L’Aeroport de Reus supera els 190.200 passatgers al maig
Reus Empresa 12/06/2025 L’Aeroport de Reus ha registrat durant aquest mes de maig 190.218 passatgers, un 17,5% més en comparació del mateix període de l’any passat, fet que suposa un rècord mensual. En l’acumulat dels cinc primers mesos de l’any, l’aeroport ha arribat a un total de 312.899 passatgers, un 15% més que els mateixos mesos de l’any passat. Al maig, l’aeroport ha assolit un total de 2.570 operacions, una xifra un 8,3% més alta en relació amb els moviments d’aeronaus registrats el mateix mes del 2024. Des de començament d’any, el total de moviments d’aeronaus és de 8.364, un 5,5% menys que en el mateix període del 2024. Aeroports d’Aena a Catalunya Pel que fa a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha arribat al maig als 5.176.437 passatgers i les 33.131 operacions. Per part seva, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 250.999 viatgers i 2.859 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 5.985 enlairaments i aterratges i un total de 520 passatgers.
Reus reivindica el paper del teixit empresarial en les polítiques d’ocupació amb la presentació de l’Escola dels Oficis
Reus Empresa 11/06/2025 La Cambra de Comerç de Reus va ser escenari, aquest dimarts 10 de juny, d’una jornada centrada en el rol del sector empresarial en la definició de les polítiques actives d’ocupació i formació professional. Amb més de 90 assistents procedents d’empreses, entitats socials, centres de formació i administracions públiques, l’acte va posar de manifest la importància de construir estratègies compartides per adaptar la formació a les necessitats reals del mercat laboral. Un dels punts destacats de la jornada va ser la presentació pública del projecte de la futura Escola dels Oficis de Reus, que s’ubicarà a l’edifici del Vapor Vell. Aquesta nova iniciativa, basada en un model de governança compartida, comptarà amb una implicació directa del teixit empresarial i social del territori. La fotografia de grup final, amb representants dels diversos sectors, va simbolitzar aquest compromís conjunt amb el futur socioeconòmic de la ciutat. Durant la jornada es van compartir propostes per millorar l’accés i el prestigi de la formació professional, reforçar l’orientació acadèmica i adaptar l’oferta formativa a la realitat empresarial. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, va subratllar la necessitat de treballar colze a colze entre empreses i administració: “Cal ajustar l’oferta formativa a les necessitats reals de cada sector econòmic per enfortir tant el talent com el teixit productiu local”. La jornada va comptar amb experiències externes, com la de Cristina Zumeta, de l’agència Debegesa (Guipúscoa), que va presentar un model d’èxit basc de col·laboració publicoprivada, i la de Josep Solà, de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que va exposar exemples pràctics d’aquesta aliança estratègica. L’acte va ser inaugurat pel president de la Cambra, Mario Basora, l’alcaldessa Sandra Guaita i el director del SOC, Francesc Castellana, mentre que la cloenda va anar a càrrec del secretari de Treball de la Generalitat, Francisco Ramos, i del mateix regidor Subirats.
Oliva Motor incorpora 17 alumnes al seu programa de formació dual per al curs 2025-2026
Reus Empresa 11/06/2025 Oliva Motor referma el seu compromís amb la formació de qualitat incorporant 17 nous alumnes al seu programa de formació dual per al curs 2025-2026. Els participants, d’entre 17 i 22 anys, provenen de cinc centres educatius del Camp de Tarragona: INS Pere Martell, Escola Sant Joan XXIII, Institut Comte de Rius, Institut Montsià i Institut Joan Guinjoan i Gispert. Amb una inversió de 100.000 euros anuals, el programa ofereix entre 900 i 1.000 hores de formació per alumne en àmbits clau com la mecànica, la carrosseria i el servei de postvenda personalitzada. Cada estudiant tindrà assignat un tutor per garantir un seguiment proper i eficaç. Segons Santiago Oliva Gorria, nou gerent del grup a Tarragona, l’objectiu és “acompanyar els alumnes en la seva entrada al món laboral i convertir-nos en un referent en formació dins del sector”. Amb aquesta iniciativa, Oliva Motor busca generar oportunitats reals d’inserció, oferir formació amb valor afegit i consolidar-se com a actor clau en el futur de l’automoció a Catalunya.
