Un pantà únic a l’Estat
Joan Antoni Domènech 29/04/2025 Emmarcat en el que venim a denominar com a Teoria de Reus, que pretén explicar el perquè de la singular embranzida empresarial de la ciutat, el problema de l’aigua, la seva cerca, assentarà una de les bases d’aquesta teoria: l’escassetat d’aigua generarà un estrès durant segles que forçarà a buscar solucions de tota mena, creant una cultura de l’esforç col·lectiva. La lluita per trobar aigua va generar des d’idees merament curioses o directament absurdes, a unes altres que es van argumentar amb un gran pes tècnic. Les iniciatives amb aparença de ser realitat es concentraran entre finals del dinou i principis del vint. I com en moltes de les grans empreses de Reus, l’acceleració definitiva per a aconseguir una solució que garantirà l’aigua es donarà gràcies a la participació d’una àmplia col·lectivitat. Tot i que Reus podia presumir a mitjans del divuit de comptar amb una bona xarxa de fons públics, el fet és que les necessitats d’aigua de boca, i per usos agrícoles i industrials superaven en molt el cabal d’aigua que es podia extreure al terme municipal. La manca d’aigua va provocar fins i tot que sectors que havien iniciat la seva activitat a Reus amb una certa força, no tinguessin el recorregut que en van tindre altres a la ciutat. Un cas paradigmàtic va ser el sector químic, que va haver de limitar les seves expectatives de creixement. Hem de fer esment d’una primera figura que proposarà solucions de gran abast al problema: Bernat Torroja i Ortega (1817–1908). Torroja, afebrit per una multiplicitat d’activitats i interessos, serà un clar exemple de dinamitzador de tota mena d’iniciatives ciutadanes, enfocades especialment a modernitzar l’economia. I una d’aquestes estaria en funció de planificar un aprovisionament suficient d’aigua per a la ciutat. Torroja havia estat un dels impulsors del projecte de construir un canal que dugués l’aigua de la Noguera Pallaresa a Reus, projecte que fins i tot va rebre un nom oficial: Gran Canal Occidental de Catalunya. Amb el temps, el mateix Torroja veuria que aquest canal seria totalment irrealitzable, per la qual cosa va acabar renunciant. Però tot seguit a aquest primer fracàs, Torroja va proposar canalitzar l’aigua de les fonts i rius situats més a prop de la ciutat, centrant la seva idea a portar l’aigua de la Font del Roure de l’Espluga del Francolí. El projecte no prosperaria. I és que Torroja havia deixat al marge de la seva proposta els drets que hi tenien regants i moliners. Com en molts altres exemples a Reus, l’embranzida definitiva per a aconseguir una solució al problema de l’aigua serà col·lectiva. La idea la capitalitzaran alguns prohoms de la ciutat; la seva visió i obstinació s’exemplificaran en el Pantà de Riudecanyes. Torroja compartia les seves idees amb Pau Font de Rubinat (1860–1948). El problema de l’aigua interpel·lava directament a Font de Rubinat. Primer, com hem explicat en un altre capítol, amb la necessitat que tenia per garantir el regatge al seu mas Misericòrdia (posteriorment mas Font), proposta que s’ampliaria a garantir també l’aigua de rec i de boca a Reus. Font de Rubinat exploraria, juntament amb el seu cunyat l’enginyer Francesc Macià, diversos emplaçaments per dotar d’aigua a Reus i Tarragona. Així, en 1901 es va constituir una Comissió de Pantans, propiciada per l’Ajuntament de Reus i en la qual s’integraria l’industrial Josep Maria Tarrats i els advocats Julià Nougués i Pau Font de Rubinat, que van proposar a l’Estat la construcció dels pantans de Francolí i de Riudecanyes. Aquestes propostes van formar part del Plan General de Embalses del Estado. Va haver-hi diverses propostes trameses a bona part dels alcaldes del Camp. I encara que no va ser la primera ni la més urgent d’elles, la de Riudecanyes serà la primera a iniciar-se. Les obres del pantà de Riudecanyes començaran en 1904, i finalitzaran completament en 1918. Sufragades