L’Ajuntament de Reus vendrà una finca de Redessa per finançar projectes de 2025
Reus Empresa 29/11/2024 El pressupost de 2025 de l’Ajuntament de Reus inclou la venda d’una finca de Redessa situada a l’avinguda dels Mercaders, 4, al costat de la CIM del Camp. Segons informa el Diari Més, amb aquesta operació, el consistori preveu ingressar 1,4 milions d’euros, tot i que la xifra final es determinarà en la subhasta pública. La parcel·la, de 7.350 m², està classificada com a sòl urbanitzable programat per a activitats econòmiques i permet una edificabilitat de 11.766,40 m² amb una alçada màxima de 25 metres. Aquesta finca va ser objecte de prospeccions arqueològiques el 2022, a causa de la presència de jaciments neolítics i visigots propers. No obstant això, els treballs van confirmar que no s’hi troben restes, permetent avançar en la seva comercialització. Segons fonts municipals, es preveu licitar la venda abans que acabi l’any. A més de la finca de Redessa, l’Ajuntament també preveu vendre una altra parcel·la a la carretera de Constantí, ja adjudicada a Tecnolama per 425.000 euros. Els fons obtinguts es destinaran a finançar un paquet de projectes de millora urbana valorats en 5 milions d’euros, amb actuacions al carrer d’Astorga, la Bassa Nova i el sector H-12, entre altres. Aquestes vendes formen part d’una estratègia per impulsar inversions claus. L’any anterior, l’Ajuntament havia previst alienacions per valor de 7,2 milions d’euros, incloent la fàbrica tèxtil Pich Aguilera, encara pendent de venda. Amb aquests ingressos, el consistori reforça la seva capacitat inversora en àrees estratègiques per al desenvolupament de la ciutat.
Un vaixell privat per protegir el comerç
Joan Antoni Domènech 21/11/2024 La col·laboració publicoprivada en l’àmbit de grans projectes socioeconòmics té a Reus una certa tradició. Moltes iniciatives privades d’una certa envergadura i amb clars beneficis per al conjunt de la societat, van trobar en el seu temps el ressò necessari en les autoritats locals per a ser portades a bon fi. Hi ha molts exemples d’aquesta manera coral d’emprenedoria. Recordarem aquí la memòria que encara molts guarden respecte a la facultat de Medicina, que es va aixecar gràcies a una iniciativa popular amb el suport de l’Ajuntament. En aquella ocasió, es van sumar mig miler d’accionistes, en un projecte clarament social, i els accionistes del qual (particulars, famílies, empreses, institucions…) sabien perfectament que la seva inversió no tindria retorn. El 1980 es va crear una societat que va permetre articular la iniciativa, Estudis Universitaris Baix Camp, SA. Els imports recaptats, sumada l’aportació de l’Ajuntament, van ajudar a comprar i restaurar l’edifici principal on actualment se situa la facultat. Aquell crowdfunding social seria l’últim de certa envergadura a la ciutat. Són també ben conegudes altres iniciatives anteriors, molt significatives en aquest àmbit conjunt d’actuació, en el qual administració local i iniciativa privada concorren plegats per a llançar un projecte. Com a exemples més destacats, podem citar el pantà de Riudecanyes, o l’il·lusionant però no realitzat del canal per a unir Reus amb el port de Salou. Però va haver-hi un anterior, i molt especial, amb forma de vaixell. En un moment de gran prosperitat econòmica a la ciutat, el 1779 es constitueix a Reus la societat de la balandra «Mare de Déu de la Misericòrdia» (encara que també es menciona en alguns documents com «La Vila de Reus»). Hi participen 330 accionistes, petits i grans comerciants i agrupacions gremials, per