El sector agroalimentari es reuneix a Reus per parlar de les possibilitats de la intel·ligència artificial
Reus Empresa 11/11/2024 La sessió, celebrada a les instal·lacions de firaReus Events, ha reunit una vuitantena de professionals de les empreses adherides al Hub, d’altres empreses agroalimentàries i d’empreses del sector tecnològic. Així mateix, ha comptat amb la presència del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig. Durant la jornada, s’han abordat aspectes com l’aplicació de la tecnologia per millorar l’eficiència del sector primari, per tal de superar el repte de proveir d’aliments a una població mundial en creixement enfront d’uns terrenys de cultiu limitats. Les diverses ponències han anat desgranant les aplicacions pràctiques de la IA en camps tan diversos com els processos productius, la gestió i anàlisi de dades, la comunicació i el màrqueting o l’atenció al client, entre d’altres. Eines que han de permetre la digitalització d’aquest sector estratègic de l’economia catalana per fer-lo més eficient i sostenible. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha fet valdre «la voluntat del Hub Foodtech & Nutrition de treballar els reptes del sector amb dinàmiques que integrin agents de la quàdruple hèlix (administració, empresa, centres de coneixement i ciutadania), i de l’Ajuntament de Reus de continuar impulsant aquest projecte, que uneix dos sectors estratègics de la nostra ciutat i que és un exemple pel territori i pel conjunt del país». En el mateix sentit s’ha expressat el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Òscar Ordeig, qui ha explicat que «des del sector agroalimentari hem de promoure projectes de país com el Hub Foodtech & Nutrittion, que ens projecten al món i generen una conversa amb tota la cadena de valor del sector agroalimentari» i ha afegit que «els tres eixos per un sector agroalimentari més competitiu passen per la innovació i la transferència tecnològica; la formació i el talent; i la inversió per generar unes infraestructures més eficients.» El programa de la jornada El programa ha inclòs dues ponències i una taula rodona. En primer lloc, Agustí Jardí, soci i director acadèmic a BIMmaster PRO i soci fundador i director de l’Àrea de Consultoria a Apogea Consulting, ha abordat «L’ús de la IA per millorar la gestió a tota la cadena de valor del sector agroalimentari». A continuació, s’ha donat pas a la ponència «Casos d’ús de la IA a l’agricultura», a càrrec de Cecilio Angulo, catedràtic d’IA i Robòtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i president de l’Associació Catalana d’IA, ACIA. A continuació, ha tingut lloc la taula rodona «Oportunitats empresarials de la IA al sector agroalimentari», moderada per la periodista de Cadena SER Eva Hidalgo i en la que han participat Vicenç Segalés, director industrial de Frit Ravich; Rubén Vigata, director de Supply Chain d’Alifarma; David Comas, director d’Advanced Analytics & Artificial Intelligence de Basetis i Fran Garcia, coordinador tècnic de CIDAFcat, Centre d’Innovació Digital Agroalimentari Forestal. Per acabar, Lourdes Ridameya, responsable de Promoció de l’Institut Català de Finances (ICF), ha estat l’encarregada d’exposar les diverses opcions de finançament que l’ICF ofereix al sector primari català. Aquesta sessió tècnica és la darrera jornada de treball programada pel Hub Foodtech & Nutrition, per aquest 2024. De cara al 2025, aquest pol que aplega centres de recerca, institucions, empreses i organitzacions vinculades al sector agroalimentari al territori, ja treballa en noves jornades i formacions; i en el seu catàleg de nous serveis per a les empreses adherides.
