Reus Empresa
6/11/2024
El proper 13 de novembre de 2024 es commemoren els 120 anys de la constitució de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, creada formalment com a Sindicat de Regs del Pantà de Riudecanyes el 13 de novembre de 1904 mitjançant una sessió celebrada al Teatre Circ de Reus. Aquesta infraestructura, que va ser impulsada i finançada en gran part per la comunitat local, ha estat fonamental per al desenvolupament agrari i la gestió dels recursos hídrics de la regió. El pantà, que es va inaugurar el 1918, va ser una solució per a les greus sequeres que afectaven la zona.
Orígens del projecte i la ‘Comisión de Pantanos’
La idea de construir el pantà va sorgir fruit de la Comisión de Pantanos, creada el 5 de març de 1900, presidida pel llavors alcalde de Reus, Pau Font de Rubinat, també destacat advocat i empresari. L’objectiu era incloure el Pantà de Riudecanyes en el Plan General de Canales y Pantanos del Estado, aconseguint aquest objectiu al novembre de 1900. Així, es va fer un pas important per garantir el subministrament d’aigua a una regió vulnerable a la sequera.
L’1 d’abril de 1901 es va constituir a l’Ajuntament de Reus el Comitè Executiu dels Pantans, amb Josep Maria Tarrats com a president, Pau Font de Rubinat i Josep Maria Borràs com a vicepresidents, i una sèrie de vocals i secretari que van jugar un paper fonamental en la gestió i direcció del projecte.
Els treballs tècnics i l’inici de les obres
El mes de juliol de 1901 els enginyers Cayetano Úbeda i Jaime Lahuerta van començar els estudis tècnics definitius pels pantans de Riudecanyes i de la Riba per encàrrec del govern, que va destinar 1.320.000 pessetes a les obres d’ambdós pantans. El projecte del Pantà de Riudecanyes va ser acabat el 1902 per Úbeda i aprovat per un Reial Ordre el 23 de novembre de 1903. Al mateix temps, el 12 de juliol de 1904, es va obtenir la primera concessió d’aigua per a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.
La primera pedra va ser col·locada pel ministre de Foment, Manuel Allendesalazar, el 4 d’octubre de 1904, i les obres no van començar fins al març de 1905. A l’octubre de 1907, per raons tècniques, es va decidir canviar l’emplaçament de la presa, i al maig de 1908 es van reprendre els treballs a l’actual ubicació, 800 metres més avall del primer emplaçament.
L’evolució del pantà i les millores posteriors
Les obres de la presa van entrar en servei el 1917, tot i que no es va completar fins al 1918. El canal no va portar aigua a la ciutat de Reus fins al 3 d’agost de 1919. L’any 1929, les obres del canal van ser finalment recepcionades per la Junta d’Obres del Pantà.
El 7 de juliol de 1922, la Junta d’Obres va proposar ampliar la capacitat de l’embassament de Riudecanyes, una ampliació que es va aprovar el 4 de juny de 1924 i es va ratificar el 30 de juliol del mateix any. El 1926, també es va aprovar el projecte per aprofitar les aigües dels torrents de Prades, la Febró i Arbolí, que va rebre la concessió el 24 de febrer de 1930. Aquest projecte consistia en la construcció d’un assut de derivació i un canal de més de 21.000 metres de llargada, amb túnels i canals per millorar l’eficiència en el transport d’aigua.
Un pantà clau per al desenvolupament de la zona
Des de la seva creació, el Pantà de Riudecanyes ha estat essencial per garantir l’abastament d’aigua per a la zona i ha permès el creixement de l’activitat agrícola. Al llarg dels anys, s’han realitzat diversos projectes d’expansió i millora, i actualment la infraestructura continua jugant un paper central en la gestió dels recursos hídrics de la regió.
Des de la seva inauguració, el pantà ha experimentat diversos projectes d’expansió i millora. El 1927 es va engegar un projecte per augmentar-ne la capacitat, afegint canals i assuts per optimitzar l’ús del cabal del riu Siurana, un pla finalitzat el 1950. Més endavant, entre 1965 i 1974, es va construir l’embassament de Siurana, una infraestructura complementària per a la xarxa hídrica de la zona.
Un altre moment destacat va arribar el 1989, quan el pantà va ser buidat per a unes obres de recreixement que duplicarien la seva capacitat, assolint els 5,3 hm³ actuals, obres que es van inaugurar oficialment el 1991.
Actualment, amb una superfície de 40,3 hectàrees i una capacitat de 5,3 hm³, el Pantà de Riudecanyes és també un espai d’interès turístic. Amb activitats recreatives com la pesca i el senderisme, s’ha convertit en un punt de referència local, i es duen a terme diverses iniciatives per protegir el seu entorn natural i posar en valor la seva història i importància ecològica.
L’administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Miquel Àngel Prats, ha destacat la importància de l’esforç conjunt de la comunitat en el camí recorregut fins avui: «Gràcies a l’esforç del territori i de la seva gent, hem arribat fins aquí. No podem oblidar els impulsors d’aquest projecte que celebra els seus 120 anys, però tampoc a tots aquells que ens han precedit i que han contribuït a engrandir-lo, millorar-lo i modernitzar-lo».
Prats ha afegit també que «esperem que amb l’ajut de tothom puguem continuar avançant per seguir millorant i modernitzant la infraestructura, per tal de garantir, sobretot, aliments i productes de primera classe per a la població. El regadiu ha de ser sinònim d’alimentació i de seguretat alimentària».