1,5 milions de passatgers utilitzaran l’Aeroport aquest estiu
Reus Empresa 27/06/2025 L’aeroport de Reus es prepara per a la temporada d’estiu amb una programació que inclou 1.514.738 seients i 8.046 vols comercials, suposant un augment del 16,7% i del 16,4% respectivament respecte a l’any anterior. Aquesta pujada sostinguda consolida l’aeroport com un punt clau per al creixement econòmic i social de la Costa Daurada, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Amb connexions a 25 destinacions repartides en 7 països, es destaca especialment la relació amb el Regne Unit, Irlanda, França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i Espanya, reforçant la connectivitat internacional de la instal·lació. Després de la pandèmia, l’activitat de l’aeroport ha crescut notablement. L’any 2024 va superar els 1,18 milions de passatgers i va registrar prop de 22.000 operacions, amb increments del 13% i 6,9% respectivament. Les dades fins a maig de 2025 mantenen aquesta tendència positiva, amb un augment del 15% en passatgers i del 5,5% en vols. Aena ha anunciat una inversió de 27 milions d’euros per als anys 2025 i 2026 per millorar les infraestructures. Entre els projectes previstos hi ha l’ampliació de la plataforma, la renovació de la torre de control, la remodelació del servei d’extinció d’incendis i la construcció d’un parc solar fotovoltaic de 12,5 MW, que reforçarà el compromís amb la sostenibilitat i la reducció d’emissions.
Nou conveni entre el Clúster TIC Catalunya Sud i Educació per impulsar la Formació Professional Dual
Reus Empresa 25/06/2025 El Clúster TIC Catalunya Sud i el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya han signat un conveni de col·laboració que permetrà simplificar els tràmits administratius perquè les empreses acullin estudiants de Formació Professional (FP) en pràctiques de manera més eficient i flexible. Aquest acord representa un pas endavant per enfortir el vincle entre els centres formatius i el teixit empresarial, i per avançar cap a un model de FP Dual millor connectat amb el món laboral. Entre els principals beneficis del conveni, destaca la centralització i reducció de la burocràcia en la gestió dels acords de pràctiques, afavorint així la incorporació de talent jove amb competències digitals actualitzades dins les empreses. La col·laboració permetrà una millor adaptació dels perfils professionals a les necessitats reals de les empreses, facilitant la relació amb els 25 centres educatius que imparteixen cicles formatius al territori. També s’impulsarà una Formació Professional Dual Intensiva, amb pràctiques més llargues, estructurades i orientades a l’aprenentatge real en entorns laborals.
MaserGrup adquireix Holle Baby Food i es consolida com a referent global en alimentació infantil sostenible
Reus Empresa 25/06/2025 El grup empresarial MaserGrup, amb seu a Reus i una sòlida trajectòria en els sectors dels béns de consum, l’alimentació i la salut, ha fet un pas estratègic decisiu amb l’adquisició de Holle Baby Food, la companyia suïssa considerada pionera mundial en alimentació infantil orgànica i biodinàmica. Aquesta operació posiciona el grup català com a referent internacional en un segment altament especialitzat i compromès amb la salut i la sostenibilitat. La compra de Holle s’inscriu dins del pla d’expansió internacional de MaserGrup, que aposta per categories d’alt valor afegit. Aquesta estratègia ja es va iniciar el 2023 amb l’adquisició de Costa Concentrados Levantinos, especialitzada en begudes vegetals, i l’obertura d’una nova planta de Fruselva, centrada en alimentació infantil. “Aquesta inversió representa una aliança a llarg termini amb una marca que comparteix els nostres valors: qualitat, sostenibilitat i compromís amb la salut des dels primers anys de vida dels nadons”, ha afirmat Xavier Martínez i Serra, president i fundador de MaserGrup. Segons el directiu, el projecte garantirà que Holle mantingui la seva essència després de més de 90 anys d’història, però aportant noves capacitats industrials, d’innovació i de distribució global per fer arribar la seva proposta a noves geografies. Holle Baby Food, fundada el 1934 a Arlesheim i amb seu a Riehen (Suïssa), és l’única marca amb més de nou dècades d’experiència en productes biodinàmics, i està present a més de 50 països. El seu catàleg supera les 200 referències i és considerada la marca pionera en nutrició infantil amb certificació Demeter, el segell més exigent en agricultura biodinàmica i producció ecològica. Amb la mirada posada en el futur, l’aliança contempla una inversió significativa durant els pròxims cinc anys, amb l’objectiu de créixer de forma conscient, sostenible i global. Entre les prioritats, s’inclou l’ampliació del catàleg amb nous productes adaptats a mercats internacionals, una inversió intensiva en recerca i desenvolupament científic, i la creació d’estructures d’innovació conjunta. Holle continuarà operant des de Suïssa sota la direcció d’Anne Mutter i un equip de més de 60 persones, que ara podrà beneficiar-se dels recursos industrials i comercials de MaserGrup. Aquesta sinergia permetrà reforçar la relació amb consumidors exigents de més de 64 països, així com amb professionals sanitaris i el canal especialitzat. Fundat el 1997 per Xavier Martínez i Serra, MaserGrup és un holding 100% familiar que actualment integra empreses d’indústria, alimentació i serveis. Compta amb cinc plantes productives i més de 1.100 treballadors arreu del món. Entre els seus actius destaca la Casa Navàs, joia modernista de Reus adquirida el 2017, que l’any passat va rebre més de 55.000 visitants.