L’Ajuntament de Reus presenta un pressupost de creixement pel 2025
Reus Empresa 11/11/2024 El Govern de Reus portarà a votació del ple de l’Ajuntament del proper divendres, 15 de novembre una proposta de pressupost municipal per a l’exercici 2025 de creixement del 6,74%, que reforça la resposta a les necessitats de la ciutat i la millora dels serveis municipals, així com l’atenció a la vulnerabilitat, l’aposta per la sostenibilitat i la generació d’activitat eco nòmica, a partir del eixos del Pla d’Acció Municipal 2023-2027. Els comptes consolidats inclouen les partides de l’ajuntament (155.337.378 euros), els organismes autònoms (10.720.323 euros) i les empreses municipals (85.697.959 euros). El govern local ha explicat que la pujada sobretot es deu a la gestió directa d’alguns impostos transferits i dels fons Next Generation. Pel que fa a partides concretes, destaca l’augment del 27% per drets socials. També veuen un creixement educació, cultura, promoció econòmica i medi ambient, entre altres. L’ajuntament té previst 22,33 milions d’euros que destinarà a inversions, encara sense especificar. El pressupost de creixement és possible en gran part per l’augment de les transferències per cessió de tributs de l’Estat (que passen de 31 milions d’euros el 2024 a 39,1 milions el 2025), així com per subvencions d’altres administracions públiques provinents de Fons Next Generation, el contracte programa Serveis Socials amb Generalitat o el Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona (3,3 milions d’euros el 2025). El pressupost 2025 preveu un Pla d’Inversions de 22,33 milions d’euros per tot el grup ajuntament, dels quals 14,4 milions corresponen a directament de l’Ajuntament i els 7,9 milions restants corresponen a les empreses municipals i als organismes autònoms. L’Ajuntament manté per segon any consecutiu l’esforç inversor sense incrementar el deute.
El Banc de Catalunya a les Canàries
Joan Antoni Domènech 11/11/2024 En els volums Històries empresarials de Reus i Noves històries empresarials de Reus hem abordat, amb diferent intensitat, les activitats empresarials dels germans Recasens, Eduard i Francesc, singularment les energètiques i bancàries. I també hem tractat la seva especial relació amb les Illes Canàries, amb protagonisme en aquest cas de Francesc. Des de Tenerife, els Recasens aprofitaran l’enorme impuls de la creació de la refineria de la Compañía Española de Petróleos, SA (CEPSA), nascuda en 1929 precisament de la mà dels dos empresaris reusencs, per a desenvolupar, també a les Canàries, un molt ambiciós pla d’expansió del Banc de Catalunya, el seu buc insígnia bancari. La refineria s’aixeca en un termini rècord, entre febrer de 1930 i novembre del 1930, després de signar Francesc Recasens el contracte de construcció de la planta de refinament amb la companyia nord-americana Bethlehem Stell Corporation. Aquest fet va donar ales als Recasens, que van veure la possibilitat d’absorbir una quota important del negoci bancari insular a través del Banc de Catalunya, entitat controlada per ells, però que no disposava de cap oficina a les illes. A partir de la implantació de la refineria, la posició dels Recasens a Canàries iria cobrant protagonisme. De fet, Francesc residirà a Tenerife, per a permetre-li estar al capdavant d’algunes de les seves empreses, com a executiu i com un dels accionistes de referència, per exemple, a la Distribuidora Industrial, SA (DISA), creada en 1933 per part dels accionistes que quatre anys abans havien participat en la ceació de CEPSA. Igualment, des de Tenerife, FR tindrà un millor contacte amb la Guinea Espanyola, en la qual mantenia interessos fusters a través de les seves participacions a ALENA (Compañía Nacional de Colonización Africana) i COGUISA (Colonizadora de la Guinea Continental). En el sector bancari, recordem