Mas Carandell presenta la nova oferta formativa per al curs 2024-2025
Reus Empresa 4/10/2024 Mas Carandell ha iniciat el nou curs acadèmic amb la presentació d’una àmplia oferta de cursos i serveis formatius dirigits a la ciutadania i empreses del territori. Aquesta nova oferta, que inclou formació tant presencial com en línia, posa el focus en tres eixos principals: formació ben pensada, orientació i ocupació efectives i empreses d’èxit i responsables. Entre les principals novetats, destaca un increment del 20% de les propostes formatives respecte al curs anterior, així com l’ampliació dels ajuts a la contractació per a persones majors de 30 anys, que poden arribar als 11.000 euros per contracte en el marc del programa 30 PLUS, subvencionat pel SOC. En l’àmbit de la formació, Mas Carandell es consolida com a Centre de Capacitació Digital Estatal i amplia els seus programes d’orientació laboral, com el cicle Aquí hi ha feina i els Tallers per buscar feina. Així mateix, es mantenen els recursos d’orientació acadèmica i els programes dedicats a la formació digital per a dones i a la promoció del talent jove, amb iniciatives com el Techtalent Camp de Tarragona. El catàleg de formació i serveis de Mas Carandell es pot consultar en el catàleg al següent enllaç.
Oberta la convocatòria dels nous Premis Gabriel Ferraté Pascual a la innovació empresarial
Reus Empresa 3/10/2024 L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, ha obert la convocatòria dels nous premis Gabriel Ferraté Pascual per reconèixer la innovació empresarial i donar visibilitat a empreses especialment significatives en l&rsq uo;àmbit dels projectes d’innovació empresarial de Reus i del Baix Camp. La dotació econòmica dels premis és de 10.000 euros. Les candidatures es poden presentar a través del tràmit telemàtic https://seu.reus.cat/seu/carpetaCiutadana/tramit/53332 fins el 04/11/2024. Poden presentar les seves candidatures les empreses i autònoms de més de 3 anys d’antiguitat que presentin un negoci, producte o servei innovador que hagi començat el procés de comercialització i la facturació als clientes. Segons estableixen les bases del premis, l’objectiu és donar visibilitat al dinamisme empresarial vinculat a la capacitat d’innovar, premiar els models de negoci que han incorporat l’agilitat i la iniciativa constant, la proactivitat i l’adaptació al canvi que permet avançar en la consolidació i creixement del teixit productiu del territori. Les bases estableixen dues categories diferents de premis: Premi al model de negoci innovador. Premi a la innovació d’un producte o servei existent. Els criteris de puntuació estan agrupats en 3 àmbits: potencial de negoci i proposta de valor (fins a 35 punts); innovació i impacte (fins a 45 punts) i equip (fins a 20 punts). La dotació econòmica es repartirà en un primer premi al model de negoci innovador de 3000 euros i un segon premi de 2000 euros i un primer premi a la innovació d’un producte o servei de 3.000 euros i un segon premi de 2.000 euros. L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc el 26 de novembre al Tecnoparc. A més de l’atorgament dels premis en les dues categories, s’atorgarà un premi honorífic a la trajectòria empresarial i es portarà a terme la presentació de treballs de recerca en el camp de la innovació. Aquelles empreses o emprenedors que vulguin més informació o fer alguna consulta sobre els premis poden adreçar-se a Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement a través del correu atencio.economia@reus.cat o al telèfon 977 010 674.
La setena edició del Temps d’Avellana reafirma el compromís de les institucions i les empreses amb el sector de l’avellana
Reus Empresa 2/10/2024 El sector de l’avellana a Catalunya viu un moment clau amb la celebració de la setena edició del Temps d’Avellana, un esdeveniment que posa en valor aquest producte tan arrelat al territori. La presentació, que va tenir lloc a la Llotja de la Cambra de Comerç de Reus, va comptar amb la participació de diverses institucions i personalitats vinculades al món agrícola. L’objectiu de l’esdeveniment és promoure el coneixement i consum de l’avellana, tot destacant-ne els beneficis gastronòmics i econòmics. El Temps d’Avellana 2024 s’emmarca dins el Pla Estratègic per a la Valorització del Sector de l’Avellana, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. En aquesta edició, es consoliden activitats com la Festa de l’Avellana, celebrada per tercer any consecutiu, i es presenten noves propostes que abasten les comarques del Baix Camp, Alt Camp, Priorat i la Selva. Durant la presentació, la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Glòria Tibau, va subratllar l’important suport econòmic que el Departament està donant al sector amb ajuts per compensar les pèrdues provocades per la sequera. A més, va destacar que el Temps d’Avellana s’ha convertit en un referent en la promoció d’aquest producte. La primera tinent d’alcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, va remarcar la importància de continuar promocionant productes locals com l’avellana de Reus, destacant que és una de les «joies» del territori. Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, va subratllar el paper crucial de l’avellana en l’economia local i va reivindicar la necessitat de donar suport als productors en un context de crisi climàtica. Entre les novetats d’aquest any, destaca la participació del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili, que organitzarà un cicle de conferències sobre alimentació conscient i sostenible. A més, es duran a terme activitats lúdiques, educatives i professionals, que inclouen una exposició bibliogràfica i visites a espais rellevants per al cultiu i producció d’avellanes.