sumar un capital de 30.600 lliures. La seva finalitat era bastir un vaixell o compra-ho ja fet, per protegir la costa davant les freqüents incursions corsàries tant dels algerians com dels maonesos. Aquests últims eren els més temuts, per raó de les captures que feien dels vaixells i les mercaderies, i de la nosa que produïen a la navegació. Els promotors reusencs justificaran a més la construcció del vaixell com una ajuda a la Corona (en guerra amb la Gran Bretanya), la qual cosa els permetria atacar i prendre al seu torn el botí d’altres naus corsàries. Amb aquesta iniciativa Reus venia a seguir l’exemple d’altres ciutats catalanes amb port (per exemple, Arenys, Blanes, Canet i Lloret s’uneixen a l’època per construir una sagetia de 24 canons), que optaren per l’autodefensa per a fer front a la inseguretat marítima. Un grup de reusencs construirà una balandra per a protegir el seu comerç marítim, a més de procurar-se uns ingressos econòmics. 330 accionistes, la majoria d’ells per imports molt modestos, crearan una societat que serà propietària d’un vaixell armat amb catorze canons. El vaixell reusenc es construirà a Barcelona en un temps rècord, durant els primers mesos del 1780; es feu a la mar el 24 de maig. Estarà equipat amb catorze canons, i se li encomanarà a Martín Badia Canet, natural de Palamós, famós per les seves actuacions com a capità corsari al Mediterrani. Per a dirigir l’empresa foren nomenats Pere Aulés i Sebastiá Baiget, regidors de Reus; els germans Josep i Francesc de Bofarull, Pau de Miró i Sabater, Josep Janer, Joan Molins, Josep Guardià, Salvador Prats, Josep Rovellat i Nolla, Joan Boix, Francesc Borrás i Pere Sunyer. La majoria dels accionistes (206) ho seran amb aportacions mitjanes o petites (de fins a 250 lliures). Els accionistes més destacats seran els germans Josep i Francesc de Bofarull, que invertiran 2.000 lliures. En segon lloc d’importància se situa l’empresa Francesc Sunyer y Cía., i Salvador de March i Bellver, amb 1.000 lliures cadascun d’ells. Amb 500 lliures participaran Joan Molins, Joan Boix i Puguet, Josep Janer, Francesc Borràs, Pere Milà i Joan Bautista Montagut. L’Ajuntament, per la seva part, contribuiria a la construcció i manteniment del vaixell derivant una part de l’impost sobre la venda al detall. Entre la tripulació, la balandra comptarà amb un metge cirurgià, Albert Canals i Roquer. Sabem també que hi havia a bord un capellà, i que a l’interior de la balandra es va construir una capelleta amb una imatge de Misericòrdia. Segons explica Gras i Elias, a l’ermita de la Misericòrdia es van penjar les banderes algerianes que s’havien capturat com a trofeus. Dissortadament, van quedar malmeses el 30 de març de 1810, durant la Guerra del Francès, quan els soldats van saquejar el santuari. Les actuacions de la balandra reusenca seran destacades, amb captures importants d’altres naus corsàries i les seves mercaderies, que una vegada en port, i depenent algunes vegades del que dictés un jutge, podien vendre’s en subhasta, i obtenir així substanciosos ingressos. L’activitat de la balandra es prolongaria fins a aproximadament finals de 1782, quan les continuades expedicions de càstig contra la ciutat d’Alger, la pèrdua de la base dels corsaris maonesos, juntament amb la forta presència de vaixells de guerra espanyols i francesos a la Mediterrània, donaren per poc rendibles les iniciatives locals com la de construir o mantenir vaixells. La societat impulsora del projecte decideix vendre la nau. L’aventura de la balandra, «per a córrer en cors», arribava al seu final.