que llavors Francesc Recasens era sotsgovernador del Banco de Crédito Local (entidad patrocinada pel Banc de Catalunya i singularment pels germans Recasens), i director general del Banco Exterior de España (banc també dissenyat i impulsat pels Recasens). Per tant, el seu coneixement del sector financer reforçat per la seva activitat industrial a l’Arxipèlag, abonaven un cert èxit d’expansió del Banc de Catalunya. Els germans Recasens aprofitaran la creació de la refineria de CEPSA a Tenerife per a dissenyar un ambiciós pla de presència geogràfica del Banc de Catalunya a l’Arxipèlag. En l’espai d’un any, el Banc de Catalunya obrirà 12 oficines a les Illes Canàries. A tot això hem d’afegir que el mapa d’implantació bancària a l’Arxipèlag deixava possibilitats per a una nova ensenya. Succintament, el panorama bancari illenc era el següent: fins a 1910 només eren presents a les Illes el Banco de ‘España (1887) i el Banco Hipotecario (1873). A partir d’aquest moment, i fins a la Guerra Civil, es van incorporar altres 12 entitats bancàries: Bank of British West Africa (1910), Caja General de Ahorros y Monte de Piedad de Santa Cruz de Tenerife (1911), Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Las Palmas de Gran Canaria (1914), Caja Postal de Ahorros (1916), Nicolás Dehesa y Cía. (1919-1921), Banco Hispano Americano (1921), Luis Pozuelo Banca (1924), Blandy Brothers y Cía. (1927), Jacob Ahlers (1928). I posteriorment a la implantació del Banc de Catalunya, Banco rde Juan Cabrera Martín (1930) i Banco de Bilbao (1931). Els Recasens dissenyarien, com havien fet en tants altres negocis, una política agressiva d’expansió, per a, en aquest cas, aconseguir una important quota de mercat bancari local. El model vindria a imitar la política de creixement que els Recasens van dur a terme a partir de la presa de control amb Evarist Fàbregas del Banc de Reus, en el qual s’arribaran a obrir 65 oficines en l’espai de deu anys, la majoria d’elles a les comarques de Tarragona, però també en pobles de Lleida, Saragossa i Terol. Política que anava en paral·lel a la que exercia també la matriu Banc de Catalunya. A l’Arxipèlag, el banc dels Recasens obriria 12 oficines en el breu espai exacte d’un any (juliol 1930 a juliol 1931), aconseguint importants posicions. La política de captació de clients insulars es va centrar a concedir crèdits amb facilitats, finançar la construcció de cases barates (com havia fet a Catalunya amb el finançament de la construcció de cases barates municipals) o oferir interessos alts pels dipòsits. L’expansió a les illes es frenaria del tot amb l’anunci de la suspensió de pagaments del Banc de Catalunya el juliol de 1931. Com hem comentat en un altre lloc, i està prou argumentat per diversos autors, el final de l’entitat bancària dels Recasens va ser instigada per Indalecio Prieto, en aquell moment ministre d’Hisenda, i alimentada per la gran banca madrilenya i basca. El petit banc dels Recasens, que es va fer molt gran en l’espai de només deu anys, convertint-se en un referent de la banca industrial, havia de desaparèixer. La seva bona relació amb el règim del dictador Miguel Primeo de Rivera, s’afegiria com a argument polític. El 7 de juliol de 1931, a la porta de les sucursals del Banc de Catalunya a tot l’Estat es va poder llegir el següent avís: «Per dificultats del moment, que la bona voluntat i patriotisme de tots sabrà vendre, se suspenen temporalment les operacions del Banc que espera poder reprendre molt en breu». L’Entitat va ser absorbida en part de la seva liquidació pel Banco de Vizacaya que, en aquells dies, no posseïa sucursals a Canàries. La suspensió de pagaments i retirada de la plaça del Banc de Catalunya li va suposar al Banc d’Espanya i a les caixes d’estalvi engrossir significativament en l’Arxipèlag els seus comptes corrents i dipòsits.
