Reus aposta per la mobilitat sostenible amb una nova edició del Velèctric i la Fira del Medi Ambient
Reus Empresa 28/05/2025 La plaça de la Llibertat es convertirà, els dies 6 i 7 de juny, en el gran escenari de la mobilitat sostenible i la sensibilització ambiental a la ciutat, amb la celebració conjunta de la 9a Mostra de Vehicles Elèctrics Velèctric i la Fira del Medi Ambient. Totes dues cites comparteixen ubicació i cap de setmana, en una edició que preveu activitats per a tots els públics. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Reus a través de la Regidoria de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, té com a objectiu promoure hàbits de mobilitat sostenible i fomentar la consciència ciutadana sobre la preservació del medi ambient. Segons el regidor Daniel Rubio, “la mostra Velèctric i la Fira del Medi Ambient són dues iniciatives consolidades que ens permeten sensibilitzar la ciutadania, compartir coneixement i promoure una transició ecològica real des del territori”. 9a edició del Velèctric: espai professional i familiar El Velèctric es presenta com un aparador de referència per conèixer les darreres novetats en vehicles elèctrics i opcions de mobilitat alternativa. La jornada de divendres 6 estarà centrada en el públic professional, amb espais de networking, xerrades tècniques i una taula rodona sobre electrificació urbana. També s’hi farà la inauguració oficial de la mostra i l’obertura dels espais d’expositors amb opció de test drive de vehicles, amb la participació de grups com Nima, Oliva, Pons, Autoxandri i Quadis. Dissabte 7, la mostra s’obrirà al gran públic amb propostes lúdiques i educatives per a tota la família: circuit d’educació viària per a infants, tallers de motor i bateries, espais d’Scalextric i exhibicions de diversos models de mobilitat elèctrica. El test drive estarà disponible amb inscripció prèvia a través de inscripcions.reus.cat. Fira del Medi Ambient: tallers, espectacles i accions de sensibilització En paral·lel, el dissabte 7 de juny se celebrarà també la Fira del Medi Ambient, amb una programació diversa i participativa pensada per a totes les edats. Tallers de construcció de caixes niu i hotels d’insectes, activitats de reconeixement d’ocells, sabó casolà, realitat virtual, un showcooking de cuina sense residus o el photocall «Jo trio planeta» són algunes de les propostes. La jornada inclourà també l’espectacle familiar “Esbojarrat equip de neteja”, amb la Marieta Voltereta, i es lliuraran certificats de reconeixement a entitats de la ciutat que han destacat per les seves accions ambientals. A més, es podrà visitar l’espai dedicat a RENATUReus, el projecte de renaturalització de la ciutat, i accedir al servei Repara’t, de reparació mòbil d’aparells elèctrics i bicicletes, també amb inscripció prèvia. La celebració conjunta de Velèctric i la Fira del Medi Ambient reforça l’aposta de Reus per un model de ciutat més verda, connectada i sostenible, implicant-hi ciutadania, empreses i institucions en una transformació col·lectiva cap al futur.