Els Premis Cambra 2024 reconeixen l’excel·lència empresarial del territori
Reus Empresa 22/11/2024 L’Auditori Antoni Gaudí de firaReus Events ha acollit aquest dijous, 21 de novembre, una nova edició dels Premis Cambra, un esdeveniment que posa en valor la tasca de les empreses de les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. En aquesta ocasió, s’han premiat vint empreses en les categories d’Empresa Familiar, Innovació, Internacionalització i Sostenibilitat, i s’han entregat cinc Premis d’Honor per reconèixer trajectòries excepcionals en àmbits com la comunicació, l’emprenedoria i el compromís social. La cerimònia, presidida pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha comptat amb la participació de figures com el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Durant el seu discurs, Basora ha destacat que el lema de l’edició, “Impulsem el talent per transformar el futur”, resumeix l’essència del certamen: «És una crida a valorar la diversitat i la capacitat transformadora de les empreses, un factor essencial per construir un futur més pròsper i sostenible». Les empreses premiades En la categoria d’Empresa Familiar, l’Hotel Rovira de Cambrils ha estat reconegut al Baix Camp, mentre que Espècies Corbella, de Rocafort de Queralt, ho ha estat a la Conca de Barberà. Al Priorat, el guardó ha recaigut a l’Hotel-Hostal Sport de Falset; a la Ribera d’Ebre, en Agustí Vinaixa, de Móra d’Ebre; i a la Terra Alta, en Mobles Adeba i Masva Events, de Batea. Pel que fa a Innovació, el Parc Astronòmic de Prades ha estat premiat al Baix Camp per la seva capacitat d’atraure visitants a través de l’astroturisme. JSMotorsport, de Montblanc, ha destacat a la Conca de Barberà; Mas Roger, al Priorat, per la seva aposta en viticultura sostenible; Mel Somper, de Flix, a la Ribera d’Ebre; i Piensos Borràs, de Gandesa, a la Terra Alta. En la categoria d’Internacionalització, Bionte Animal Nutrition, de Reus, ha rebut el reconeixement al Baix Camp per la seva presència en mercats exteriors. Formatges Sant Gil d’Albió ha estat premiat a la Conca de Barberà, mentre que al Priorat, el guardó ha anat per a Bodega Mas Alta, de La Vilella Alta. Adobinve, de Benissanet, ha estat reconeguda a la Ribera d’Ebre, i LaFou Celler, de Batea, a la Terra Alta. En Sostenibilitat, els guardons han anat a Verdcamp Fruits, de Cambrils (Baix Camp); Arbre Team, de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà); Priorat Natur, de Falset (Priorat); Casa March Restaurant, de Flix (Ribera d’Ebre), i el Celler Xavier Clua, de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Reconeixements honorífics A banda de premiar les empreses, els Premis Cambra 2024 han entregat cinc guardons honorífics. El Premi d’Honor de Comunicació ha estat per la Revista Cambrils, mentre que SWIM for ELA ha estat reconegut amb el Premi d’Honor al Compromís Social. El guardó d’Emprenedoria ha recaigut en Biophenolics, i Carles Busquets, de Fotografia Niepce, ha rebut el Premi a la Trajectòria Empresarial. Joaquim Llavoré Delcòs ha estat distingit amb el Premi d’Honor Llotja de Reus. Mario Basora, ha aprofitat el seu discurs per reclamar una nova Llei de Cambres que reforci el paper d’aquestes institucions com a interlocutores del món empresarial. També ha insistit en la necessitat de gestionar el Fons de Transició Nuclear de manera «transparent i amb un impacte real al territori», tot subratllant que les comarques representades tenen una oportunitat única per liderar en sostenibilitat i innovació.
El Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc reconegut com el 2n millor d’Espanya pel seu projecte del Hub Foodtech & Nutrition
Reus Empresa 21/11/2024 El Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc ha estat distingit com el segon millor d’Espanya per la iniciativa del Hub Foodtech & Nutrition. Aquest projecte, que connecta dos sectors estratègics de la ciutat de Reus com són el tecnològic i l’agroalimentari, ha estat distingit com a millor pràctica, després de la presentada pel Parc Científic i Tecnològic de la Cartuja de Sevilla i juntament amb el Parc Tecnològic de la Salut de Granada. Entre els parcs que han optat a aquesta distinció de bones pràctiques que s’ha convocat a nivell estatal, hi havia també els parcs de Màlaga, Ourense, La Salle Technova de Barcelona, Castella – La Manxa, Castelló, Avilés, Mataró i Gijón. Els guanyadors han estat escollits a través de la votació de la resta de parcs membres i els criteris que s’han tingut en compte a l’hora de valorar la candidatura han estat els aspectes novedosos i innovadors del projecte, l’impacte sobre les entitats vinculades al Parc i als mitjans de comunicació, l’impacte sobre la regió on actua i els beneficis que genera. El Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc ha recollit el premi en mans del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, qui ha destacat que: “des de l’Ajuntament de Reus, a través de REDESSA, ens centrem en potenciar els serveis per a les empreses que s’estableixen a la ciutat i ens posicionem al costat de la innovació. Al Tecnoparc, amb el Hub Foodtech & Nutrition treballem dos sectors estratègics, el tecnològic i l’agroalimentari, amb l’objectiu d’acompanyar les empreses per ser més competitives i eficients i ho fem amb eines que ens situen entre els millors parcs tecnològics de tot l’Estat” El lliurament oficial de la distinció s’ha fet aquest dijous, en el marc de la XXII Conferència Internacional de l’APTE que se celebra a Alacant i a la qual hi participen més de 100 professionals dels parcs científics i tecnològics de tot l’Estat, experts europeus en investigació i transferència i representants d’agències de desenvolupament regional vinculades a EURADA, l’organització que reuneix a 70 agències de 21 països europeus. L’objectiu d’EURADA és promoure el desenvolupament regional, facilitar l’intercanvi de bones pràctiques i la cooperació transnacional. Aquest reconeixement fet per l’APTE al Hub Foodtech & Nutrition se suma a d’altres distincions atorgades al projecte, que també ha estat reconegut enguany com a bona pràctica en l’àmbit del desenvolupament econòmic, per part de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Federació de Municipis de Catalunya, que l’ha inclòs en el Banc de Bones Pràctiques dels governs locals 2024.