inicialment en un 50% pel Govern de l’Estat, el projecte necessitarà un impuls local. Així, el 1904 es constitueix el Sindicato de Regantes del Pantano de Riudecañas, que emetrà 3.750 títols, amb un valor cadascun de 50 pessetes, per recaptar 187.500 pessetes de capital necessari en ajuda a la construcció del pantà. Aquests títols faran possible ser copropietari del pantà una vegada finalitzades les obres. Cada acció donaria dret a l’aigua necessària per regar un jornal. La feina en convèncer a molts pagesos que eren reticents, va ser un dels èxits de l’operació. En comprovar, al cap de poc temps d’entrar en servei, que la conca era insuficient, es va veure en 1927 que es podia transvasar aigua des del riu Siurana. Les obres van començar en 1935 i van finalitzar en 1948, entrant en funcionament el maig de 1949. Seguidament, el 1950 se sol·licita a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental l’estudi per a la construcció d’un pantà al riu Siurana. Per a la construcció de l’obra es va signar un conveni amb l’Estat, en el qual la Comunitat aportava un 30% durant l’obra, un altre 30% en vint anys una vegada finalitzada l’obra i l’Estat subvencionava el 40%. Avui en dia la Comunitat de Regants la conformen unes 2.000 famílies a les quals se sumen també com ‘accionistes’ una vintena llarga d’ajuntaments i administracions.
Reus impulsa una nova convocatòria d’ajuts per fomentar l’emprenedoria local i la reactivació econòmica
Reus Empresa 29/04/2025 La Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus ha presentat avui en roda de premsa la nova convocatòria de subvencions per al 2025, destinada a empreses i a nous emprenedors. Després d’un any de pausa, el consistori recupera aquests ajuts amb l’objectiu de continuar donant suport a l’emprenedoria local i afavorir la creació de noves iniciatives econòmiques a la ciutat. La convocatòria d’enguany compta amb una dotació inicial de 85.000 euros i es divideix en dues línies de subvenció. La primera està orientada a fomentar la creació i establiment de noves empreses a Reus. Està dirigida a negocis de recent constitució amb establiment a la ciutat i que hagin realitzat una inversió mínima de 5.000 euros per posar-se en funcionament. Aquesta línia compta amb un pressupost de 60.000 euros, ampliable segons la demanda i la disponibilitat. La segona línia vol donar suport al manteniment d’activitats econòmiques a través del traspàs de negocis. Està adreçada a persones que hagin adquirit un establiment actiu, mantenint-hi la seva activitat, amb una inversió mínima de 5.000 euros. En aquest cas, s’hi destinen 25.000 euros, també ampliables. Com a novetat, enguany es tindrà en compte la data de sol·licitud de la llicència d’activitat presentada a l’Ajuntament com a data d’inici. Podran optar als ajuts les persones que hagin començat l’activitat o formalitzat un traspàs entre l’1 d’octubre de 2023 i el 31 d’agost de 2025. L’import màxim de cada subvenció serà de 2.500 euros, i es podran cobrir despeses com projectes tècnics, obres, instal·lacions, mobiliari o equipaments. El regidor Òscar Subirats ha subratllat la voluntat de reforçar el suport a les iniciatives que generen activitat econòmica i ocupació a Reus, i ha posat en valor la continuïtat d’aquest programa de suport empresarial. Dins del marc del projecte “Emprendre amb futur. Reus 2030”, la regidoria oferirà sessions d’assessorament per ajudar a incorporar criteris d’impacte social, econòmic i ambiental en la creació de nous negocis. La participació en una d’aquestes sessions serà requisit indispensable per accedir a la convocatòria. Les xerrades, que comptaran amb la participació de persones emprenedores, es realitzaran a l’Antic Hospital i requeriran inscripció prèvia al portal inscripcions.reus.cat. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 31 d’agost de 2025 i es pot fer el tràmit en línia a través del portal municipal reus.cat/ajuts.