La Reus Viu el Vi celebra la seva 15a edició amb més referències, activitats i un nou model d’accés
Reus Empresa 26/05/2025 Els dies 6, 7 i 8 de juny, el Parc de Sant Jordi tornarà a ser l’escenari de la Reus Viu el Vi, la fira referent del vi i el vermut al territori Cambra, que enguany arriba a la seva 15a edició amb una proposta renovada, més cellers participants i una nova organització per millorar l’experiència del públic. La presentació de la fira ha tingut lloc a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus i ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, i el president de la Cambra, Mario Basora. Tots ells han coincidit a destacar el paper central que té aquest esdeveniment en la promoció dels productes vinícoles i gastronòmics de proximitat. Enguany, participaran 14 cellers representants de les denominacions d’origen Catalunya, Conca de Barberà, Montsant, DOQ Priorat, Tarragona i Terra Alta, a més de la DO Cava. També hi seran presents 10 marques de vermut, entre elles les clàssiques del territori Cambra i dues incorporacions destacades: Casa Vermouth Padró i Dos Déus Vermouth. Com a novetat, s’hi afegeix la caseta de PLIM, la beguda refrescant local de Reus. En total, el públic podrà tastar prop de 130 referències, una mostra de l’excel·lència vinícola i vermutera del territori. Nova organització d’accés i franges horàries Amb l’objectiu de garantir una experiència còmoda i segura, l’organització ha limitat l’aforament i estableix un sistema d’entrada per franges horàries. S’hauran d’adquirir entrades prèvies a través de la web oficial www.reusviuelvi.cat, que estaran disponibles a partir del 28 de maig. Les entrades inclouen diversos packs de tast amb copa, got de vermut, portacopes, barret, programa i opcionalment olives, patates o catàleg, amb preus que oscil·len entre 10 i 16 euros. També s’ofereix la possibilitat d’afegir acompanyants per un preu simbòlic d’1 euro (gratuït per infants de 0-3 anys). Les dues únices zones d’accés habilitades seran la Plaça de la Llibertat i la Plaça de l’Univers. Queda anul·lada l’entrada per la Plaça Anton Borrell. L’horari de la Fira del Vi serà el divendres 6 de juny de 18 a 22 hores i el dissabte i diumenge, de 12 a 14:30 hores i de 18 a 22 hores (diumenge fins a les 21 hores) Els cellers i espais gastro obriran en tots dos torns, al matí i a la tarda. La inauguració oficial serà el divendres 6 a les 18 h, a càrrec del director de l’INCAVI, Joan Gené, amb la participació dels Xiquets de Reus. Vermuts i gastronomia local La 6a Mostra del Vermut de Reus se celebrarà dissabte i diumenge al migdia, de 12 a 14.30 h, amb marques destacades com Cori, Fot-li, Iris, Miró, Olave, Or del Camp, Rofes, Yzaguirre, Dos Déus i Padró i Família. Aquesta àrea també estarà oberta a la tarda durant tot el cap de setmana. La proposta gastronòmica estarà formada per establiments de qualitat i proximitat: Forn Sistaré, Carnisseria Meritxell, Colmado Giner, Làctics Casa Portella, Bar Amics de Reus i el guanyador de la tapa de la Ganxet Pintxo. Com a avançament, el dilluns 2 de juny a les 19 h, tindrà lloc el tast professional “El món dels ancestrals”, conduït per l’enòleg Joan Asens Masdeu a l’Espai Llotja, dirigit a professionals de l’hostaleria i la restauració.
Rajoles modernistes
Joan Antoni Domènech 26/05/2025 Entrar en l’espai que ocupa la fàbrica i antiga casa dels Monseny a Reus és una de les millors experiències immersives per entendre el mode de vida i treball d’una empresa fa un segle, que ha durat sis generacions. En franquejar la porta, de cop ens traslladem uns cent anys enrere. Gairebé tot s’ha conservat mantenint l’antiga disposició i vernís de les coses, creant així una atmosfera única, com si pogués tornar a funcionar de nou. L’espai s’articula a través d’un pati al qual envolten diverses dependències, presidit per una vella xemeneia industrial. Forns, ascensors, portes, corrioles, motors —fins i tot bombetes dels anys trenta que encara funcionen—, taules de dibuix, tota mena d’estris d’un ofici pràcticament extingit, motlles d’ornaments modernistes de cases molt conegudes, màquines de compactació del fang, sales d’assecatge, llenya apilada per alimentar els antics forns fa temps en desús… I un impressionant refugi que la família Monseny va construir durant la Guerra Civil al subsol de la fàbrica per a ús dels veïns, que manté el seu estat original, sense arranjaments ni restauracions. Un primer pis de l’edificació guarda les habitacions de la casa burgesa dels propietaris, amb tot el sabor original. Tot plegat, una foto antiga que viu. La fàbrica de terrisseria que durant sis generacions