L’Aeroport de Reus frega els 117.000 passatgers a l’abril
Reus Empresa 15/05/2025 L’Aeroport de Reus ha registrat durant aquest mes d’abril 116.777 passatgers, un 14,5% més en comparació amb el mateix període de l’any passat. En l’acumulat dels quatre primers mesos de l’any, l’aeroport ha aconseguit un total de 122.681 passatgers, un 11,3% més que en el mateix període de l’any passat. Pel que als moviments, l’Aeroport va operar el primer quadrimestre de l’any 5.794 vols, un -10,5% respecte als mateixos mesos de l’any anterior, dels quals 2.169 vols s’han registrat durant el mes d’abril. Aeroports d’Aena a Catalunya Respecte a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha arribat a l’abril als 4.903.849 passatgers i les 30.839 operacions. Per part seva, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 205.331 viatgers i 2.557 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 5.232 enlairaments i aterratges i un total de 387 passatgers.
Neix Miró Zero, el nou aperitiu saludable sense alcohol
Reus Empresa 15/05/2025 En un context en què el consum responsable i l’estil de vida saludable guanyen cada cop més pes, Miró Vermouth ha fet un pas endavant amb el llançament de Miró Zero, una nova gamma d’aperitius sense alcohol. L’acte de presentació oficial del producte va tenir lloc aquest dimecres 14 de maig a la Casa Navàs de Reus, en un esdeveniment adreçat als mitjans de comunicació. Miró Zero neix com una alternativa fresca i sofisticada pensada per a totes aquelles persones que volen gaudir del ritual de l’aperitiu sense consumir alcohol. Amb un perfil de sabor refinat, el nou vermut manté l’esperit de la marca, apostant per l’elegància i la qualitat, però adaptant-se a les noves tendències de consum i a la demanda creixent de begudes sense alcohol. Durant la presentació, Montserrat Caelles, directora comercial general de l’empresa, va destacar el compromís de la marca amb la innovació i la tradició: “A Miró sempre hem apostat per la qualitat, i amb Miró Zero fem un pas més per adaptar-nos als temps i a les noves necessitats dels consumidors”. Caelles va afegir que el nou producte busca ser “l’aperitiu de sempre, però com mai abans: amb tota la seva ànima, però sense alcohol”. El llançament de Miró Zero s’emmarca en l’estratègia de la marca per oferir opcions més inclusives i responsables, que mantinguin intacta l’experiència gastronòmica i social de l’aperitiu, però sense presència alcohòlica. Amb una combinació acurada d’ingredients, el nou producte s’adreça tant a qui busca opcions més saludables com a qui, per decisió pròpia o per motius personals, prefereix prescindir de l’alcohol. Una proposta amb identitat pròpia Segons la nota de tast, Miró Zero es presenta amb un color vermell intens i brillant, elegant a la copa. Al nas, destaca per la seva intensitat aromàtica, amb notes cítriques de taronja i fruits vermells com maduixes, gerds i groselles, acompanyades d’un suau rerefons floral. A la boca, ofereix una entrada dolça i suau, amb cos voluminós, marcada presència de fruita fresca i un toc amarg elegant que recorda la pell de taronja. El final és refrescant, amb una persistència agradable i afruitada. Amb aquest llançament, Miró amplia la seva gamma de productes i reforça el seu posicionament com a marca referent dins el món dels aperitius, apostant per opcions més sostenibles, inclusives i contemporànies.