firaReus acollirà el congrés de bonsai més important d’Europa
Reus Empresa 7/11/2024 El Congrés Europeu EBA-ESA Reus 2024 està impulsat per l’European Bonsai Association (EBA) i l’European Suiseki Association (ESA), amb la col·laboració de l’Asociación del Bonsái Español, i és una de les principals trobades per a professionals i aficionats dels bonsais i del suiseki, un art tradicional japonès que té com a base la pedra esculpida per la natura. Durant el congrés, el recinte firal de firaReus Events acollirà una zona d’exposició amb els millors bonsais de diferents regions de l’Estat i d’altres països europeus, complementats per una exposició de suiseki. Els visitants també trobaran una àrea comercial amb una quarantena d’empreses nacionals i internacionals, on podran comprar bonsais, eines i tota mena de productes relacionats amb aquest art. Com a complement, l’organització ha dissenyat un ampli programa d’activitats entre les quals s’inclouen demostracions de mestres del bonsai de primer nivell mundial, procedents de l’Estat Espanyol, Japó, República Checa, Itàlia i Argentina; taules rodones amb experts i concursos de talent, entre d’altres. Pels que no siguin experts en aquest art mil·lenari japonès, s’ha programat un taller gratuït d’iniciació al bonsai impartit pel mestre Miguel Ángel González Duran. En paraules del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «el fet d’acollir esdeveniments d’àmbit europeu i gran format és una bona mostra de la polivalència de les instal·lacions de firaReus Events, així com de la ubicació privilegiada i l’àmplia oferta de serveis i equipaments que ofereix la ciutat de Reus i el seu entorn, per la qual cosa ens trien aquests organitzadors d’esdeveniments. L’aposta de firaReus Events per als propers anys seguirà sent la de captar esdeveniments que ens ajuden a posicionar-nos a la resta de l’Estat i d’Europa i que complementen el calendari de fires pròpies i actes en clau local». La trobada està oberta al públic en general i les entrades es poden adquirir a la web de l’Asociación del Bonsai Español: https://abebonsai.es/compra-tu-entrada/
Mas Carandell organitza visites a empreses del territori que cerquen talent professional en el marc del cicle ‘Aquí hi ha feina’
Reus Empresa 6/11/2024 Mas Carandell inicia aquest dijous, 7 de novembre, la primera de les visites previstes aquest mes a empreses de sectors d’activitat clau al territori. Les visites, adreçades a professionals de l’orientació, es realitzen en el marc del cicle de trobades amb empreses ‘Aquí hi ha feina!’, amb l’objectiu de crear un punt de trobada entre orientadors i altres figures importants com directors de centres formatius, i les mateixes empreses, per conèixer de primera mà les necessitats de talent que tenen i donar-ne visibilitat en el seu treball d’assessorament. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, explica que «aquestes trobades permeten conèixer al detall les necessitats laborals de les empreses i quines funcions haurien d’assumir els futurs treballadors que cerquen. A més, el fet de visitar presencialment les empreses, permet als orientadors i professionals del sector formatiu recollir informació vital entorn de l’activitat, la infraestructura o el dia a dia de l’organització. Una informació que, posteriorment, facilita l’adaptació de l’orientació i el contingut formatiu dels alumnes i futurs treballadors del teixit empresarial de casa nostra». D’aquesta primera edició de visites en seran protagonistes la indústria química, la fabricació mecànica i la indústria alimentària. Totes seran de 9 a 11 hores, i tenen el següent calendari: Dijous 7: Visita a Carburos Metálicos, ubicada al Morell i membre de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Dilluns 11: Visita a Indústries Teixidó a Riudecols, del sector de la fabricació mecànica. Dimecres 20: Visita a Grup Unió SCC, de Reus, dins l’àmbit de la indústria alimentària. Les trobades seran en grups reduïts d’un màxim de 15 persones, per la qual cosa es tindrà en compte l’ordre d’inscripció. Els tècnics o tècniques d’orientació que vulguin participar poden dirigir-se a Mas Carandell presencialment, per correu electrònic o per telèfon.