Arrenca la campanya del projecte «Carrers d’ahir, espais d’avui» per dinamitzar el barri de Santa Teresa
Reus Empresa 24/04/2025 Aquest dissabte, 26 d’abril, arrenca la campanya del projecte de dinamització econòmica i empresarial del barri de Santa Teresa, sota el lema «Carrers d’ahir, espais d’avui». L’acte institucional comptarà amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats. L’objectiu del projecte és revitalitzar el barri a través de la reactivació dels locals buits i fomentar nous negocis amb un impacte social, ambiental i econòmic. El projecte s’emmarca dins de la tercera fase de Reus Espais Vius i preveu diverses accions per a la dinamització de la zona, com una exposició a partir del 9 de maig, així com una festa final el 31 de maig amb música en directe. La campanya ha estat creada per Cultura de Taller, una empresa local especialitzada en esdeveniments i comunicació visual. Els locals adherits estaran identificats amb icones florals i banderoles informatives per facilitar l’interès de nous emprenedors. A més, el projecte compta amb una dotació econòmica de 279.000 euros, amb subvencions per a negocis de fins al 50% de la inversió.
L’Aeroport de Reus estrena temporada d’estiu amb una renovació completa de la seva oferta comercial
Reus Empresa 22/04/2025 Coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu, l’Aeroport de Reus ha renovat i ampliat la seva oferta comercial amb l’objectiu de millorar l’experiència dels passatgers i adaptar-se a l’increment de l’activitat. Les actuacions inclouen la reforma de la botiga lliure d’impostos de la zona No Schengen, la renovació dels punts de restauració i la instal·lació de dotze noves màquines de vending. Una de les principals novetats és l’ampliació de la botiga duty-free, que ara connecta les dues seccions de la zona d’embarcament a través d’una nova obertura posterior. Aquesta millora optimitza el trànsit dels viatgers i ofereix un espai més còmode i accessible. En l’àmbit gastronòmic, l’aeroport presenta una oferta renovada amb quatre establiments diferenciats pensats per cobrir totes les franges horàries i preferències alimentàries. Entre ells destaca Exploring The World, un local especialitzat en cerveses, vins i tapes de cuina mediterrània i espanyola, que ja ha tingut èxit en altres aeroports com Bilbao, Astúries, Girona-Costa Brava i Palma de Mallorca. També s’estrena La Pausa, un espai pensat per a la desconnexió amb una àmplia varietat de plats calents i freds, opcions vegetarianes i productes per a qualsevol moment del dia. A aquesta proposta se suma Farine, una cafeteria moderna centrada en productes artesanals com entrepans gurmet, brioixeria, sucs i fruita fresca. Per completar l’oferta, la cafeteria Lavazza oferirà cafès, pastissos i entrepans.
Jaume Pahí Viñes, fàbrica de productes químics
Joan Antoni Domènech 22/04/2025 Sabem ben poca cosa dels orígens i la vida privada de Jaume Pahí Viñes. Va néixer el 1854 al Priorat, però no podem dir del cert a quina població (Poboleda?). La data de naixement l’hem estret de l’escriptura de constitució de l’empresa Jaime Pahí Sociedad en Comandita, en la qual s’especifica l’edat dels socis de la companyia. De les seves activitats industrials, s’esmenta a la mateixa escriptura que va tenir una fàbrica d’electrificació d’alcohols a Ocaña (Toledo). En 1906 Jaume Pahí, que ja tenia a Reus una empresa dedicada a la producció d’àcid tartàric i els seus derivats, s’associa amb Joan Vilella i Estivill per a crear la societat Jaime Pahí, Sociedad en Comandita, amb seu a Reus. Tots dos socis participaran en el 50% en la nova companyia. Joan Vilella ho farà a través de la seva societat familiar Juan Vilella S. en C., capçalera d’un molt extens hòlding empresarial que incloïa, entre altres activitats, el refinament de petroli, la producció de vidre o les activitats financeres. No sabem de qui va ser la idea de