ERSM Grupo i Protego tanquen una aliança estratègica per liderar el segment del segur de crèdit per a pimes
Reus Empresa 25/06/2025 ERSM Grupo i Protego Insurance Consulting han assolit un acord estratègic clau dins el sector de la intermediació asseguradora, amb l’objectiu de generar sinergies, complementar capacitats i reforçar el seu lideratge en l’àmbit del segur de crèdit, especialment enfocat a les petites i mitjanes empreses (pimes). L’aliança suposa un pas decisiu per a ambdues organitzacions, que uneixen experiència i visió per oferir solucions més especialitzades, eficients i adaptades al context actual. En aquest marc, Credit Broker Protego —la marca especialitzada de Protego en assegurances de crèdit i caució— esdevé el partner de referència en aquests rams per a totes les empreses del grup ERSM. Amb presència a Barcelona, Madrid i Reus, Credit Broker Protego compta amb un equip de nou professionals liderat per David Giménez, al qual se suma ara Rosa Moles, experta en grans comptes i programes internacionals. Aquesta nova estructura conjunta permetrà una atenció tècnica d’alta qualitat, amb visió integral del risc i un fort enfocament a les pimes. Ambdues firmes comparteixen una filosofia centrada en l’especialització, la proximitat amb el client i la innovació constant. Actualment, Credit Broker Protego ja és un dels principals operadors independents del sector a nivell estatal. L’acord amb ERSM, amb una sòlida implantació nacional, permetrà accelerar-ne l’expansió i reforçar-ne el posicionament arreu d’Espanya. Protego Seguros, amb més de 40 anys d’experiència en gestió integral de riscos, ocupa una posició destacada dins el top 10 estatal en assegurances de crèdit. Per la seva banda, ERSM Grupo, especialitzat en intermediació multisectorial, aporta una xarxa nacional consolidada i una estructura operativa preparada per al creixement conjunt. L’objectiu comú és consolidar Credit Broker Protego com el bróker de referència en assegurances de crèdit i caució per a pimes, aportant valor real al teixit empresarial espanyol. Félix Oliva, soci fundador de Protego, ha celebrat l’aliança com “una gran oportunitat per a l’equip i per als nostres clients, així com per a totes les empreses d’ERSM Grupo”. Segons ell, “consolidarem el nostre lideratge i obtindrem beneficis significatius per a totes les parts implicades”. Per la seva part, Salvador Vilallonga, director general d’ERSM Grupo, ha subratllat que “aquesta integració suma coneixement, experiència i visió de futur. El nostre objectiu és construir una oferta asseguradora més sòlida i especialitzada, pensada per a les necessitats reals de les empreses”.
