Grup Fermator celebra el Family Day a la planta de Falset

Reus Empresa 30/10/2024   El passat dissabte, 5 d’octubre, Grupo Fermator va organitzar el Family Day a la seva seu de Doors Movement Technology S.L. (DMT), a Falset. Més de 220 persones, entre col·laboradors i les seves famílies, van gaudir d’una jornada inoblidable. L’acte va començar amb una visita guiada per les instal·lacions de DMT, que ocupen 11.000 metres quadrats. Els empleats van tenir l’oportunitat de mostrar als seus familiars els seus llocs de treball, permetent-los observar de prop el funcionament diari de l’empresa. Després de la visita, tots els assistents es van dirigir a la zona de picnic, que oferia una àmplia gamma d’activitats per a totes les edats, incloent tallers de pintacares, inflables i diverses activitats lúdiques. La proposta gastronòmica va ser un dels punts forts de la jornada, amb una selecció de plats com paelles, embotits i especialitats locals, així com espais de begudes i un encantador carro de gelats. El Family Day va ser una oportunitat excel·lent per enfortir els llaços entre el personal de DMT i per mostrar el seu entorn laboral en un ambient distès i familiar. Com a record d’aquesta jornada especial, cada participant va rebre un obsequi, la qual cosa va contribuir a fer del dia un moment ple de bones experiències.

La Fira de l’Oli DOP Siurana celebra la seva 27a edició a Reus els dies 15 i 16 de novembre

Reus Empresa 30/10/2024   Els propers dies 15 i 16 de novembre, Reus acollirà la 27a Fira de l’Oli DOP Siurana (coneguda com la Festa de l’Oli Nou), un esdeveniment organitzat conjuntament per l’Agència de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, el Consell Regulador de la DOP Siurana i la Unió Corporació Alimentària de Reus. En aquest certamen participen els productors més importants de la Denominació d’Origen Protegida Siurana, que presentaran de forma col·lectiva el seu oli nou. L’objectiu de la Fira és donar la benvinguda a l’oli nou i reunir a la ciutat els principals productors de la DOP Siurana. Reus continua sent la primera fira de Catalunya on es presenta de manera conjunta l’oli nou de la temporada, així com el primer lloc on els assistents poden tastar i adquirir una vintena d’olis nous diferents de la DOP Siurana. Amb una llarga trajectòria, la Festa de l’Oli Nou de Reus s’ha consolidat en el calendari d’esdeveniments gastronòmics del país, convertint-se en una cita de referència en la promoció dels productes agroalimentaris de Catalunya. Cada any, visitants d’arreu del país es desplacen a la ciutat per comprar aquest producte de gran qualitat, essencial en la dieta mediterrània, una tendència que segueix en augment. La Fira s’ha consolidat com un model d’èxit tant pel seu impacte com pel volum de vendes generat. Un altre aspecte destacat de l’esdeveniment és la gran implicació de sectors i entitats locals, que organitzen activitats durant tota la setmana de la Fira. Associacions comercials de la ciutat, el Mercat Central, el Mercat del Carrilet i el Gremi de Forners participen activament, contribuint a que l’arribada de l’oli nou esdevingui tota una festa a Reus. Activitats destacades durant la Fira Durant els dies de la Fira, els visitants podran tastar l’oli de més d’una quinzena de productors de la DOP Siurana i gaudir d’activitats lúdiques i festives per a tots els públics, especialment el familiar. Els compradors d’oli de la Fira seran obsequiats amb butlletes «rasca-rasca» amb premis diversos. Entre les activitats paral·leles destaca el 1r Concurs d’All-i-Oli de la Fira d’Oli Nou; les bases es poden consultar a www.dopsiurana.com. També cal esmentar l’esmorzar degustació solidari del dissabte al matí, en el qual el 50% de la recaptació anirà destinat a la Marató de TV3. L’embotit servit durant l’esmorzar està elaborat per Casa Borrull, que enguany ofereix llonganissa feta amb la recepta tradicional. Per als més petits, el divendres a la tarda s’oferirà un berenar de pa amb oli i xocolata amb l’objectiu de promocionar aquest producte, recuperant una tradició de berenar. El Gremi de Forners de Reus i Comarca s’encarregarà de preparar-lo, acompanyat per una actuació de dansa a càrrec de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus. Setmana de l’Oli Nou DOP Siurana En el marc de la Fira de l’Oli DOP Siurana, s’organitza un extens programa d’activitats que converteixen Reus en la capital de l’oli Siurana durant aquells dies. Les entitats comercials, els mercats de Reus i el Gremi de Forners decoraran els seus establiments amb botelles i elements relacionats amb l’oli. Als Mercats Central i del Carrilet de Reus, del 11 al 15 de novembre, les parades obsequiaran els clients amb butlletes per al sorteig de diversos premis d’oli Siurana, que inclouen 5, 10, 15 i 20 litres d’oli, així com un primer premi consistent en el “Teu pes en oli”. El sorteig tindrà lloc el dissabte 16 de novembre, a les 17:30 h, i serà necessari estar present per reclamar el premi. A més, els hotels de Reus ofereixen una oferta especial de cap de setmana que inclou oli nou DOP Siurana i un tiquet cultural per accedir a diferents espais culturals de la ciutat. Jornada tècnica sobre el futur agroalimentari El dia 11 de novembre, de 9:15 a 12 h, es durà a terme la jornada tècnica «La Intel·ligència Artificial com a eix de futur del sector agroalimentari» a REDESSA Tecnoparc, organitzada pel Col·legi d’Enginyers Agrícoles de Catalunya amb la col·laboració de HUB Food-Tech & Nutrition i DOP Siurana.