Reus impulsa un cicle sobre diversos temes al voltant de l’aeronàutica, al Centre de Lectura
Reus Empresa 2/10/2024 L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, ha posat en marxa un nou cicle de conferències titulat “Converses d’interès econòmic local: l’aeronàutica a Reus”, que es durà a terme d’octubre de 2024 a gener de 2025. Aquest cicle, organitzat en col·laboració amb la Fundació Privada Mútua Catalana i el Centre de Lectura de Reus, té com a objectiu aprofundir en la història i el futur del sector aeronàutic a la ciutat. Durant la presentació, el regidor Josep Baiges, acompanyat per Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura, va destacar que aquestes jornades oferiran una visió completa de l’aeronàutica, des de la seva perspectiva històrica fins als reptes tecnològics i econòmics que es presenten per al futur. “Reus ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament del sector aeronàutic, i aquest cicle vol posar en valor aquesta trajectòria, així com fomentar el debat sobre el seu futur”, va afirmar Baiges. Un programa complet i multidisciplinari Les conferències es dividiran en cinc sessions, en què es comptarà amb experts de diferents àmbits de l’aeronàutica i la recerca. Cada sessió inclourà dues intervencions de 45 minuts cadascuna, seguides d’un col·loqui amb el públic. El programa inclou els següents temes i dates: 3 d’octubre de 2024, 19:00h: «Mite d’Ícar i les ales de cera» a càrrec de Pilar Alberich. Inclou la lectura de poemes i un concert de l’Escola de Música del Centre de Lectura. 10 d’octubre de 2024, 19:00h: «Impacte al sud de Catalunya: eix aeroportuari Girona-El Prat-Reus», amb Joan Antonio Duro (URV) i Marc Arza (StarSud Studio). 11 d’octubre de 2024, 19:00h: «Aeroclub de Reus i manteniment aeronàutic», a càrrec d’Enric Plana, instructor de l’Aeroclub de Reus. 7 de novembre de 2024, 19:00h: «Aviadores catalanes pioneres en dos temps», amb Carme Puyol, historiadora. 28 de novembre de 2024, 19:00h: «Física aeronàutica i nous combustibles», amb Francesc Díaz, professor de física aplicada a la URV. 12 de desembre de 2024, 19:00h: «Investigació aeroespacial europea», amb l’enginyer Ignasi Esteva. 16 de gener de 2025, 19:00h: «Meteorologia mediterrània i aviació», a càrrec de Joan Arús, meteoròleg. Una exposició complementària A més de les conferències, del 1 d’octubre al 21 de desembre es podrà visitar una exposició bibliogràfica sobre aviació al Centre de Lectura, amb llibres i material cedit per l’Aeroclub de Reus. Aquesta mostra pretén destacar la influència de l’aviació en la cultura i l’economia locals, així com les perspectives de futur del sector aeronàutic.