Electra Reusense, de Saragossa a Reus
Joan Antoni Domènech 23/06/2025 Segurament, l’exemple que van suposar en el seu moment les primeres companyies elèctriques creades a Saragossa, degué impulsar el naixement de la societat Electra Reusense, que, encara que la denominació podria suggerir una altra cosa, va ser creada precisament a Saragossa, el 25 d’octubre de 1898. En efecte, a la capital aragonesa, i amb dos mesos de diferència, es constituirien les dues primeres companyies de producció elèctrica de la ciutat. La primera d’elles va ser Electra Peral Zaragozana, fundada per Isaac Peral l’agost de 1893. La segona, a l’octubre del mateix any, seria la Compañía Aragonesa de Electricidad. En la mateixa ciutat, el 24 d’octubre de 1898, quatre socis crearien la companyia Electra Reusense. Aquests van ser Celestino Latiende Bandorín, de Sant Sebastià; José Coca Díez, de Casp; Nicolás Palacín Lahoz y Francisco Javier García y Julián, tots dos de Saragossa. Els dos primers socis eren electricistes de professió, segons declaren en l’escriptura de constitució de la companyia, mentre que Palacín y García exercien de comerciant i mèdic cirurgià, respectivament. La societat neix amb un capital de 150.000 pessetes; 108.000 que aportarien en efectiu, a parts iguals, Nicolás Palacín y Francisco Javier García, y la resta del capital la completarien Latiende i Coca, en efectiu i en maquinària. Els quatre socis de l’Electra Reusense havien fixat el seu interès immediat a Reus, segurament atrets pel potencial de la ciutat i atesa la creació de les bases de l’Ajuntament de Reus l’any 1897 per a la subhasta del contracte de l’enllumenat públic mitjançant el gas i l’electricitat. De fet, en l’escriptura de constitució s’esmenta que el seu objecte social és la “explotación de alumbrado eléctrico, suministro de fuerza e industria derivadas de la electricidad de la sociedad en la ciudad de Reus”. En 1899 la companyia traslladaria el seu domicili social a Reus. El contracte d’enllumenat públic de Reus, finalment, es dividiria entre dos proveïdors, Gas Reusense, empresa de capital local que ja produïa gas a partir de la crema de carbó amb destí a l’enllumenat, i per moure motors aptes per les petites indústries, i la nostra protagonista, Electra Reusense. La concessió de l’Ajuntament per subministrar electricitat es posa en marxa el 1898. En 1899 els primers carres de Reus van gaudir de llum elèctrica produïda per Gas Reusense. El 1900 serà el torn de l’Electra Reusense – un any abans havia traslladat el seu domicili social de Saragossa a Reus-, que donaria servei segons el contracte assignat. Les dues companyies proveïdores competirien, amb cert avantatge per Gas Reusense, que ja disposava de fanals de gas, que eren més pràctics i econòmics que no pas els arcs voltaics, i que, perquè arribes la llum a un major nombre de carrers, l’Ajuntament havia permès també combinar el subministrament de llum via gas o electricitat. Creada a la capital d’Aragó el 1898 per quatre socis, l’Electra Reusense va subministrar electricitat a la ciutat en competència amb Gas Reusense. El 1912 la Barcelona Traction Light and Power l’empresa a través de la seva filial Riegos y Fuerzas del Ebro S.A.. Gas Reusense produiria electricitat en un espai en una zona dintre de les seves instal·lacions del gas, mentre que l’Electra Reusense va haver de fer unes instal·lacions noves. Com a curiositat, el motor per produïr eletricitat de la companyia Electra Reusense serà alimentat per una canonada d’aigua que arribava des de la Bassa Nova, propietat de la Sociedad Hidrofórica. El 10 de juny de 1912, l’empresa Energía Eléctrica de Cataluña S.A. va adquirir els actius elèctrics de Gas Reusense, que deixaria la producció d’electrictat, però continuaria amb el subministrament de gas. Al mateix temps, Riegos y Fuerzas del Ebro S.A., filial de la Barcelona Traction Light and Power (BTLP), va assimilar l’Electra Reusense, amb una valoració comptable de 600.000 pessetes. Poc després els actius d’Energía Eléctrica de Cataluña van passar a mans de Riegos y Fuerza del Ebro. Els grans projectes hidroelèctrics als rius lleidatans promoguts per l’enginyer nord-americà Frederick S. Pearson a través de la BTLP i la seva filial Riegos y Fuerzas del Ebro, habían trasvalsat el mercat energètic català i serien moltes les petites empreses absorbides. A les nostres comarques, a més d’Electra Reusense, Gas Tarraconense, Electricidad de El Vendrell i Cooperativa Eléctrica de Valls. Com a nota al marge, el nom electra obeeix a un escurçament de «electricitat». En molts llocs catalans de l’electricitat en diem «electra» o, fins i tot, «lectra», nom que no té cap registre als diccionaris, sigui en català o castellà. La denominació va fer carrera. Així, tenim La Electra del Vendrell, la companyia Electra Igualadina, Electra Vilafranquesa, etcètera. I a la resta de l’Estat es produiria el mateix fenomen: Electra Popular de Vigo, Sociedad Cooperativa Electra Madrid, Sociedad Electra Valenciana, Sociedad Electra de Orense, Sociedad Electra Almagreña, Sociedad Electra de Viesgo, Sociedad Electra Vasco-Montañesa, i moltes més. Ben curiós, el nom electra.
