Joan Antoni Domènech
7/04/2025
L’ofici de fuster ha tingut una molt llarga tradició a Reus i el Baix Camp, sent a més una de les professions amb més dinàmica social en el si del seu òrgan associatiu, el Gremi de Fusters del Baix Camp. Encara que de comptar amb centenars d’adherits a mitjan segle XX, avui a penes el Gremi aplega a una quinzena.
La mateixa dinàmica industrial i artesanal de la ciutat va fer que aquesta professió destaqués sobre unes altres. Fins i tot va haver-hi a Reus importants tractants al major, com al segle XIX Josep Boule que, abans de ser exportador de vins, obriria el més important magatzem de fusta de la província. O ja al segle xx els Abelló, que proporcionaven gran part del material necessari als fusters locals.
Francesc Olesti (1898-1982), antic empleat de Pau Abelló, va ser també un destacat majorista. Algunes fusteries importants van poder especialitzar-se, com va ser el cas de la de Ricard Cort Molons, que va introduir en el seu taller la producció de persianes. Cort Molons havia obert el seu petit taller en 1918, al carrer Rachs, per a posteriorment traslladar-ho al carrer Sant Teresa. En 1935 Cort Molons fixa definitivament la seva empresa al carrer de Pròsper de Bofarull.
L’empresa que va fundar Ricard Cort Molons el 1918, acabaria convertint-se en un una referència en la producció de persianes i mosquiteres. Els seus treballs de fusteria també van ser importants arreu de l’Estat.
La fusta per fer persianes és un material específic. La millor valorada era la denominada fusta d’Oregó, un tipus d’avet que abans de la Guerra Civil s’importava directament dels EUA. Algunes de les seves varietats, amb pocs nusos, eren ideals per a la producció de persianes. Després de la guerra, Cort va ampliar l’origen de la fusta adquirida, sumant partides procedents de la Guinea Equatorial. Els materials metàl·lics per a poder fabricar les persianes s’importaven d’Alemanya. Les persianes solien pintar-se de verd, tradició que va continuar durant molts anys. En 1942 la signatura registra una patent de mosquiteres enrotllables amb el nom de CORT, el primer tipus de mosquitera d’aquest tipus produïda a l’Estat. Les mosquiteres CORT van tenir molt d’èxit; per exemple, seurien col·locades per l’empresa reusenca en les cases que la família reial Saudita tenia a la Costa del Sol.
A la immediata postguerra, la fusteria Cort va acollir a Jordi Girona Lladó (1908-1990), fill d’un altre fuster, Jordi Girona Vallet, amb taller de fusteria propi. Era una pràctica comuna en l’època: els fills d’altres professionals eren acollits en fusteries de la competència per a ampliar el seu horitzó d’aprenentatge. Girona Lladó va fer créixer el negoci, amb la producció de persianes, i també amb treballs de fusteria en obres d’importància a Reus i en altres llocs. Per exemple, en els nous edificis que l’Institut Nacional de Previsió construïa a les ciutats del litoral de Llevant.
Abans de jubilar-se, el 1954 Cort Molons li traspassaria la fusteria a Girona Lladó. Posteriorment, el fill de Girona Lladó, Jordi Girona Rabassó, es faria càrrec del negoci. Finalment, el negoci tancaria portes el 1999, any de la jubilació de Girona Rabasó.