La Cambra de Comerç de Reus i el Clúster TIC Catalunya Sud impulsen una doble seu de l’Oficina Acelera Pyme
Reus Empresa 14/05/2025 La Cambra de Comerç de Reus i el Clúster TIC Catalunya Sud han formalitzat un acord estratègic per a la posada en marxa d’una doble seu de l’Oficina Acelera Pyme (OAP) al territori. Aquesta col·laboració permetrà oferir serveis especialitzats d’assessorament i digitalització a pimes i autònoms de les cinc comarques de l’àmbit cameral (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta), des de dues localitzacions físiques: la seu corporativa de la Cambra al carrer de Boule i les instal·lacions de REDESSA Tecno, al Parc Tecnològic i d’Innovció del Tecnoparc. Aquest acord s’emmarca dins el Programa Oficines Acelera Pyme impulsat per Red.es i Cámara de España, finançat per la Unió Europea a través dels fons NextGenerationEU, amb l’objectiu de promoure la transformació digital del teixit empresarial. Gràcies a aquesta aliança, el Clúster TIC Catalunya Sud esdevé entitat col·laboradora de la Cambra per a l’execució parcial de les activitats previstes per a l’anualitat 2025. Es contempla la realització d’assessoraments personalitzats, jornades de sensibilització i la creació de continguts digitals formatius, entre d’altres actuacions. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha destacat “la importància de comptar amb agents de proximitat i especialitzats, com el Clúster TIC, que permeten arribar amb més eficàcia a les empreses del territori amb serveis d’alt valor afegit en l’àmbit de la digitalització”. Per la seva banda, el president del Clúster TIC Catalunya Sud i CEO de Movertis, Pablo Mazón, ha subratllat la importància d’aquest acord estratègic «per apropar encara més a les pimes i professionals autònoms amb el sector tecnològic i contribuir així al foment de la innovació i competitivitat del teixit empresarial de la Catalunya Sud”. En paraules del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, “la instal·lació de l’oficina d’Acelera Pyme a la seu de REDESSA al Tecnoparc, permetrà acostar aquest servei a tot el seu ecosistema”.
Reus obre la convocatòria de subvencions per fomentar la creació i continuïtat d’empreses
Reus Empresa 13/05/2025 L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, ha obert la convocatòria de subvencions per a l’any 2025, destinada a afavorir la creació de noves empreses i alhora donar suport al manteniment de negocis que es continuen mitjançant traspassos. Els ajuts es poden sol·licitar fins a l’1 de setembre i formen part de l’estratègia municipal per fomentar l’emprenedoria i dinamitzar el teixit econòmic de la ciutat. La convocatòria d’enguany compta amb una dotació total de 85.000 euros, distribuïts en dues línies de suport econòmic. D’una banda, es promou la creació i establiment de noves empreses a Reus, adreçada a negocis de recent creació que disposin d’un establiment a la ciutat i que hagin fet una inversió mínima de 5.000 euros per a la seva posada en marxa. Aquesta línia està dotada amb 60.000 euros, una quantitat que es podrà ampliar en funció de la demanda i la disponibilitat pressupostària. D’altra banda, es vol afavorir la continuïtat dels negocis existents a través del suport a traspassos, és a dir, empreses que assumeixin l’activitat d’un establiment en funcionament i la mantinguin al mateix emplaçament, amb una inversió mínima de 5.000 euros en despeses subvencionables. Aquesta línia compta amb una dotació inicial de 25.000 euros, també ampliable segons les sol·licituds rebudes. Les persones interessades a optar a aquestes subvencions hauran d’acreditar que han iniciat l’activitat econòmica o bé han formalitzat el canvi de titularitat del negoci entre l’1 d’octubre de 2023 i el 31 d’agost de 2025. Com a novetat destacada, es considerarà com a inici de l’activitat la data de sol·licitud de la llicència d’activitat presentada a l’Ajuntament de Reus. L’import màxim que podrà rebre cada sol·licitant serà de 2.500 euros, i entre les despeses subvencionables s’hi inclouen projectes tècnics d’enginyeria, interiorisme, decoració o arquitectura, així com obres, instal·lacions, mobiliari o equipament tècnic, entre altres. Per poder accedir als ajuts, serà requisit imprescindible participar en alguna de les sessions d’assessorament que s’organitzaran sota el paraigua del programa «Emprendre amb futur. Reus 2030». Aquestes sessions, impulsades també per la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, tenen com a objectiu ajudar les persones emprenedores a incorporar criteris d’impacte social, econòmic i ambiental en el disseny dels seus negocis. Les xerrades es duran a terme a l’Antic Hospital i comptaran amb la participació de diversos perfils emprenedors. Les persones interessades hauran de formalitzar la seva inscripció a través del portal inscripcions.reus.cat.
