Joan Antoni Domènech
9/6/2025
Alguns reusencs guarden una acció d’aquesta societat emblemàtica nascuda al segle xix, una peça de decoració o col·leccionisme que porta un disseny fantasiós que volia exemplificar la dimensió del projecte. Fins fa ben poc, encara podíem veure la seva estructura bàsica en forma hexagonal, la Bassa Nova, entorn del passeig de la Boca de la Mina. Un espai molt popular d’esbarjo durant més d’un segle, que aviat gaudirà d’una completa remodelació pel gaudi ciutadà.
Aquesta gran bassa emmagatzemava l’aigua de les mines propietat de La Hidrofórica. A més del terme de Reus, l’aigua provenia de les Borges i de Maspujols. La societat va ser constituïda el 16 de juliol de 1842, amb el nom de Sociedad Hidrofórica, i amb l’objectiu de “proporcionar a esta villa un manantial de agua para el riego y la fabricación”. I amb aquesta intenció, “explotar aguas subterráneas o superficiales…”. L’escriptura la firmaran 195 socis, “animados de los mejores sentimientos en favor del bien general y deseosos de combinar con sus particulares intereses los beneficios (…) que han de resultar indirectamente al público, fomentando la fabricación decaída, aumentando los productos agrícolas y proporcionando un objeto de embellecimiento”. Encara que, inicalment, el destí de l’aigua va ser majoritàriament agrícola. La Hidrofórica era una de tants projectes, aquest sí que realitzat amb èxit, que s’han donat a Reus amb la finalitat de proveir d’aigua a la ciutat.
El capital social de la companyia serà d’un milió de rals, i els socis van acordar pagar dividends en monedes d’or o de plata. La companyia es reformaria en 1872 i el 1899. A principis del segle xx el capital social de l’empresa era de 250.000 pessetes, una xifra veritablement important a l’època. Encara que els accionistes anirien canviant, en un moment d’esplendor, a l’inici del passat segle tenim com accionistes Joan Muñoz Monserrat, Casimiro de Dalmau Cabestany, Pau Abelló Boada, Josep de Rabassa Ortega, Ramon Vidiella Balart (que encapçalaria la companyia durant molts anys), Francesc Benavent Capdevila i Antoni Vidal Grau. Alguns d’ells molt coneguts per les seves altres participacions en projectes empresarials a la ciutat. Un exemple més, com hem assenyalat, d’embranzida coral per a fer front a un projecte de grans dimensions.
D’una necessitat vital pel municipi com va ser l’aigua, va néixer una societat mercantil el 1842, una de les més antigues de les que tenim notícia. I com moltes de les iniciatives d’aquest calat a Reus, formarien part d’un grup extens d’accionistes.
L’aigua de La Hidrófica va servir també per a proveir durant un temps, mitjançant una canonada, a la Electra Reusense (1897), una societat que venia a fer la competència a Gas Reusense (1854), companyia que tenia al seu torn una petita fàbrica d’electricitat en les seves instal·lacions, a més de subministrar gas a la ciutat per enllumenat.
A la dècada dels anys vint, el sindicat de Regs del Pantà (el que és avui la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes) va estar a punt de comprar les accions de La Hidrofórica, operació que no es va tancar en interessar-se l’Ajuntament per l’adquisició d’aquest paquet accionarial; compra que, més enllà de l’anunci, no es va dur a terme. La posada en marxa del pantà de Riudecanyes va portar a la gradual desaparició com a empresa de subministrament d’aigua de La Hidrofórica.