L’establiment històric de fotografia Niepce es trasllada al raval de Santa Anna

Reus Empresa 29/10/2024   Després de gairebé un segle al carrer de Llovera, l’emblemàtic establiment de fotografia Niepce es prepara per iniciar una nova etapa. En les pròximes setmanes, traslladarà les seves instal·lacions al raval de Santa Anna, número 47, ocupant l’espai de la icònica Llauneria Mata. Fundat l’any 1926 per la família Busquets, Niepce representa avui la quarta generació de fotògrafs locals. Actualment, l’establiment està liderat per Dolors Busquets, qui ha continuat el llegat de Carles Busquets Boladeras, traspassat el 28 d’abril de 2024. Dolors Busquets explica que el motiu del trasllat del local del carrer de Llovera és «la desavinença per l’import del lloguer». Comenta que anteriorment el lloguer «anava a nom del meu pare i era un tipus d’arrendament diferent amb un preu raonable». Ara, amb el contracte del lloguer al seu nom, se li ha sol·licitat una quantitat de 3.200 euros mensuals per part de l’empresa immobiliària. Tot i que el trasllat es preveia imminent durant aquesta setmana, s’hauran d’esperar a resoldre alguns problemes interiors dels pisos de l’habitatge. Si tot va bé, Dolors Busquets espera «estar-hi al voltant del 15 de novembre». Aquest trasllat permetrà a Niepce mantenir el seu arrelament al centre històric de Reus. «Buscava un local que no s’allunyés massa d’on era; volia continuar estant al centre i la meva idea principal era quedar-me al tomb de ravals», explica. El nou local del raval de Santa Anna és «similar a l’actual, amb unes bones proporcions per desenvolupar la meva feina». A més, Busquets recorda que «era un espai que de jove ja m’agradava moltíssim, quan hi havia la Llauneria Mata». Aprofitant el trasllat, ha renovat la maquinària de fotografia i s’ha enfocat cap a la impressió digital, amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica.  

