Joan Antoni Domènech
23/06/2025
Segurament, l’exemple que van suposar en el seu moment les primeres companyies elèctriques creades a Saragossa, degué impulsar el naixement de la societat Electra Reusense, que, encara que la denominació podria suggerir una altra cosa, va ser creada precisament a Saragossa, el 25 d’octubre de 1898. En efecte, a la capital aragonesa, i amb dos mesos de diferència, es constituirien les dues primeres companyies de producció elèctrica de la ciutat. La primera d’elles va ser Electra Peral Zaragozana, fundada per Isaac Peral l’agost de 1893. La segona, a l’octubre del mateix any, seria la Compañía Aragonesa de Electricidad.
En la mateixa ciutat, el 24 d’octubre de 1898, quatre socis crearien la companyia Electra Reusense. Aquests van ser Celestino Latiende Bandorín, de Sant Sebastià; José Coca Díez, de Casp; Nicolás Palacín Lahoz y Francisco Javier García y Julián, tots dos de Saragossa. Els dos primers socis eren electricistes de professió, segons declaren en l’escriptura de constitució de la companyia, mentre que Palacín y García exercien de comerciant i mèdic cirurgià, respectivament. La societat neix amb un capital de 150.000 pessetes; 108.000 que aportarien en efectiu, a parts iguals, Nicolás Palacín y Francisco Javier García, y la resta del capital la completarien Latiende i Coca, en efectiu i en maquinària. Els quatre socis de l’Electra Reusense havien fixat el seu interès immediat a Reus, segurament atrets pel potencial de la ciutat i atesa la creació de les bases de l’Ajuntament de Reus l’any 1897 per a la subhasta del contracte de l’enllumenat públic mitjançant el gas i l’electricitat.
De fet, en l’escriptura de constitució s’esmenta que el seu objecte social és la “explotación de alumbrado eléctrico, suministro de fuerza e industria derivadas de la electricidad de la sociedad en la ciudad de Reus”. En 1899 la companyia traslladaria el seu domicili social a Reus.
El contracte d’enllumenat públic de Reus, finalment, es dividiria entre dos proveïdors, Gas Reusense, empresa de capital local que ja produïa gas a partir de la crema de carbó amb destí a l’enllumenat, i per moure motors aptes per les petites indústries, i la nostra protagonista, Electra Reusense. La concessió de l’Ajuntament per subministrar electricitat es posa en marxa el 1898. En 1899 els primers carres de Reus van gaudir de llum elèctrica produïda per Gas Reusense. El 1900 serà el torn de l’Electra Reusense – un any abans havia traslladat el seu domicili social de Saragossa a Reus-, que donaria servei segons el contracte assignat. Les dues companyies proveïdores competirien, amb cert avantatge per Gas Reusense, que ja disposava de fanals de gas, que eren més pràctics i econòmics que no pas els arcs voltaics, i que, perquè arribes la llum a un major nombre de carrers, l’Ajuntament havia permès també combinar el subministrament de llum via gas o electricitat.
Creada a la capital d’Aragó el 1898 per quatre socis, l’Electra Reusense va subministrar electricitat a la ciutat en competència amb Gas Reusense. El 1912 la Barcelona Traction Light and Power l’empresa a través de la seva filial Riegos y Fuerzas del Ebro S.A..
Gas Reusense produiria electricitat en un espai en una zona dintre de les seves instal·lacions del gas, mentre que l’Electra Reusense va haver de fer unes instal·lacions noves. Com a curiositat, el motor per produïr eletricitat de la companyia Electra Reusense serà alimentat per una canonada d’aigua que arribava des de la Bassa Nova, propietat de la Sociedad Hidrofórica.
El 10 de juny de 1912, l’empresa Energía Eléctrica de Cataluña S.A. va adquirir els actius elèctrics de Gas Reusense, que deixaria la producció d’electrictat, però continuaria amb el subministrament de gas. Al mateix temps, Riegos y Fuerzas del Ebro S.A., filial de la Barcelona Traction Light and Power (BTLP), va assimilar l’Electra Reusense, amb una valoració comptable de 600.000 pessetes. Poc després els actius d’Energía Eléctrica de Cataluña van passar a mans de Riegos y Fuerza del Ebro. Els grans projectes hidroelèctrics als rius lleidatans promoguts per l’enginyer nord-americà Frederick S. Pearson a través de la BTLP i la seva filial Riegos y Fuerzas del Ebro, habían trasvalsat el mercat energètic català i serien moltes les petites empreses absorbides. A les nostres comarques, a més d’Electra Reusense, Gas Tarraconense, Electricidad de El Vendrell i Cooperativa Eléctrica de Valls.
Com a nota al marge, el nom electra obeeix a un escurçament de «electricitat». En molts llocs catalans de l’electricitat en diem «electra» o, fins i tot, «lectra», nom que no té cap registre als diccionaris, sigui en català o castellà. La denominació va fer carrera. Així, tenim La Electra del Vendrell, la companyia Electra Igualadina, Electra Vilafranquesa, etcètera. I a la resta de l’Estat es produiria el mateix fenomen: Electra Popular de Vigo, Sociedad Cooperativa Electra Madrid, Sociedad Electra Valenciana, Sociedad Electra de Orense, Sociedad Electra Almagreña, Sociedad Electra de Viesgo, Sociedad Electra Vasco-Montañesa, i moltes més. Ben curiós, el nom electra.