REDESSA organitza el Reus Logistics Summit per tractar els reptes i oportunitats de la logística al territori
Reus Empresa 1/10/2024 REDESSA organitza una nova jornada professional en el marc de la seva iniciativa “Reus Summits”. En aquesta ocasió, la trobada compta amb la col·laboració dels especialistes en el sector Run Brokers, CamionProtect i Mejoramos Tus Seguros (MTS), i té com a objectiu posar el focus en els reptes i oportunitats de la logística al territori, un sector clau per a l’economia de la demarcació i del conjunt de Catalunya i de l’Estat. Segons el darrer informe d’Acció sobre Logística, publicat el 2023, el sector genera uns 31.300 milions d’euros en VAB (Valor Afegit Brut) i ocupa unes 128.000 persones només a Catalunya. Amb accions com aquest tipus de jornades, des de l’empresa municipal REDESSA es treballa el posicionament de la ciutat de Reus en sectors estratègics per a la seva economia, com el de la logística. En els darrers anys, Reus ha captat importants inversions en aquest àmbit, una de les més destacades és la pròxima construcció d’una nau logística de més d’11 hectàrees de superfície per part de l’empresa P3 Logistic Parks, ubicada al sector industrial H12 Mas Sunyer de Reus. Tal com explica el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, “la ciutat de Reus ha demostrat tenir un gran potencial d’atracció d’inversions en el sector logístic a escala internacional, tant per la seva ubicació estratègica com pel potent pol que s’ha generat al voltant d’aquest sector al territori. Aquesta nova jornada professional ens ha de servir per acostar les empreses i les institucions per seguir buscant oportunitats i crear sinergies”. El programa de la jornada El programa del Reus Logistics Summit inclou diverses taules rodones centrades en aspectes com les estratègies de creixement, els reptes de futur, la retenció i capacitació del talent o la descarbonització, entre d’altres. La primera de les taules rodones parlarà del futur de sector logístic al territori i comptarà amb Luis Poch, Business Development manager de P3 Logistic Parks; Óscar Reyes, director operacions FM Logístics; Joan Mª Basora, director de Desenvolupament Corporatiu del Port de Tarragona i Rafael Servent, periodista d’Economia i Empresa del Diari de Tarragona com a moderador. El repte del talent al sector logístic serà el tema de la segona taula, on participaran Jordi Sardina, general manager d’Iveco Barcelona; Cristina Fernández, cap legal i de RH de Sertrans; Josep M. Rovira, de l’escola de Logística de Valls; Joan Llaveria, CEO de Run Broker i fundador de CamionProtect i MTS. La importància de la digitalització a la cadena de subministrament ocuparà la tercera de les xerrades, on hi aportaran les seves visions Pablo Mazón, CEO de Movertis; Iman Nakhil, project manager de Mejoramos tus Seguros; Diego Pérez, director de cadena de subministraments de Sertrans; i Jorge Rios, CEO d’Etecnic. Finalment, la jornada abordarà el tema de la descarbonització per una transformació sostenible, amb les intervencions de Marc Oliva, CEO de JAC Motors Iberia; Rafel López, director d’Acció Climàtica i Territori del Port de Tarragona; Nacho Ramos, director d’operacions d’F. Ramos; i el Dr. Josep Maria Araúzo-Carod, sotsdirector de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, canvi climàtic i transició energètica IU-RESCAT de la URV. Per cloure la jornada, els assistents podran conèixer de primera mà el cas d’èxit del Clúster Logístico de Aragón amb una ponència a càrrec d’Eduardo Corella, president de l’Asociación Logística Innovadora de Aragón (ALIA). La inscripció a la jornada és gratuïta i es pot fer a través de la pàgina web de REDESSA.
Històries empresarials de Reus
En aquesta secció hem publicat prop d’un centenar d’històries, recollides i ampliades en els llibres ‘Històries empresarials de Reus’ i ‘Noves històries empresarials de Reus’. La secció continua amb nous capítols que aniran apareixent de forma periòdica.
Pau Font de Rubinat, empresari
Joan Antoni Domènech 1/10/2024 Entre les figures històriques més destacades que ha donat la ciutat, segurament la de Pau Font de Rubinat (1860-1948) és una de les més conegudes. Disposem d’una àmplia informació respecte de les seves activitats com a polític, bibliòfil i catalanista actiu, i també, encara que en grau més baix, de la seva activitat com a empresari. En tots els fronts en els quals va participar, Font de Rubinat tindria una singular presència. Provinent d’una família de professionals amb propietats rurals, amb una certa tradició també en la indústria de la seda i de l’aiguardent, Pau va tenir en el seu pare, Felip Font i Trullas (1819-1889), un model d’activitat al qual va donar continuïtat. Font i Trullas es va dedicar, a més de l’advocacia, a l’administració del seu patrimoni i el d’altres propietaris, i arribaria a ser alcalde de la ciutat. A més, serà accionista de diverses empreses, singularment de la Sociedad Hidrofórica i de La Pensilvania, la refineria de petrolis creada a Reus per Joan Vilella i Llauradó. Per altra banda, la seva presència en activitats creditícies