LIASA, La Industrial Algodonera s’emporta el Premio Pyme del Año 2025 de Tarragona
T.E. 20/06/2025 L’empresa LIASA, La Industrial Algodonera, amb seu a La Selva del Camp, ha estat distingida amb el Premio Pyme del Año de Tarragona, un reconeixement que premia el paper de les petites i mitjanes empreses com a motors econòmics i socials del territori. El guardó s’emmarca en una iniciativa impulsada per Banco Santander i les cambres de comerç de Tarragona, Reus, Valls i Tortosa, amb la col·laboració de la Cámara de España, La Vanguardia i la Subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona. L’acte de lliurament va tenir lloc a la seu de la Cambra de Comerç de Tarragona i va comptar amb la presència dels responsables de LIASA, Jaime Cabré i Pablo Leguizamón, que van recollir el premi en nom de l’empresa. Amb una trajectòria de més de 100 anys, LIASA és una empresa familiar fundada el 1918 i actualment dirigida per la quarta generació de la família Cabré-Cogul. Està especialitzada en la fabricació de cordons, cordons elàstics, cintes i fil de polipropilè, amb una extensa gamma de productes: més de 800 colors i 80 acabats diferents. Exporta a 55 països de 5 continents i compta amb documentació d’exportació des de l’any 1936, quan ja enviava productes a països com Xile. L’aposta per la sostenibilitat ha convertit LIASA en pionera del sector pel que fa a la reducció de la petjada de carboni. Amb la instal·lació de més de 400 plaques solars, processos productius eficients i l’ús de materials reciclats i biodegradables, l’empresa disposa de certificacions ambientals com FSC, ISO 14001 i Global Recycled Standard. El reconeixement posa en valor la seva capacitat d’innovació, el seu compromís amb la sostenibilitat i el seu vincle amb el territori, tot consolidant-se com un exemple de pime local amb impacte global. A banda del guardó principal, el jurat ha concedit també quatre accèssits a: Internacionalització: Automatització i Control Rovira Innovació i Digitalització: Mecánica Comercial Meco Formació i Ocupació: Next Maritime Pime Sostenible: Aguas Industriales de Tarragona LIASA optarà ara al Premio Nacional Pyme del Año 2025, que es fallarà durant el primer trimestre de 2026. Les empreses guardonades amb els accèssits també concorreran als premis nacionals en les seves respectives categories.