Sociedad Hidrofórica, un intent d’apaivagar el dèficit d’aigua
Joan Antoni Domènech 9/6/2025 Alguns reusencs guarden una acció d’aquesta societat emblemàtica nascuda al segle xix, una peça de decoració o col·leccionisme que porta un disseny fantasiós que volia exemplificar la dimensió del projecte. Fins fa ben poc, encara podíem veure la seva estructura bàsica en forma hexagonal, la Bassa Nova, entorn del passeig de la Boca de la Mina. Un espai molt popular d’esbarjo durant més d’un segle, que aviat gaudirà d’una completa remodelació pel gaudi ciutadà. Aquesta gran bassa emmagatzemava l’aigua de les mines propietat de La Hidrofórica. A més del terme de Reus, l’aigua provenia de les Borges i de Maspujols. La societat va ser constituïda el 16 de juliol de 1842, amb el nom de Sociedad Hidrofórica, i amb l’objectiu de “proporcionar a esta villa un manantial de agua para el riego y la fabricación”. I amb aquesta intenció, “explotar aguas subterráneas o superficiales…”. L’escriptura la firmaran 195 socis, “animados de los mejores sentimientos en favor del bien general y deseosos de combinar con sus particulares intereses los beneficios (…) que han de resultar indirectamente al público, fomentando la fabricación decaída, aumentando los productos agrícolas y proporcionando un objeto de embellecimiento”. Encara que, inicalment, el destí de l’aigua va ser majoritàriament agrícola. La Hidrofórica era una de tants projectes, aquest sí que realitzat amb èxit, que s’han donat a Reus amb la finalitat de proveir d’aigua a la ciutat. El capital social de la companyia serà d’un milió de rals, i els socis van acordar pagar dividends en monedes d’or o de plata. La companyia es reformaria en 1872 i el 1899. A principis del segle xx el capital social de l’empresa era de 250.000 pessetes, una xifra veritablement important a l’època. Encara que els accionistes anirien canviant, en un moment d’esplendor, a l’inici del passat segle tenim com accionistes Joan Muñoz Monserrat, Casimiro de Dalmau Cabestany, Pau Abelló Boada, Josep de Rabassa Ortega, Ramon Vidiella Balart (que encapçalaria la companyia durant molts anys), Francesc Benavent Capdevila i Antoni Vidal Grau. Alguns d’ells molt coneguts per les seves altres participacions en projectes empresarials a la ciutat. Un exemple més, com hem assenyalat, d’embranzida coral per a fer front a un projecte de grans dimensions. D’una necessitat vital pel municipi com va ser l’aigua, va néixer una societat mercantil el 1842, una de les més antigues de les que tenim notícia. I com moltes de les iniciatives d’aquest calat a Reus, formarien part d’un grup extens d’accionistes. L’aigua de La Hidrófica va servir també per a proveir durant un temps, mitjançant una canonada, a la Electra Reusense (1897), una societat que venia a fer la competència a Gas Reusense (1854), companyia que tenia al seu torn una petita fàbrica d’electricitat en les seves instal·lacions, a més de subministrar gas a la ciutat per enllumenat. A la dècada dels anys vint, el sindicat de Regs del Pantà (el que és avui la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes) va estar a punt de comprar les accions de La Hidrofórica, operació que no es va tancar en interessar-se l’Ajuntament per l’adquisició d’aquest paquet accionarial; compra que, més enllà de l’anunci, no es va dur a terme. La posada en marxa del pantà de Riudecanyes va portar a la gradual desaparició com a empresa de subministrament d’aigua de La Hidrofórica.