ha conservat el seu nom original, Hipólito Monseny, es va obrir el 1852 de la mà d’Hipòlit Pàmies Barberà, un propietari agrícola d’Alcover que es va traslladar a viure a Reus. El taller s’enfocaria des d’un principi a produir canalitzacions de ceràmica bàsicament per als masos: teules, tubs, tortugades, que recollien l’aigua de pluja. També es va especialitzar a fabricar les canalitzacions per dirigir l’aigua de les mines. El 1868, es faria càrrec de l’empresa Antonio Monseny Castro, provinent de Solivella. Fins fa vint anys, la fàbrica de materials de construcció i ornamentació de la família Monseny encara despatxava encàrrecs. Durant sis generacions el nom d’Hipólito Monseny va ser un referent a tot l’Estat. Hipòlit Monseny Pàmies (1860-1941), membre de la tercera generació, li donaria al taller una gran empenta, ampliant la fàbrica mitjançant la compra de diverses cases del carrer de Cristòfol Colom, construint nous forns i incorporant noves tècniques d’envernissament per millorar la ceràmica vidrada. Monseny Pàmies trobaria la col·laboració del seu fill Hipòlit Monseny Tassis (1889-1972), que continuaria el procés de millora i ampliació. La fàbrica Hipólito Monseny s’aniria especialitzant en ceràmica ornamental amb detalls geomètrics o florals, fins a elevar aquestes peces a veritables mostres artístiques. El procés fabril dels Monseny disposaria d’un gran equip de dibuixants i artistes ceràmics que van poder subministrar material a arquitectes molt importants de l’època. Destacarem dos de ben coneguts: Lluís Domènech i Muntaner i Pere Caselles. El taller dels Monseny, que va ocupar una vintena de professionals més una desena d’aprenents, es convertiria en el gran proveïdor de peces per a la construcció del Reus modernista i noucentista. Els encàrrecs ceràmics van ser nombrosos i molts d’ells emblemàtics, com per exemple l’Institut Pere Mata, la Casa Navàs, la Casa Gasull, el Parc Samà, i diferents immobles a l’Eixample de Barcelona, entre altres. Aquesta etapa de gran demanda tindria continuïtat entre el 1930 i el 1960, en què els Monseny van aprofitar l’expansió del sector olivarer. Molins particulars i cooperatives requerien la ceràmica vidrada per al recobriment de les bases de decantació dels trulls i dels cups de vi. Avui, quan contemplem la seva façana policromada, creada el 1918, amb vistoses composicions de peces ceràmiques vidriades, ens fa por pensar que, encara que aquestes instal·lacions estan protegides com a bé cultural d’interès local i incloses en el Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya, no tinguin assegurat el seu futur. Aquest rar i valuós testimoni d’història industrial merita un destí museístic.
Santiago Oliva Gorria, nou gerent d’Oliva Motor a Tarragona
T.E. 21/05/2025 El grup Oliva Motor presenta el seu nou gerent a Tarragona: Santiago Oliva Gorria, que assumeix el càrrec amb l’objectiu de consolidar i continuar l’impuls del negoci familiar a la demarcació. Substitueix en el càrrec a Carlos Fontana, que es dedicarà en exclusiva a les funcions de Director General del Grup. La gerència d’Oliva Motor a Tarragona engloba la gestió integral de les marques BMW, MINI i BMW MOTORRAD, tant pel que fa a vehicle nou i d’ocasió, com als serveis de postvenda. Santiago Oliva representa la tercera generació al capdavant del grup familiar i compta amb una sòlida trajectòria dins del sector de l’automoció. Fins ara, ha estat al capdavant de la direcció de BMW MINI Oliva Motor a Perpinyà, liderant l’expansió internacional del grup amb l’entrada al mercat francès, on ha desenvolupat un equip de gestió propi i ha establert sinergies estratègiques entre ambdós territoris. Anteriorment, va exercir com a Director de Vendes d’Oliva Motor a Tarragona, destacant en l’àmbit de la gestió comercial i la digitalització del procés de venda. A més, Santiago Oliva Gorria compta amb una trajectòria internacional en el sector hoteler de luxe, havent ocupat càrrecs de responsabilitat en cadenes com Mandarin Oriental a Ginebra i Santiago de Xile. Amb una formació en direcció hotelera per la Hotel Institute Montreux (Suïssa), i una visió innovadora i orientada a resultats, Santiago Oliva afronta aquesta nova etapa amb la voluntat de continuar consolidant Oliva Motor a Tarragona com a referent del sector de l’automoció a la província. «És un orgull i una gran responsabilitat liderar aquest projecte en un moment clau per al sector», ha declarat Oliva, el qual ha afegit que «el meu objectiu és reforçar la qualitat del servei i continuar generant valor per als nostres clients i per a l’equip humà que fa possible aquest projecte cada dia».
