Joan Antoni Domènech
22/04/2025
Sabem ben poca cosa dels orígens i la vida privada de Jaume Pahí Viñes. Va néixer el 1854 al Priorat, però no podem dir del cert a quina població (Poboleda?). La data de naixement l’hem estret de l’escriptura de constitució de l’empresa Jaime Pahí Sociedad en Comandita, en la qual s’especifica l’edat dels socis de la companyia. De les seves activitats industrials, s’esmenta a la mateixa escriptura que va tenir una fàbrica d’electrificació d’alcohols a Ocaña (Toledo).
En 1906 Jaume Pahí, que ja tenia a Reus una empresa dedicada a la producció d’àcid tartàric i els seus derivats, s’associa amb Joan Vilella i Estivill per a crear la societat Jaime Pahí, Sociedad en Comandita, amb seu a Reus. Tots dos socis participaran en el 50% en la nova companyia. Joan Vilella ho farà a través de la seva societat familiar Juan Vilella S. en C., capçalera d’un molt extens hòlding empresarial que incloïa, entre altres activitats, el refinament de petroli, la producció de vidre o les activitats financeres. No sabem de qui va ser la idea de constituir una societat conjunta. Podem especular amb què Pahí degué trobar en la companyia dels Vilella una oportunitat de creixement mitjançant una forta injecció de capital. De fet, en l’escriptura de constitució de la nova empresa s’esmenta que “Pahí vol associar-se a Vilella per ampliar activitat”. Per als Vilella, l’associació amb Pahí suposava l’entrada en un sector de gran potencial, com era el de la producció d’àcid tartàric. És molt probable que els Vilella ja tinguessin a Pahí com a proveïdor del cremós tartàric, un derivat de l’àcid tartàric, necessari per al bufat del vidre. Recordem que els Vilella havien aixecat el 1892 una fàbrica de vidres a Barcelona, a Sant Martí de Provençals (Poblenou); fàbrica que el 1897 ja era la més gran de l’Estat, amb una producció anual de 2.400 tones d’ampolles i bombones.
La matèria primera per produir àcid tartàric era molt abundant i econòmica. Quan el vi fermenta a les botes, apareix una crosta a les parets de fusta que té el color del vi que hi havia dins: blanc o roig. És el tàrtar brut, una combinació d’àcid tartàric amb potassi, contingut en el suc del raïm. Si es refina el tàrtar brut trobarem el tàrtar pur o crémor tàrtar. Aquest producte era generalment usat a la indústria vitivinícola i alimentària per acidificar i conservar. Però també s’utilitzava com a mordent en el procés d’estampació i per a tenyir les llanes, especialment. La medicina l’usava com a diürètic i purgant. També s’emprava com a reactiu químic o per la fabricació de begudes gasoses. Usos que, actualment, encara són vius i amplificats.
La seva petita fàbrica de Reus, especialitzada en productes químics derivats del vi, acabaria convertint-se en una de les principals empreses a l’Estat en el seu sector gràcies a la creació d’una societat conjunta amb els Vilella.
La nova companyia es constituirà amb un capital social de 150.000 pessetes, aportant Vilella en efectiu 75.000, mentre que Pahí ho farà pel mateix import, però segons càlcul de la suma de valor de terrenys, edificis i maquinària que incorpora a la societat. Podria semblar que la nova societat mercantil havia valorat en excés l’aportació de Pahí, enfront del capital desemborsat per part dels Vilella. Però és clar que Pahí havia demostrat una trajectòria creixent al sector. A més, havia patentat el 1903 un procediment que li permetria obtenir varietats de productes derivats de l’àcid tartàric. Pahí no deixarà la seva fàbrica a Toledo, almenys sabem que en 1920 encara continuava activa. En resum, a més d’aportar a la nova societat mercantil els actius físics de la seva empresa, Pahí havia demostrat amb escreix la seva capacitat empresarial. Així i tot, en el document de constitució de la nova empresa s’especifica que Pahí no podrà cobrar lloguer de terrenys, edificis o maquinària. L’objecte de la nova fàbrica serà “l’obtenció, refinació i rectificació d’alcohols de vi i d’orujo o qualsevol negoci similar”. En la pràctica, el volum de producció se centrarà en l’àcid tartàric, el cremor tartàric i la denominada sal de Seignette o sal de La Rochelle, un derivat de l’àcid tartàric de múltiples usos industrials i farmacèutics.
L’entrada dels Vilella en el negoci de Pahí multiplicaria l’abast de l’antiga fàbrica de Reus. Obriran oficina a Madrid, gràcies al seu representant Florencio Izquierdo, encarregat de subministrar el producte en el centre i nord d’Espanya. En 1915 la fàbrica es trasllada de Reus al número 74 del carrer de Port Bou, a la localitat de Sans (avui barri barceloní), encara que Pahí sempre mantindrà una oficina oberta en el raval de Jesús, 6, de Reus. El despatx comercial de l’empresa se situarà al carrer Fontanella, 6, de Barcelona.
Després de la Guerra Civil, la societat acabarà sent liquidada en 1940. No obstant això, sota la denominació Pahí S.L , l’empresa tindrà continuïtat, amb una tercera fàbrica aixecada en 1967 a Barcelona.
