Joan Antoni Domènech
26/05/2025
Entrar en l’espai que ocupa la fàbrica i antiga casa dels Monseny a Reus és una de les millors experiències immersives per entendre el mode de vida i treball d’una empresa fa un segle, que ha durat sis generacions. En franquejar la porta, de cop ens traslladem uns cent anys enrere. Gairebé tot s’ha conservat mantenint l’antiga disposició i vernís de les coses, creant així una atmosfera única, com si pogués tornar a funcionar de nou.
L’espai s’articula a través d’un pati al qual envolten diverses dependències, presidit per una vella xemeneia industrial. Forns, ascensors, portes, corrioles, motors —fins i tot bombetes dels anys trenta que encara funcionen—, taules de dibuix, tota mena d’estris d’un ofici pràcticament extingit, motlles d’ornaments modernistes de cases molt conegudes, màquines de compactació del fang, sales d’assecatge, llenya apilada per alimentar els antics forns fa temps en desús… I un impressionant refugi que la família Monseny va construir durant la Guerra Civil al subsol de la fàbrica per a ús dels veïns, que manté el seu estat original, sense arranjaments ni restauracions. Un primer pis de l’edificació guarda les habitacions de la casa burgesa dels propietaris, amb tot el sabor original. Tot plegat, una foto antiga que viu.
La fàbrica de terrisseria que durant sis generacions ha conservat el seu nom original, Hipólito Monseny, es va obrir el 1852 de la mà d’Hipòlit Pàmies Barberà, un propietari agrícola d’Alcover que es va traslladar a viure a Reus. El taller s’enfocaria des d’un principi a produir canalitzacions de ceràmica bàsicament per als masos: teules, tubs, tortugades, que recollien l’aigua de pluja. També es va especialitzar a fabricar les canalitzacions per dirigir l’aigua de les mines. El 1868, es faria càrrec de l’empresa Antonio Monseny Castro, provinent de Solivella.
Fins fa vint anys, la fàbrica de materials de construcció i ornamentació de la família Monseny encara despatxava encàrrecs. Durant sis generacions el nom d’Hipólito Monseny va ser un referent a tot l’Estat.
Hipòlit Monseny Pàmies (1860-1941), membre de la tercera generació, li donaria al taller una gran empenta, ampliant la fàbrica mitjançant la compra de diverses cases del carrer de Cristòfol Colom, construint nous forns i incorporant noves tècniques d’envernissament per millorar la ceràmica vidrada. Monseny Pàmies trobaria la col·laboració del seu fill Hipòlit Monseny Tassis (1889-1972), que continuaria el procés de millora i ampliació.
La fàbrica Hipólito Monseny s’aniria especialitzant en ceràmica ornamental amb detalls geomètrics o florals, fins a elevar aquestes peces a veritables mostres artístiques. El procés fabril dels Monseny disposaria d’un gran equip de dibuixants i artistes ceràmics que van poder subministrar material a arquitectes molt importants de l’època. Destacarem dos de ben coneguts: Lluís Domènech i Muntaner i Pere Caselles.
El taller dels Monseny, que va ocupar una vintena de professionals més una desena d’aprenents, es convertiria en el gran proveïdor de peces per a la construcció del Reus modernista i noucentista. Els encàrrecs ceràmics van ser nombrosos i molts d’ells emblemàtics, com per exemple l’Institut Pere Mata, la Casa Navàs, la Casa Gasull, el Parc Samà, i diferents immobles a l’Eixample de Barcelona, entre altres.
Aquesta etapa de gran demanda tindria continuïtat entre el 1930 i el 1960, en què els Monseny van aprofitar l’expansió del sector olivarer. Molins particulars i cooperatives requerien la ceràmica vidrada per al recobriment de les bases de decantació dels trulls i dels cups de vi.
Avui, quan contemplem la seva façana policromada, creada el 1918, amb vistoses composicions de peces ceràmiques vidriades, ens fa por pensar que, encara que aquestes instal·lacions estan protegides com a bé cultural d’interès local i incloses en el Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya, no tinguin assegurat el seu futur. Aquest rar i valuós testimoni d’història industrial merita un destí museístic.