Reddis, protecció i visió de negoci

Joan Antoni Domènech 28/19/2023   Com en tantes iniciatives nascudes a Reus sota l’impuls de la dinàmica empresarial, la de Reddis, societat d’assegurances mútues, és un exemple més de la força de la col·lectivitat empresarial bolcada en aquest cas cap a la protecció del treballador. De fet, una obligació legal, la que marcaria la coneguda com a ‘Ley Dato’ de l’any 1900, donaria pas a una necessitat que, a més de cobrir els preceptes legals, evitaria la sortida de capital local en concepte de primes d’assegurances. En efecte, la ‘Ley Dato’, Ley de Accidentes de Trabajo y su Reglamento, definia la necessària protecció de la vida del treballador cap de família i l’oportuna substitució econòmica dels parents. El seu aspecte més destacable era que, en cas d’un accident laboral, la responsabilitat anava a càrrec de l’empresari, independentment de si havia succeït per culpa seva o no. Per a complir amb aquests objectius, l’octubre de 1922 naixeria Reddis (amb seu en el raval de Sant Pere, 47) la primera mútua d’aquest tipus a crear-se a les comarques de Tarragona. Convé apuntar que a Reus ja va haver-hi uns precedents amb continguts mutualistes com la Unió Patronal de Reus, creada a la fi del XIX, que establia convenis amb altres entitats representatives del teixit associatiu empresarial de la ciutat de Reus, com el Centre Industrial i Mercantil (1903), societat depenent de la Cambra de Comerç. El Centre Industrial I Mercantil (CIM) desenvolupava algunes tasques que l’ens cameral no podia atendre segons la normativa legal; el CIM donaria peu a la creació de Foment Industrial i Mercantil (1918). Reddis, a més de la tasca mutualista, aprofitaria també la idea de retenir una considerable quantitat de capital en concepte de primes d’assegurances. Com hem apuntat en un altre lloc, la dècada dels vint a Reus és la seva autèntica edat d’or empresarial, amb la consolidació i naixement d’innombrables activitats empresarials i comercials. Un moment, doncs, propici per a llançar un gran projecte mutualista. Serà la figura de Joan Cachot Torroja (1887-1967) el gran impulsor de Reddis, a l’ésser en aquell moment secretari de la Cambra de Comerç i del Centre Industrial i Mercantil. De fet, els estatuts de la nova mútua seran redactats per la seva mà. El primer president de Reddis serà Eduard Navàs, i el primer associat, el comerciant Antoni Correig i Clapés. De les inicials cent pòlisses, únicament una és de fora de Reus, concretament de Riudoms. Sabem per l’antiga comptabilitat que es conserva, que en 1927 Reddis té 312 socis i les primes recaptades aquell any van ser de 16.761 pessetes. La mútua Reddis neix el 1922 amb la idea de cobrir unes necessitats legals, però aprofitaria també les possibilitats, en un moment d’eufòria empresarial local, d’evitar la sortida de capitals de Reus en concepte de primes d’assegurances. En 1931, any en què es crea l’assegurança obligatòria d’accidents de treball, Reddis inicia la seva expansió per la comarca i inaugura el seu primer dispensari mèdic a la nova seu social (plaça del Prim, 6). En 1944 Reddis aixeca un nou edifici al raval Santa Anna, 40, que no serà inaugurat fins al 1949. I en 1978 la mútua es traslladarà a una nova seu, tres plantes de l’edifici situat en el número 107 del carrer del Roser. Reddis anirà obrint nombroses delegacions, fora de Catalunya també, al mateix temps que absorbia antigues mútues. Una sèrie de disposicions legals seran aprofitades per revitalitzar l’antiga Reddis Compañía de Seguros y Reaseguros, una idea, la del rellançament, de Francesc Cailà Mestre (1929-2002), que dissenyarà també el procés d’expansió de l’asseguradora. A partir de 1966 seran dues activitats separades, la mútua i la companyia d’assegurances. Reddis Seguros, deslligada formalment de la mútua, iniciarà un ambiciós pla d’inversió, i en el seu millor any d’activitat la companyia arribaria a facturar 15.000 milions de pessetes. Paral·lelament, Cailà posarà en marxa una altra empresa, Reddis Assessorament i Servei, una gestoria que aprofitaria la xarxa de contactes. No obstant això, Reddis Seguros s’acabarà venent a la francesa Garantie Mutuelle des Fonctionnaires (GMF), companyia que buscava expandir-se a Espanya i que trobaria en Reddis una peça fonamental. El resultat de l’operació, mitjançant compensacions fixades per Francesc Cailà, crearà un capital de 1.000 milions de pessetes, import amb el qual es crearà la Fundació Privada Reddis. La venda de la companyia asseguradora local es produïa en un moment de gran dificultat, perquè no havia pogut consolidar les expectatives de la gran expansió duta a terme en anys anteriors. La fi d’aquesta història es produeix en 1994, quan GMF vent els actius de Reddis, que encara seguia en el mercat com a marca, a la italiana Reale. Tornem a la mútua Reddis. El mapa de les mútues de treball tendirà a la concentració, empesa per noves disposicions i per l’ànim dels diversos governs a reduir el sector i apostar per mútues de gran volum que puguin garantir els serveis. En aquesta dinàmica, el gener de 2007, el BOE publica l’autorització de la fusió de Reddis Unió Mutual i de Mútua d’Accidents de Treball de Tarragona (MATT). La nova entitat es denominarà Mútua Reddis-Matt. En 2008 se sumaran a aquesta integració les mútues Fimac (Barcelona) i Mupa (Lleida), constituint Activa Mútua 2008, amb seu a Reus. La nova entitat serà la número 8 en el rànquing de mútues espanyoles per volum. El desembre de 2022 Activa Mútua 2008 serà absorbida per la valenciana Umivale, creant finalment Umivale Activa. Una operació esquitxada de múltiples polèmiques i que, finalment, suposaria la perduda total de pes en la gestió que tenia l’antiga Activa Mútua 2008.  