L’Aeroport de Reus estrena rutes amb el Regne Unit i celebra 15 anys de connexió amb Manchester
Reus Empresa 21/05/2025 L’Aeroport de Reus continua reforçant la seva connexió internacional amb la inauguració de dues noves rutes a Liverpool i Londres-Luton, operades per l’aerolínia Jet2. Aquestes incorporacions consoliden la presència del territori a l’escena europea i se sumen a la celebració del quinzè aniversari dels vols a Manchester. L’obertura de la ruta a Liverpool s’ha celebrat avui amb un acte especial de benvinguda als passatgers, que han estat rebuts amb un pastís commemoratiu i refrigeris, en una iniciativa organitzada conjuntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i PortAventura World. Aquesta connexió oferirà dues freqüències setmanals, els dimecres i diumenges, amb prop de 18.900 seients disponibles fins a l’octubre. Pel que fa a Londres-Luton, les operacions van començar aquest mateix mes de maig, amb vols els dilluns i dijous. L’oferta total supera els 18.000 seients i representa la tercera connexió directa des de Reus amb la capital britànica, una destinació estratègica pel turisme a la Costa Daurada. Coincidint amb aquestes inauguracions, també s’ha commemorat el 15è aniversari de la ruta a Manchester, que enguany arribarà fins a set freqüències setmanals durant la temporada d’estiu.
La 66a Fira de Cambrils es consolida com a gran aparador comercial i cultural de la Costa Daurada
Reus Empresa 21/05/2025 Cambrils es prepara per acollir, del 30 de maig a l’1 de juny, la 66a edició de la seva Fira Multisectorial, un esdeveniment que torna a convertir el municipi en punt de trobada comercial, social i d’oci. Amb més de 40.000 m² d’exposició i més de 110 expositors, la fira ofereix una àmplia gamma de sectors com l’automoció, la maquinària agrícola, el comerç, els serveis i les energies renovables. L’alcalde, Oliver Klein, ha destacat que la fira és “una cita molt esperada, considerada gairebé com una Festa Major”, mentre que la regidora de Promoció Econòmica, Patrícia de Miguel, ha remarcat que “es tracta d’una tradició arrelada i un dels principals aparadors comercials i socials de la Costa Daurada”. Entre les principals novetats, sobresurt l’espectacle de cloenda amb 300 drons, a càrrec de Crostar Aerial Shows, previst per al diumenge 1 de juny a les 22 h. També destaca l’actuació itinerant Les Girafes Gegants, de la companyia Xirriquiteula, i la segona edició del concert Sarau Jove, al Parc del Pinaret, amb la implicació dels col·lectius juvenils Molla’ls, Colla Jove, Pròleg i Agrupament Escolta i Guia Gent de Mar, segons ha explicat la regidora de Joventut, Natàlia Pleguezuelos. La fira inclourà espais dedicats a la inclusió social, amb la participació d’entitats com Els Valents, Creu Roja, Associació Alzheimer, Associació Autisme, ANTIAN, ENAHC i altres. A més, es commemoraran els 40 anys del Club de Tir Olímpic Cambrils i hi haurà exhibicions de vehicles clàssics per part de l’Associació de Vehicles Antics. En l’àmbit gastronòmic, la fira amplia la seva oferta amb 8 food trucks i 12 estands de cervesa artesana a la plaça del Setge, amb noms destacats com Twins, Ginesart, Rústika Bufona, Sister, Surfera, 1312 Cervesers i Red Hop, entre d’altres. La segona edició de la Fira d’Artesans Cervesers promet repetir l’èxit de l’any passat. El Mercat d’Artesania, les atraccions de fira amb franges horàries adaptades, les actuacions dels Xiquets de Cambrils, Timbalers Cop de Cap, Traüt i la representació de Teca Teatre completen una programació pensada per a tots els públics. Finalment, es disposarà d’un servei gratuït de bus urbà i connexió amb el trenet turístic per facilitar l’accés a la fira des dels diferents barris de la ciutat.