constituir una societat conjunta. Podem especular amb què Pahí degué trobar en la companyia dels Vilella una oportunitat de creixement mitjançant una forta injecció de capital. De fet, en l’escriptura de constitució de la nova empresa s’esmenta que “Pahí vol associar-se a Vilella per ampliar activitat”. Per als Vilella, l’associació amb Pahí suposava l’entrada en un sector de gran potencial, com era el de la producció d’àcid tartàric. És molt probable que els Vilella ja tinguessin a Pahí com a proveïdor del cremós tartàric, un derivat de l’àcid tartàric, necessari per al bufat del vidre. Recordem que els Vilella havien aixecat el 1892 una fàbrica de vidres a Barcelona, a Sant Martí de Provençals (Poblenou); fàbrica que el 1897 ja era la més gran de l’Estat, amb una producció anual de 2.400 tones d’ampolles i bombones. La matèria primera per produir àcid tartàric era molt abundant i econòmica. Quan el vi fermenta a les botes, apareix una crosta a les parets de fusta que té el color del vi que hi havia dins: blanc o roig. És el tàrtar brut, una combinació d’àcid tartàric amb potassi, contingut en el suc del raïm. Si es refina el tàrtar brut trobarem el tàrtar pur o crémor tàrtar. Aquest producte era generalment usat a la indústria vitivinícola i alimentària per acidificar i conservar. Però també s’utilitzava com a mordent en el procés d’estampació i per a tenyir les llanes, especialment. La medicina l’usava com a diürètic i purgant. També s’emprava com a reactiu químic o per la fabricació de begudes gasoses. Usos que, actualment, encara són vius i amplificats. La seva petita fàbrica de Reus, especialitzada en productes químics derivats del vi, acabaria convertint-se en una de les principals empreses a l’Estat en el seu sector gràcies a la creació d’una societat conjunta amb els Vilella. La nova companyia es constituirà amb un capital social de 150.000 pessetes, aportant Vilella en efectiu 75.000, mentre que Pahí ho farà pel mateix import, però segons càlcul de la suma de valor de terrenys, edificis i maquinària que incorpora a la societat. Podria semblar que la nova societat mercantil havia valorat en excés l’aportació de Pahí, enfront del capital desemborsat per part dels Vilella. Però és clar que Pahí havia demostrat una trajectòria creixent al sector. A més, havia patentat el 1903 un procediment que li permetria obtenir varietats de productes derivats de l’àcid tartàric. Pahí no deixarà la seva fàbrica a Toledo, almenys sabem que en 1920 encara continuava activa. En resum, a més d’aportar a la nova societat mercantil els actius físics de la seva empresa, Pahí havia demostrat amb escreix la seva capacitat empresarial. Així i tot, en el document de constitució de la nova empresa s’especifica que Pahí no podrà cobrar lloguer de terrenys, edificis o maquinària. L’objecte de la nova fàbrica serà “l’obtenció, refinació i rectificació d’alcohols de vi i d’orujo o qualsevol negoci similar”. En la pràctica, el volum de producció se centrarà en l’àcid tartàric, el cremor tartàric i la denominada sal de Seignette o sal de La Rochelle, un derivat de l’àcid tartàric de múltiples usos industrials i farmacèutics. L’entrada dels Vilella en el negoci de Pahí multiplicaria l’abast de l’antiga fàbrica de Reus. Obriran oficina a Madrid, gràcies al seu representant Florencio Izquierdo, encarregat de subministrar el producte en el centre i nord d’Espanya. En 1915 la fàbrica es trasllada de Reus al número 74 del carrer de Port Bou, a la localitat de Sans (avui barri barceloní), encara que Pahí sempre mantindrà una oficina oberta en el raval de Jesús, 6, de Reus. El despatx comercial de l’empresa se situarà al carrer Fontanella, 6, de Barcelona. Després de la Guerra Civil, la societat acabarà sent liquidada en 1940. No obstant això, sota la denominació Pahí S.L , l’empresa tindrà continuïtat, amb una tercera fàbrica aixecada en 1967 a Barcelona.