El Velèctric obre portes a Reus amb demostracions, mobilitat sostenible i activitats per a tota la família
Reus Empresa 6/06/2025 Aquest matí a les 10 h, s’ha inaugurat a la plaça de la Llibertat la 9a Mostra de Vehicles Elèctrics Velèctric, que enguany presenta com a gran atractiu una demostració de conversió d’un vehicle de combustió en elèctric. La mostra s’emmarca dins les accions de promoció de la mobilitat sostenible i comparteix espai, demà 7 de juny, amb la Fira del Medi Ambient. L’esdeveniment està organitzat per l’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, amb l’objectiu de fomentar hàbits de mobilitat respectuosa amb l’entorn i sensibilitzar la ciutadania en matèria ambiental. Una jornada per a professionals i per al públic familiar La inauguració oficial tindrà lloc aquesta tarda, a les 19 h, amb la participació del regidor Daniel Rubio, altres membres del govern municipal i representants d’empreses expositores. La jornada d’avui està orientada al sector professional amb un espai B2B que inclou xerrades tècniques, taula rodona sobre electrificació urbana i espais de networking. Entre les marques participants destaquen Grup Nima, Grup Oliva, Grup Pons, Autoxandri i Quadis, que ofereixen test drives oberts al públic amb reserva prèvia a inscripcions.reus.cat. Demà dissabte, la mostra s’obrirà al gran públic amb activitats pensades per a tota la família: un circuit d’educació viària amb patinets per a infants de 6 a 10 anys, un espai d’Scalextric a partir de 5 anys, i tallers sobre motors i bateries, entre d’altres. En paral·lel, demà també se celebrarà la Fira del Medi Ambient, amb una àmplia programació d’activitats participatives. Aquesta proposta forma part del pla de sensibilització ambiental vinculat a l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Hi haurà tallers de reconeixement d’ocells, construcció de caixes niu i hotels d’insectes, elaboració de sabó casolà, experiència de realitat virtual sobre medi ambient i el photocall interactiu Jo trio planeta. El matí també inclourà un showcooking sense residus i espais de contacontes per als més petits. Destaca l’espectacle familiar Esbojarrat equip de neteja, a càrrec de Marieta Voltereta, una proposta d’humor i conscienciació mediambiental subvencionada per la Diputació de Tarragona. Premis i serveis ambientals a l’abast Al llarg de la jornada, se sortejaran les caixes niu i hotels d’insectes entre els participants als tallers. També es lliurarà un certificat de reconeixement ambiental a entitats de la ciutat. A més, l’empresa Arròs Montsià hi col·laborarà repartint un obsequi als assistents. Com a novetat, hi haurà un espai dedicat al projecte RENATUReus, de renaturalització urbana, i al servei Repara’t, per reparar aparells elèctrics i bicicletes. Per accedir-hi, cal reserva prèvia al portal municipal.
La Fundació Gresol presenta els guardonats dels Premis Gaudí Gresol 2025
Reus Empresa 4/06/2025 L’Ajuntament de Reus i la Fundació Gresol han presentat aquest 4 de juny la 18a edició dels Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència, que se celebraran el pròxim 12 de juny a les 19 h a l’Auditori Gaudí de firaReus. A la roda de premsa hi han participat l’alcaldessa Sandra Guaita, el president de la Fundació, Emili Correig, el regidor Òscar Subirats i el director general Robert Moragues. Els guardons reconeixen figures destacades per la seva trajectòria i aportació en àmbits diversos. Enguany els premiats són: PortAventura World (Lideratge Empresarial) Andreu Veà (Tecnologia) Ramon Espel (Arquitectura) Grupo Meliá (Medi Ambient) Andreu Rodríguez (Innovació) Fran López (Gastronomia) LaLiga Genuine (Acció Social) Olalla Moreno (Televisió) Lorenzo Caprile (Belles Arts) Jordi Cervera (Esport) Tots els guardonats assistiran a la gala i al sopar solidari posterior, que enguany serà a benefici de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), entitat de referència en recerca biomèdica a la Catalunya Sud, que celebra el seu 20è aniversari. Els premis, que es lliuren des de fa gairebé dues dècades, han reconegut en anteriors edicions figures com Pau Gasol, Ferran Adrià, Mercè Sampietro o Juan Carlos Unzué.