Miquel Nolla Bruget, empresari a València
Joan Antoni Domènech 12/05/2025 Miquel Nolla Bruget (1815-1879) va néixer i viure a Reus fins als vint anys. La seva reeixida carrera empresarial la desenvoluparia a València capital i a la localitat de Meliana, en la qual aixecaria la Fábrica de Mosaicos Nolla, el gran referent industrial pel qual Nolla seria conegut a Espanya i en molts països del món. Nolla Bruget provenia d’una família de comerciants tèxtils establerta a Reus. Estudia a les Escoles Pies fins als 15 anys, per a ingressar de ple en l’empresa familiar. En 1835 es va traslladar a València per a encarregar-se del desenvolupament d’una botiga de teles, situada al carrer La Paz. A València buscarà el seu acomodament en la burgesia local, i en aquesta ciutat coneixerà a Juana Sagrera Guix, filla d’una acabalada família local. En 1839 Miquel i Juana es casen (tindran tres fills: Miguel, Luis i Ana María). El vincle amb la família Sagrera suposarà per a Nolla la possibilitat d’escometre projectes empresarials d’envergadura. Després de la mort en 1840 de Francisco Sagrera, patriarca de la família, es crearà la societat Viuda de Sagrera i Nolla. Però serà en 1852 quan es constitueix la societat Nolla i Sagrera, amb la participació de la seva dona Juana i el seu cunyat Luis Sagrera. Aquesta companyia tenia un ventall d’acció que abastava llavors la indústria, l’explotació minera i una divisió financera centrada en els préstecs. Aquesta empresa s’associaria amb la companyia tèxtil Gaspar Dotres y Francisco Moltó, per a crear la mercantil La Industrial Valenciana, situada a Patraix i dedicada a elaborar productes ceràmics, els articles dels quals destacaran obtenint diversos premis en certàmens expositius. La família Sagrera disposava d’una alqueria a Meliana (València) producte de la desamortització de 1844, que la família transformarà per fer ús com a casa de camp. La propietat estava a nom de l’esposa de Nolla, Juana Sagrera, per la qual cosa Nolla va poder iniciar en 1860 la transformació de l’alqueria en fàbrica i Palauet anex, edifici que convertirà en mostrari de les seves produccions, el que avui qualificaríem de showroom, que va tenir un enorme impacte comercial. El Palauet s’utilitzava per a ensenyar als seus clients més prestigiosos la bellesa i les possibilitats dels seus productes. Gràcies a la incorporació del soci anglès Bailey Davis (que importarà d’Anglaterra les idees i processos de producció), Nolla i Sagrera desenvoluparan una de les més conegudes empreses del sector. En 1867 la societat es dissol i tots els actius quedaran en mans de Miquel Nolla. L’empresari reusenc, que es traslladaria a València amb vint anys, desenvoluparà una indústria del mosaic que va ser famosa a tot el món. Els contactes i el capital de la seva família política el van ajudar a consolidar el seu èxit. El mosaic de Nolla serà la primera ceràmica d’altes prestacions produïda a Espanya. Les petites tessel·les fabricades a Meliana, destinades a formar complexes composicions de mosaic, seran conegudes a tota Espanya i a mig món. Fins al Kremlin, al metro de París o a la catedral de Buenos Aires va arribar aquest producte que requeria una fabricació rigorosa i una instal·lació encara més curosa. Mostres d’aquests paviments les veiem a edificis de València i també de Barcelona. A la fàbrica que els Nolla tenien a Meliana van arribar a treballar unes 1.500 persones. I fins al Palauet es desplaçaren, entre altres, personalitats tan selectes com Alfons XII, Amadeu de Savoia o representants de la família Romànov, el mateix general Prim, amic de Nolla, i càrrecs diplomàtics, artistes i escriptors. Tenir mosaics Nolla va esdevenir un signe de