Mànager del TIC Sud, ha destacat la importància de «connectar el món de l’empresa i el món acadèmic». «La voluntat del TIC Sud és contribuir a agilitzar els processos i la inserció laboral al sector tecnològic del territori i això ho hem de fer de la mà dels centres formatius», ha dit. Des dels centres formatius presents a la trobada s’ha remarcat la necessitat de treballar la detecció i orientació del talent en l’educació secundària obligatòria, a més d’apropar la realitat de les empreses a les aules. En aquest sentit, diverses de les empreses presents s’han mostrat disposades a participar en tallers i sessions als centres de formació professional. Montserrat Pagès, directora de Mas Carandell, ha celebrat la bona acollida de la jornada per part de les empreses i centres participants. «Ara cal sistematitzar tota la informació recollida i articular la manera de dur-ho a la pràctica amb agilitat», ha explicat. La jornada s’ha celebrat a les instal·lacions de Redessa Tecno i hi han assistit els CEO’s i responsables de recursos humans de diferents empreses tecnològiques del territori, així com les direccions i responsables dels principals centres de formació de Reus que imparteixen cicles formatius o altres estudis vinculats amb les TIC; a més de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta sessió forma part de l’acció del Consell de la FP recentment constituït. Un espai col·laboratiu, de participació, treball en xarxa i transversal per impulsar els estudis de Formació Professional a la ciutat.
La fallida de la Cooperativa de L’Aleixar: 4 anys esperant una solució
Reus Empresa 3/10/2022 Ja es compleixen quatre anys de la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aleixar. Són més de 200 els afectats que van perdre els estalvis i que esperen, encara, que el procés avanci. Són el 20% de la població de l’Aleixar. «Han passat quatre anys i potser n’haurem d’esperar quatre més perquè se celebri el judici… Volem celeritat. Molts dels afectats són gent gran i és molt trist que arribin així al final de la seva vida. En aquest temps, ja n’han mort dotze», recorda Imma Vilella, de la Plataforma d’Afectats, en unes declaracions al Diari de Tarragona. Ahir a la una del migdia, i davant una gran pancarta penjada al balcó de l’ajuntament on es podia llegir «la justícia si és lenta no és justícia», la Plataforma d’Afectats va procedir a llegir un manifest. Reclamen «celeritat a la justícia» i que «els culpables d’aquest gran despropòsit siguin castigats com marca la llei». Han recordat els danys materials, però també molt especialment els morals amb «el trencament d’una cosa tan sensible i important com la confiança entre les persones», segons recull el Diari. «Era tanta la confiança que molta gent tenia la responsable de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aleixar que això els va acabar enfonsant i, per molta condescendència que es vulgui tenir, ni té perdó, ni es pot oblidar», ha exclamat Vilella. Per acabar, tota la plaça s’ha submergit en un minut de silenci per recordar les dotze persones afectades ja mortes aquests últims quatre anys, acabant amb un llarg aplaudiment. Com es recordarà, la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aleixar va fer fallida a causa de les greus irregularitats en la seva gestió, que podrien haver generat un forat de 4,5 milions d’euros. El presenutno frau econòmic porto fins i tot, el novembre del 2018, la detenció, per part dels Mossos d’Esquadra, de qui era la directora de l’entitat. Les diligències de recerca, realitzades per la divisió de recerca criminal dels Mossos en coordinació amb el Jutjat d’Instrucció 3 de Reus, han revelat l’existència d’un presumpte frau econòmic. Entre altres causes, la investigació hauria detectat la falsificació d’actes i que no s’haurien perseguit crèdits a morosos durant els darrers 10 anys.
L’èxit (inesperat) de la campanya de mecenatge empresarial de la Cambra de Reus
Reus Empresa 03/10/22 En aquests prop de 30 mesos, la Cambra de Comerç ha aconseguit l’ajuda econòmica d’una cinquantena d’empreses. El març del 2020 la pandèmia de la Covid va venir a sacsejar totes les estructures de la societat. Per a moltes famílies, un drama. Els efectes de la covid van colpejar molt durament les empreses, que van experimentar una de les pitjors situacions de crisis viscudes en els últims decennis. Les conseqüències de la pandèmia van afectar la pràctica totalitat de sectors productius, excepte, singularment, a les companyies de serveis i subministraments, enfocades a pal·liar directament els efectes de la pandèmia en les persones. Un moment, en fi, que va danyar igualment aquelles iniciatives relacionades amb el mecenatge o l’esponsorització d’activitats vinculades al suport empresarial. En aquest marc tan dur i d’efectes imprevisibles, la Cambra de Comerç de Reus va decidir iniciar una campanya de captació d’ajudes empresarials; uns fons que donarien suport a la institució cameral en les seves àrees de servei a les empreses de la seva demarcació. La iniciativa, encapçalada pel mateix president de l’entitat, Jordi Just, va tenir inicialment algunes reticències en el si de la institució, però finalment es van fer els primers passos el mateix mes de març de 2020. I és que era urgent per a l’entitat obrir un front d’aportacions econòmiques voluntàries, fins llavors pràcticament inèdit en la Cambra. Convé subratllar que Just -que va accedir a la presidència de la Cambra el 22 de maig de 2019-, es van trobar amb un fet que pateixen totes les cambres des de fa anys: la dificultat d’obtenir ingressos. Una situació delicada que en altres àmbits geogràfics ha fet desaparèixer cambres de comerç històriques o, com a sortida més honorable, ha donat pas a la fusió d’entitats camerals veïnes. La situació del moment i la novetat de la iniciativa, efectivament, no van ajudar a iniciar un camí fàcil precisament. Molt lentament, les primeres empreses van anar apuntant-se a donar suport. Així, en aquests prop de 30 mesos, la Cambra de Comerç ha aconseguit l’ajuda econòmica d’una cinquantena d’empreses del seu territori d’influència: Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta, i alguna altra entitat i companyia d’altres àmbits geogràfics. Dijous passat, la Cambra va organitzar un acte en els pavellons nobles del Pere Mata, amb gran afluència de directius i empresaris. Es va voler amb aquesta iniciativa reconèixer a les entitats i empreses que han ajudat econòmicament en tot aquest temps. Una ajuda perquè la Cambra pugui continuar amb la seva activitat i obri també nous fronts en benefici del teixit empresarial del seu territori.