Històries empresarials de Reus

  En aquesta secció hem publicat prop d’un centenar d’històries, recollides i ampliades en els llibres ‘Històries empresarials de Reus’ i ‘Noves històries empresarials de Reus’. La secció continua amb nous capítols que aniran apareixent de forma periòdica.

Mas Carandell amplia ajuts a empreses per fomentar la contractació de persones majors de 30 anys en situació d’atur

Reus Empresa 25/10/2024 Aquest octubre, Mas Carandell ha posat en marxa una nova edició del programa 30 Plus, amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral de persones desocupades majors de 30 anys residents a Reus. Les empreses interessades poden accedir a ajuts de fins a 11.907 euros per contracte, amb un màxim de cinc contractes, arribant fins als 59.535 euros en ajuts. Entre les novetats d’enguany, Mas Carandell ha incrementat la subvenció i ha ampliat el nombre d’ajuts disponibles de 40 a 60 places, responent a l’alta demanda de les edicions anteriors. Segons el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, aquest programa no només impulsa l’economia local, sinó que prioritza “la inserció de col·lectius amb majors dificultats d’ocupació, com els aturats de llarga durada i les persones majors de 45 anys”. Els resultats de la passada edició destaquen l’eficàcia del programa: un 85% de les persones contractades tenien més de 45 anys o es trobaven en atur de llarga durada. A més, el 57% de les contractacions van ser de dones, i el 90% dels contractes van ser indefinits a temps complet. L’edició actual del 30 Plus ha tingut un bon inici, amb 10 ofertes de feina ja en tràmit i 15 més en gestió. Les empreses poden inscriure’s fins al març de 2025 i caldrà complir amb requisits com no haver acomiadat treballadors del mateix perfil recentment. Els contractes inclouran també 40 hores de formació dins de la jornada laboral. Aquest projecte compta amb el suport del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i del Ministerio de Trabajo y Economía Social, dins del marc regulador del Programa SOC-30 Plus.

La Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació posa en marxa una nova edició del programa d’acompanyament a la persona emprenedora

Reus Empresa 15/10/2024   La Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, mitjançant el Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria ubicat des del setembre de 2022 a l’Antic Hospital, organitza aquest mes d’octubre una nova edició del Programa d’Acompanyament a la Persona Emprenedora. El programa té l’objectiu d’oferir eines i coneixements claus en el moment de crear i desenvolupar una empresa. D’altra banda, té la voluntat que les noves persones emprenedores trobin un acompanyament que els ajudi a fer néixer els seus projectes. El programa s’estructura al voltant de set sessions d’assessorament adreçades a grups reduïts i centrades en els diferents àmbits a tenir en compte a l’hora de crear un negoci. Aquestes sessions són impartides per professionals experts en diverses qüestions claus com són el desenvolupament de la idea de negoci, el pla econòmic i financer, l’estudi del mercat o la comunicació per arribar als clients. Els temes s’aborden amb dinàmiques motivadores i pràctiques perquè les persones participants les puguin traslladar als seus negocis i situacions individuals. Aquest itinerari complementa  l’assessorament individual i més genèric que es porta a terme des del Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria. Les persones interessades poden escollir les sessions a les que volen assistir ja que no cal inscriure’s a l’itinerari complet. Aquestes es fan des de les 15h fins a les 17 h, i són gratuïtes, tot i que cal fer inscripció prèvia a https://inscripcions.reus.cat/programadacompanyamentalemprenedoria1 El programa previst és el següent: 22/10/24  Reflexions per abans d’empendre. Xavier Plana 23/10/24  Valida la teva idea de negoci amb el Model Canvas. Estela Pinyol 29/10/24  Formes jurídiques, diferències i fiscalitat per a noves empreses.  Cristina Budí 31/10/24  L’Estudi de mercat. Com conéixer el meu mercat i saber si el meu producte o servei encaixarà. Amanda Figueras 05/11/24  *Sessió informativa a càrrec del Consorci de Normalització Lingüística. Posem una mica d’ordre als números: les claus del Pla econòmic i financer. Josep Maria Vallvé 07/11/24  Estratègies per comunicar. Com arribem al nostre client? Inma Vázquez 14/11/24  Com incorporar valors de sostenibilitat al teu model de negoci. Imma Pérez El Programa d’Acompanyament a la Persona Emprenedora és una acció del Pla d’Acció Municipal 2024-2027 de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, concretament, de l’acció Posicionar el Programa d’Acompanyament a l’Emprenedoria amb l’objectiu de fer del Programa d’Acompanyament a l’Emprenedoria un programa referent per les persones emprenedores.