Reus s’adhereix a l’Itinerari Cultural Europeu per engegar la secció dedicada al vermut
Reus Empresa 21/05/2025 Aquest matí ha tingut lloc a l’Estació Enològica de Reus la presentació oficial de l’adhesió de la ciutat, a través de l’Agència de Promoció de Ciutat «Reus Promoció», a l’Itinerari Cultural Europeu del Consell d’Europa: Iter Vitis – Els camins de la vinya, un pas més en l’estratègia de projecció exterior iniciada recentment per al posicionament internacional de la ciutat. L’acte ha comptat amb la presència de Natalia Turcanu, representant d’Iter Vitis, i de Francesco Roletti, un dels productors de vermut de Torí, que hi ha assistit com a representant de l’Associació de Cafeteries Històriques de Torí i del Piemont. Aquesta entitat també s’ha adherit a la xarxa europea com una de les principals promotores de la història del vermut de la ciutat italiana. Amb aquestes incorporacions, es dona el tret de sortida a una nova secció dins d’Iter Vitis dedicada al vermut, liderada per les tres entitats, i que vol esdevenir la plataforma de la futura Ruta Europea del Vermut. La regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, acompanyada de Turcanu i Roletti, ha destacat la importància de poder desenvolupar aquesta nova línia dins del marc d’Iter Vitis, per la seva llarga trajectòria, reconeguda pel Consell d’Europa des del 2009 i amb més de 25 països associats. També ha posat en valor la labor de divulgació i promoció del patrimoni cultural i la tradició vinícola arrelada a molts països europeus a través dels productes relacionats amb la vinya. Segons ha afirmat la regidora, aquesta sòlida base permet que la xarxa pugui començar a dur a terme accions concretes de manera immediata, alhora que facilita la incorporació de nous membres atrets per la nova línia de treball centrada en el món del vermut. Llauradó ha conclòs que “sens dubte la nostra ciutat, de la mà d’ens tan consolidats i posicionats com Iter Vitis, i amb col·laboracions com la iniciada a Torí amb l’Associació de Cafeteries Històriques de Torí i Piemont, va desenvolupant les accions per a la seva projecció exterior i complint així un dels seus propòsits: esdevenir una destinació de qualitat reconeguda a nivell internacional”.
Nova edició del Programa d’Acompanyament a l’Emprenedoria a Reus
Reus Empresa 20/05/2025 La Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus impulsa, a través del Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria, una nova edició del Programa d’Acompanyament a l’Emprenedoria, que tindrà lloc durant els mesos de maig i juny a l’Antic Hospital, seu d’aquest servei des de setembre de 2022. Aquest programa gratuït, valorat en 1.260 €, està dissenyat per oferir eines pràctiques i coneixements clau a persones que volen iniciar el seu propi negoci, amb l’objectiu de facilitar la creació i consolidació de noves iniciatives empresarials. A més, busca proporcionar acompanyament personalitzat en els primers passos del projecte. L’itinerari consta de set sessions grupals (18 hores totals), adreçades a grups reduïts i impartides per professionals experts en àmbits com el desenvolupament de la idea de negoci, l’estudi del mercat, l’elaboració del pla econòmic i financer o la comunicació digital. Les sessions es faran majoritàriament els dimarts i dijous de 15 a 18 h, amb dues excepcions de 15 a 17 h. El programa ofereix també assessorament individualitzat i la possibilitat d’obtenir un certificat d’aprofitament (amb un mínim del 80 % d’assistència). Les inscripcions es poden fer a través del web: inscripcions.reus.cat Calendari previst de sessions: 22/05 (15-17 h) – Reflexions per abans d’emprendre, amb Albert Cervelló 27/05 (15-17 