Reus impulsa una jornada per reforçar la col·laboració entre empreses i administració en les polítiques d’ocupació
Reus Empresa 3/06/2025 L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació i de Mas Carandell, organitza el pròxim dimarts 10 de juny, de 10 a 13.30 h a la Cambra de Comerç, la jornada “La participació del teixit empresarial en les polítiques actives d’ocupació. Models de col·laboració publicoprivada”, un espai de reflexió i intercanvi d’experiències que reunirà experts, representants institucionals i agents econòmics. En aquesta trobada es posarà en valor la participació del teixit empresarial en les polítiques actives d’ocupació, i també s’hi presentarà el model de governança de la futura Escola dels Oficis de Reus. La jornada s’organitza amb la col·laboració de la Cambra de Comerç i el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), i té com a objectiu subratllar la implicació de les empreses en la definició i aplicació de les polítiques d’ocupació i formació professional. El programa inclourà les intervencions de Cristina Zumeta, responsable d’Innovació, Emprenedoria i Empresa de l’agència Debegesa (Guipúscoa), que exposarà un cas d’èxit a la comarca del Baix Deba; i de Josep Solà, director de Serveis Urbans de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que compartirà exemples pràctics de cooperació entre sector públic i privat. També es presentarà una experiència local amb el model de governança compartida de l’Escola dels Oficis, a càrrec del regidor Òscar Subirats. “Aquesta jornada ha de servir per reforçar la cultura de col·laboració entre administració i empreses i posar en comú experiències que donen bons resultats. A Reus estem avançant en aquest camí amb projectes com l’Escola dels Oficis, que neix del diàleg amb el teixit econòmic local i amb vocació de servei al mercat laboral real”, ha explicat Subirats. L’acte d’inauguració anirà a càrrec del president de la Cambra, Mario Basora; de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; i del director del SOC, Francesc Castellana. La cloenda comptarà amb les intervencions del secretari de Treball de la Generalitat, Francisco Ramos, i del mateix regidor d’Empresa, Formació i Ocupació. L’esdeveniment també inclourà un espai de networking per afavorir el contacte entre assistents. La jornada és oberta tant al teixit empresarial com al sector institucional, i cal fer inscripció prèvia per assistir-hi. Pel que fa a l’Escola dels Oficis, el projecte preveu ubicar-se a l’edifici del Vapor Vell i oferirà formació professional adaptada a les necessitats del mercat laboral, amb un model de governança compartida amb empreses i entitats del territori. La iniciativa vol esdevenir una eina clau per millorar l’ocupabilitat de joves i col·lectius vulnerables, tot responent a la demanda creixent de mà d’obra qualificada.
La Cambra de Comerç de Reus acollirà una xerrada sobre l’aventura empresarial d’Antoni Pedrol Rius
Reus Empresa 3/06/2025 La Cambra de Comerç de Reus acollirà el pròxim dimecres 11 de juny de 2025, a les 19 h, una xerrada titulada “L’aventura financera i empresarial d’Antoni Pedrol Rius”, a càrrec del periodista i escriptor Joan Antoni Domènech. L’acte, obert al públic, tindrà lloc a la sala d’actes de la institució cameral. La proposta s’emmarca en la voluntat de la Cambra de posar en valor figures destacades de l’emprenedoria i la història econòmica del territori. En aquest cas, la sessió se centrarà en el llegat d’Antoni Pedrol Rius, un referent de la iniciativa empresarial, la visió financera i el compromís amb el desenvolupament local. Domènech oferirà un recorregut pels projectes empresarials i financers que Pedrol Rius va liderar o impulsar. Una aproximació que transcendeix la seva trajectòria jurídica i ens revela el seu caràcter visionari i emprenedor. Durant la conferència es parlarà de casos concrets, inversions audaces i iniciatives empresarials impulsades per Pedrol Rius. El president de la Cambra, Mario Basora, serà l’encarregat d’obrir l’acte. Les persones interessades a assistir-hi poden confirmar la seva assistència a través del correu electrònic inscripcions@cambrareus.org.
L’Aeroport de Reus inaugura la connexió amb Glasgow
Reus Empresa 3/06/2025 L’Aeroport de Reus ha rebut el vol inaugural de la nova connexió que enllaçarà la ciutat amb l’Aeroport de Glasgow, operada per EasyJet. Aquesta nova ruta s’operarà amb dues freqüències setmanals, tots els dilluns i els divendres fins al dia 24 d’octubre. Aquest destí se suma a les connexions inaugurades durant el mes d’abril a Londres-Southend i Belfast, així com a les connexions amb Londres-Luton i Manchester, estrenades la temporada passada.