TQ Tecnol i Castell Universal tanquen el 2024 amb un creixement sòlid i reforcen la seva presència en sectors estratègics
Reus Empresa 22/04/2025 Les empreses TQ Tecnol SAU i Castell Universal SL, integrants del grup industrial MaserGrup, han conclòs l’exercici 2024 amb un balanç positiu, consolidant el seu creixement i reafirmant el compromís amb la innovació, la qualitat i la sostenibilitat. Malgrat un context econòmic complex, TQ Tecnol ha aconseguit estabilitzar la seva estructura financera i operativa, impulsant divisions clau com Urban, especialitzada en il·luminació i equipament urbà, i Technics, centrada en aïllaments i impermeabilitzants per a la construcció. Destaca el llançament d’Imper Hybrid, un impermeabilitzant d’última generació que ha tingut una gran acollida al mercat. Per la seva banda, Castell Universal SL, referent nacional en adhesius industrials, ha registrat un increment del 13 % en les vendes durant el 2024, confirmant l’estabilitat de la demanda i la consolidació del seu model de negoci. La companyia continua apostant per la recerca i el desenvolupament per ampliar el seu catàleg de productes. Amb aquests resultats, tant TQ Tecnol com Castell Universal es preparen per afrontar nous reptes i oportunitats, enfortint el seu lideratge en sectors estratègics i reforçant el seu paper dins del teixit industrial nacional.
L’Aeroport de Reus supera les 3.600 operacions durant el primer trimestre de 2025
Reus Empresa 15/04/2025 L’Aeroport de Reus ha tancat el primer trimestre de l’any sumant un acumulat de 5.904 passatgers, un -28,4% respecte al primer trimestre de 2024, dels quals 4.018 s’han registrat durant el mes de març, a la fi del qual es va iniciar l’operativa comercial de la temporada d’estiu. Cal tenir present que l’any 2024 la celebració de la Setmana Santa va tenir lloc el mes de març, a diferència d’enguany que és a l’abril. Pel que a moviments es refereix, l’Aeroport va operar de gener a març 3.625 vols, un -14,7% respecte als mateixos mesos de l’any anterior, dels quals 1.163 vols s’han registrat durant el mes de març. Respecte a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha aconseguit al març 4.356.270 passatgers i 28.411 operacions. Per part seva, l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 57.498 viatgers i 1.384 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 4.373 enlairaments i aterratges i un total de 212 passatgers.
Miró Vermouth creix un 9,6% el 2024 i preveu batre rècords el 2025
Reus Empresa 14/04/2025 L’empresa reusenca Miró Vermouth ha tancat l’exercici 2024 amb uns resultats excel·lents que refermen la seva posició com un dels principals actors del sector. Amb 6 milions de litres venuts, la marca ha experimentat un increment del 7% respecte al 2023, mantenint una trajectòria ascendent que combina tradició, innovació i expansió. Els ingressos totals han assolit els 10,78 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 9,6% en comparació amb l’any anterior. Pel que fa als resultats operatius, l’empresa ha registrat un EBITDA de 707.000 euros, amb un creixement de l’11%. Aquestes dades confirmen l’estabilitat i la capacitat de creixement sostingut de la marca. Durant el 2024, Miró ha invertit 425.000 euros en la millora de la capacitat productiva i en l’optimització dels seus processos de fabricació. Però és de cara al 2025 quan l’empresa preveu fer un salt qualitatiu: està prevista una inversió de 1,7 milions d’euros destinada a reforçar la seva presència tant al mercat nacional, on ja és líder a Catalunya, com a l’àmbit internacional, on continua guanyant presència. Amb una previsió de facturació de 12 milions d’euros per al 2025, Miró Vermouth es mostra optimista davant un exercici que apunta a ser de rècord. Segons Montserrat Caelles, Directora General Comercial de la companyia, “aquestes dades ens permeten mirar cap al futur amb confiança. Hem consolidat el nostre creixement en facturació i resultats, i el 2025 serà clau per continuar ampliant el nostre lideratge. Apostem per l’expansió en mercats internacionals i per seguir innovant per oferir als nostres clients un producte d’alta qualitat, fidel a la tradició de Miró Vermouth.”