Se celebren 120 anys de la constitució de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes
Reus Empresa 6/11/2024 El proper 13 de novembre de 2024 es commemoren els 120 anys de la constitució de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, creada formalment com a Sindicat de Regs del Pantà de Riudecanyes el 13 de novembre de 1904 mitjançant una sessió celebrada al Teatre Circ de Reus. Aquesta infraestructura, que va ser impulsada i finançada en gran part per la comunitat local, ha estat fonamental per al desenvolupament agrari i la gestió dels recursos hídrics de la regió. El pantà, que es va inaugurar el 1918, va ser una solució per a les greus sequeres que afectaven la zona. Orígens del projecte i la ‘Comisión de Pantanos’ La idea de construir el pantà va sorgir fruit de la Comisión de Pantanos, creada el 5 de març de 1900, presidida pel llavors alcalde de Reus, Pau Font de Rubinat, també destacat advocat i empresari. L’objectiu era incloure el Pantà de Riudecanyes en el Plan General de Canales y Pantanos del Estado, aconseguint aquest objectiu al novembre de 1900. Així, es va fer un pas important per garantir el subministrament d’aigua a una regió vulnerable a la sequera. L’1 d’abril de 1901 es va constituir a l’Ajuntament de Reus el Comitè Executiu dels Pantans, amb Josep Maria Tarrats com a president, Pau Font de Rubinat i Josep Maria Borràs com a vicepresidents, i una sèrie de vocals i secretari que van jugar un paper fonamental en la gestió i direcció del projecte. Els treballs tècnics i l’inici de les obres El mes de juliol de 1901 els enginyers Cayetano Úbeda i Jaime Lahuerta van començar els estudis tècnics definitius pels pantans de Riudecanyes i de la Riba per encàrrec del govern, que va destinar 1.320.000 pessetes a les obres d’ambdós pantans. El projecte del Pantà de Riudecanyes va ser acabat el 1902 per Úbeda i aprovat per un Reial Ordre el 23 de novembre de 1903. Al mateix temps, el 12 de juliol de 1904, es va obtenir la primera concessió d’aigua per a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. La primera pedra va ser col·locada pel ministre de Foment, Manuel Allendesalazar, el 4 d’octubre de 1904, i les obres no van començar fins al març de 1905. A l’octubre de 1907, per raons tècniques, es va decidir canviar l’emplaçament de la presa, i al maig de 1908 es van reprendre els treballs a l’actual ubicació, 800 metres més avall del primer emplaçament. L’evolució del pantà i les millores posteriors Les obres de la presa van entrar en servei el 1917, tot i que no es va completar fins al 1918. El canal no va portar aigua a la ciutat de Reus fins al 3 d’agost de 1919. L’any 1929, les obres del canal van ser finalment recepcionades per la Junta d’Obres del Pantà. El 7 de juliol de 1922, la Junta d’Obres va proposar ampliar la capacitat de l’embassament de Riudecanyes, una ampliació que es va aprovar el 4 de juny de 1924 i es va ratificar el 30 de juliol del mateix any. El 1926, també es va aprovar el projecte per aprofitar les aigües dels torrents de Prades, la Febró i Arbolí, que va rebre la concessió el 24 de febrer de 1930. Aquest projecte consistia en la construcció d’un assut de derivació i un canal de més de 21.000 metres de llargada, amb túnels i canals per millorar l’eficiència en el transport d’aigua. Un pantà clau per al desenvolupament de la zona Des de la seva creació, el Pantà de Riudecanyes ha estat essencial per garantir l’abastament d’aigua per a la zona i ha permès el creixement de l’activitat agrícola. Al llarg dels anys, s’han realitzat diversos projectes d’expansió i millora, i actualment la infraestructura continua jugant un paper central en la gestió dels recursos hídrics de la regió. Des de la seva inauguració, el pantà ha experimentat diversos projectes d’expansió i millora. El 1927 es va engegar un projecte per augmentar-ne la capacitat, afegint canals i assuts per optimitzar l’ús del cabal del riu Siurana, un pla finalitzat el 1950. Més endavant, entre 1965 i 1974, es va construir l’embassament de Siurana, una infraestructura complementària per a la xarxa hídrica de la zona. Un altre moment destacat va arribar el 1989, quan el pantà va ser buidat per a unes obres de recreixement que duplicarien la seva capacitat, assolint els 5,3 hm³ actuals, obres que es van inaugurar oficialment el 1991. Actualment, amb una superfície de 40,3 hectàrees i una capacitat de 5,3 hm³, el Pantà de Riudecanyes és també un espai d’interès turístic. Amb activitats recreatives com la pesca i el senderisme, s’ha convertit en un punt de referència local, i es duen a terme diverses iniciatives per protegir el seu entorn natural i posar en valor la seva història i importància ecològica. L’administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats, ha destacat la importància de l’esforç conjunt de la comunitat en el camí recorregut fins avui: «Gràcies a l’esforç del territori i de la seva gent, hem arribat fins aquí. No podem oblidar els impulsors d’aquest projecte que celebra els seus 120 anys, però tampoc a tots aquells que ens han precedit i que han contribuït a engrandir-lo, millorar-lo i modernitzar-lo». Prats ha afegit també que «esperem que amb l’ajut de tothom puguem continuar avançant per seguir millorant i modernitzant la infraestructura, per tal de garantir, sobretot, aliments i productes de primera classe per a la població. El regadiu ha de ser sinònim d’alimentació i de seguretat alimentària».