distinció per a nobles i burgesos. Nolla no perdrà la seva relació amb Reus, on mantindria una casa, a la que a vegades venia a passar algunes temporades la seva dona Juana. Nolla va fer donació de tot al paviment de mosaic del santuari de Misericòrdia. En paral·lel a tota aquesta història empresarial, per interessos purament mercantils Miquel Nolla i els seus cunyats tancarien a Juana Sagrera en un manicomi de Sant Boi de Llobregat. La idea era apartar Juana Sagrera de la vida pública i familiar, situació que va ser molt coneguda a l’època fins i tot forà del seu àmbit local. Aquest cas va desencadenar un encès debat en la psiquiatria espanyola i europea. En 1917 les antigues instal·lacions de fabricació de mosaics són venudes pels fills de Miquel Nolla a l’empresa suïssa Gardy S.A., i l’edifici passa llavors a ser la residència del nou director de la fàbrica, Óscar Waetzig. La seva filla, Yvonne Volozan, continuarà ocupant fins a la dècada dels 80 la vila que, recentment serà restaurada convertint-la en visitable.
La Cambra de Comerç de Reus torna a FENAVIN amb una representació destacada de cellers locals
Reus Empresa 6/05/2025 La Cambra de Comerç de Reus torna a tenir un estand propi a la Fira Nacional del Vi (FENAVIN), que se celebra del 6 al 8 de maig a Ciudad Real. En aquesta cinquena edició, l’ens cameral torna a ser un punt de trobada per a destacats cellers que representen algunes de les principals Denominacions d’Origen del territori, com ara la DOQ Priorat, DO Conca de Barberà, DO Montsant, DO Tarragona i DO Terra Alta. Amb la seva presència com a expositor institucional, la Cambra té com a objectiu donar suport a les empreses que desitgen formar part d’aquest esdeveniment internacional de referència en el sector vitivinícola. Els cellers participants inclouen noms com Celler Cal Pla, Celler cooperatiu de Gandesa, Clos Pachem, Gran Clos del Priorat / Celler St. Rafel, Celler Bellcross, Les Vinyes del convent, Celler Batea, i Reus Promoció. Aquesta edició també inclou un espai dedicat a l’Agència Reus Promoció, que promou la marca col·lectiva Vermut de Reus, amb l’objectiu de difondre les 8 marques històriques que representen aquest producte: Miró, Yzaguirre, Iris, Rofes, Cori, Olave, Fot-li i Or del Camp. Aquest espai també destaca iniciatives relacionades amb la cultura, enoturisme i gastronomia vinculades a la beguda centenària. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha subratllat que “la nostra presència a FENAVIN reafirma el compromís de la Cambra amb el sector vitivinícola local. Aquesta iniciativa s’ha consolidat com una plataforma per a les empreses que volen internacionalitzar-se i guanyar visibilitat. Enguany, a més de la nostra participació a FENAVIN, també hem reforçat la nostra aposta amb la presència a Wine Paris, seguint una estratègia clara d’impuls al sector.” Basora també ha afegit que la Cambra està compromesa amb la promoció internacional de les empreses del territori i amb el seu creixement en un sector cada vegada més globalitzat. FENAVIN és una fira bianual organitzada per la Diputació de Ciudad Real, que enguany reuneix més de 4.000 marques de tot el món, amb representació de 104 Denominacions d’Origen reconegudes a Espanya. Amb més de 2.000 cooperatives i cellers de més d’un centenar de països, FENAVIN ocupa vuit pavellons de la fira de Ciudad Real, amb un total de 30.000 m2 d’espai expositiu. La fira espera la visita de prop de 15.000 compradors nacionals i internacionals, amb un focus especial en mercats emergents com Àsia. A més, s’han organitzat activitats formatives i debats sobre temes com la sostenibilitat, la digitalització i les noves estratègies de màrqueting al sector.