La Companyia d’Aragó

  Els historiadors han pres a la Companyia d’Aragó com un model del qual van ser les companyies comercials catalanes i les seves xarxes mercantils en el segle XVIII; un fenomen que venia a concretar la gradual presència i ocupació del mercat espanyol per les empreses i mercaderies catalanes. En aquest cas, com a exemple ben documentat de la dimensió i creixement econòmic de Catalunya i la seva àrea d’influència mercantil. En l’època, un grup de comerciants catalans van establir, de manera individual o col·lectiva, una àmplia xarxa de relacions comercials a l’Aragó, amb la finalitat de, inicialment sobretot, fer-se amb l’arrendament de rendes agràries de grans patrimonis, i en paral·lel adquirir productes que després serien portats a Catalunya i posteriorment redistribuïts. Algunes d’aquestes companyies es van especialitzar en l’arrendament de rendes dels delmes i senyorials, a més de dedicar-se a la compra de llana, seda, animals, cereals i operacions de crèdit, així com la venda a l’Aragó de productes manufacturats catalans. Fins i tot van arribar a fer operacions de comerç exterior amb Amèrica. L’exemple més destacat de totes aquestes empreses va ser la coneguda vulgarment com a Companyia d’Aragó, creada en 1777 a Osca sota el nom de Soler, Bosch, Figuerola y Cía., i amb un capital fundacional de més d’un milió de rals de billó. El cognom Soler obeeix a Maurici Soler, important comerciant reusenc a l’època, que tenia el centre de les seves activitats a Reus, i que, com la resta de socis en la Companyia d’Aragó comptava prèviament amb una certa experiència comercial en aquella regió. Al costat de Maurici Soler, els primers socis fundadors serien: els germans Anton i Josep Figuerola i Sala (Calaf), Isidre Bosch (Calaf) Tomàs Ignasi Soler (Manresa) i Josep Sagristà (Manresa). A aquests se sumarien posteriorment Francesc Cortadellas i el seu nebot Josep, de Calaf, que donarien major dimensió comercial i econòmica al grup inicial. La Companyia, de la qual es conserven un centenar llarg de llibres comptables, es va crear fonamentalment per a canalitzar les rendes agràries aconseguides pels seus socis a l’Aragó cap als seus llocs d’origen a Catalunya. Els arrendaments de delmes, rendes senyorials i eclesiàstiques s’aconseguien mitjançant subhastes públiques. Tenien agents repartits per l’Aragó i també a Madrid per a fer els pagaments d’aquestes rendes. Alhora, comptaven amb una sèrie de factories en les quals canalitzaven les operacions de compravenda de gènere; a més de les de Catalunya, propietat dels seus socis, destinades a vendre grans i altres productes procedents d’Aragó, com a animals de càrrega o llana. En paral·lel, la Companyia també tindria un negoci de crèdit rural. Les seves ramificacions comercials es van estendre per tot el territori aragonès. Va disposar l’empresa d’una important destil·leria d’aiguardent a Calaf, que era alimentada pels excedents de vi dels socis, que funcionava quan el preu del vi no era rendible i no sortia a compte la seva exportació a través dels ports de Salou i Barcelona. El reusenc Maurici Soler formarà part de la més important societat mercantil al segle XVIII dedicada a l’arrendament de finques i al tràfic de mercaderies entre Aragó i Catalunya. Els fruits adquirits per l’entitat mercantil en les zones cerealistes aragoneses, es transporten, primer a Lleida i després cap a Reus. O bé, a través de l’Ebre, des de Mequinensa, fins a la llotja tortosina. Aquest tràfec coincideix, per una part, amb la intensificació —quasi de monocultiu— de la vinya de Catalunya i per l’altra, amb l’obertura del comerç americà amb el Principat. El paper del reusenc Maurici Soler a la Companyia d’Aragó degué ser important. A més de ser soci fundador, Soler actuarà com a primer administrador o comptable de l’empresa des de la seva creació en 1777 fins a 1794, data en la qual la comptabilitat passa a les mans de Narcís Sardañons i Bergadà. No disposem de molta més informació de la vida i activitats de Soler, encara que sabem que els primers comptes de la societat mostren, per la seva precisió, que les portava una persona ja introduïda en aquest negoci: Soler coneixia bé els mecanismes de la vida econòmica comarcal, ja que ja treballava amb anterioritat a Osca amb la seva pròpia factoria. Els esdeveniments de 1808 i posteriors van provocar la interrupció dels arrendaments de rendes agràries, que eren la base del negoci, la qual cosa va obligar al tancament de la Companyia, després de més d’un segle d’activitat. Amb una altra embranzida i filosofia, aquesta forma de treballar es reprendria decennis més tard, però aquell embrionari sistema creat per la Companyia d’Aragó no tornaria a donar-se. Posteriorment, mitjans del segle xix trobem alguns fabricants reusencs de tèxtils col·locant els seus productes a l’Aragó. Així, per exemple, Miquel Masias, Ramon Joval, Matías Vida, Pablo Segimón, Victoriano Camplá i Cia., Jaime Sadó Hnos i Cia., Fabril Cotonera i Francisco Colomer.