REDESSA impulsarà una compra pública d’innovació durant el primer trimestre de 2025
Reus Empresa 5/11/2024 L’empresa municipal REDESSA ha publicat l’informe final de la Consulta Preliminar al Mercat (CPM) per detectar l’interès per a la creació d’un sistema intel·ligent de benchmark per a la identificació i la valoració de projectes empresarials nous i innovadors, a la qual s’han presentat cinc propostes de quatre empreses d’arreu de l’Estat, les quals han aportat diferents solucions tecnològiques avançades. El procés de CPM es va iniciar el passat 5 de juny de 2024, amb una jornada celebrada a firaReus Events que va servir per presentar el procediment de Compra Pública d’Innovació (CPI) i les diferents tipologies que planteja, i obrir el període de presentació de propostes. Amb la introducció de la compra pública d’innovació a l’Ajuntament de Reus a través de REDESSA, des del consistori es treballa per fomentar la innovació tant en l’àmbit públic com en el privat. Tal com explica el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «aquesta iniciativa subratlla el compromís de la ciutat amb la creació d’un ecosistema empresarial innovador i sostenible, que dona suport al desenvolupament de start-ups i noves empreses mitjançant l’aplicació de tecnologies punteres, com la intel·ligència artificial» i ha subratllat també que «fomenta la col·laboració entre el sector públic i privat, dinamitzant el teixit d’innovació i contribuint al desenvolupament tecnològic i econòmic de la Reus i el territori». Un cop resolta la consulta preliminar al mercat, l’empresa municipal REDESSA analitza ara les característiques específiques de les tecnologies presentades, per tal de valorar la possibilitat d’impulsar una licitació de CPI, que s’adapti el màxim possible a les necessitats del projecte. Per a fer-ho, des de l’Ajuntament de Reus es treballarà per tenir en compte la visió d’altres agents d’innovació que puguin aportar la seva visió i coneixements al respecte. Aquesta concreció permetrà definir quin format específic tindrà aquesta compra pública d’innovació, que està previst que s’impulsi a principis de 2025. Les empreses participants a la consulta han estat la Fundació Institut Tecnològic de Galícia, Dealroom.com, Alameda Software Development i Gabinet Ceres SLU. Entre les propostes presentades hi ha un sistema d’anàlisi integral que combina la IA amb el Processament de Llenguatge Natural (PLN); la generació augmentada de respostes (RAG) amb l’objectiu de comparar projectes, calcular índexs d’innovació i fomentar la millora contínua gràcies a la retroalimentació automàtica; una plataforma global interconnectada basada en la IA que permet explorar i connectar l´ecosistema emprenedor, proporcionant informació detallada sobre start-ups i actors clau del mercat per enfortir les decisions empresarials; i sistemes d’assessorament que combinen l’anàlisi de dades amb la intel·ligència humana, o el machine learning per predir l’èxit dels projectes empresarials basant-se en diverses característiques de l’equip i del projecte.