Els Premis Cambra 2024 distingiran 20 empreses del territori
Reus Empresa 18/11/2024 La gala de lliurament dels Premis Cambra 2024 se celebrarà el pròxim dijous 21 de novembre a les 20 hores a l’Auditori Antoni Gaudí del Palau de Congressos firaReus Events. Aquest dimecres se n’han donat tots els detalls a la roda de premsa de presentació dels guardons, que s’ha celebrat a la Cambra de Comerç de Reus i que ha comptat amb la participació del president de la corporació, Mario Basora, i el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats. El lema dels Premis Cambra 2024, “Impulsem el talent per a transformar el futur”, vol posar èmfasi en la importància de les capacitats i aptituds de les persones que integren els equips de les empreses del territori, però també en la gestió d’aquestes capacitats per part de les companyies, una gestió que és fonamental per esdevenir competitives i fer-se un lloc en el mercat. Enguany s’atorgaran 25 guardons, 20 en reconeixement a les diverses realitats del teixit empresarial del territori Cambra i 5 guardons d’honor. Els primers vint estan dividits en quatre categories: Empresa Familiar, Innovació, Internacionalització i Sostenibilitat. I n’hi ha un per a cada comarca de les que conformen el territori Cambra Reus: el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha destacat que “l’edició dels Premis Cambra 2024 és un mirall de l’existència multidisciplinar i la riquesa del teixit productiu de les cinc comarques que engloba el territori cameral i que constitueixen una mostra del talent de les persones i els equips que hi ha al davant de totes aquestes realitats econòmiques”. Per la seva banda, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, ha subratllat “la voluntat municipal d’acompanyar els sectors productius en el camí de promoure el talent” i en aquest sentit ha explicat que “des de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació i des de Mas Carandell, treballem dia a dia amb nous programes formatius i d’inserció laboral, en coordinació amb els agents implicats a través del Consell de la Formació Professional, de la mà dels gremis professionals i d’altres agents econòmics i socials, com la mateixa Cambra de Comerç”. Premis d’Honor 2024 A més de les distincions a les realitats empresarials, el jurat dels Premis Cambra 2024 ha decidit entregar cinc premis d’honor per subratllar trajectòries d’institucions i empresaris del territori en les categories d’Emprenedoria, Trajectòria Empresarial, Comunicació, Compromís Social i el Premi d’Honor Llotja de Reus. Com és habitual, l’acte de lliurament dels Premis Cambra també realça el talent cultural del territori. En aquest sentit, durant la gala comptarem amb l’actuació musical d’un grup de música de la Terra Alta, Terra Alta Sessions, que ens acompanyarà durant tota la vetllada. Els Premis Cambra 2024 seran presidits pel conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, i comptaran també amb les intervencions del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Sandra Guaita. La gala, que serà retransmesa en directe per Canal Reus TV, compta amb el patrocini de diverses empreses i institucions, destacant el suport de CaixaBank i de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus.
Prop de 600 alumnes de formació professional participen en el cinquè Speed Dating FP TIC Sud
Reus Empresa 14/11/2024 El Speed Dating FP TIC Sud ha reunit a gairebé 600 alumnes de centres de Formació Professional de la demarcació de Tarragona i a una dotzena d’empreses tecnològiques en la seva cinquena edició a firaReus Events. Amb un nou format més àgil i dinàmic, el Speed Dating FP ha ampliat enguany el ventall d’oportunitats laborals i de pràctiques que s’hi presenten més enllà dels perfils purament tecnològics. Així, enguany s’han trobat també ofertes per perfils d’administració i finances, màrqueting, comerç o comunicació. El nou format ha unit en un mateix espai presentacions ràpides d’empreses i la zona d’estands d’empreses. D’aquesta manera s’han pogut posar en comú dubtes, interessos, ofertes laborals i de pràctiques. Aquest espai ha servit també per posar en contacte directe a empreses i centres formatius.