Solargest oferirà productes de Plim als seus clients com a part d’una col·laboració per promoure la sostenibilitat local
Reus Empresa 19/06/2025 L’empresa Solargest Renovables SL, especialitzada en instal·lacions i manteniment de sistemes d’energia solar i renovables al Camp de Tarragona, ha establert una col·laboració amb la marca reusenca Plim, representada per Gerard Llauradó i Marc Navarro. A través d’aquest acord, totes les persones que contractin una instal·lació solar fotovoltaica o un sistema d’aerotèrmia amb Solargest rebran una capsa metàl·lica serigrafiada, que inclou una ampolla i una llauna de la col·lecció promocional de Plim. La iniciativa busca enfortir el vincle amb el territori i transmetre valors compartits com la sostenibilitat i l’arrelament local. La beguda Plim, que ha tornat recentment al mercat amb un envàs més ecològic, s’alinea amb la filosofia de Solargest, centrada en les energies netes i el respecte pel medi ambient. “El futur passa per la sostenibilitat, però també per fer xarxa al territori”, ha destacat Gerard Pagès, CEO de Solargest. “Aquesta col·laboració amb Plim és una manera simpàtica i molt nostra de connectar amb els clients”. Per la seva banda, Marc Navarro, coimpulsor del nou Plim, ha afegit: “Plim sempre ha estat una beguda arrelada a Reus. Fer-h
Reus acull l’assemblea anual de les llotges agràries de tot l’Estat
Reus Empresa 17/06/2025 La Llotja de Reus ha estat l’amfitriona de les XXXVIII Jornadas Interlonjas d’AELMO, una trobada clau per a la coordinació dels mercats agroalimentaris en origen. Durant els dies 12 i 13 de juny, una trentena de representants de llotges d’arreu de l’Estat es van reunir a la ciutat per celebrar l’assemblea anual de l’Asociación Española de Lonjas y Mercados en Origen (AELMO). En el marc de la trobada es van aprovar els comptes de 2024, el pressupost de 2025 i es va presentar una nova plataforma digital estatal que permetrà la interoperabilitat dels preus entre llotges, amb l’objectiu de millorar l’agilitat, precisió i transparència de la informació. AELMO treballa per impulsar la transparència, eficiència i sostenibilitat dels mercats d’origen, actuant com a interlocutora davant les administracions i fomentant la digitalització del sector. Entre els seus principis hi ha la cooperació entre llotges, la unificació de criteris i la construcció d’un sistema modern de mercats. Les llotges es defineixen com a espais neutrals i transparents on es recullen i validen els preus acordats entre operadors de mercat. També elaboren estadístiques, anàlisis sectorials i donen suport en la classificació dels productes segons la normativa vigent. Les jornades, organitzades amb el suport de la Cambra de Comerç de Reus, han servit per consolidar la posició estratègica de la ciutat dins la xarxa de mercats agraris. Fundada el 1986, la Llotja de Reus és la primera de referència a Catalunya i la quarta de l’Estat, amb especialització en avellana, ametlla, garrofa i ous. L’agenda va incloure també activitats culturals com una Ruta Modernista i una visita teatralitzada a la Casa Navàs, així com una recepció institucional amb l’alcaldessa Sandra Guaita i el regidor Josep Baiges. La trobada es va cloure amb un dinar de germanor al Círcol, reforçant els vincles entre professionals del sector.
Vins Amigó
Joan Antoni Domènech 16/06/2025 El temps, com ha succeït amb tantes empreses, no ens ha deixat memòria suficient d’una de les grans companyies exportadores de vi a Reus; durant molts anys, entre les de major volum de la província, Amigó Hermanos y Cía., l’última de les denominacions de la societat. El seu origen va ser una companyia anterior, Llauradó, Freixa y Amigó, que el 1915 figurava entre els 12 exportadors de vins de la ciutat, i que el 1926 formaria part del Sindicat d’Exportadors de Vins de Reus, un selecte grup de 23 empreses que van arribar a concentrar bona part de les exportacions en aquest sector a Espanya. Més tard, l’empresa es denominaria Freixa i Amigó, registre societari que es mantindria a la postguerra, fins a la seva denominació final d’Amigó Hermanos y Cía. L’empresa va ser fundada per Joan Amigó Pujol. El seu fill, Joan Amigó Domingo (1913–1982), donaria un gran impuls al negoci gràcies a una visió encertada en la captació de compradors estrangers. Amigó Domingo seguiria la tradició de molts exportadors reusencs, que era que els seus fills es formessin a l’estranger, bàsicament en l’aprenentatge d’idiomes. Així, Amigó Domingo va estar en un internat alemany durant dos anys, després en un altre a Suïssa, i finalment va complementar el seu periple