Antonio Aluja Pons, creador de grans marques d’alimentació
Joan Antoni Domènech 6/05/2025 Antonio Aluja Pons (1899-1998) és un dels notables empresaris que ha donat la ciutat, però que alhora es troba inclòs en el llistat dels grans desconeguts que han tingut una carrera emprenedora destacada. I és que seguir el seu rastre com a empresari té algunes dificultats, especialment pel fet que Aluja mai va registrar una societat mercantil per a desenvolupar les seves activitats industrials, encara que fossin de gran rellevància. En canvi, com veurem, sí que ho va fer amb algunes marques, molt conegudes en el seu temps. Aluja va tindre des de la primera hora una visió comercial plenament encertada, amb marques que van ser una icona comercial. Una aproximació a la família Aluja Pons la tenim a través de la figura del pare del nostre protagonista, el metge Antoni Aluja Miquel (1856-1926), destacat cirurgià membre fundador de la Sociedad Española de Higiene i autor del llibre Topografía Médica de Reus (1887), pioner a l’Estat en estadística demogràfica sanitària. Igualment, de José María Aluja Pons (1902-1976), germà d’Antonio, que va ser un reconegut metge, propietari de la Clínica Dr. Aluja, i del qual ens hem ocupat en un altre capítol. La casa familiar dels Aluja Pons estava situada en el número 41 del carrer de l’Hospital (durant un temps es dirà Sol i Ortega). Antonio tindrà inquietuds empresarials des de molt jove. Als 17 o 18 anys, segons recorda la família, obrirà un despatx a la planta baixa del domicili familiar, al qual afegirà amb el temps una petita fàbrica de purés (a Reus a Antonio se’l coneixia com a ‘Aluja dels purés’). Posteriorment, va annexionar la planta baixa que donava al raval de Sant Pere, per on els camions podien descarregar els sacs de llegums per produir els purés. En aquell local, la mercaderia passava per un quarto de desinfecció per a continuació entrar al molí que la convertia en farina. La major part de la producció al major es destinava a l’empresa barcelonina Industrias Riera Marsá, SA, i la resta es distribuïa en petits saquets al comerç al detall de Reus. Però, amb 25 anys, Aluja Pons va detectar que podia llançar les seves pròpies marques. Convé posar-nos en situació. En els anys 20 del passat segle va començar a desenvolupar-se una incipient indústria d’alimentació amb marques dirigides a la venda al detall. Una part d’aquestes s’enfocava com a complements alimentaris, que tenien el seu lloc de venda preferencial a les farmàcies. La prehistòria al nostre país del qual avui coneixem com a productes dietètics tindria a Reus alguns exemples que van triomfar a escala nacional, com, per exemple, Almendrina (primera llet d’ametlles elaborada a Espanya, produïda per Salvador Vallverdú), Alimentina (producte similar, fabricat per Pau Ornosa), Paidrotofo (farinetes produïdes per Josep Benet) o additaments com Litines Serra (primera producció d’aquest tipus a l’Estat, elaborat per Antoni Serra Pàmies). Totes aquestes marques, entre d’altres, estaven desenvolupades per farmacèutics. Antonio Aluja – l’únic no farmacèutic d’aquest grup pioner local – registraria en 1924 la marca Maná, especialitzada en purés, tapioques i similars. I el mateix any, la marca Maizena-Maná, de gran acceptació com a aliment infantil, i que portaria un cert enrenou legal amb la companyia nord-americana Glen Cove Manufacturing Company, que ja tenia registrada la marca Maizena a Espanya des de l’any 1886. En 1931 li arribaria el torn a Flor de maíz Maná, especialitzada en productes alimentaris. Fins i tot, en 1934 patenta un procediment de fabricació de farina de tapioca. Després de la guerra, Aluja Pons continuaria amb els seus registres destinats al mercat al detall. Arribaran les marques Manacao (1946), un cacau soluble que no tindrà recorregut comercial. Macenida (1947), pastes per a sopes i farines; Maná (1956), però com a pinso per a aus i bestiar. Va ser un dels grans empresaris que va donar la ciutat al segle XX, encara que la seva memòria ha quedat arraconada