Persianas Cort
Joan Antoni Domènech 7/04/2025 L’ofici de fuster ha tingut una molt llarga tradició a Reus i el Baix Camp, sent a més una de les professions amb més dinàmica social en el si del seu òrgan associatiu, el Gremi de Fusters del Baix Camp. Encara que de comptar amb centenars d’adherits a mitjan segle XX, avui a penes el Gremi aplega a una quinzena. La mateixa dinàmica industrial i artesanal de la ciutat va fer que aquesta professió destaqués sobre unes altres. Fins i tot va haver-hi a Reus importants tractants al major, com al segle XIX Josep Boule que, abans de ser exportador de vins, obriria el més important magatzem de fusta de la província. O ja al segle xx els Abelló, que proporcionaven gran part del material necessari als fusters locals. Francesc Olesti (1898-1982), antic empleat de Pau Abelló, va ser també un destacat majorista. Algunes fusteries importants van poder especialitzar-se, com va ser el cas de la de Ricard Cort Molons, que va introduir en el seu taller la producció de persianes. Cort Molons havia obert el seu petit taller en 1918, al carrer Rachs, per a posteriorment traslladar-ho al carrer Sant Teresa. En 1935 Cort Molons fixa definitivament la seva empresa al carrer de Pròsper de Bofarull. L’empresa que va fundar Ricard Cort Molons el 1918, acabaria convertint-se en un una referència en la producció de persianes i mosquiteres. Els seus treballs de fusteria també van ser importants arreu de l’Estat. La fusta per fer persianes és un material específic. La millor valorada era la denominada fusta d’Oregó, un tipus d’avet que abans de la Guerra Civil s’importava directament dels EUA. Algunes de les seves varietats, amb pocs nusos, eren ideals per a la producció de persianes. Després de la guerra, Cort va ampliar l’origen de la fusta adquirida, sumant partides procedents de la Guinea Equatorial. Els materials metàl·lics per a poder fabricar les persianes s’importaven d’Alemanya. Les persianes solien pintar-se de verd, tradició que va continuar durant molts anys. En 1942 la signatura registra una patent de mosquiteres enrotllables amb el nom de CORT, el primer tipus de mosquitera d’aquest tipus produïda a l’Estat. Les mosquiteres CORT van tenir molt d’èxit; per exemple, seurien col·locades per l’empresa reusenca en les cases que la família reial Saudita tenia a la Costa del Sol. A la immediata postguerra, la fusteria Cort va acollir a Jordi Girona Lladó (1908-1990), fill d’un altre fuster, Jordi Girona Vallet, amb taller de fusteria propi. Era una pràctica comuna en l’època: els fills d’altres professionals eren acollits en fusteries de la competència per a ampliar el seu horitzó d’aprenentatge. Girona Lladó va fer créixer el negoci, amb la producció de persianes, i també amb treballs de fusteria en obres d’importància a Reus i en altres llocs. Per exemple, en els nous edificis que l’Institut Nacional de Previsió construïa a les ciutats del litoral de Llevant. Abans de jubilar-se, el 1954 Cort Molons li traspassaria la fusteria a Girona Lladó. Posteriorment, el fill de Girona Lladó, Jordi Girona Rabassó, es faria càrrec del negoci. Finalment, el negoci tancaria portes el 1999, any de la jubilació de Girona Rabasó.
Anton Sentís, reelegit president del Gremi de la Construcció del Baix Camp
Reus Empresa 4/04/2025 L’empresari reusenc Anton Sentís ha estat reelegit per unanimitat president del Gremi de la Construcció del Baix Camp per a un segon mandat de quatre anys. L’assemblea, celebrada a Reus, va mostrar el seu suport unànime a la seva gestió, iniciada el 2021. En aquesta nova etapa, Sentís mantindrà l’equip executiu però ampliarà la junta directiva per reforçar les comissions de treball i afrontar nous reptes del sector com la digitalització, la sostenibilitat i la captació de talent jove. Durant el seu primer mandat, ha impulsat iniciatives de formació professional, seguretat laboral i va liderar la commemoració dels 400 anys del Gremi.