europeu amb dos anys treballant a la Gran Bretanya. Durant tres generacions, els Amigó van donar nom a una de les grans empreses exportadores de vi, entre les més importants del sector. Les marques amb el nom d’Amigó i Reus serien presents a mig món. Les instal·lacions de l’empresa se situaven inicialment a l’antic carrer Pi i Margall, per posteriorment ubicar-se al carrer Gaudí, ocupant pràcticament el lateral que discorre en paral·lel amb el parc Sant Jordi, emplaçament que llavors ocupava l’estació ferroviària Reus-Avinguda. Un enllaç connectava l’estació amb els magatzems, facilitant les entrades i sortides dels trens de càrrega. Amb la incorporació d’un membre de la tercera generació, Francesc Amigó, a partir del 1968, l’empresa iniciarà una gamma de vins embotellats, bàsicament enfocats a l’exportació. Moltes van ser les marques; en destacarem algunes. Valldara, de vi blanc sec; Rocamar, pel negre sec; els vins de missa, segons el destí, portarien les etiquetes Twelve Apostles, Douze Apôtres, o també Doce Apóstoles, quan el vi anava als països hispanoparlants. Al seu torn, importadors com el britànic Charles Kinloch utilitzarien els vins comprats als Amigó per crear vàries marques que serien venudes en diversos continents. En els seixanta i setanta del passat segle l’empresa podia produir anualment uns 100.000 hls, majoritàriament destinats a l’exportació, que s’efectuava des del port de Tarragona. En un determinat moment, el seu més fidel i voluminós comprador, Kinloch, va deixar d’adquirir els vins als Amigó. La raó va ser senzilla: l’importador va calcular que embarcant els vins a Bilbao amb destinació a la Gran Bretanya, el cost de la logística es rebaixaria substancialment en comparació amb les sortides des de Tarragona. En canvi, a l’exportador reusenc això l’obligava a portar el vi fins al port de Bilbao, per la qual cosa encaria molt el preu de venda, augment que no podia admetre Kinloch. Aquest fet va fer que l’empresa anés perdent força fins a finalment tancar els grans magatzems als anys vuitanta.
L’Ajuntament de Reus aprova les bases per crear la comunitat energètica de Mas Carandell
Reus Empresa 13/6/2025 L’Ajuntament de Reus ha donat avui el primer pas per posar en marxa la futura comunitat energètica de consum compartit vinculada a la instal·lació fotovoltaica de l’edifici de l’IMFE Mas Carandell. Ha aprovat inicialment les bases reguladores i la convocatòria per seleccionar les persones i entitats que formaran part d’aquest projecte. Impulsat per l’Ajuntament a través de l’empresa municipal Reus Energia, aquest projecte busca avançar cap a un model energètic més net, just i democràtic. La comunitat es basarà en un sistema d’autoconsum compartit en xarxa exterior amb compensació d’excedents, una solució viable dins la normativa actual tot i la manca de plena transposició de la regulació europea sobre comunitats energètiques. La instal·lació de Mas Carandell compta amb una potència de 40 kWn i una producció anual estimada de 61.504 kWh. El 50% de l’energia generada es destinarà a l’autoconsum de l’edifici, mentre que l’altre 50% es compartirà amb usuaris residencials i terciaris situats en un radi de 2.000 metres del punt de generació. Aquesta zona inclou més de 70.000 habitants de la ciutat, que podran optar a formar part d’aquesta comunitat. Els participants podran adquirir quotes de 500 Wats nominals per un preu anual de 66 euros més IVA, rebent l’equivalent energètic com a descompte a la factura elèctrica, sense necessitat d’inversió inicial ni instal·lació pròpia. En aquesta primera fase, es preveu beneficiar fins a 40 usuaris. Podran accedir al projecte les persones o entitats que visquin o treballin dins del radi de 2.000 metres, disposin de contracte elèctric propi i acceptin les condicions del repartiment energètic. La selecció tindrà en compte criteris socials i de sostenibilitat, com el nombre de convivents o el consum elèctric, prioritzant els de menor consum, i en els negocis, els horaris d’activitat. Reus Energia serà l’encarregada de la gestió tècnica i administrativa, oferint assessorament, coordinant amb les distribuïdores, mantenint la instal·lació i gestionant la plataforma de monitoratge. Després del període d’informació pública i al·legacions, es preveu aprovar definitivament les bases i obrir la convocatòria per tal que la comunitat energètica entri en funcionament abans de finals d’any. Aquest projecte s’inscriu dins l’eix “Ciutat verda i sostenible” del Pla d’Acció Municipal 2023-2027, reforçant el compromís de Reus amb la transició energètica i la participació ciutadana.