en l’espai del gran oblit col·lectiu. Els seus productes, molt populars, seran referents del sector. Aluja encertarà de ple quan llança al mercat el Flan Maná, un producte molt popular, que competia amb el Flan Potax. El Flan Maná, que fins i tot es va arribar a vendre en alguns països sud-americans, li va sortir posteriorment un gran competidor, el Flan Chino Mandarín, l’estratègia comercial del qual, basada en campanyes a la ràdio, va ser decisiva en la seva creixent presència en el mercat. Aluja, per part seva, havia centrat la comercialització del seu flam a través de l’assistència a les fires de mostres, així com en la cerca de representants que en la seva cartera de productes poguessin afegir el Flan Maná. En paral·lel, Aluja produirà per a Josep Maria Fargas el Menjablanc de Reus en sobrets, producte creat per Fargas en 1917, que facilitaria al gran públic l’elaboració d’aquestes postres. En 1960 li arribarà el torn a la marca Olé, un producte en pols de sabors variats de taronja, llimona, cola i maduixa que, amb l’additament d’aigua, es convertia en una beguda molt refrescant. Aluja ja havia produït anteriorment un article similar, Infusiones Sayonara, però que no aconseguiria la fama posterior de la marca Olé. Si, abans de la guerra, Maná havia estat la gran referència d’Aluja, amb Olé l’èxit es multiplicaria. Olé es presentava en uns sobres amb disseny modern i molt atractiu. Més tard l’empresa va treure al mercat un nou refresc en pols que es convertia en taronjada sense gas, el Olé2. Però, com li va passar amb el Flan Maná, aquí també la competència acabaria desbancant a Olé2, gràcies a la seva estratègia publicitària. En concret, serà la marca Tang que, amb les seves continuades campanyes televisives, controlaria la major part del mercat. Dels cinc fills d’Antonio Aluja (Antoni, Maria Dolors, Lluís Maria, Enric i Josep Maria), Antoni entraria en el negoci després d’haver finalitzat els seus estudis universitaris de Química a Barcelona. El fill petit, Josep Maria, que fins aleshores havia estat treballant al costat del pare, el 1961 deixaria el negoci
Reus rep la distinció com a Ciutat de la Ciència i la Innovació i s’incorpora a la Red Innpulso
Reus Empresa 6/05/2025 Reus ha estat reconeguda oficialment com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. L’alcaldessa, Sandra Guaita, ha recollit aquest dilluns 5 de maig la distinció en un acte celebrat a FiraReus, presidit per representants del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que promou aquest reconeixement. La distinció s’atorga a municipis que destaquen pel seu suport a la innovació mitjançant polítiques locals, infraestructures i iniciatives en col·laboració amb institucions i empreses amb un fort component científic i tecnològic. Amb aquest reconeixement, Reus passa a formar part de la Red Innpulso, una xarxa estatal integrada ara per 112 ciutats que promouen projectes d’innovació, col·laboració municipal i participació en programes europeus. En paraules de Sandra Guaita, aquest reconeixement “ens permet consolidar i impulsar la transformació de la ciutat, generar nous espais d’activitat econòmica i donar resposta a les demandes ciutadanes de serveis públics innovadors i de qualitat”. A l’acte de lliurament també hi han assistit Teresa Riesgo, secretària general d’Innovació; Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats; i Olga Morales, presidenta de la Red Innpulso i alcaldessa de Viladecans. Riesgo ha valorat que les ciutats distingides “han demostrat un compromís excepcional amb la innovació i han sabut convertir-se en tractors de canvi”. Única ciutat catalana fora de Barcelona en la seva categoria Reus ha estat l’única ciutat catalana seleccionada en la categoria de municipis de més de 100.000 habitants, al costat de ciutats com Bilbao, Huelva, Burgos i Alcorcón. La candidatura reusenca ha competit amb 69 projectes innovadors agrupats en tres grans àmbits: ciutadania, organització i empresa, amb una inversió prevista de gairebé 80 milions d’euros.