degué ser important: tenim un exemple singular, com a avalador de l’administració de loteries d’Antoni Demestres, gràcies al dipòsit de 25.000 pessetes. Operació que no degué ser un cas aïllat. Un aspecte destacat en la seva activitat civil va ser la preocupació constant per l’abastament d’aigua a la ciutat, que heretaria el seu fill Pau. Aquests antecedents marcarien l’activitat de Pau Font de Rubinat, primogènit d’una família de sis fills, al qual per tradició se li encomanaria la salvaguarda del patrimoni familiar. La seva posició sobre els actius familiars seria totalment exercint, en comparació del que s’estilava a l’època, en la qual els propietaris rendistes tenien molt escàs interès en la millora dels seus actius agraris. Font de Rubinat, al contrari, emprendrà un ambiciós projecte des de l’heretat del mas de Misericòrdia, portant-lo fins i tot a l’intent de fundar el 1898 l’Escuela Regional Agricoavícola de Reus. L’activitat empresarial d’aquest prohom reusenc va ser molt destacada. Primer a través de les seves activitats agropecuàries, a les que afegirà amb el temps la participació en un bon grapat d’iniciatives industrials. Dirigit per l’enginyer agrònom francès Louis de Macay, el centre formatiu comptava amb alumnes externs i en règim d’internat. Per diverses raons, l’Escuela fracassaria i tindria una curta vida. A partir del 1890,Font de Rubinat dedicaria al mas de Misericòrdia grans esforços, portant a terme importants obres d’anivellament i augment del gruix de la terra cultivable. Afegirà l’explotació pecuària, amb granja de conills, aviram, porcs, entre altres animals. Construirà pous i canalitzacions, i conrearà a fons la terra amb diversos tipus de cultius. La finca de 40 hectàrees disposarà d’un sistema de vagonetes, amb tracció animal, per transportar materials i els fruits de les collites. A la finca, Font de Rubinat hi construirà un esplèndid jardí amb la col·laboració de l’arquitecte Pere Caselles. És important ressaltar l’activitat vitivinícola del nostre protagonista. Com abanderat de la lluita contra la fil·loxera, va ser pioner, el 1895, en la importació de peu americà de vinya, que es pensava que aturaria la plaga, però que no va ser efectiu. La plaga arruïnaria a molts propietaris, i també afectaria greument l’economia de Font de Rubinat. La lluita constant de la societat reusenca per abastir-se d’aigua va interpel·lar de manera decisiva a Font de Rubinat. Primer, amb la necessitat que tenia per garantir el regatge al mas Misericòrdia, proposta que s’ampliaria a garantir també l’aigua de rec i de boca a Reus. Font de Rubinat exploraria, juntament amb el seu cunyat l’enginyer Francesc Macià, diversos emplaçaments per dotar d’aigua a Reus i Tarragona. En 1901 es va constituir una Comissió de Pantans, propiciada per l’Ajuntament de Reus i en la qual s’integraria l’industrial Josep Maria Tarrats i els advocats Julià Nougués i Pau Font de Rubinat, que van proposar a l’Estat la construcció dels pantans de Francolí i de Riudecanyes. Aquestes propostes van ser incloses en el Plan General de Embalses del Estado. De les diverses propostes trameses a bona part dels alcaldes del Camp, finalment, i encara que no va ser la primera ni la més urgent d’elles, la de Riudecanyes serà la primera a iniciar-se. Les obres del pantà de Riudecanyes començaran en 1904, i finalitzaran completament en 1918. Sufragades inicialment en un 50% pel Govern de l’Estat, el projecte necessitarà un impuls local. El 1904 es constitueix el Sindicato de Regantes del Pantano de Riudecañas, que necessitaria recaptar 187.500 pessetes en ajuda a la construcció del pantà. Amb aquesta finalitat es van emetre 3.750 títols, amb un valor cadascun de 50 pessetes, que obriria la porta a ser copropietari del pantà una vegada finalitzades les obres. Cada acció donaria dret a l’aigua necessària per regar un jornal. Tractarem aquest projecte tan singular en un futur capítol. En aquest àmbit hidràulic, tenim referència que Font de Rubinat va crear l’empresa Sociedad Pablo Font y Compañía -encara que no hem trobat cap registre oficial-, i de la que el mateix Font deia en una carta que era «una societat entre amics que no va fer cap altra operació». Es refereix en la seva única activitat a la contractació del dret d’explotació de diversos salts d’aigua en el Pirineu d’Osca, en concret en els termes municipals de Benasc i Saúnc. El projecte, per problemes burocràtics i de competència, no es portaria finalment a efecte. Com a accionista, Font participarà en la gènesi d’importants empreses, seguint també el deixant del seu pare. La Compañía Reusense de Tranvías (1883), la Vidrieria Barcelonesa (1892), impulsada pels Vilella, el Pere Mata (1896), Laboratorios Serra (1885) d’Antoni Serra Pàmies. Amb el seu cunyat Francesc Macià creà una societat a finals del XIX, per la importació de ciment pòrtland. Serà accionista, encara que el seu suport ha de considerar-se més aviat com acció de mecenatge, de la Llibreria Nacional i Estrangera, impulsada a Reus per Salvador Torrell i Eulàlia. El 1914 entrarà com accionista a Electroquímica de Teruel SA,