La Festa del Vi Novell català arriba per primera vegada a Reus
Reus Empresa 14/11/2024 Reus celebrarà per primera vegada l’arribada del vi novell, el primer vi en sortir al mercat després de la verema. Serà el dissabte 23 de novembre a la Llotja de Reus, en una festa del vi novell que comptarà amb la participació dels vuit cellers catalans que aquest any han elaborat vi novell i que treballen conjuntament per recuperar, impulsar i donar a conèixer aquest producte amb una llarga tradició al nostre país. La Festa del Vi Novell a Reus és possible gràcies a la implicació de la Cambra de Comerç de Reus i tindrà lloc una setmana abans de la Festa del Vi Novell de Barcelona, que enguany arriba a la seva vuitena edició. Aquest dijous 14 de novembre s’ha fet la presentació de a Festa a la sala d’actes de la Cambra de Reus, amb la participació del president de la corporació, Mario Basora, i el representant del Col·lectiu d’elaboradors de vi novell, Oleguer Brunet. El president de la Cambra s’ha mostrat molt satisfet pel fet de celebrar la primera Festa del Vi Novell a la Llotja de Reus, “atenent a la gran quantitat de DO que hi ha al territori d’influència de la corporació, concretament sis DO: DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta. Per això creiem que la Cambra havia d’estar present en aquesta iniciativa que servirà per celebrar l’arribada del primer vi després de la verema”. A la Festa del Vi Novell a Reus s’hi podran tastar 11 vins novells elaborats per 8 cellers de 5 denominacions d’origen catalanes: Carles Andreu, Vinícola de Sarral i Vins Petxina, de la DO Conca de Barberà; el Celler Cooperatiu d’Espolla, de la DO Empordà; els cellers Masroig i Ronadelles, de la DO Montsant; Maset, de la DO Penedès; i Sant Josep Vins, de la DO Terra Alta. Els horaris seran d’11.30 a 14.30 i de 16.30 a 20.30 i l’entrada serà lliure. Un cop allà, es podran comprar els tiquets per a les degustacions, que tindran un preu de 2 € una degustació i 12 € el pack de 7 degustacions. Per les copes caldrà deixar un dipòsit de 3 € que es retornaran quan es torni la copa. La festa començarà amb el tradicional espinjolament de la bota, a càrrec del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, i un pilar casteller a càrrec de la colla Pataquers de la URV, que servirà per penjar la branca de pi que antigament identificava els establiments que tenien vi novell. De la part gastronòmica de la festa se n’ecarregaran Cal Sendra, Formatges Sant Gil d’Albió i Soho Seafood. Durant tota la jornada hi haurà amenització musical. El novell, un element central de la cultura de vi catalana Oleguer Brunet, del celler Vins Petxina i membre de la comissió organitzadora de les celebracions del vi novell 2024, ha reivindicat “el vi novell com un element central de la cultura de vi catalana. Per això des de fa vuit anys treballem conjuntament amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) per posar en valor aquest vi que amb els anys s’havia anat perdent i, a la vegada, dignificar-lo garantint que els vins novells compleixin amb uns criteris de qualitat”. Els principals factors que caracteritzen el vi novell són la temporalitat i la producció limitada. El vi novell s’enceta per Sant Martí (11 de novembre) i el seu consum dura fins que comencen a sortir els primers vins joves dels cellers. I és que el vi novell és un vi més que jove. Només s’embotella a l’inici de cada campanya i és el primer tast de la collita. És un vi afruitat i fresc que recorda el gust del raïm i que és ideal per acompanyar tota mena d’àpats, especialment aquells elaborats a base d’altres productes de temporada, a més de ser el maridatge perfecte per a tots aquells productes derivats del porc. Tots els novells del 2024 Per segon any consecutiu, els vins novells incorporen un distintiu a la seva etiqueta que en facilita la identificació i assegura que han estat elaborats segons uns determinats criteris: que el 100% del raïm utilitzat és de l’anyada que s’indica a l’etiqueta, que no es posa a la venda abans de l’11 de novembre, que és un vi de qualitat regulada per una DO catalana i que el celler està compromès amb la promoció i difusió del vi novell, les seves característiques i la seva història i tradició.
