Joan Antoni Domènech
19/05/2025
La fama de Josep Ornosa Soler (1899-1971) està vinculada a la fotografia, de la qual va ser un notable artista amb destacades participacions en mostres en Espanya i en diversos països europeus. Curiosament, durant molts anys, una fotografia seva, que mostra un crucifix i un missal, va tancar l’emissió de nit de la televisió espanyola. Militant del Partit Liberal Conservador, durant la dictadura de Primo de Rivera va ser regidor de l’Ajuntament de Reus. Durant el franquisme serà tinent d’alcalde a l’Ajuntament, i ocupà la regidoria de Cultura.
Els inicis d’Ornosa com a industrial se centraran en l’empresa familiar fundada pel seu pare, Josep Ornosa Murgadas, dedicada al comerç de vi. Ornosa Soler intentaria millorar el negoci: fins i tot va arribar a registrar en 1922 un producte químic per a fer desaparèixer l’acidesa dels vins, al qual li posarà el nom de Desacidificador FOX (“producto que hace desaparecer en 48 horas la acidez y agrio de los vinos”), marca que estaria activa fins al 1933. La trajectòria d’Ornosa en el sector del vi no seria llarga, ja que veuria la possibilitat d’introduir-se en un camp d’activitat ben diferent, i amb escassa competència: la producció de gel artificial. Pel que saben, el 1906 hi havia a Reus dues fàbriques de gel, una de Ramon Vilella Estivill -un més dels negocis d’aquest industrial de la coneguda nissaga empresarial- al raval de Santa Anna, i l’altra la de Tomàs Giró Bruguet, al carreró de l’Oubi, a prop del raval de Robuster. La fàbrica de Vilella Estivill estaria activa, almenys, fins al 1916, i la de Giró Bruguet, fins al 1909, segons l’última referència trobada.
Com a pròleg d’aquest sector a Reus, tenim notícia que el farmacèutic Francesc Piqué tenia, el 1887, una màquina de produir gel a la seva farmàcia, que imaginem havia de fabricar-se mitjançant energia produïda per una màquina de vapor o algun sistema mecànic, ja que en aquells dies l’electricitat no havia arribat encara a la ciutat. Més enllà del seu ús en la farmàcia per a conservar alguns específics, Piqué anunciava en la premsa de l’època la venda de gel al detall. Per altra banda, a l’època hi havia almenys dos distribuïdors al detall -encara que no saben els fabricants. A Reus és vènia gel al Gran Cafè de París i a un quiosc de begudes propietat de Maties Esteve.
Josep Ornosa Soler abandonarà el negoci familiar de vins per a establir una fàbrica de gel artificial: La Suiza. Durant anys, la fàbrica de gel d’Ornosa al passeig de Sunyer va ser molt popular, junt amb la de Domingo de Barberà, coneguda pel seu nom comercial de La Siberia.
A més de la fàbrica d’Ornosa, el sector tindria la incorporació d’un altre empresari: Domingo de Barberà (1897-1983). Barberà serà per un temps continuador de l’empresa familiar, tintoreria i derivats del cotó, que acabaria transformant en una fàbrica de gel, La Siberia, al carrer de Riudoms, que, com en el cas de la tintoreria, no donaria els resultats esperats. De Barberà tancarà la fàbrica de gel i marxarà a Bèlgica, on centrarà part de la seva activitat professional en la pintura, activitat en la qual va destacar. Les fàbriques d’Ornosa i De Barberà estarien actives encara en la dècada dels cinquanta del segle passat. És segur que la fàbrica més important va ser la d’Ornosa que, en casos d’extrema necessitat, i quan la seva capacitat de producció no era suficient, feia portar d’una altra fàbrica de Barcelona camions plens de barres de gel.
El negoci basava la seva comercialització en el repartiment a domicili, mitjançant carrets de tracció animal. Les barres de gel, protegides per sacs, es tallaven amb una escarpra i un martell, la peça que el client demanava. A casa dels particulars, un petit armari revestit de zenc feia de rudimentària nevera domèstica. El negoci del gel decauria ràpidament a mesura que arribaven al mercat les neves elèctriques.