Les màquines del milió de Pedrol Rius
Joan Antoni Domènech 2/06/2025 En un capítol del llibre Històries empresarials de Reus (2023) vam resumir les iniciatives empresarials de l’advocat Antoni Pedrol Rius, rellevants en diversos sectors. De totes les activitats mercantils de Pedrol Rius, la menys coneguda van ser les seves empreses dedicades a la fabricació de màquines de tocadiscs, sinfonoles, i del milió, també conegudes com a pinballs. A principis de la dècada dels cinquanta del passat segle, comencen a arribar a Espanya les primeres màquines automàtiques de tocadiscs, per a bars i sales de jocs, els populars billars. Aquests aparells, pel que sembla, eren importats de manera poc ortodoxa per empresaris instal·lats al protectorat francès del Marroc, i des d’allí arribaven a Espanya. Potser això va ser decisiu perquè Pedrol Rius entrés en aquest negoci, ja que en aquells dies ell presidia a Tànger el Banco Inmobiliario de Marruecos (BIM), entitat que havia creat en 1948 i a la qual va incorporar en 1949 com a director general a Josep Andreu Abelló. Una història, la del BIM, que té plena aroma d’aventura, i en la qual no podem aturar-nos en aquest capítol. Pedrol Rius volia fabricar a Espanya les populars sinfonoles, o jukeboxes, per la qual cosa va arribar a un acord comercial amb la nord-americana Seeburg, que li va cedir la tecnologia. Així va néixer General Española de Automáticos SA (Gedesa), creada el 1957 a Guadalajara, amb un capital social de 6,5 milions de pesetes. El seu objecte serà “fabricar, arrendar, vendre màquines i elements automàtics”. Entre 1958 i 1977 Gedesa va fabricar nou models diferents de sinfonoles, els tocadiscs automàtics que vam començar a fer acte de presència en molts locals. En la constitució d’aquesta societat figura Pedrol Rius com a conseller delegat i l’almirall Pedro Nieto Antúnez, com a president de la companyia. Convé aturar-se en la figura de Nieto Antúnez (1898-1978), molt pròxim a Franco i a Luis Carrero Blanco. Designat ministre de Marina (1962-1969), va arribar a ser posteriorment president de la Compañía Transmediterránea. Fins i tot, la seva amistat amb Pedrol Rius, va portar a Nieto Antúnez a construir-se un habitatge en el Cap de Salou, en els terrenys de la Urbanitzación Nuestra Señora de Núria, un projecte emblemàtic aixecat per Pedrol Rius amb altres socis. Un altre membre destacat en l’accionariat de Gedesa serà Francisco Bastarreche Díez de Bulnes (1882-1962), militar de carrera, també molt pròxim al cercle de Franco. Ja veiem que el pedigree de relacions de Pedrol garantia un bon ancoratge del negoci. També participà en la gestió de l’empresa Pedro Nieto Boedo , fill de l’almirall. Gedesa liderarà el sector dels tocadiscos automàtics durant la dècada dels seixanta i setanta. Encara que la incipient competència de Petaco SA (1964) estaria sempre molt a prop de compartir aquest lideratge. Pedrol Rius i els seus socis constituirien en 1960 una segona societat: Aparatos Musicales SA (Amusa), amb un capital social de 50.000 pesetes. Amusa seria complementària de Gedesa, però amb un objecte social molt més ampli: Compravenda a l’engròs i menor de tota classe d’aparells musicals i recreatius, a la qual va afegir activitats mercantils en general, com la compra i venda de tota classe de mobles i immobles, objectes, accions, articles, drets i mercaderies. La societat estaria activa fins a 2006. Antoni Pedrol Rius va marcar la seva biografia pública amb l’exercici de l’advocacia i la seva representació institucional, però va ser també un destacat financer i empresari. El menys conegut dels seus negocis serà el de les màquines recreatives: del milió, les sinfonoles i màquines de tocadiscs. Finalment, la tercera i més important de les societats creades per Pedrol Rius en aquest sector va ser Máquinas Recreativas SA (Maresa), constituïda en 1963 amb 500.000 pessetes de capital social, que a l’any següent s’augmentaran fins als 6,5 milions. Maresa es dedicaria a la “fabricació, venda i explotació de tota classe d’aparells automàtics”. De fet, la seva producció se centraria en les màquines del milió (pinball), de les que fabricaria 56 models diferents, liderant també el mercat, amb competència molt directa de Petaco SA. Maresa, a diferència de les sinfonoles de Gedesa, va crear la seva pròpia tecnologia, que evitava la dependència dels fabricants estrangers. La companyia estarà presidida per Pedrol Rius, i com a conseller primer figurarà José Antonio López Huerta. Pedrol Rius es deslligaria de Gedesa en els anys 70. En presentar la seva candidatura al deganat del Col·legi d’Advocats de Madrid (1973) i posteriorment al Consell General de l’Advocacia (1974), va decidir desprendre’s de les seves accions. Una versió diu que ho va fer per consell de les autoritats, que no veien bé que un personatge de la seva representativitat estigués en negocis d’aquest tipus… Mentre que una altra addueix que ell va abandonar aquest sector per incompatibilitat amb les seves fortes creences religioses. Finalment, en 1978, els actius de Gedesa i Maresa seran venuts a una altra companyia. Durant els seus anys d’activitat, Gedesa i Maresa liderarien els seus sectors respectius. La seva gran competència, Petaco SA, especialment amb els pinballs, acabaria dominant el mercat.