L’Aeroport de Reus ja supera en el que portem d’any el total de passatgers de 2023

Reus Empresa 14/10/2024   Fins al setembre, l’Aeroport de Reus ha registrat 1.049.285 passatgers, un 14,9% més que durant el mateix període de 2023, superant el total de l’any anterior, quan es van comptabilitzar 1.045.419 passatgers. Només al setembre, han passat per les instal·lacions 179.592 passatgers, un 8,3% més en comparació amb el mateix mes de l’any passat. En termes de moviments aeris, durant el mes de setembre s’han gestionat 2.150 operacions, portant el total acumulat fins al setembre a 17.868 moviments, un 10,7% més que en els primers nou mesos de 2023. Aeroports d’Aena a Catalunya Pel que fa a la resta d’aeroports de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha registrat 5.061.870 passatgers i 31.683 operacions fins al setembre. L’Aeroport de Girona-Costa Brava ha comptabilitzat 305.065 viatgers i 2.835 moviments d’aeronaus, mentre que l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 4.694 enlairaments i aterratges i un total de 465 passatgers.

La gastronomia, la tecnologia i les jornades professionals, protagonistes de la 52a edició d’exproReus

Reus Empresa 14/10/2024 Les activitats al voltant de l’alimentació saludable i els productes de Km 0 i la tecnologia han tornat a estar el reclam per al públic més jove i per les famílies La 52a edició d’exproReus ha tancat portes aquest diumenge amb unes bones valoracions per part dels organitzadors i expositors participants, tant pel volum d’assistents, com per nombre de contactes i vendes realitzades durant els dies de fira. Com en les darreres edicions, des de firaReus Events s’impulsarà un nou estudi d’impacte econòmic per quantificar amb dades l’impacte econòmic generat per exproReus en aquesta nova edició. En paraules del regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «exproReus ha demostrat una edició més, que és la fira de fires, un gran aparador comercial del territori, amb una gran capacitat d’atraure visitants i generar negoci». La fira ha tingut una molt bona afluència de públic durant els quatre dies i ha comptat amb nombroses activitats, especialment centrades en dos sectors estratègics per la ciutat i els dos eixos centrals del Hub Foodtech & Nutrition: l’alimentació saludable i de proximitat, i la tecnologia. L’estand del Hub ha estat un dels punt de trobada de la fira, i ha acollit ponències científiques, demostracions i degustacions culinàries, tallers i activitats destinades al foment dels hàbits de vida saludables adreçades a tots els públics. Així mateix, les empreses agroalimentàries adherides que hi estaven interessades han pogut realitzar presentacions dels seus productes als visitants de la fira, en una clara aposta per a oferir serveis de valor a les empreses. Un altre dels punts destacats de la fira han estat les activitats infantils, amb focus en les noves tecnologies i la innovació i en les quals han participat uns 2.000 nens i nenes. Tal com explica el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «aquesta fira té un poder de convocatòria importantíssim, per això, en paral•lel a la seva vessant comercial, hem d’aprofitar aquest altaveu per donar a conèixer l’activitat que fem en l’àmbit del Hub, les TIC i la innovació, ja que són aspectes clau en l’estratègia de ciutat». Èxit de la primera jornada professional sobre logística En el marc d’exproreus, el divendres 11, REDESSA va celebrar el Reus Logistics Summit, una jornada professional per analitzar i debatre els reptes i oportunitats del sector logístic, que va aplegar un centenar de professionals, amb representants d’empreses i institucions com ara el Port de Tarragona, l’escola de Logística de Valls, CamionProtect, Sertrans, Pañalon o P3 Logistic Parks. La jornada va abordar aspectes com la importància de potenciar el transport aeri de mercaderies des de l’aeroport de Reus, la ubicació estratègica de Catalunya com a via de connexió amb Europa o la necessitat de crear espais logístics cada vegada més grans i que permetin la capacitat de l’emmagatzematge superior dels “retailers”. Un altre dels aspectes clau va girar entorn a la necessitat de ser transparents i oferir condicions laborals atractives per a cobrir les demandes de professionals al sector i retenir el talent.   Pròxima fira al mes de novembre Després del tancament d’exproReus, l’equip professional de firaReus Events treballa ja en la pròxima fira del calendari. Serà ‘Yes! La ciutat dels casaments!’, estarà dedicada al sector nupcial i es durà a terme els dies 29 i 30 de novembre.