Joan Antoni Domènech
12/05/2025
Miquel Nolla Bruget (1815-1879) va néixer i viure a Reus fins als vint anys. La seva reeixida carrera empresarial la desenvoluparia a València capital i a la localitat de Meliana, en la qual aixecaria la Fábrica de Mosaicos Nolla, el gran referent industrial pel qual Nolla seria conegut a Espanya i en molts països del món.
Nolla Bruget provenia d’una família de comerciants tèxtils establerta a Reus. Estudia a les Escoles Pies fins als 15 anys, per a ingressar de ple en l’empresa familiar. En 1835 es va traslladar a València per a encarregar-se del desenvolupament d’una botiga de teles, situada al carrer La Paz. A València buscarà el seu acomodament en la burgesia local, i en aquesta ciutat coneixerà a Juana Sagrera Guix, filla d’una acabalada família local. En 1839 Miquel i Juana es casen (tindran tres fills: Miguel, Luis i Ana María). El vincle amb la família Sagrera suposarà per a Nolla la possibilitat d’escometre projectes empresarials d’envergadura. Després de la mort en 1840 de Francisco Sagrera, patriarca de la família, es crearà la societat Viuda de Sagrera i Nolla. Però serà en 1852 quan es constitueix la societat Nolla i Sagrera, amb la participació de la seva dona Juana i el seu cunyat Luis Sagrera.
Aquesta companyia tenia un ventall d’acció que abastava llavors la indústria, l’explotació minera i una divisió financera centrada en els préstecs. Aquesta empresa s’associaria amb la companyia tèxtil Gaspar Dotres y Francisco Moltó, per a crear la mercantil La Industrial Valenciana, situada a Patraix i dedicada a elaborar productes ceràmics, els articles dels quals destacaran obtenint diversos premis en certàmens expositius.
La família Sagrera disposava d’una alqueria a Meliana (València) producte de la desamortització de 1844, que la família transformarà per fer ús com a casa de camp. La propietat estava a nom de l’esposa de Nolla, Juana Sagrera, per la qual cosa Nolla va poder iniciar en 1860 la transformació de l’alqueria en fàbrica i Palauet anex, edifici que convertirà en mostrari de les seves produccions, el que avui qualificaríem de showroom, que va tenir un enorme impacte comercial. El Palauet s’utilitzava per a ensenyar als seus clients més prestigiosos la bellesa i les possibilitats dels seus productes. Gràcies a la incorporació del soci anglès Bailey Davis (que importarà d’Anglaterra les idees i processos de producció), Nolla i Sagrera desenvoluparan una de les més conegudes empreses del sector. En 1867 la societat es dissol i tots els actius quedaran en mans de Miquel Nolla.
L’empresari reusenc, que es traslladaria a València amb vint anys, desenvoluparà una indústria del mosaic que va ser famosa a tot el món. Els contactes i el capital de la seva família política el van ajudar a consolidar el seu èxit.
El mosaic de Nolla serà la primera ceràmica d’altes prestacions produïda a Espanya. Les petites tessel·les fabricades a Meliana, destinades a formar complexes composicions de mosaic, seran conegudes a tota Espanya i a mig món. Fins al Kremlin, al metro de París o a la catedral de Buenos Aires va arribar aquest producte que requeria una fabricació rigorosa i una instal·lació encara més curosa. Mostres d’aquests paviments les veiem a edificis de València i també de Barcelona. A la fàbrica que els Nolla tenien a Meliana van arribar a treballar unes 1.500 persones. I fins al Palauet es desplaçaren, entre altres, personalitats tan selectes com Alfons XII, Amadeu de Savoia o representants de la família Romànov, el mateix general Prim, amic de Nolla, i càrrecs diplomàtics, artistes i escriptors. Tenir mosaics Nolla va esdevenir un signe de distinció per a nobles i burgesos.
Nolla no perdrà la seva relació amb Reus, on mantindria una casa, a la que a vegades venia a passar algunes temporades la seva dona Juana. Nolla va fer donació de tot al paviment de mosaic del santuari de Misericòrdia. En paral·lel a tota aquesta història empresarial, per interessos purament mercantils Miquel Nolla i els seus cunyats tancarien a Juana Sagrera en un manicomi de Sant Boi de Llobregat. La idea era apartar Juana Sagrera de la vida pública i familiar, situació que va ser molt coneguda a l’època fins i tot forà del seu àmbit local. Aquest cas va desencadenar un encès debat en la psiquiatria espanyola i europea.
En 1917 les antigues instal·lacions de fabricació de mosaics són venudes pels fills de Miquel Nolla a l’empresa suïssa Gardy S.A., i l’edifici passa llavors a ser la residència del nou director de la fàbrica, Óscar Waetzig. La seva filla, Yvonne Volozan, continuarà ocupant fins a la dècada dels 80 la vila que, recentment serà restaurada convertint-la en visitable.