Xavier Pàmies, del Forn Sistaré, nou ambaixador de Miró Vermouth a Reus
Reus Empresa 6/05/2025 Xavier Pàmies i Sistaré, mestre forner i cara visible del centenari Forn Sistaré, ha estat nomenat nou ambaixador de Miró Vermouth a Reus. La col·laboració neix amb l’objectiu d’unir dues icones gastronòmiques de la ciutat i promoure productes de proximitat i qualitat elaborats amb passió i tradició. L’aliança s’inscriu dins la iniciativa de la marca vermutera per establir vincles amb figures rellevants del territori que comparteixen la seva filosofia d’excel·lència i arrelament local. Pàmies, reconegut per la seva innovació en el sector de la fleca i pel seu lideratge d’un equip de més de 25 treballadors entre botigues i obrador, aportarà la seva visió com a referent de la gastronomia reusenca. «Per mi és un orgull representar una marca tan emblemàtica com Miró. Compartim la passió per la feina ben feta, l’aposta pel territori i les ganes d’innovar sense perdre l’essència», ha declarat el nou ambaixador. Per la seva part, Xavier Martínez i Serra, president de MaserGrup, ha subratllat: «Amb Xavier Pàmies compartim valors, orígens i un profund compromís amb Reus. Aquesta col·laboració és un pas més per reforçar el vincle amb la ciutat i les seves persones». Amb aquest acord, Miró Vermouth consolida el seu compromís amb la proximitat, la cultura gastronòmica i la col·laboració amb figures que simbolitzen el millor del territori.
La Comunitat de Regants de Riudecanyes fixa el reg en una hora setmanal per dret entre el 16 de juny i el 24 d’agost
Reus Empresa 6/05/2025 La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha participat aquest dilluns, 5 de maig, en la Comissió de Desembassament del pantà de Riudecanyes, convocada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb l’objectiu de decidir si es transvasa aigua de l’embassament de Siurana al de Riudecanyes. La Comunitat de Regants s’ha abstingut en la votació final, ja que, segons ha expressat el seu administrador, Miquel Àngel Prats, “en la votació de la proposta presentada per l’ACA no es veuen reflectits tots els drets que té la Comunitat i els seus comuners, i, per tant, no es respecten totes les seves concessions”. Tot i això, ha destacat que “després de dos anys de no haver regat, és un avenç important”. Des de la Comunitat de Regants també s’ha remarcat que aquest transvasament s’emmarca dins la concessió que tenen sobre l’embassament de Siurana. L’ACA planteja el transvasament d’1,03 hm³ d’aigua. En no haver-hi unanimitat en la votació, serà ara el director de l’Agència qui dictarà la resolució final. Prats ha assegurat que hi donaran el vistiplau “sempre i quan la resolució vagi en la direcció del proposat”. A més, han demanat que la decisió es prengui de forma ràpida “per evitar problemes en la planificació del reg d’aquesta temporada”. D’altra banda, el mateix dilluns al vespre, l’òrgan de govern de la Comunitat de Regants es va reunir per valorar els acords de la Comissió de Desembassament. Com a resultat, es va decidir establir un subministrament d’aigua d’una hora de reg durant 10 setmanes per a cada dret, concretament entre el 16 de juny i el 24 d’agost. Prats ha afirmat que, amb aquesta mesura, “retornem a l’estat de reg de l’any 2022”. Finalment, es va acordar la convocatòria d’una assemblea general ordinària el dia 20 de juny de 2025.