h) – Identifica el teu mercat i defineix la teva proposta de valor, amb Ascasud 29/05 (15-18 h) – Aspectes fiscals, laborals i mercantils, amb Mònica Bobis 03/06 (15-18 h) – Identificació de costos i pressupost, amb Núria Cumeras 05/06 (15-17 h) – Gestió del temps i optimització del negoci, amb Albert Cervelló 07/06 (15-18 h) – Sostenibilitat en el model de negoci, amb Inma Vázquez 12/06 (15-18 h) – Estratègies de captació de clients a xarxes socials, amb Tania Salas Sessió prèvia sobre l’ús del català als negocis, a càrrec del Centre de Normalització Lingüística
El Servei d’Orientació Professional de Mas Carandell atén prop d’un miler de persones el 2024
Reus Empresa 2/05/2025 El Servei d’Orientació Professional de Mas Carandell va tancar l’any 2024 amb un total de 917 participants, el 60% dels quals dones. Aquest servei, que té per objectiu millorar l’ocupabilitat, acompanyar en la recerca de feina, orientar en l’elecció d’itineraris formatius i assessorar sobre l’acreditació de competències professionals, s’ha consolidat com una eina clau per al desenvolupament laboral de la ciutadania. Segons el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, “un dels compromisos de Mas Carandell és promoure oportunitats laborals per a tothom. El servei d’orientació, pioner a la ciutat des del 1989, destaca per la professionalitat del seu equip i per una atenció de proximitat, molt ben valorada per les persones usuàries”. Entre els recursos destacats del 2024 hi ha els programes subvencionats pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, amb cofinançament del Ministeri de Treball i Economia Social (SEPE) i del Fons Social Europeu. Aquests programes combinen accions individuals i grupals que inclouen formació, tècniques de recerca de feina, activitats amb empreses i dinàmiques per afavorir l’accés al mercat laboral. En total, 179 persones es van inserir laboralment —un 57,5% dones— dins les 365 places ofertes, assolint un 49% d’inserció, una xifra que representa més de la meitat de les insercions laborals gestionades pel centre durant l’any. Els programes desenvolupats van ser l’Espai de Recerca de Feina, adreçat a persones del Baix Camp amb coneixements bàsics de català, castellà i TIC; el Dispositiu d’inserció laboral, vinculat al projecte Treball als Barris i destinat als veïns del Carme, la Immaculada i Sol i Vista; i l’Orienta, que es va implementar per primera vegada des del Centre Cívic Migjorn i Mas Carandell. Paral·lelament, els serveis propis d’Orientació Acadèmica, Laboral i en Acreditació de competències van atendre 478 persones, més de la meitat del total d’usuaris atesos durant l’any. A nivell grupal, es van impartir 52 tallers d’orientació amb 342 participants i es van realitzar 142 sessions de l’Espai Activa, amb 352 participants i 521 visites. Aquest recurs, que ofereix suport setmanal a la recerca d’ocupació, va estar disponible als Centres Cívics del Carme, Ponent i Migjorn, amb possibilitat d’ús autònom o amb acompanyament professional. De cara al 2025, Mas Carandell manté les seves línies d’actuació, amb 536 persones inscrites fins ara. D’aquestes, 213 participen en els programes Dispositiu de suport a la inserció, Espai de Recerca de Feina i Orienta, que finalitzaran a l’octubre. Actualment, ja s’hi ha assolit un 30% d’inserció, amb 64 contractes de treball registrats. A més, l’Espai Activa s’ha ampliat al Centre Cívic Llevant, on ja ha rebut 223 persones i 357 visites per consultar ofertes laborals. Les persones interessades a accedir a serveis d’orientació professional poden consultar la pàgina mascarandell.cat/orientacio, i trobar la programació de tallers i activitats grupals a mascarandell.cat/agenda.