Reempresa aplega una vintena de persones interessades a comprar o vendre el seu negoci a Reus
Reus Empresa 13/11/2024 La Regidoria d’Empresa, Ocupació i Formació va organitzar ahir, 12 de novembre, una sessió de transmissió empresarial dins el programa Reempresa, que facilita el contacte entre empresaris interessats a vendre els seus negocis en funcionament i emprenedors que volen adquirir un projecte consolidat sense haver de començar de zero. La trobada va aplegar unes 20 persones i ja ha donat lloc a la programació d’assessoraments individuals amb els interessats per estudiar-ne la viabilitat i, si escau, acompanyar-los en els tràmits del traspàs. Durant la sessió es va presentar un cas d’èxit en el sector de la restauració, que va completar la transmissió en un termini de sis mesos gràcies al suport integral de l’equip de Reempresa, des de les primeres reunions fins a la signatura final de l’acord. Aquest període s’ajusta als terminis recomanats per a aquest tipus d’operacions, facilitant un procés fluid i segur per a les dues parts. Reempresa ofereix una alternativa viable al tancament de negocis en funcionament que no tenen continuïtat assegurada més enllà del propietari actual. També es planteja com una oportunitat per a emprenedors que vulguin iniciar un nou projecte o afegir-lo a un negoci existent. En la seva intervenció, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, va destacar la importància del programa, afirmant que «contribueix a donar continuïtat a empreses de Reus i comarca, assegurant que l’esforç i dedicació de tants anys no es perdin». Va afegir que la Regidoria ofereix acompanyament i assessorament a cada pas per assegurar que els projectes perdurin, ajudant així a generar ocupació i a enfortir l’economia local.
L’Aeroport de Reus supera els 126.000 passatgers a l’octubre
Reus Empresa 12/11/2024 L’Aeroport de Reus ha registrat 126.816 passatgers a l’octubre, elevant la xifra total d’usuaris fins a 1.176.100, és a dir, un 13,1% més respecte als primers deu mesos del 2023. Pel que fa a les operacions, aquest últim mes s’han assolit les 1.800. En l’acumulat de l’any, han estat 19.668 moviments d’aeronaus, un 8,6% més que en el mateix període de l’any passat. En la resta d’aeroports catalans, El Prat ha arribat a 4.964.341 passatgers i 31.517 operacions, el Girona-Costa Brava 202.360 viatgers i 2.649 moviments d’aeronaus; i el de Sabadell 467 usuaris i 5.004 enlairaments i aterratges.
Estudiants de l’School of International Business visiten la planta de Grupo Fermator a Falset
Reus Empresa 11/11/2024 La planta de Grupo Fermator situada a Falset, Doors Movement Technology (DMT), va rebre aquesta setmana més de 20 estudiants d’un programa formatiu sobre internacionalització, organitzat per l’School of International Business en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Reus. Aquesta visita s’emmarca dins del programa formatiu com a activitat de tancament, amb l’objectiu d’oferir als estudiants una experiència pràctica sobre els processos d’internacionalització empresarial.. Els participants van tenir l’oportunitat de conèixer de prop l’operativa i els desafiaments d’una companyia amb projecció global com Grupo Fermator. La jornada va incloure una visita guiada a les instal·lacions de Doors Movement Technology, seguida d’una xerrada del director comercial de l’empresa, Eduard Amigó, que va oferir una visió de les estratègies d’expansió internacional del grup. A més, la jornada es va inaugurar amb una introducció a càrrec del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, i de la responsable del departament d’Internacionalització, Elena Andreu. Doors Movement Technology S.L. (DMT), fundada el 2004, es va especialitzar en subministrar productes estandarditzats a grans multinacionals europees. El gener de 2021, el temporal Filomena va causar greus incidents per acumulació de neu a les seves instal·lacions a la comarca del Priorat. L’empresa va traslladar la seva operativa a Tecnolama, S.A., on va reprendre l’activitat el 1 de febrer de 2021, aconseguint el ple rendiment el març. El juliol de 2021 va començar la reconstrucció de la seva nova planta, que va ser inaugurada a la primavera de 2022. Avui, DMT ocupa 14.000 m² i compta amb 125 col·laboradors.