Reus Empresa

Mario Basora: «La Federació de Polígons Industrials de la Cambra pot estar totalment constituïda abans de les pròximes eleccions»

Joel Medina
4/10/2022

Mario Basora és un dels responsables i promotors de la Federació de Polígons Industrials de la Cambra de Reus (FEPICAR), una iniciativa que pretén sumar esforços per millorar les condicions de les empreses situades en aquests indrets, a partir de la unitat de les comarques que es troben en la zona d’influència de la Cambra. Basora també va ser director general de l’empresa Elring Klinger a Reus des del 1978 fins al passat mes de desembre. Es membre del Comitè Executiu i coordinador de la Comissió d’Indústria de la Cambra de Comerç.

Mario Basora és promotor de la Federació de Polígons Industrials de la Cambra de Reus.

 

Quan va néixer el projecte de la FEPICAR?

Com a idea, vam començar a moure-ho a finals de l’any passat, i ara ho estem acabant d’aclarir.

Per tant, la Federació pròpiament dita encara no està creada?

Encara no. Estem redactant les bases per anar parlant amb ajuntaments.

Quan es preveu que sigui una realitat?

La nostra intenció és que ho sigui abans de final d’any, tot i que ho veig difícil. Sabent que el 2023 hi ha eleccions, intentarem que estigui creada abans dels comicis.

Per què es va pensar que seria necessària una associació així?

Perquè, en aquell moment, començava a haver-hi molts problemes a les empreses pel que fa a l’increment de preus de les matèries primeres i dels subministraments energètics. Llavors vam decidir engegar aquesta iniciativa pensant en l’Associació de Polígons Industrials de Reus (APIR), de la qual jo era el vicepresident. L’APIR és una bona eina per als empresaris, i vam creure que seria una bona idea fer el mateix en l’àmbit de la Cambra de Comerç.

Nosaltres el que intentem és aglutinar totes les empreses de les cinc comarques en què la Cambra de Comerç de Reus té influència (el Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta). L’APIR, en canvi, actua exclusivament a Reus.

Quins són els principals objectius de la Federació?

Un d’ells és el d’incrementar l’economia circular. Pel que estem veient, no hi ha una estratègia comuna entre els municipis, cadascun actua en funció de la seva visió. Per tant, la nostra idea és poder establir una línia d’actuació conjunta. Les comarques tenen les seves diferències, però pensem que, si ens unim, podem ser més forts davant de la Generalitat o de qualsevol administració. Un dels aspectes que també considerem important és tenir un inventari de sòl lliure als polígons. A la Cambra venen moltes empreses per preguntar on hi ha terreny per edificar, i nosaltres tampoc tenim aquesta informació.

Precisament el fet de tenir un cens de terrenys lliures i naus abandonades ha estat una de les vostres demandes en els darrers mesos. En quin punt es troba aquesta sol·licitud?

Costa, la veritat és que costa que tiri endavant. Abans de l’estiu, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va signar el manifest per vincular-se a la FEPICAR. Per crear la Federació, la nostra idea era lligar els consells comarcals; però pot ser que tinguin molta feina i que no li donin la importància que li volem donar nosaltres, per això és difícil. Quan parlem amb els ajuntaments, tots ho veuen com una bona idea, però quan s’ha d’aglutinar tot des dels consells comarcals, resulta més complicat.

Entenc que aquest manifest no és un contracte com a tal.

No, però tenim la intenció que ho acabi essent quan es creï la Federació.

Creu que els polígons industrials tenen suficient inversió actualment?

Estan bastant deixats. Jo puc parlar dels de Reus, i des que l’APIR va començar a tenir reunions amb l’Ajuntament, les inversions han crescut, tot i que són insuficients. Sobretot pel que fa a la mobilitat i a les infraestructures. No és on es destinen més recursos, per contra, s’hi genera molta riquesa.

Segons l’Ajuntament de Reus, la intenció del govern és la de potenciar els polígons. Aquí s’emmarcaria l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació. Pensa que és un projecte que funcionarà?

Crec que és important, és una bona eina. Això sí, sempre que serveixi per a alguna cosa i no es quedi només en els titulars. Vaig formar part de les primeres reunions i enquestes que es van realitzar sobre aquesta línia de mesures, i van sortir temes rellevants.

Segons es va explicar a la presentació dels primers resultats de l’estudi de necessitats dels polígons d’activitat econòmica (PAE), la seguretat en els accessos i la millora de la senyalització i de la neteja són les qüestions de més importància per a les empreses.

Sí, l’estat dels polígons en general. Per posar un exemple, jo era el director general d’Elring Klinger a Reus abans de jubilar-me el passat mes de desembre. L’empresa està al polígon Constantí Nord. Mai s’hi veia cap patrulla. Són uns 500 treballadors, i el bus no hi arriba. També és cert que tot depèn de quin polígon miris. Els grans, com l’Agro-Reus, tenen més serveis.

Ara que em menciona l’Agro-Reus, creu que el projecte de comunitat energètica que s’hi està duent a terme s’estendrà, en un futur, a la resta de polígons?

Sí. Als polígons i a les zones residencials. Anem per aquest camí. Se suposa que es derogarà la llei que limita l’autoconsum a una instal·lació solar fotovoltaica situada a 500 metres o menys. Es parla que la distància podria arribar a ser de dos quilòmetres.

I, pel que fa a l’activitat de les empreses, quines impressions li arriben?

Hi ha optimisme. Tenen molta feina, el que passa és que també tenen problemes. La pujada de preus de les matèries primeres i de l’energia ha provocat que els seus beneficis es vegin reduïts. A més i, com és lògic, l’any que ve els sindicats pressionaran perquè els sous s’equiparin amb l’IPC.

Li traslladen expectatives positives, llavors?

En general, sí. Esperem que la problemàtica de la inflació se solucioni. I quant a l’energia, la instal·lació de plaques solars serà molt beneficiosa i farà que es redueixi el preu de la factura de la llum. Així, les empreses podran rellançar-se i dur a terme més inversions.

 

 

Et podria interessar:

Signatura del protocol marc entre l’Ajuntament de Reus i la URV-20240613092618
L'Ajuntament de Reus i la URV signen un protocol marc per contribuir al desenvolupament econòmic i social del territori
aeroport
L'Aeroport de Reus supera els 161.000 passatgers al maig
boule
Josep Boule, el gran exportador de vins
històries empresarials reus empresa