La Suiza, fàbrica de gel
Joan Antoni Domènech 19/05/2025 La fama de Josep Ornosa Soler (1899-1971) està vinculada a la fotografia, de la qual va ser un notable artista amb destacades participacions en mostres en Espanya i en diversos països europeus. Curiosament, durant molts anys, una fotografia seva, que mostra un crucifix i un missal, va tancar l’emissió de nit de la televisió espanyola. Militant del Partit Liberal Conservador, durant la dictadura de Primo de Rivera va ser regidor de l’Ajuntament de Reus. Durant el franquisme serà tinent d’alcalde a l’Ajuntament, i ocupà la regidoria de Cultura. Els inicis d’Ornosa com a industrial se centraran en l’empresa familiar fundada pel seu pare, Josep Ornosa Murgadas, dedicada al comerç de vi. Ornosa Soler intentaria millorar el negoci: fins i tot va arribar a registrar en 1922 un producte químic per a fer desaparèixer l’acidesa dels vins, al qual li posarà el nom de Desacidificador FOX (“producto que hace desaparecer en 48 horas la acidez y agrio de los vinos”), marca que estaria activa fins al 1933. La trajectòria d’Ornosa en el sector del vi no seria llarga, ja que veuria la possibilitat d’introduir-se en un camp d’activitat ben diferent, i amb escassa competència: la producció de gel artificial. Pel que saben, el 1906 hi havia a Reus dues fàbriques de gel, una de Ramon Vilella Estivill -un més dels negocis d’aquest industrial de la coneguda nissaga empresarial- al raval de Santa Anna, i l’altra la de Tomàs Giró Bruguet, al carreró de l’Oubi, a prop del raval de Robuster. La fàbrica de Vilella Estivill estaria activa, almenys, fins al 1916, i la de Giró Bruguet, fins al 1909, segons l’última referència trobada. Com a pròleg d’aquest sector a Reus, tenim notícia que el farmacèutic Francesc Piqué tenia, el 1887, una màquina de produir gel a la seva farmàcia, que imaginem havia de fabricar-se mitjançant energia produïda per una màquina de vapor o algun sistema mecànic, ja que en aquells dies l’electricitat no havia arribat encara a la ciutat. Més enllà del seu ús en la farmàcia per a conservar alguns específics, Piqué anunciava en la premsa de l’època la venda de gel al detall. Per altra banda, a l’època hi havia almenys dos distribuïdors al detall -encara que no saben els fabricants. A Reus és vènia gel al Gran Cafè de París i a un quiosc de begudes propietat de Maties Esteve. Josep Ornosa Soler abandonarà el negoci familiar de vins per a establir una fàbrica de gel artificial: La Suiza. Durant anys, la fàbrica de gel d’Ornosa al passeig de Sunyer va ser molt popular, junt amb la de Domingo de Barberà, coneguda pel seu nom comercial de La Siberia. A més de la fàbrica d’Ornosa, el sector tindria la incorporació d’un altre empresari: Domingo de Barberà (1897-1983). Barberà serà per un temps continuador de l’empresa familiar, tintoreria i derivats del cotó, que acabaria transformant en una fàbrica de gel, La Siberia, al carrer de Riudoms, que, com en el cas de la tintoreria, no donaria els resultats esperats. De Barberà tancarà la fàbrica de gel i marxarà a Bèlgica, on centrarà part de la seva activitat professional en la pintura, activitat en la qual va destacar. Les fàbriques d’Ornosa i De Barberà estarien actives encara en la dècada dels cinquanta del segle passat. És segur que la fàbrica més important va ser la d’Ornosa que, en casos d’extrema necessitat, i quan la seva capacitat de producció no era suficient, feia portar d’una altra fàbrica de Barcelona camions plens de barres de gel. El negoci basava la seva comercialització en el repartiment a domicili, mitjançant carrets de tracció animal. Les barres de gel, protegides per sacs, es tallaven amb una escarpra i un martell, la peça que el client demanava. A casa dels particulars, un petit armari revestit de zenc feia de rudimentària nevera domèstica. El negoci del gel decauria ràpidament a mesura que arribaven al mercat les neves elèctriques.